.png)
Foto: All you need is biology
LA BOCA DE LES ABELLES
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANATOMIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANATOMIA. Mostrar tots els missatges
14 de gener 2024
06 d’agost 2023
SISTEMA CIRCULATORI OBERT
En els artròpodes també trobem un cor allargat especialitzat en bombejar una líquid que ocupa tot
l’hemocel i que anomenem hemolimfa. Aquest sistema, anomenat sistema circulatori obert, es
diferencia del sistema tancat, en què el corrent sanguini banya directament tots els òrgans del cos. La
conquesta dels continents per part d’alguns artròpodes farà necessària la reconversió de la respiració
cutània o branquial, pròpies dels animals marins, en sistemes traqueals i pulmonars, que permetin una
correcta oxigenació de la sang. El sistema circulatori tancat és el sistema típic dels vertebrats, on les
artèries i venes són les encarregades de transportar la sang a totes les cèl·lules del cos. Aquest
mecanisme requereix d’uns òrgans pulmonars que permetin una oxigenació eficaç, així com una
distribució acurada dels nutrients a totes les regions corporals per mitjà de milions de petits capil·lars.
Apicesteve
Imatge: quizlet.com
07 de desembre 2022
LES PARTS D'UN INSECTE
.png)
14 de juliol 2021
TAGMATITZACIÓ
El concepte TAGMA significa conjunt de segments que treballen coordinadament en el desenvolupament d'una funció. Les abelles, com a insectes que són, presenten un cos dividit en tres regions o tagmes, CAP, TÒRAX i ABDOMEN. De fet, la paraula INSECTA significa "ésser tallat", tot fent referència a aquest patró corporal que es repeteix en els diferents individus que trobem dins d'aquesta CLASSE TAXONÒMICA.
26 de febrer 2021
LES ANTENES
Les abelles disposen d'antenes altament sofisticades, unes autèntiques centraletes de captació de tot tipus d'estímuls del seu entorn. Si les mirem de prop podrem observar tot un conjunt de petits quimioreceptors que permeten captura l'olor i el gust. Cal recordar que les abelles utilitzen les olors com a mecanisme de comunicació entre elles i amb el medi ambient. Les abelles, a més, són sensibles als canvis meteorològics, de manera que preveuen amb unes quantes hores d'antelació un canvi de temps brusc. Cal pensar que el seu petit cos la fa molt vulnerables a situacions climatològicament adverses, per tant, cal prevenir. Amb les antenes detecten el moviment, el fred, la calor... i com no un estri de confort i manyac entre germanes.
12 de desembre 2020
ESPIRACLES LARVALS
Les abelles respiren a partir de petits orificis, els espiracles, localitzats en ambdós costats de cada anella o segment corporal. De fet, aquestes anelles, són un record morfològic de la seva etapa larval i dels seus ancestres vermiformes. Cada espiracle es comunica amb un conjunt de tràquees que proporcionaran oxigen a l’hemolimfa, o sigui la sang que circula lliurement per l’interior del cos. Durant l’etapa larval, l’aliment líquid de les abelles pot ofegar les larves, per tant els nius de cria cal manipular-los amb compte.
03 de juny 2020
MORFOLOGÍA DE LA CABEZA DE LOS HIMENÓPTEROS
La cabeza de los Himenòpteros es de tipo hipognato y bien separada del tórax, en ciertos casos como ocurre en betílidos y ciertos formícidos existe tendencia al prognatismo.
Los ojos compuestos suelen encontrarse bien desarrollados (excepto en algunas formas cavernícolas) ocupando normalmente gran parte de la superficie lateral de la cápsula cefálica mientras que los ocelos pueden reducirse en mayor o menor grado e incluso desaparecer.
