01 de desembre 2019

ENTREVISTEM APICESTEVE


L’Esteve Miràngels i Feixas és llicenciat en Ciències Veterinàries per la UAB des de l'any 1994. Com a veterinari està especialitzat en apicultura, i està exercint com a consultor i tècnic apícola des del 1998. Durant tots aquests anys he compaginat la seva activitat clínica amb l'assessorament de múltiples associacions apícoles de Catalunya, Andorra i les Illes Balears. Actualment compagina la seva tasca com a professor de Natura en un institut amb la divulgació apícola.

·     Et defineixes com un abellaire i no pas com un apicultor... per què?Molt senzill, per mi el nom d’apicultor em trasllada a un passat en que vaig exercir de veterinari per a les grans associacions d’apicultors de Catalunya, ... i aquest és un mal record...
·     Pots concretar més?Doncs els mal anomenats apicultors professionals de les abelles utilitzen pràctiques de maneig i terapèutiques que a mi particularment no em donen confiança, essent molt lluny del que jo entenc com a tenir cura de les abelles.
·     Què seria per tu tenir cura de les abelles?Molt senzill i molt complicat alhora... Crec que hem fugit excessivament del respecte natural que es mereixen els animals domesticats, tot desenvolupant activitats ramaderes intensives que no respecten el benestar dels animals ni l’ecologia del planeta.
·     Parles de benestar de les abelles?I per què no? Les abelles tenen vida i es mereixen com a mínim les mateixes atencions i requisits de maneig i sanitat que tenen els mamífers i les aus de granja. 
·     La teva vehemència és absolutista... no?Jo no ho veig així, doncs jo no sóc d’aquells que voldrien evitar una producció ramadera a tots els nivells. Jo defenso el pagès i el ramader sempre, però cal un codi ètic i un replantejament de molts protocols d’actuació tant en el món animal com en el vegetal.
·     Els vegetals també?Sí també, doncs les abelles i els vegetals són el mutualisme perfecte. Tots hem de pensar que el vincle entre les flors i les abelles és tan gran, que qualsevol fitosanitari descontrolat pot provocar molts problemes a les colònies d’aquest petit insecte.
·     Per tant les abelles són sinònim d’ecologia?I tant! Les abelles són uns grans bioindicadors de la salut de la biosfera. Elles s’estan morint ja fa anys, una mort anunciada i un avís a navegants...
·     Et noto pessimista?La veritat és que sí, doncs l’actitud dels humans és un xic desesperant, i no hi veig una sortida fàcil a tot plegat.
·     Aquest estat d’ànim lliga amb l’estil del teu últim llibre...no?Podríem dir que sí, doncs he intentat traslladar les meves vivències i intuïcions en aquest llibre.
·     Ens en pots fer cinc cèntims? Bé, és un llibre un xic estrany, doncs encara no està publicat, és un projecte de llibre...
·     Però el tens escrit, no?Sí, el tinc, però publicar és complicat i costós, doncs el món lector que vol saber coses de les abelles és limitat, i falten diners i recursos per tirar-ho endavant.
·     I que penses fer, doncs?He pres la determinació de mostrar-lo a la xarxa, a partir de petites mossegades. Des de fa una setmana he començat a presentar-lo a través d’un bloc, així com a les xarxes socials com ara Twitter, Instagram i Facebook. 
·     Has descartat la seva edició en paper?La meva intenció és publicar-lo en format llibre i que surti durant l'any 2020. Difícil, però ho intentaré. Mentrestant l’aniré publicant dia a dia en el bloc https://memoriesabella.blogspot.com
·     I què té d’especial aquest llibre?He intentat explicar la vida d’una abella en primera persona, o sigui com si jo mateix fos aquesta abella, des del seu naixement fins a la mort.
·     Tinc entès que el final és tràgic?És un llibre escrit des de les vísceres, des del rancor, des del costat més fosc de la meva experiència com a veterinari d’abelles.
·     Em fas una mica de por?Els meus anteriors llibres, són manuals pràctics, instructius, racionals i espero que útils. Aquest llibre no. He buscat les emocions, els sentiments, l’estat d’angoixa que deuen tenir les abelles davant un futur tan i tan negre.
·     I per això t’has convertit en abella?Afirmatiu. He volgut ser abella i compartir amb elles el dol de la seva desaparició després de més de 100 milions d’anys d’existència. Tràgic!
·     Caram, això sona a funeral?És trist, però és així. Les abelles són animals molts sensibles a les alteracions mediambientals i la seva mort prematura és un semàfor que deixa d’estar en ambre per passar a ser vermell.
·     I si es posa vermell què passarà?Serà el final irreversible per a moltes espècies animals, un punt de no retorn als ecosistemes que de joves havíem conegut. Serà un canvi de format, una vida més artificial i allunyada de l’essència natural.
·     El títol “Memòries d’una abella” vol ser un testament?Jo crec que vol ser un recordatori d’uns bons moments, d’unes fites evolutives assolides en un planeta singular i que malauradament han estat aniquilades per un col·lectiu humà egoista, maldestre i insensible vers el patiment dels altres.
·     Gràcies Esteve per la teva predisposició a col·laborar amb el nostre diari apícola i estarem atents a les publicacions diàries que aniràs fent a través de les diferents xarxes socials. Gràcies a vosaltres per la feina que feu.

