ENTREVISTEM APICESTEVE

L’Esteve Miràngels i Feixas és llicenciat en Ciències Veterinàries per la UAB des de l'any 1994. Com a veterinari està especialitzat en apicultura, i està exercint com a consultor i tècnic apícola des del 1998. Durant tots aquests anys he compaginat la seva activitat clínica amb l'assessorament de múltiples associacions apícoles de Catalunya, Andorra i les Illes Balears. Actualment compagina la seva tasca com a professor de Natura en un institut amb la divulgació apícola.

·     Et defineixes com un abellaire i no pas com un apicultor... per què?Molt senzill, per mi el nom d’apicultor em trasllada a un passat en que vaig exercir de veterinari per a les grans associacions d’apicultors de Catalunya, ... i aquest és un mal record...

·     Pots concretar més?Doncs els mal anomenats apicultors professionals de les abelles utilitzen pràctiques de maneig i terapèutiques que a mi particularment no em donen confiança, essent molt lluny del que jo entenc com a tenir cura de les abelles.

·     Què seria per tu tenir cura de les abelles?Molt senzill i molt complicat alhora... Crec que hem fugit excessivament del respecte natural que es mereixen els animals domesticats, tot desenvolupant activitats ramaderes intensives que no respecten el benestar dels animals ni l’ecologia del planeta.

·     Parles de benestar de les abelles?I per què no? Les abelles tenen vida i es mereixen com a mínim les mateixes atencions i requisits de maneig i sanitat que tenen els mamífers i les aus de granja. 

·     La teva vehemència és absolutista... no?Jo no ho veig així, doncs jo no sóc d’aquells que voldrien evitar una producció ramadera a tots els nivells. Jo defenso el pagès i el ramader sempre, però cal un codi ètic i un replantejament de molts protocols d’actuació tant en el món animal com en el vegetal.

·     Els vegetals també?Sí també, doncs les abelles i els vegetals són el mutualisme perfecte. Tots hem de pensar que el vincle entre les flors i les abelles és tan gran, que qualsevol fitosanitari descontrolat pot provocar molts problemes a les colònies d’aquest petit insecte.

·     Per tant les abelles són sinònim d’ecologia?I tant! Les abelles són uns grans bioindicadors de la salut de la biosfera. Elles s’estan morint ja fa anys, una mort anunciada i un avís a navegants...

·     Et noto pessimista?La veritat és que sí, doncs l’actitud dels humans és un xic desesperant, i no hi veig una sortida fàcil a tot plegat.

·     Aquest estat d’ànim lliga amb l’estil del teu últim llibre...no?Podríem dir que sí, doncs he intentat traslladar les meves vivències i intuïcions en aquest llibre.

·     Ens en pots fer cinc cèntims? Bé, és un llibre un xic estrany, doncs encara no està publicat, és un projecte de llibre...

·     Però el tens escrit, no?Sí, el tinc, però publicar és complicat i costós, doncs el món lector que vol saber coses de les abelles és limitat, i falten diners i recursos per tirar-ho endavant.

·     I que penses fer, doncs?He pres la determinació de mostrar-lo a la xarxa, a partir de petites mossegades. Des de fa una setmana he començat a presentar-lo a través d’un bloc, així com a les xarxes socials com ara Twitter, Instagram i Facebook. 

·     Has descartat la seva edició en paper?La meva intenció és publicar-lo en format llibre i que surti durant l'any 2020. Difícil, però ho intentaré. Mentrestant l’aniré publicant dia a dia en el bloc https://memoriesabella.blogspot.com

·     I què té d’especial aquest llibre?He intentat explicar la vida d’una abella en primera persona, o sigui com si jo mateix fos aquesta abella, des del seu naixement fins a la mort.

·     Tinc entès que el final és tràgic?És un llibre escrit des de les vísceres, des del rancor, des del costat més fosc de la meva experiència com a veterinari d’abelles.