Se diferencian varios escleritos cefálicos. El labro, de posición anteroventral (fig. 2a: l). El clípeo (fig.2a: cl), delimitado dorsalmente por la sutura epistomal (fig. 2a: se); cuando está bien desarrollado, presenta 3 áreas: una central y dos laterales. La frente (fig. 1, 2c: f), corresponde a la parte de la cara (fig. 2c: ca)
que se diferencia entre los toruli (fig. 2a: to) y el ocelo anterior. Dorsalmente a la frente se sitúa el vértex (fig. 1, 2a: v), el cual suele estar acompañado por un surco o quilla que define con los ojos dos áreas: una de posición dorsal [el occipucio (fig. 1, 2b: occ)] y otra de posición lateral [las genas (fig. 1, 2c-d: g)]Como en el modelo general de insectos, las antenas se insertan en los toruli (fig. 2a: to) y presentan tres segmentos que, desde la parte basal a la apical, se denominan: escapo (fig. 2g: scp), pedicelo (fig. 2g: pdl) y flagelo (fig. 2g: fgl), el cual se subdivide en un número variable de artejos (hasta más de 70) denominados flagelómeros. Aunque básicamente son filiformes, presentan variabilidad en su morfología. Destacan las de tipo geniculado o acodado de hormigas (fig. 9a).
Las piezas bucales se encuentran bien desarrolladas y corresponden a un aparato bucal de tipo masticador-lamedor, aunque las mandíbulas (fig. 2a: m), en los adultos, generalmente no desempeñan funciones tróficas sino que constituyen una herramienta de trabajo. En el caso de los ápidos, se produce un alargamiento de las glosas (“lengua”) y una modificación de los palpos labiales que forman un estuche protector de esta “lengua” (fig.2f).
Severiano Fernández Gayubo & Juli Pujade-Villar
18 d’octubre 2016
EL NETEJADOR D'ANTENA
Aquest pràctic artilugi es troba localitzat en la part interna de la tibia del primer parell d'extremitats. Aquest giny consta d'una mena de ganiveta de tall semicircular equipada amb raspall de petites espines. L'abella, sigui obrera, reina o abellot, pot amb un lleuger moviment, netejar les seves antenes.
Apicesteve.cat and fao.org
07 de maig 2016
ULLS PELUTS
L'abella és un insecte que destaca per la seva enorme pilositat, fet que la converteix en un dels millors pol·linitzadors que existeix a la Terra. De fet si observem el pol·len de les abelles a molts augments, veurem que aquest disposa de petits gafets a fi d'adherir-se fàcilment al pèl de les abelles. El seu grau d'especialització és tan gran que fins i tot els seus dos grans ulls compostos són peluts, tal i com es pot veure en aquesta imatge de Ralph Grimm
16 d’abril 2016
TUBS DE MALPIGHI
Són tubs cecs que suren en l'hemocel, d'on capten els productes residuals; desemboquen en la part final del tub digestiu on els residus són evacuats i eliminats amb la femta. Són capaços de reabsorbir aigua i electròlits, amb el que juguen un important paper en l'equilibri hídric i osmòtic.
Wikipèdia
03 de febrer 2016
VÀLVULA DE LA MEL
La vàlvula de la mel és un esfínter localitzat al final del pap i que regula el pas de substàncies cap a l'estómac o intestí de les abelles. Totes les substàncies que aconsegueixin de travessar-lo seran digerides per l'abella. En canvi, les substàncies retingudes en el pap, podran ser regurgitades i novament salivades a fi de transformar-ne els glúcids presents i conformar la mel líquida de la qual ompliran les cel·les de les bresques.
Esteve Miràngels
19 de desembre 2015
OSTÍOLS
Els ostíols (ostium) són la parella d'orificis que presenten cadascun dels ventricles del compartiment cardíac dels insectes. Per aquests orificis penetra l'hemolimfa quan en cor entra en diàstole.
Apicesteve.cat
Dibuix: studyblue.com
17 d’octubre 2015
MORFOLOGIA
Font: Larousse
10 d’octubre 2015
OSTÍOLS
El cor de les abelles no és més que un vas més o menys eixamplat situat en posició dorsal i situat dins d'una cavitat pericàrdica. Aquest vas presenta unes obertures anomenades ostíols que permeten que l'hemolinfa torni
a entrar en el cor i alhora n'impedeixen el seu retrocés.
El moviment
de l'hemolinfa es realitza gràcies a les contraccions del cor
de manera que quan es contrau l'hemolinfa surt les per artèries
i quan es dilata l'hemolinfa entra pels ostíols.
Font: xtec
Foto: Tavi Algueró - Manual de la Vida de les Abelles - apicesteve.cat
23 de setembre 2015
HEMOLIMFA
L'hemolima és un fluid present en l'interior de les cavitats corporals d'alguns invertebrats que es correspondria amb la sang dels vertebrats. Aquesta substància és impulsada per un cor tubular, banyant directament els òrgans sense necessitat d'un sistema tancat a base d'artèries i venes. Pel que fa a la seva funció és la responsable del transport d'oxigen i nutrients a totes les cèl·lules del cos de l'animal.