Entrevistador: Rafel Jofresa - Editor 

Llibre -MEMÒRIES D’UNA ABELLA




Facebook - https://www.facebook.com/Apicestevecat-1529793633917159/

28 de novembre 2019

THE SECRET LIFE OF BEES


On the front porch of an old Coast Guard station on Appledore Island, seven miles off the southern coast of Maine, Thomas Seeley and I sat next to 6,000 quietly buzzing bees. Seeley wore a giant pair of silver headphones over a beige baseball cap, a wild fringe of hair blowing out the back; next to him was a video camera mounted on a tripod. In his right hand, Seeley held a branch with a lapel microphone taped to the end. He was recording the honeybee swarm huddling inches away on a board nailed to the top of a post.


Seeley, a biologist from Cornell University, had cut a notch out of the center of the board and inserted a tiny screened box called a queen cage. It housed a single honeybee queen, along with a few attendants. Her royal scent acted like a magnet on the swarm.
If I had come across this swarm spread across my back door, I would have panicked. But here, sitting next to Seeley, I felt a strange calm. The insects thrummed with their own business. They flew past our faces. They got caught in our hair, pulled themselves free and kept flying. They didn’t even mind when Seeley gently swept away the top layer of bees to inspect the ones underneath. He softly recited a poem by William Butler Yeats:
I will arise and go now, and go to Innisfree, 
And a small cabin build there, of clay and wattles made:
Nine bean-rows will I have there, a hive for the honey-bee,
And live alone in the bee-loud glade.
https://www.smithsonianmag.com/



27 de novembre 2019

LAS ABEJAS NADAN


La curiosidad hizo que el ingeniero Chris Roh, del Instituto Tecnológico de California, decidiera investigar si las abejas eran capaces de mantenerse con vida al caer al agua. Junto a un equipo de científicos, determinaron que saben nadar y son capaces de resistir 10 minutos mientras buscan cómo salvarse.
El movimiento que las abejas hacen al caer en el agua les permite “surfear” hasta la orilla. Como no pueden utilizar sus alas, que quedan adheridas a la superficie, entonces mueven la parte baja de su cuerpo que les permite resistir.
Este impulso es de apenas 20 millonésimas de Newton, aseguran Roth y sus colegas en un artículo publicado en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.
El agua es tres órdenes de magnitud más pesada que el aire, por eso atrapa a las abejas. Pero ese peso es lo que también lo hace útil para la propulsión”, detalla Roh.
https://www.fayerwayer.com/

24 de novembre 2019

MEMÒRIES D'UNA ABELLA


Segueix dia a dia el nou treball de l'Esteve Miràngels, veterinari d'abelles. Un llibre escrit en primera persona des de l'òptica d'una abella maltractada per una humanitat insensible i mancada d'escrúpols.