·     Em fas una mica de por?Els meus anteriors llibres, són manuals pràctics, instructius, racionals i espero que útils. Aquest llibre no. He buscat les emocions, els sentiments, l’estat d’angoixa que deuen tenir les abelles davant un futur tan i tan negre.

·     I per això t’has convertit en abella?Afirmatiu. He volgut ser abella i compartir amb elles el dol de la seva desaparició després de més de 100 milions d’anys d’existència. Tràgic!

·     Caram, això sona a funeral?És trist, però és així. Les abelles són animals molts sensibles a les alteracions mediambientals i la seva mort prematura és un semàfor que deixa d’estar en ambre per passar a ser vermell.

·     I si es posa vermell què passarà?Serà el final irreversible per a moltes espècies animals, un punt de no retorn als ecosistemes que de joves havíem conegut. Serà un canvi de format, una vida més artificial i allunyada de l’essència natural.

·     El títol “Memòries d’una abella” vol ser un testament?Jo crec que vol ser un recordatori d’uns bons moments, d’unes fites evolutives assolides en un planeta singular i que malauradament han estat aniquilades per un col·lectiu humà egoista, maldestre i insensible vers el patiment dels altres.

·     Gràcies Esteve per la teva predisposició a col·laborar amb el nostre diari apícola i estarem atents a les publicacions diàries que aniràs fent a través de les diferents xarxes socials. Gràcies a vosaltres per la feina que feu.

Entrevistador: Rafel Jofresa - Editor 

Llibre -MEMÒRIES D’UNA ABELLA

Bloc - https://memoriesabella.blogspot.com

Twitter - https://twitter.com/apicesteve

Instagram - https://www.instagram.com/apicesteve/

Facebook - https://www.facebook.com/Apicestevecat-1529793633917159/

Més

L'ABELLA, UN MÓN EN DECLIVI?

Els insecticides, la varroa, el canvi climàtic, la vespa asiàtica... han deixat l'apicultura en la corda fluixa.

Raymond Saunier és el president de l'Apicultura Unió de Gironde (SAG33) que agrupa 300 membres. Aquesta ens dóna l'alarma sobre la situació de les abelles i els apicultors de França i de la Gironde.

On estem amb el consum de mel a França?

A França consumim 40.000 tones de mela l'any, una mitjana de 600 grams per habitant. El 1995 vam produir 35-40.000 tones, que vol dir que no ens va importar. Des de llavors, aquesta producció ha disminuït de manera constant i vam perdre 1.000 apicultors anualment. Avui produïm menys de 20.000 tones per any. Així importa al voltant de 20 mil. Mels la composició és altament qüestionable sobretot quan s'estampen "Out CEE".

Quina és la causa d'aquesta caiguda en la producció?

Avui es reconeixen molts agents dolents, com la varroa, un àcar que xucla la sang de les abelles i que causa molt de mal, és veritat. Però aquesta no és només l'únic problema. Els pesticides utilitzats en el camp, encara que prohibits, segueixen delmant les abelles perquè les mateixes molècules s'utilitzen (fipronil, imidacloprid) en els productes que tenen els noms però no estan prohibides. Aquestes molècules ataquen el sistema nerviós de les abelles que ja no trobem el rusc i moren. Aquests productes romanen a terra i fins i tot l'ús d'ells més, les plantes absorbeixen i continuen fent mal a les abelles a partir dels seus nèctars. Altres recomanacions sobre l'ús d'aquests productes són completament inaplicables.

 

I què dir de la vespa asiàtica, el delmador abelles?

La vespa asiàtica va venir aquí per primera vegada a la Gironde, a la vall de la Garona i després es va estendre a la vall de Lot. Dit això, les autoritats no fan res en aquest nivell. Al setembre de 2012, la vespa va ser reconeguda com una plaga de primera categoria per Stéphane Le Foll. Tothom estava feliç, per fi el govern es donava per assabentat. Tres mesos més tard, Le Foll es va retractar i va declarar-la de segona categoria. Bàsicament això significava que els apicultors quedaven abandonats a la seva sort. El Govern no posarà recursos per a la lluita contra la vespa. Tot això no va en la direcció correcta perquè les nostres abelles puguin refer-se d'aquesta greu situació.

