17 de maig 2023

CONGRÉS D'APICULTURA A MÀLAGA

Estimados compañeros del sector apícola, 

Como ya conocéis en la Asociación Malagueña de apicultores estamos organizando el XI CONGRESO NACIONAL DE APICULTURA bajo el lema “Calidad, Innovación y Sostenibilidad”.

El Congreso se celebrará en la Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Telecomunicación situada en el Campus de Teatinos de la Universidad de Málaga, del 29 de septiembre al 2 de octubre de 2023 y abarcará diversas actividades.
Durante tres días se impartirán ponencias científicas y se celebrarán mesas redondas sobre asuntos de interés apícola. Las ponencias científicas abordarán seis áreas temáticas:
-       Calidad y productos, 
-       Innovación y manejo
-       Sostenibilidad y economía
-       Sanidad apícola
-       Biología
-       Polinización y flora

Hemos reservado un área central para la exposición comercial con 28 stands, donde las empresas dispondrán de una ocasión excepcional para exponer y comercializar sus productos. 

Es muy importante para nosotros vuestra presencia en el Congreso, sin duda las exposiciones comerciales son el lugar donde mostrar toda la innovación del sector. 

Os describo a continuación las condiciones para patrocinios y colaboracion. 

 

PATROCINIOS Y COLABORACIONES DEL CONGRESO


PROCEDIMIENTO PARA SER PATROCINADOR O COLABORADOR DEL XI CONGRESO NACIONAL DE APICULTURA 2023

SOLICITUD DE PARTICIPACION. Las personas físicas o jurídicas interesadas en participar como Patrocinadoras del Congreso, deberán remitir su solicitud a través de email a secretaria@congresoapicultura.es

En la solicitud deberán indicarse:
- Los datos de la persona o entidad en cuyo nombre se realizará la aportación: nombre o razón social, CIF, dirección postal completa a efecto de notificaciones, personas representantes y al menos un número de teléfono y una dirección de correo electrónico de contacto, así como la categoría o categorías de patrocinio o colaboración solicitada/s.

APROBACION DEL PATROCINIO O COLABORACION. La aprobación del patrocinio o colaboración será comunicada vía email, y se comunicará:
a) La categoría o categorías de Patrocinio o colaboración aprobadas provisionalmente, de forma condicionada a la realización del pago correspondiente.
b) El importe del ingreso a realizar y los posibles medios para su abono.
c) El plazo para la realización del ingreso, será de 10 días hábiles a partir de la comunicación. En caso de no realizarse el ingreso en plazo, se entenderá que la persona solicitante desiste de su petición.
d) En el caso de que se trate de una categoría limitada a 1 persona o entidad, si no se realiza el ingreso en el plazo establecido para ello, podrá proponerse la aprobación a favor de la siguiente solicitud que, en su caso, se haya presentado a la misma categoría y haya quedado fuera del cupo, siguiendo el mismo orden de solicitud.

OBLIGACIONES DE PATROCINADORES Y COLABORADORES. Quien haya obtenido la aprobación del Patrocinio del Congreso solicitado, deberá:
- Realizar el ingreso del importe propuesto, a través de alguno de los medios indicados y dentro del plazo establecido al efecto.
- Facilitar a la organización del Congreso la información que se le solicite respecto a los logotipos y anagramas, así como cualquier otro material publicitario (en el formato que se indique) relativo a la persona física o jurídica patrocinadora, que haya que plasmar en la documentación gráfica o mediática del congreso (cartelería, presentaciones, documentación del Congreso, material audiovisual, etc.).

DERECHOS DE PATROCINADORES Y COLABORADORES. Quien haya obtenido la aprobación del Patrocinio o Colaboración del Congreso solicitado, tendrá derecho a:
- Que se reconozca su participación en el evento, como patrocinador/colaborador del mismo, en la categoría asignada.
- Elevar propuestas a la organización del Congreso en relación con la información comercial que se haya previsto colocar en los lugares de realización del Congreso (Pósters, Banners, video pantallas, stands, etc.), siendo la organización la encargada de contestar estas peticiones, dando cabida a las mismas en la medida de lo posible.
- Las ventajas derivadas de la categoría en la que participen.