Pots seguir la seva publicació gratuïta des del bloc:
https://memoriesabella.blogspot.com

o des del compte de twitter d'apicesteve:
https://twitter.com/apicesteve

30 de setembre 2019

PRIMER ALIAT CONTRA LA VESPA ASIÀTICA


La vespa asiàtica és una perillosa espècie invasora. I ara s'ha descobert, per primer cop, un possible depredador d'aquest insecte: l'aligot vesper. Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) han publicat la troballa a la revista "Bird Study".
La vespa asiàtica, de nom científic Vespa velutina, és una espècie que es va introduir a França el 2004. Des d'aleshores, s'ha expandit per Europa occidental. El 2014 va arribar a Catalunya i s'ha observat als eva presència a diverses comarques. Té diversos efectes negatius: en l'apicultura, perquè ataca les abelles autòctones i afecta la producció de mel, en la biodiversitat, perquè ataca també altres espècies d'insectes, i, finalment, en la salut humana i la percepció d'inseguretat pública davant la presència propera de vespers. Tot i que aquesta vespa no sol ser agressiva amb les persones tret de si es troben vora els nius.
La vespa té depredadors en el seu àmbit natural, el sud-est asiàtic. Però fins ara a Europa s'havien observat només algunes espècies que capturaven i ingerien vespes adultes o que atacaven nius abandonats.
Ara, l'equip encapçalat per Roger Vila, de l'IBE, i Francesc Xavier Macià, investigador independent expert en rapinyaires, han demostrat que un rapinyaire, l'aligot vesper, ataca nius actius de la vespa per alimentar els seus polls. En l'estudi també hi han participat M. Menchetti i C. Corbella, de l'IBE, i J. Grajera, investigador independent.
 
Anàlisis genètiques
L'aligot vesper, Pernis apivorus, és un rapinyaire que s'alimenta sobretot de larves de vespes. Entre el 2011 i el 2018, els investigadors van estudiar els nius d'una població que nidifica en els parcs de la Diputació de Barcelona. Quan van començar a analitzar mostres de la dieta que els adults subministraven als polls, van observar que hi havia fragments de vesper amb unes cel·les de dimensions molt grans.
 
Les cel·les només podien correspondre a una vespa autòctona molt rara en aquesta àrea, la vespa carnissera, o bé a la vespa asiàtica. Com que les cel·les dels nius de totes dues espècies són molt similars, calia utilitzar altres mètodes per per identificar quina era l'espècie constructora.
Els autors van fer servir tècniques d'anàlisi genètica. Per identificar espècies s'utilitza l'anomenat "codi de barres d'ADN". S'anomena així un fragment molt variable de l'ADN que es troba en els mitocondris, les centrals energètiques de la cèl·lula. I l'anàlisi va confirmar el que els investigadors sospitaven, com explica Roger Vila:
"Ja existien indicis i força sospites que l'aligot vesper podia depredar els nius de la vespa asiàtica, però ara, gràcies a les tècniques genètiques, ho hem pogut demostrar".
Un fet que ha sorprès els investigadors és la rapidesa amb que l'aligot ha incorporat aquesta nova font d'aliment per als seus polls, perquè la vespa va arribar fa poc més d'un any a l'entorn de Barcelona. Però es tracta d'un ocell amb gran capacitat per atacar aquests nius, com explica Francesc Xavier Macià:
"És un rapinyaire ben adaptat a depredar sobre els nius de vespes, amb les plomes imbricades com les escates d'un peix per evitar les picades, el bec amb la forma perfecta per extreure amb velocitat les larves dels vespers, i amb una habilitat extrema per localitzar tant els nius de vespes construïts sota terra com els de superfície".
Però, a més, la vespa asiàtica li posa més fàcil. L'aligot tria preferentment les grans colònies de llarga duració, que es mantenen 5 o 6 mesos. La vespa asiàtica fa un niu molt gran, de fins a gairebé un metre, i acostuma a bastir-lo en les parts altes dels arbres i l'aligot vesper els pot manipular amb facilitat per extreure'n fragments sense preocupar-se de l'atac d'altres depredadors.
A més, el període en què les colònies de vespa contenen més larves coincideix amb el de màxims requeriments d'aliment per part de l'aligot vesper.
 
Protegir l'aligot vesper
Aquesta és la primera espècie autòctona europea coneguda que és capaç de depredar les colònies de la vespa asiàtica en els moments de màxima producció d'individus. Per tant, podria ser un aliat per lluitar contra aquesta espècie invasora.
 