Font: Esteve Miràngels - apicesteve.cat
Imatge: www.xtec.cat
18 de juny 2015
EL TRITOCERVELL
La regió cerebral més caudal és el tritocervell i és la més petita, localitzant-se
en la part inferior del cap, per sota de la faringe.
La seva funció és el
control digestiu de l’esòfag i de les glàndules salivals fins a l’arribada del
nèctar al pap.També hom li atribueix una important funció sercretora, lligada al munt de feromones que són capaces de fabricar les abelles. També és l'encarregat de la integració de molts dels impulsos recollits per les dues regions anteriors, el protocervell i el deuterocervell.
Autor: Esteve Miràngels
Foto: www.studyblue.com
27 de setembre 2014
GLÀNDULA DE NASANOV
 |
| coronaapicultores.blogspot.com |
La glàndula de Nasanov és una glàndula odorífera localitzada en la part dorsal de la regió abdominal i protegida per les plaques que conformen l'exosquelet. Quan l'abella doble el seu dors, les esmentades plaques es separen, tot deixant al descobert aquestes blanquinoses glàndules, afavorint l'alliberació de tot un conjunt de substàncies químiques que actuen de marcadors comportamentals de les abelles.En el cas de la glàndula de Nasanov, hom pensa que la feromona alliberada té la funció de reagrupar les abelles, una funció que és molt important en el moment de l'eixamenada i en la recerca d'una nova casa.
Font: Wiki
12 d’abril 2014
LAS GLÁNDULAS CERERAS
 |
| Corona Apicultores |
Las
glándulas cereras o glándulas productoras de cera están ubicadas en la cara anterior de placas ventrales de los
segmentos 4 al 7 del abdomen, en total, forman cuatro pares; uno por
cada segmento.
En cada una de estas placas hay dos zonas de forma ovalada y color claro denominadas espejos de cera, de cuyos poros sale la secreción grasosa de las glándulas. Las escamas de cera tienen la forma de un pentágono irregular y son muy pequeñas: se necesitan cerca de 2.000 escamas para completar un gramo.
Solamente la abeja obrera posee glándulas cereras, las cuales comienzan a funcionar a partir de los 12 días de edad.
Font: Corona Apicultores
24 de juliol 2013
EL DEUTOCERVELL
 |
| Tavi Algueró |
Els receptors del so i del moviment són mecanoreceptors responsables
d’informar dels moviments físics del cos, ja sigui amb la captació de minúsculs
estímuls tàctics, com a partir de la recepció de sensacions tèrmiques o sonores
del medi. En les antenes trobem uns sensibles pèls auditius, i en les tràquees
dels insectes més evolucionats, unes autèntiques cavitats timpàniques
especialitzades en l’amplificació de sons i en el manteniment de l’equilibri.
L’emissió de sons és molt important en la vida sexual i comunicativa dels
insectes, sons que són creats a partir de la fricció de les ales o de les
diferents parts corporals, o fins i tot colpejant el cos contra el terra.
17 de juny 2013
EL PROTOCERVELL DE LES ABELLES
Tavi Algueró
La diferenciació d’una regió cefàlica o cap va sempre lligada a la centralització de les tasques nervioses en l’òrgan que podem anomenar genèricament com a cervell. D’aquest òrgan sortirà la cadena ganglionar, un eix nerviós amb petites centraletes controladores de cada un dels primitius metàmers. La complexitat dels insectes fa necessària una especialització de la funció nerviosa, amb la diferenciació d’un sistema nerviós encarregat de les accions voluntàries, i un sistema nerviós visceral responsable de controlar les activitats automàtiques dels òrgans, com el batec cardíac, els moviments intestinals, la filtració de l’hemolimfa... Els insectes tenen també importants receptors sensorials que els informen en tot moment de les particularitats de l’entorn que els envolta.
El cervell de les abelles és molt petit: no supera la grandària d’un cap d’agulla. Una massa cerebral organitzada en tres regions, on la primera, el protocervell, és la més desenvolupada i voluminosa, ja que controla el funcionament dels ulls, processa els estímuls que rep l’abella, elabora i coordina els moviments i regula l’alliberament d’hormones, tan importants en la vida social d’aquests insectes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