CATEGORIAS DE PATROCINIO O COLABORACION ESTABLECIDAS PARA EL CONGRESO ( Los precios no incluyen IVA ):


PATROCINIOS Y COLABORACIONES

Patrocinador

• Presencia de su logotipo como patrocinador en el Portal Web del Congreso.
• Presencia de su logotipo como patrocinador en la cartelería del Congreso.
• Presencia de su logotipo como patrocinador en el programa del Congreso.
• Taller/charla de 20 minutos en el Congreso.
• Stand de 3x3 m. con mobiliario.
• Dos inscripciones al Congreso.
• Segundo Stand con 30% de descuento.
• Posibilidad de incluir su material publicitario en la bolsa del congresista.

2.200 euros

Colaborador

• Presencia de su logotipo como colaborador en el Portal Web del Congreso.
• Posibilidad de incluir su material publicitario en la bolsa del congresista.

250 euros

Zona de Pósters y café

• Colocación de cartel informativo en la zona de pósters.
• Patrocinio de las pausas-café, que será mencionado en el programa.
• Colocación de cartel informativo en la zona de pausa-café.
• Patrocinio exclusivo a tres patrocinadores.

1.500 euros



Los precios indicados NO incluyen el IVA.


Recibid un cordial saludo


Juan Molina, veterinario de la AMA 

______________________________________________________________

15 de maig 2023

12 de maig 2023

05 de maig 2023

03 de maig 2023

28 d’abril 2023

ROBATORI DE MEL

 

Roben centenars de quilos de mel en una fundació que dona feina a persones amb discapacitat

S'han robat abellars sencers en altres punts de Catalunya com Calella, Arenys i Cardedeu i una de les claus és l'augment del preu de la mel

Uns lladres s'han endut més de 500 quilos de mel, material i eines d'una finca apicultora d'Argentona, Can Parcala. És l'única aula apícola a l'estat liderada per persones amb discapacitat intel·lectual.

L'empresa, situada al Maresme, pertany a una entitat social. Formen part d'un sector que ja ha alertat que hi ha hagut diversos robatoris semblants.

Els lladres van esbotzar una porta i van entrar a la botiga. Van forçar la porta del taller on s'elabora la mel i també els ha desaparegut la producció. A banda, els han robat eines, maquinària i fins i tot una llar de foc, però més que les coses materials els ha afectat emocionalment

Txema Magro Montosa, responsable de l'aula, explica que ha estat una intrusió "sobretot a les nostres emocions, la nostra intimitat i la nostra feina".

"Ens ha costat molt arribar fins aquí dins del món de les abelles"

S'han robat abellars sencers en altres punts de Catalunya com Calella, Arenys i Cardedeu. Al darrere, segurament, hi ha la considerable reducció d'abelles i, per tant, l'augment del preu de la mel.

https://www.ccma.cat/324

01 d’abril 2023

17 de febrer 2023

FRENAR LA MASSACRE DE PAPALLONES I ABELLES


El pla de Brussel·les per frenar la massacre de papallones i abelles

Els insectes pol·linitzadors, que són imprescindibles per a la reproducció del 80% dels cultius, s'han reduït un 75% en 25 anys

La Unió Europea assegura que una de cada tres espècies de papallones, abelles o mosques –entre d'altres– està a punt de desaparèixer, i, segons un estudi publicat a la revista científica Plus One, la biomassa d'aquests insectes s'ha reduït un 75% en els últims 25 anys. Aquests insectes no només són imprescindibles per a la reproducció de gairebé el 90% de les plantes silvestres, sinó també per a un 80% de les dels cultius i, per tant, per a la seguretat alimentària d'Europa. Per això, Brussel·les ha presentat una nova normativa que pretén revertir aquesta tendència des d'avui fins al 2030. "Els pol·linitzadors necessiten més protecció, sense ells les nostres dietes i els nostres grangers serien molt més pobres", alertava el comissari europeu de Medi Ambient, Virginijus Sinkevičius, en la presentació de la nova iniciativa.

En primer lloc, la Comissió Europea vol crear plans de conservació específics per a les espècies més amenaçades, crear una mena de corredors ecològics per insectes i potenciar la presència dels pol·linitzadors a les zones urbanes. En aquest sentit, Jordi Bosch, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), diu que una de les causes principals d'aquest declivi són els canvis d'usos del sòl. "Quan s'agafa una zona natural i l'urbanitzem o la convertim en conreus estem alterant l'hàbitat d'aquests insectes i provoquem una reducció del seu menjar", explica Bosch. D'altra banda, Brussel·les vol incloure en la política agrària comuna (PAC) més suport als agricultors per potenciar cultius "amigables" amb els pol·linitzadors. "L'agricultura intensiva utilitza molts plaguicides i insecticides, i això, esclar, té un impacte molt important en els entorns on viuen aquests animals", evidencia Bosch.