Però per això cal ajudar-lo. Els investigadors alerten que els rapinyaires són especialment sensibles als contaminants. En el cas de l'aligot vesper, un estudi previ va demostrar la presència de plaguicides neonicotinoides en sang. Per això, diuen, és essencial que els vespers tractats amb plaguicides siguin eliminats del medi natural.
Macà apunta a altres mesures, com ara "no dur a terme les actuacions silvícoles entre l'abril i l'agost prop de nius". Ara que s'ha trobat un depredador de l'espècie invasora, toca protegir-lo

23 de setembre 2019

ELIMINATING AMERICAN FOULBROOD USING ENDOLYSINS


Honeybees are impacted by several pathogens, including bacteria, fungi, viruses, and other parasites. American Foulbrood is one of the most potent diseases that affects the honeybee larvae of the Apis species and leads to sepsis and death of honeybee larvae.

This disease has very adverse impacts on the pollination and beekeeping industry, thus, the discovery of a specific sequence that can target this bacteria can be an effective method to detect and control this pathogen.

Until recently, there was no known cell-binding domain that could bind to Paenibacillus larva, a bacterium known to cause American Foulbrood. In this case study, researchers identified the first endolysin cell-binding domain that targets Paenibacillus larvae.

What are Endolysins?
Endolysins are enzymes that can detect and target bacterial pathogens. There are specific endolysins that target gram-positive bacteria, and these have cell binding and an enzymatically active domain.

Endolysins are coded by bacteriophages at the end of their life cycle. These enzymes target and degrade the murein layer, thus cutting the peptidoglycan host cell wall. This releases the virions from the bacteria.

These enzymes have two functional domains: a catalytic domain and cell wall binding domain. The cell wall domain helps in targeting specific bonds on the surface of the cell wall. Targeted attacks using the cell wall domain also offers certain advantages compared to using expensive antibodies that are time-consuming to produce, sensitive to temperature and pH and also tend to aggregate. These factors have led to the emergence of cell-binding domains as an effective alternative to antibodies.

Presently, the only way to counter this disease is incinerating the hives and equipment that are infected and infected. This causes severe economic losses to the sector. The use of antibiotics has been banned in several countries as their use leads to antibiotic resistance and also leads to deposition of antibiotic residues in the raw honey.

This further affects the quality of honey and its safety for use in humans. Methods based on PCR have overcome many of the challenges; however, in this case, the efficiency of recovering DNA from the samples and false-positive results have comprised its success. Thus, there is a critical need in the beekeeping industry to detect and control American Foulbrood disease.

Discovery of a Cell-binding Domain that Binds to Paenibacillus Larvae.
While previous bioinformatics analysis of Paenibacillus larvae had shown the presence of a lysin but it did not detect a cell-binding domain at the C-terminus. In this study, the authors obtained a three-dimensional structure with two domains that are connected by a linker.

The first domain has a sequence that corresponds to N-terminal catalytic domain and the second terminus consists of a disordered region, an alpha helix, a beta-strand, another alpha helix, and then a disordered region.

Bee killed by American FoulbroodPhotografiero | Shutterstock

Functional Analysis
To prove the existence of the cell-binding domain, the authors cloned the specific sequence and the peptide was further fused to a fluorescent protein. The Paenibacillus larvae cells were incubated with this cell-binding protein fused to GFP. Subsequently, imaging the cells under the microscope showed that this fusion protein was able to decorate all the P. larvae cells, suggesting its functional significance.

Identifying the Cell-binding Protein
To identify the smallest part of the peptide that still retains the ability to bind to cells, several truncated versions of the protein were tested on both C- and N-terminus. The various versions were then tested for their ability to bind to cell wall using fluorescent microscopy.

This analysis showed that when the cell-binding fragment was truncated at residue 161 or 223, its ability to bind was still present. Further alignment analysis showed that these cell-binding domains are conserved among various amidase 2 lysins, showing that they can easily be recognized.

Sources
Santos et al. (2019) Identification of the first endolysin Cell Binding Domain (CBD) targeting Paenibacillus larvae. Scientific Reports. https://doi.org/10.1038/s41598-019-39097-2.


13 de setembre 2019

ELS PRODUCTES DE LES ABELLES

Aquest diumenge 15 de setembre l'Esteve Miràngels farà una xerrada sobre els productes de les abelles dins el programa de la Fira de la Poma de Relleno a Vilabertran. La xerrada tindrà lloc a partir de les 12 del migida en el claustre del Monestir.


07 d’agost 2019

ABELLA GEGANT INVASORA


Un equip d'investigadors ha confirmat la presència de l'abella gegant de la resina, una espècie que prové de l'Àsia, en cinc punts de Catalunya.

