CATÀLEG D'ABELLES DEL PARC DEL MONTSENY

 
El Parc Natural del Montseny ja disposa d’un primer catàleg d’abelles silvestres, elaborat pel Grup d’Ecologia d’Insectes i de Pol·linització del CREAF. En aquest inventari, s’han identificat 274 espècies de 37 gèneres, però la xifra es preveu que serà més elevada perquè encara hi ha espècimens pendents d’identificar i cal ampliar els mesos de prospecció, ja que hi ha períodes pendents d’estudiar.

Els pol·linitzadors són vitals per a l’ecosistema ja que contribueixen a la reproducció sexual del 85 % de les espècies d’angioespermes (plantes amb flor) i el 70 % dels principals cultius agrícoles depenen de la pol·linització animal. Per tant, fan una funció cabdal en la producció agrícola i la nutrició humana.

Segons constata la Plataforma Intergubernamental sobre Biodiversidad y Servicios de los Ecosistemas (IPBES) (2016) de les zones de les quals es disposa de dades, s’ha detectat un descens de la diversitat de pol·linitzadors silvestres. Els motius són diversos: el canvi climàtic pot alterar el cicle vital d’aquests insectes, també els afecten els plaguicides que s’utilitzen en agricultura i els canvis en els usos del sòl, amb la reducció d’espais oberts, impliquen la reducció o eliminació dels seus hàbitats. 

A Europa, el 2022 es va iniciar un pla pilot: el projecte SPRING (Strengthening Pollinator Recovery through INdicators and monitorinG), que vol testar la metodologia proposada en el pla europeu pel futur seguiment del pol·linitzadors (EU Pollinator Monitoring Scheme , EU-PoMS. 2021) i crear una xarxa de seguiment a escala europea de la riquesa i abundància dels principals grups d’insectes pol·linitzadors. També s’està engegant la Estrategia nacional de seguimiento de los polinizadores a l’Estat espanyol i a Catalunya recentment es va publicar el primer Informe sobre l'estat de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya i s’està engegant el Pla de seguiment de pol·linitzadors de Catalunya. 

Per aplicar mesures de gestió per afavorir els pol·linitzadors, i principalment les abelles silvestres, el Parc Natural del Montseny va encarregar al CREAF elaborar un primer catàleg d’abelles d’aquest espai protegit. Aquest inventari s’ha elaborat a partir d’estudis previs que ja s’havien fet al Montseny i gràcies a la identificació de mostres i prospecció per part de l’entomòleg Òscar Aguado, un treball finançat pel Parc. 

Fins ara, s’han determinat 274 espècies d’abelles pertanyents a 37 gèneres. És un bon nombre si és té en compte que a la península se n’han identificat 1.100 repartides en 50 gèneres. Per tant, al Parc Natural del Montseny es troben representats fins a un 74 % dels gèneres d’abelles de tota la península i fins i al voltant del 25 % de les espècies. Per a cada espècie inclosa en el catàleg, es detalla la següent informació: substrat de nidificació, alimentació, tipus d’organització, fenologia i estatus de conservació.

Mesures per afavorir els pol·linitzadors

A més, hi ha un nombre considerable d’espècies que es considera que tenen dades insuficients i no és possible descartar que algunes de les espècies trobades estiguin de fet en situació d’amenaça més preocupant. Per tant, des del CREAF alerten que és important incorporar en el Parc Natural del Montseny mesures de gestió que afavoreixin la conservació d’abelles com d’altres pol·linitzadors en general. En aquest sentit, en l’informe sobre els pol·linitzadors silvestres a Catalunya s’apunten tot de mesures i bones pràctiques per a la seva conservació.

Reduir l’ús dels pesticides, mantenir flors en els vorals de camins i evitar la competència amb l’abella de la mel són les principals mesures que proposen. Per mantenir la diversitat d’hàbitats, cal que hi hagi prats i espais oberts o bé zones més grans obertes com el pla de la Calma o altres zones culminals del Parc Natural. 