12 de febrer 2023

15 de gener 2023

ACTUALITZACIÓ DEL CENS

 

Us recordem que com cada any els titulars de les explotacions apícoles han de realitzar la comunicació obligatòria del cens de les explotacions ramaderes abans del 1 de març de 2023.

A continuació us adjuntem els enllaços a la web del DARP on podeu realitzar el cens:

Al web del DARP hi ha un apartat específic de declaració de cens, inclòs dins de l’apartat “Tràmits – Registre d’explotacions ramaderes”, on s’informa com s’ha de realitzar la declaració de cens:

·         Enllaç a l’apartat “Tràmits – Registre d’explotacions” (l’apartat específic de declaració de cens consta a baix de tot, dins de “Tràmits relacionats”)

http://agricultura.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/7313-Registre-dExplotacions-Ramaderes

·         Enllaç directe a l’apartat específic “Comunicació de la declaració anual obligatòria del cens a l'explotació ramadera”

http://agricultura.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/22300-Comunicacio-de-la-declaracio-anual-obligatoria-del-cens-a-explotacio-ramadera?category=72d81d0a-a82c-11e3-a972-000c29052e2c

També podeu fer el tràmit per l’aplicatiu GTR (Gestió Telemàtica Ramadera)

Si teniu qualsevol dubte, podeu contactar per mail o per telèfon a l’oficina comarcal del DARP

Foto: almanac.com

14 de gener 2023

VACUNA CONTRA LA LOQUE


Estados Unidos acaba de aprobar una vacuna para prevenir la loque americana (AFB), una enfermedad contagiosa causada por una bacteria formadora de esporas Paenibacillus larvae y que afecta a la abeja europea (Apis mellifera).

La vacuna se suministra en una mezcla con jalea real (sustancia segregada por las glándulas de las abejas obreras jóvenes) y que finalmente sirve de alimento a la abeja reina. Para hacerla efectiva, se deposita en los ovarios de la reina, lo que permite que las larvas en desarrollo posean inmunidad a medida que eclosionan.

UN PROBLEMA GLOBAL 

Desde 1962 se ha producido una disminución de hasta un 90% de las poblaciones de abejas debido al cambio climático, las técnicas de agricultura intensiva y el uso de pesticidas, entre otros factores. El problema, además de ecológico, afecta al suministro de alimento para los seres humanos, porque las abejas son grandes polinizadores. 

El número de abejas ha disminuido hasta un 90% desde 1962

Un estudio reciente de la Universidad de Harvard, por ejemplo, señalaba que la polinización inadecuada está reduciendo el rendimiento global de frutas, verduras y nueces entre un 3 y un 5%. Un descenso del acceso a los alimentos saludables que podría traducirse en más de cuatrocientas mil muertes por problemas de salud. 

Otra investigación incluso ha calculado cómo contribuyen los insectos a la economía de Estados Unidos, proponiendo la cifra de 57.000 millones de dólares

www.nationalgeographic.com 

09 de gener 2023

LES ABELLES VIUEN LA MEITAT DE TEMPS

 

Les abelles de la mel viuen ara la meitat que fa mig segle. Un experiment actual i la revisió d'estudis anteriors així ho apunten. I la dada, si bé es refereix a abelles en captivitat al laboratori, encaixa amb altres que s'han recollit a la natura els darrers anys.

L'estudi l'han fet Anthony Nearman i Dennis van Engelsdorp, de la Universitat de Maryland, i s'ha publicat a Science Advances.

L'objectiu inicial de la recerca era estudiar com afectava la longevitat de l'abella de la mel, "Apis mellifera", el fet de proporcionar-li diversos tipus d'aigua, com ara destil·lada, destil·lada amb afegit de sal o de l'aixeta.

Els autors van voler comparar les dades obtingudes, i quan van buscar informació sobre recerques semblants van constatar que en un ambient controlat de laboratori les abelles adultes vivien, cap al 1970, una mitjana de 34,3 dies i que ara viuen 17,7 dies.

A més, varen trobar que la tendència també es corresponia amb el declivi de la quantitat mitjana de mel produïda en aquestes cinc dècades.