Aquest tipus d'abella pot arribar a mesurar 2,5 cm i fa el niu a base de resina, argila i petits trossos de fusta en forats que troba en els troncs o totxanes. Aquest insecte és solitari i no forma colònies com l'abella de la mel.

A causa de les seves dimensions, de lluny es pot confondre amb la vespa asiàtica. De fet, els experts asseguren que podria haver arribat a Europa a partir del comerç de fusta amb països com la Xina i el Japó.

Segons Carlos Hernández-Castellano, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), això comporta que sigui una espècie inofensiva per als humans.

El fet de viure en solitari els converteix en animals més cautelosos a l'hora d'atacar, ja que "la mort de la mare seria catastròfica per a la descendència". Tot i així, Hernández-Castellano alerta que l'abella de la resina "ens pot picar si se sent amenaçada".

Una abella que ha arribat per quedar-se

Els investigadors apunten que aquesta espècia d'abella, Megachile sculpturalis, hauria arribat a Catalunya ara fa un any i ja s'hi ha establert.

A més, tot fa pensar que s'expandirà per tota la península Ibèrica, ja que pot crear un niu en qualsevol forat i això fa que es pugui moure amb certa facilitat.

A més, apunten que malgrat que l'abella provinent de l'Àsia tingui una predilecció per alimentar-se de l'acàcia del Japó, també es ho pot fer fàcilment del pol·len d'altres plantes autòctones. Això garantiria la seva supervivència en terres catalanes.

El Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, recull les cinc localitzacions on durant el passat juliol es van trobar exemplars de l'abella: a dos llocs de Sant Celoni i un a la Garriga (Vallès Oriental), i dos llocs més a Olot (la Garrotxa).

Vespa asiàtica instal·lada a Catalunya

També s'ha instal·lat a Catalunya la vespa asiàtica i no para d'estendre's.

Si fa dos anys se'n van detectar un centenar de nius, l'any passat ja eren més del triple.

WHATSAPP D'ABELLAIRES

Neix una nova eina per comentar opinions i fomentar la divulgació apícola entre Abellaires. A partir del whatsapp volem crear sinèrgies amb l'única voluntat de seguir gaudint de les nostres abelles. Si vols formar-ne part, escriu whatsapp al 677029675.

Actualment ja som més de 60 abellaires connectats... T'ESPEREM!

05 d’agost 2019

ARTIFICIAL INTELLIGENCE COULD HELP MONITOR BEE HEALTH


When high school student Jade Greenberg heard about what was happening to America’s bee populations, she decided to take action. Last year, Greenberg, then a junior at Pascack Hills High School in New Jersey, learned from a local beekeeper about a tiny reddish-brown mite that is posing a serious threat to the honey bees (Apis mellifera) used across the US for pollinating various crops. But what began as a school project to build a hive that might help boost bee health soon turned into a collaboration with two tech companies to use artificial intelligence (AI) and tracking systems to tackle the problem.

The varroa mite (Varroa destructor) was brought over to North America from Southeast Asia decades ago and has been decimating not only colonies tended by beekeepers, but also feral colonies—those that were started in the wild by bees originally from hives kept by humans. The pest reproduces within honey bee colonies, latching onto the insects and feeding off their fat body, a tissue similar in function to the mammalian liver. Over time, the parasite weakens bees’ immune systems, making them more susceptible to viruses and pesticides.

“Even if we solve the other problems contributing to honey bee loss, like pesticides and poor nutrition, colonies will still be lost if varroa is not under control,” says honey bee researcher Gloria DeGrandi-Hoffman of the US Department of Agriculture’s Agricultural Research Service (USDA-ARS) Carl Hayden Bee Research Center in Tucson, Arizona.

There are hints that the practice of beekeeping itself may be contributing to the problem. DeGrandi-Hoffman and her colleagues, for example, recently found that the current commercial beekeeping practice of preventing swarming—when a queen bee and a group of worker bees leave their original colony to form a new one—may have exerted selection pressure on the mites to find new ways to disperse among bee colonies (Environ Entomol, 46:737–46, 2017).