Parcs diba.cat

Més

APIS CERANA DISTRIBUTION

Apis cerana occurs across south and southeastern Asia up to Russia in the north. Its natural distribution extends to Japan and stretches as far west as Afghanistan (Fig. 2). Similar to Apis mellifera, there are many subspecies of Apis cerana. These subspecies tolerate a wide range of temperatures from cold, temperate, to tropical ecosystems.

Apis cerana was introduced intentionally into Papua New Guinea in the late 1970s. Subsequently, Apis cerana has continued to expand its range into the Solomon Islands and Australia. The Australian government has begun educational programs to teach the identification of Apis cerana, and destruction of identified wild nests is common practice in efforts to cease its spread within the country. However, the success of these programs has been limited and Apis cerana seems to be well established in tropical and subtropical Queensland (northeastern Australia).

entnemdept.ufl.edu

Més

LIFE CYCLE OF APIS CERANA

Apis cerana is holometabolous; meaning individuals undergo four distinct life stages (egg, larva, pupa, and adult). 

Eggs: The queen lays a single egg in each brood cell. Eggs are small, white, and oval in shape (Fig. 5). Larvae emerge from eggs after three days.

Larvae: Newly hatched larvae curl into the shape of a C at the bottom of the cell. Larvae are white in color, blind, and legless, with a wet shine (Fig. 5 and 6). The larvae are fed brood food and/or royal jelly within their cells until they are large enough to pupate, at which time the adult worker bees cap the larval cells.

Pupae: The larvae molt into pupae beneath the wax cappings and the pupal cells are undisturbed until pupation is complete. The wax capping of the drone pupal cells in Apis cerana have a distinctive pore (Fig. 7). The purpose of this pore is not yet known. However, another species of honey bee, Apis koschevnikovi Buttel-Reepen, constructs a similar pore on the drone pupal capping. 

Adults: Following their pupal development, the new adults chew their way out of their capped cells. 

Honey bees are considered superorganisms, wherein the whole colony is considered the biological unit rather than are the individual bees. Colony-level reproduction is referred to as swarming and it generally happens in the spring and summer. However, swarming may be more frequent in tropical areas where climate is more favorable year-round. Abundant resources (nectar and pollen) and large colony size are thought to be the primary triggers for swarming. To initiate swarming, the colony will raise 10 to 20 daughter queens. When the daughter queens are in the late pupal stage, the mother queen and up to two-thirds of the adult workers leave the colony in search of a place to establish a new colony (typically a cavity like a hollow tree).

Once the daughter queens emerge as adults, they fight until only one queen remains. The remaining queen is unmated and must leave the colony on mating flights where she will mate with upwards of 20 drones. The sperm the queen collects is stored in a special organ called the spermatheca and is used to fertilize eggs for the rest of her reproductive lifespan.

The sex of each bee is determined via haplo-diploid sex determination. In this system, the queen decides the sex of her offspring by laying unfertilized or fertilized eggs. Unfertilized eggs (no paternal genetic contribution) develop into drones, and fertilized eggs (both maternal and paternal genetic contributions) develop into females. The female larvae further differentiate into workers or queens based on the diet they are fed. Female larvae that are fed the standard diet of pollen and nectar (brood food) become adult workers. In contrast, female larvae that are fed royal jelly develop into queens. 

 http://entnemdept.ufl.edu

 Photograph by Alexander Wild.

Més

ASIAN HONEY BEE

The Asian honey bee, Apis cerana Fabricius (Fig. 1), occurs in southern Asia. There are eight recognized subspecies of Apis cerana, including Apis cerana cerana and Apis cerana indica. Both Apis cerana cerana and Apis cerana indica are managed for honey production and crop pollination, similarly to how western honey bees, Apis mellifera L., are used in the United States. Apis cerana is a natural host to two major honey bee pests, Varroa destructor and Nosema ceranae, both of which also infect Apis mellifera. Furthermore, Apis cerana has expanded beyond it native range and there is particular concern about its spread into Australia.

All honey bee species (members of the genus Apis) share many morphological, behavioral and physiological characteristics. Here we summarize those characteristics and highlight some of the defining differences between Apis cerana and Apis mellifera.

entnemdept.ufl.edu

Més