Entrevistador - Ludovic Sarrazin - le republicain

Més

JORDI DÍAZ. APICULTOR

 

'Si ens quedem sense abelles, ens quedem sense plantes' 

 

El montcadenc Jordi Díaz fa un any que ha decidit convertir la seva afició per les abelles en una professió. Després de quedar-se sense feina, ha optat per canviar les màquines excavadores pels ruscos i les arnes, que els té distribuïts entre Ca l’Albinyana, a Mas Rampinyo, i uns terrenys al Turó de Montcada, a Can Tort i la Font dels Avellaners, a més de tenir-ne uns altres als municipis de Sant Llorenç Savall i Vilafranca. En l’actualitat, té 250 closos artificials, a cadascun dels quals poden viure entre 30.000 i 50.000 insectes i, si les condicions meterològiques són favorables –si fa sol i la floració de les plantes és abundant–, la colònia pot arribar a ser de 80.000 exemplars. Però, a banda dels problemes derivats de les inclemències del temps, els apicultors han de fer front a un entrebanc afegit: els pesticides amb què es fumiguen els camps, que provoquen una elevada taxa de mortaldat entre les abelles i les greus conseqüències que aquest fenonem té en la cicle de la vida. 

 

És molt complicat cuidar els ruscos de les abelles?

Com tot els negocis amb animals, implica molta dedicació. Quan no hi ha aliment, com passa a l’hivern, els has de proporcionar menjar perquè si no es moren. També els poso aigua i vigilo que altres insectes no les ataquin, com els abellarols, que un de sol pot acabar amb totes les abelles d’un rusc. És important que ingereixin les vitamines necessàries perquè sinó, no ponen ous.

Quan ponen els ous?

Durant tot l’any. La reina té la capacitat de decidir el nombre d’ous. Per exemple, quan és època d’aparellament, cria mascles, els abellots, que la seva funció principal és fecundar la reina i refrigerar la colònia quan fa molta calor per mantenir el microclima adient per viure-hi.

I quines abelles es dediquen a la recol·lecció del pol·len?

Les obreres, que viuen unes sis setmanes. És una organització matriarcal on cada abella té una funció diferent segons la seva edat.

I què passa quan es mor la reina?

La reina viu al voltant de 5 anys. Quan mor, les obreres creen una altra reina alimentada sobretot amb jalea real, el que li donem als nens perquè tinguin més gana. La comunitat està organitzada per garantir la seva supervivència. Per exemple, maten els abellots quan arriba l’hivern perquè mengen molt i, precisament en aquesta època de l’any, escaseja l’aliment.

Les abelles són imprescindibles en la cadena de la vida. Què reclamen els apicultors davant l’ús generalitzat dels pesticides?

Hem de ser conscients que sense abelles ens quedem sense vegetació i precisament tot això està en perill a causa de l’ús generalitzat d’aquests productes químics sobre els camps. Ens agradaria que la Generalitat i la Unió Europea facin una normativa que garanteixi que aquest fenonem no suceeixi perquè els governs han de ser conscients de la importància que té preservar la natura.

Com li ha anat el seu primer any en el negoci?

No gaire bé, perquè el temps no ha acompanyat i se m’han mort moltes abelles. Em pensava que era perquè sóc novell en la matèria, però es veu que ha estat generalitzat entre tots els apicultors. I a sobre, els governs han eliminat la majoria de les ajudes al sector, un fet que ha provocat que molts hagin hagut de plegar.

Quants quilos de mel fabriquen a l’any les seves abelles i de quin tipus?