What began as a school project soon turned into a collaboration with two tech companies to use artificial intelligence to tackle the problem.
Greenberg was interested in the role of another aspect of beekeeping: hive design. Feral bees typically nest in tree cavities or other structures, forming layers of wax comb to fill the available area. By contrast, the most widely used manmade beehive in North America, the Langstroth hive, is essentially a stacked, wooden file cabinet with removable frames on which bees build their combs, making it easy for beekeepers to collect honey and monitor the colony’s health.

Greenberg wondered if the hive design could be affecting the bees’ susceptibility to mite infestations. “There is research on environmental factors, such as where the bees forage and how they are affected by pesticides,” she says. “But there is very little information on whether or not the shape of the commercial hive has an effect on [mite infestation rates].”

Taking advantage of a school science fair as an occasion for the project, Greenberg set about designing her own beehive, based on the so-called Sun Hive. Invented in the 1980s by Günther Mancke, a German sculptor who studied natural beehives, Sun Hives “are handmade hives and not commercially viable,” Greenberg says. “I decided to riff off of Mancke’s design and make something that could be both commercially viable and also healthier for bees.”

Greenberg incorporated sensors to monitor hive weight, temperature, and humidity, along with video monitoring technology, while still retaining the necessary features for commercial beekeeping, such as removable frames. After a few months of honing the design on the computer, Greenberg was considering building a prototype of the 42-liter structure using a 3-D printer when her father, a solutions engineer at artificial intelligence company Kinetica, made a suggestion.


BEES, DEBUGGED: Researchers trained machine learning algorithms to distinguish between a healthy honey bee and one covered in parasitic mites.
JONATHAN GREENBERG
Kinetica uses AI and other technologies to analyze extremely large data sets on everything from financial markets to the movements of fleets of trucks as they drive around the US. Jonathan Greenberg had told colleagues about his daughter’s project and, to his surprise, found they were keen to get involved. One of those colleagues was Jacci Cenci, a solutions architect at NVIDIA, a tech company focused on AI and graphics. Cenci offered to mentor Greenberg on machine learning technologies and provide her with real-world data to analyze bee health.

Working with a beekeeper in California, the team placed sensors on a single Langstroth hive containing a healthy bee colony to monitor its temperature, humidity, and weight, and installed a camera to capture images. The researchers then created an analytical tool using Kinetica technology to detect bees in the images and to analyze environmental factors such as temperature, humidity, and weather conditions that might be contributing to varroa mites’ ability to infect the colony. The effort was an initial proof of concept, says Jonathan Greenberg. “This was about figuring out how the technology can work to more effectively monitor parasites for Jade’s hive experiments in the field.”

The group also came up with a better way to monitor mite infection in honey bee colonies. Usually, “the way beekeepers assess whether there is a mite infestation is invasive,” says Samuel Ramsey, a research entomologist at the USDA Bee Research Laboratory in Beltsville, Maryland, who was not involved in the project. “We take 300 bees, put them in a jar, sprinkle powdered sugar on them, shake the jar, and count how many mites fall off of the bees.”

Instead, Greenberg’s team captured images in the California hive every 10 seconds and then used NVIDIA’s machine learning to detect the presence of varroa mites on bees. To do this, the team used individual frames from videos of the healthy beehive, and from a different beehive where the varroa mite had taken up residence, to train a computer algorithm.

The data collection and analysis tools that Cenci, Greenberg, and their colleagues built are all still in the prototype stage. But Ramsey says that it has been a step toward figuring out whether Langstroth hives contribute to the mite infestation problem—and if Greenberg’s hive design could aid the bees in staving off the mites with their natural defenses. “Designing a better honey bee hive would be wonderful because we are putting these bees in an unnatural situation, the Langstroth hive,” he says. “It’s an old technology that wasn’t designed to address current issues like mite infestation.”

The project won the engineering category at the Nokia Bell Labs North Jersey Regional Science Fair, and Greenberg was a finalist at the Intel International Science and Engineering Fair. She says she now hopes to measure physical properties such as ventilation and heat distribution in her prototype hive, in the Langstroth hive, and in wild beehives to understand how hive design might help or hinder mite infestations.

“I’m always excited when younger students bring passion and a youthful, new way to look into established systems,” says Ramsey. “That is certainly a way to make sure there is progress.” DeGrandi-Hoffman agrees. “It’s great to see young students with enthusiasm and confidence to tackle complicated problems with creative solutions.”