Els investigadors van aplicar després un model informàtic anomenat Beehave per comprendre la relació entre la vida de les abelles i l'èxit de les colònies. I van constatar que aquesta reducció a la meitat del temps de vida comportava una pèrdua del 33% de les colònies. Uns resultats que concorden força amb el que els apicultors han observat els darrers anys.

El següent pas era intentar esbrinar-ne les causes. En aquest cas concret, que fossin els pesticides es va descartar, perquè en les abelles utilitzades a l'estudi no es veien signes d'aquesta exposició.

Una hipòtesi és que la disminució del temps de vida respongui a causes genètiques. Els autors expliquen que els patògens i paràsits que afecten abelles adultes s'acumulen també en la població.

Si les abelles viuen menys, també es produeixen menys malalties. I tot i que això acaba sent negatiu, pot ser que, de manera inconscient, s'hagin anat seleccionant les abelles amb vides més curtes perquè a les colònies es detectaven menys malalties.

Això pot tenir la seva part positiva, perquè si la hipòtesi genètica és certa, es pot fer una selecció a la inversa i anar creant colònies d'abelles amb vides més llargues.

Amenaces per als insectes en general

Però això no descarta que hi hagi altres causes que afecten les poblacions d'abelles des de fa anys. Una és l'impacte dels plaguicides, com han demostrat diversos estudis.

També es pot deure a més prevalença de certes malalties, com la provocada pel virus de les ales deformes, més comuna ara que fa mig segle. Les causes poden ser diverses, però en tot cas estan afectant de manera important les seves poblacions i això té un impacte directe en la producció d'aliments i en la salut dels ecosistemes.

I el problema es fa extensiu a molts altres insectes. Així ho ha denunciat a la revista Ecological Monographs un ampli equip de científics, encapçalats per Jeffrey A. Harvey, de l'Institut Neerlandès d'Ecologia.

Els autors recorden que les darreres dècades han augmentat les proves del declivi de moltes espècies d'insectes, tant en climes tropicals com temperats.

Si bé un dels factors importants és l'escalfament global provocat per les activitats humanes, els autors també afirmen que no es pot reduir a una sola causa, i cal afegir-hi la pèrdua d'hàbitats i la seva fragmentació, la contaminació, les espècies invasores i molts altres canvis, lligats també a l'activitat humana.

Però l'escalfament global pot amplificar i agreujar els efectes provocats per altres factors. Així, citen estudis que mostren l'impacte combinat del canvi climàtic i la intensificació de l'agricultura.

La pèrdua d'insectes també té impacte en altres espècies, com ara ocells insectívors, que els tenen com aliment. I destaca també que protegir les poblacions tindria impacte positiu per als humans:

"Conservant les comunitats d'insectes i restaurant el balanç ecològic en els paisatges agrícoles, millorarà el benestar humà, i d'aquí derivaran molts altres beneficis socials."

Què hi podem fer?

Segons els autors, si bé els factors més importants s'han de corregir amb grans mesures preses per les administracions, en l'àmbit personal també es poden dur a terme accions a petita escala que serien importants per a la conservació dels insectes.

Així, tenint en compte que la majoria de persones viuen en ciutats, proposen solucions de baix cost i afirmen que les mesures preses al jardí, qui en tingui, però fins i tot en un balcó o a l'ampit d'una finestra poden ser rellevants.

Un dels elements bàsics a tenir en compte és la tria de les plantes. Segons els autors, una barreja molt diversa de plantes autòctones proporciona un hàbitat heterogeni que ajuda a les interaccions dels insectes amb les plantes.

Expliquen que s'han d'evitar plantes cultivades, perquè sovint proporcionen pocs elements nutritius als insectes. Sembla que els pol·linitzadors, diuen, "prefereixen jardins fets sobretot de plantes autòctones amb poques espècies exòtiques".

El biòleg Juan Carlos Guix, coordinador del Projecte Neopangea i membre de l'Alliance of World Scientists, explica al 324.cat que una possibilitat són els anomenats "hotels d'insectes", dels quals a Catalunya n'hi ha diversos, com ara al Jardí Botànic de Barcelona, que forma part del Museu de Ciències Naturals i on es fan jornades per ensenyar a construir-ne.

Però, a banda d'això, Guix considera vital "canviar el model de jardineria, pública i privada, que tenim ara mateix, per altres de més amables amb els insectes potencialment pol·linitzadors:

"Es tracta de tenir jardins més diversos, preferentment amb espècies de plantes autòctones. I evitar al màxim l'ús d'insecticides, herbicides, fungicides, etc. i, només quan sigui estrictament necessari, utilitzar insecticides naturals fets amb substàncies produïdes per les mateixes plantes."