Fabriquen uns 800 quilos de mel de mil flors perquè mengen sobretot romaní i farigola. Està molt bona.

La mel té propietats curatives?

I tant! Es coneix com apiteràpia. Et posaré uns exemples. La mel amb canyella és bona per a l’artritis, l’artrosis, l’aparell digestiu i per perdre pes; la mel amb pol·len s’utilitza per a la  pròstata i va molt bé com a estimulant per a la canalla i la gent gran i la mel amb jalea real és ideal per cuidar el cervell i tenir més memòria. A més, la mel és el millor antibiòtic que s’ha descobert fins avui dia, ja que desinfecta ferides i ajuda a cicatritzar-les. És un aliment nutritiu que s’hauria d’incloure en una dieta sana.

Quan veiem una abella, què hem de fer? Sortir corrents, espantar-la o ignorar-la?

Si no l’emprenyes, normalment no fa res. Una altra cosa és si t’acostes als ruscos, aleshores es defensen. La meva recomanació és que la gent no s’apropi a un clos, o com a mínim, a una distància de 25 o 30 metres.

A vostè li piquen molt?

Anem protegits però, tot i així, sempre surto amb més d’una picada. Ara ja no em fan mal perquè m’imagino que el meu cos ha creat els anticossos per protegir-se, però hi ha persones a qui els fa molta reacció al·lèrgica. En canvi, hi ha d’altres que paguen perquè els piquin.

Què diu! I per què serveix?

És una part de l’apiteràpia. El verí de l’abella té molts components que, en les dosis adequades, són beneficiosos per a la salut.

Entrevista i foto de Sílvia Alquézar - la Veu.cat

Més

ENTREVISTA I PRESENTACIÓ SOBRE LA VESPA ASIÀTICA

Avui us oferim una doble entrega, amb una presentació de diapositives sobre la vespa asiàtica i una entrevista de ràdio Sant Cugat al veterinari d'abelles Esteve Miràngels a càrrec d'Anna Gonzàlez.

Font: Ràdio Sant Cugat

Autor presentació: Esteve Miràngels

Més

HEM CONVERTIT LES ABELLES EN LES NOSTRES ESCLAVES

Joan Castro - ICONNA

 

Esteve Miràngels - Veterinari d’abelles. Reparteix el seu temps entre els insectes socials i un eixam d’adolescents.

Després de les pluges del maig, una penetrant olor d’herba i flors s’ha instal·lat a la masia familiar d’aquest professor de secundària i veterinari ecològic a Santa Pau (Garrotxa). Aquí, envoltat de volcans i boscos, conviu en relació simbiòtica amb 10 ruscos i controla la salut de 2.000 més.
 

–¡Això és el paradís de les abelles!
–Aquesta és una zona de reserva integral i hi ha una gran diversitat botànica. Estem envoltats de castanyers, acàcies i arç blanc i tenim molta flor de prat: botja blanca, trepadella, userda, trèvol, ravenissa … Però jo a les meves abelles no els exigeixo res.
 

–¿Què vol dir?
–Si al final de temporada em donen mel, bé, i si no me’n donen gaire, també. Per a mi l’ofici d’apicultor va deixar de tenir sentit quan vam convertir les abelles, un animal que viu intensament la seva relació amb la natura, en les nostres esclaves. Crec que un dels culpables de la gran mortaldat d’abelles que hi ha són els mateixos apicultors.

Més

ENTREVISTA A STEFAN BOGDANOV

En aquest número la revista Eixam entrevista en exclusiva el científic búlgar Stefan Bogdanov, una de les màximes autoritats mundials en apicultura, sobretot en temes de qualitat de productes apícoles. La seva declaració: "l'apicultura ecològica és la solució global, tant per als petits com per als grans apicultors" ens dóna encara més força en les nostres reivindicacions.

Pots llegir l'entrevista a:
http://www.abelles.cat/files/eixam19_entrevista_bogdanov.pdf

Més