For Greenberg, the biggest surprise was how few researchers are studying biological problems such as honey bee health from an engineering perspective. Her solution? To major in bioengineering when she starts university this fall.

04 d’agost 2019

LAS HELADAS DE PRIMAVERA AYUDAN A FRENAR EL AVANCE DEL AVISPÓN ASIÁTICO


A veces, la meteorología puede ser la peor enemiga; y a veces puede ser la mejor aliada. Las fuertes heladas que azotaron la provincia esta pasada primavera han ayudado, y mucho, a frenar el avance del avispón asiático (vespa velutina), tal y como confirman desde la asociación Avispa Asiática.
«La verdad es que teníamos mucho miedo. El avance de la vespa velutina fue exponencial el año pasado y, tal y como se desarrolló el invierno, nos temíamos un auténtico desastre». Pero entonces, subraya Roberto Puch, portavoz de la asociación, llegaron las heladas tardías, que «mataron a buena parte de las reinas», frenando en seco el avance de la plaga.
De hecho, en lo que va de verano, la asociación, referente en Burgos y Castilla y León en la materia, apenas ha realizado «cinco o seis salidas» en la provincia. La diferencia con los periodos anteriores es abismal. Para muestra un botón. «En todo el año pasado quitamos unos 600 o 700 nidos», recuerda Puch.
Eso sí, «todavía hay nidos y avispas». Y parece que nos tendremos que acostumbrar a su presencia, ya que, como explica Puch, la del avispón asiático es «una plaga» muy difícil de «erradicar». Como mucho, «podemos controlarla», insiste. Eso es precisamente lo que llevan años intentando en Vizcaya y Guipúzcoa, los dos territorios más afectados por la presencia de la especie. Allí, a pesar de contar con «muchísimos medios» y experiencia, la plaga «está descontrolada».
Por esos territorios entró en Burgos y, desde aquí, continúa su avance hacia el sur. Así, a pesar del frenazo de este año, ya se han detectado nidos en el valle del Arlanzón, en La Demanda o incluso en el Pisuerga. De hecho, en enero de este mismo año se detectó un nido en la localidad vallisoletana de Amusquillo, a orillas del río Esgueva. Como consecuencia de las heladas, muchos de esos nidos están ahora mismo vacíos, pero si las condiciones son favorables, las avispas no tardarán en regresar, advierte Puch.
En este sentido, el portavoz de la asociación recuerda que el desplazamiento de las colonias de avispas puede ser activo o pasivo. Vamos, que pueden dsplazarse por sus propios medios (generalmente siguiendo el curso de un río) o pueden viajar de un lado a otro ocultas en fardos de paja, mercancías o vehículos. Además, insiste, pueden anidar «en cualquier sitio». «Nos hemos encontrado de todo. Desde ramas de los árboles a farolas, garajes, casetas de perro o interior de paredes. Cualquier sitio por el que quepan», explica.

Protocolos

Con todo, la 'ayuda' meteorológica ha llegado este año de la mano de laimplementación de nuevos protocolos de actuación por parte de la Junta de Castilla y León. «Era algo que llevábamos reclamando desde hacía tiempo y por fin se ha puesto en marcha. Se trata de un paso de gigante» para poder actuar de manera efectiva contra la plaga, subraya Puch. A este respecto, explica, los protocolos planteados por la Junta regulan la colocación de trampas para las avispas reina y flexibiliza su utilización sin olvidar la supervisión y el control.
A mayores, de un tiempo a esta parte se ha dado un fuerte impulso a la formación de agentes medioambientales, bomberos voluntarios y, en general, a todos aquellos agentes sociales o instituciones implicadas en la lucha contra el avance de la plaga. «Nosotros hemos dado 14 cursos en todo Castilla y León» para que la gente «sepa cómo actuar» frente a las colonias y cómo retirar los nidos de manera efectiva, un trabajo que generaba muchas «dudas».

31 de juliol 2019

WILDLIFE IN SUMMER


Easy ways to help wildlife this summer:
🌞
Give the birds a drink
🌞
Top up garden ponds
🌞
Make a bee bowl
🌞
Grow nectar-rich plants
🌞
Don't mow wildflowers
🌞
Leave windfalls in situ
🌞
Grow grass long
🌞
Say no to pesticides and weedkiller
🌞
More: bit.ly/2KQesqp