En diversos jardins públics i privats del Regne Unit, explica Guix, "s'estan prenent mesures com deixar que la vegetació creixi més lliurement, per completar així els seus cicles de floració i fructificació, i deixar també restes de troncs, branques i fullaraca, per tal que els insectes puguin també completar els seus cicles vitals".

Amb aquestes mesures s'ajuda a contrarestar un problema molt preocupant, com expliquen els autors de l'article sobre els insectes:

"De les moltes tendències que preocupen els científics arreu del planeta, la pèrdua de biodiversitat es troba entre els més seriosos, perquè pot conduir a la ruptura de comunitats ecològiques amb efectes concomitants i nocius en els serveis i les funcions crítiques dels ecosistemes".


 www.ccma.cat

 

07 de gener 2023

RESIDUS DE LA CERA

 
La cera és un dels grans maldecaps dels apicultors, doncs el seu reciclatge té moltes llacunes i problemes afegits. 

La naturalesa química de la cera afavoreix l'acumulació dels perillosos residus químics que arriben al rusc ja sigui mediambientalment o per la mà de l'apicultor. Sigui com sigui, la cera pot esdevenir un brou de contaminants que posen en escac la viabilitat de la colònia. 

Cal doncs articular un mecanisme eficient per al seu reciclatge, un sistema tancat on es pugui determinar la traçabilitat de la cera dins del col.lectiu d'apicultors.

foto: beeswaxco.com

03 de gener 2023

01 de gener 2023

25 de desembre 2022

PLASTICITAT FENOTÍPICA


Els insectes eusocials, com les abelles, són especialment influenciables pel medi ambient, molt més que la seva pròpia genètica (genotip). Aquest fenomen és encara més fort, quan estudiem el cicle reproductor de les abelles i el procés selectiu de la cria que ha d'esdevenir futures reines de futurs eixams o relleus generacionals. 

És aquí on la mà de l'apicultor pot ser excessivament perversa, sobretot quan selecciona cries de forma aleatòria per a la cria de noves reines. Tot un repte!

Apicesteve

foto: honey bee suite

24 de desembre 2022

NOVA VESPA

Detectada en Jaén la presencia de un avispón que provoca graves daños a la apicultura

JAÉN.- COAG Jaén alerta de que se ha detectado en la ciudad de Jaén la presencia de Vespa Orientalis, un tipo de avispón procedente de zonas cálidas del Mediterráneo Oriental y noroeste de África, que causa graves daños a la apicultura, ya que ataca a las colmenas de abejas en busca de alimento, matándolas y se llevan las reservas de miel y polen. Han sido dos apicultores, los que han comunicado a COAG Jaén su preocupación después de descubrir en patios de Jaén ejemplares de esta especie invasora y exótica que se ha establecido mayoritariamente en el sur de la Península Ibérica (donde las condiciones climatológicas favorecen su desarrollo).



20 de desembre 2022

RECEPTA SENSE CERVESA


El jardinero jefe Pierrick Gauthier es también apicultor. Efectivamente, había colocado trampas caseras con la mezcla que recomiendan muchas páginas web. Sin embargo, pronto se dio cuenta de que las abejas también quedaban atrapadas en las botellas.

Para atrapar a los avispones y dejar vivir a las abejas, simplemente eliminó el lúpulo, y por tanto la cerveza, de su mezcla. Así que la receta para la trampa del avispón ahora está hecho de jarabe de granadina y vino blanco.

Explica que desde que eliminó la cerveza de su mezcla, las abejas ya no se sientes atraidas y son libres de buscar alimento alrededor de las colmenas. 

Ecoinventos.com

12 de desembre 2022

MARK BERKERY

 

En Mark ens diu:

A la vida he experimentat prou per saber el què és important per a mi. Tot el meu treball fotogràfic es fa a la natura i tal mateix com m'ho presenta la natura. 

Qualsevol lloc pot ser prou natural i salvatge, fins i tot el pati de darrere de casa. 

El món natural és meravellós! Els seus colors, formes i funcionament. Tot això em motiva. La seva bellesa, majestuositat... Déu? Perquè no...

En la seva pàgina www.beingmark.com trobareu unes fotos molt espectaculars... val la pena.