MEMÒRIES D'UNA ABELLA

Segueix dia a dia el nou treball de l'Esteve Miràngels, veterinari d'abelles. Un llibre escrit en primera persona des de l'òptica d'una abella maltractada per una humanitat insensible i mancada d'escrúpols.

Pots seguir la seva publicació gratuïta des del bloc:
https://memoriesabella.blogspot.com

o des del compte de twitter d'apicesteve:
https://twitter.com/apicesteve

Més

FRAY DIEGO ZAIDIN

El frare aragonés de l'orde dels Carmelites Descalços, Fra Diego de Jesús y Maria (es deia Diego Zaidin), va escriure a Madrid, l'any 1653, un tractat dedicat íntegrament a l'apicultura i en castellà: Tratado breve de la cultivación de las colmenas y lo que con ellas se ha de acer para su conservación. 

El contingut d'aquesta obra era una còpia de tot allò que havia observat i escrit al llarg de quaranta anys, un altre frare eremita, germà d'orde, que li deien Francisco de la Cruz, nascut a Alhama d'Aragó (Saragossa), el qual estava al càrrec d'un abellar que els Carmelites tenien a l'erm de Volarque (actualment es diu Bolarque, Guadalajara). De l'original que va escriure Francisco, no se'n sap res.

El contingut era bastant pràctic i en ell parla de les tasques típiques que es fan a l'apicultura. El més curiós és que es tracta d'una obra pròpia d'un autodidacta, on no apareixen cites d'altres abellaires o escriptors sobre apicultura

Miguel Blanes

  

Més

GABRIEL ALONSO DE HERRERA

Gabriel Alonso de Herrera va néixer al 1470 i morí al 1539 a Talavera (Toledo). Va ser el primer autor d'una obra sobre agricultura escrita en castellà. Es titulava Libro de Agricultura, es publicà al 1513 a Alcalà d'Henares i li'l va encomanar el Cardenal Cisneros (Francisco Giménez de Cisneros), del qual era capellà, per repartir­la als llauradors de la circumscripció de l'Arquebisbat de Toledo. 

El més important és matisar que, a banda de estar escrita en castellà, la seva difusió va ser molt gran. Només al segle XVI es van fer 16 edicions i va seguir publicant­se fins al segle XIX. Es va traduir al llatí, italià i francés. Es composa de 6 llibres dels quals el cinquè conté 9 capítols (de l'1 al 9) que parlen d'apicultura. La resta de l'obra està dedicada a l'agricultura i altres tipus de ramaderia.

També esmenta a Aristòtil al qual qualifica «d'Excel∙lent Filòsof». Els continguts pràctics per cultivar les abelles són els clàssics que es seguien abans del segle XIX. 

Font: Miguel Blanes 

Més

MOSES QUINBY

Moses Quinby (1810 - 1875),va ser un religiós quàquer americà nascut a l'estat de Nova York, amb una gran dedicació a l'estudi i pràctica de les abelles, que va escriure varies obres destacant com a més valuosa Explicació dels misteris de l'apicultura publicada al 1853. 

Va inventar varies eines per l'apicultura, que mai no patentà. El més important va estar el fumador a manxa presentat l'any 1870. L'idea del fumador de Quinby, amb no massa modificacions, continua utilitzantse avui en dia. Aquest aparell es composa fonamentalment de dos parts: una manxa i un cremador.

Autor: Miguel Blanes

Foto: www.datuopinion.com

Més

LUCIUS JUNIUS MODERATUS

Lucius Junius Moderatus alias Columela, fue un escritor latino español de la antigüedad, nacido en Gades (Cádiz), y contemporáneo de Séneca. Respecto a las fechas de su vida no existe precisión, sólo indicios probables de que compuso su obra principal, Sobre la agricultura (De re rustica libri XII), en edad avanzada y próxima a la fecha de la muerte de Séneca (antes del año 65).

El libro De re rustica, constituye el tratado latino más completo sobre las cosas del campo, emulado tres siglos más tarde por Paladio. En él, Columela hace un estudio de la agricultura en general, el laboreo de los campos, la viticultura y arboricultura de frutales, ganadería, APICULTURA, avicultura, piscicultura, temas veterinarios y otros.

La obra comienza con un largo prefacio en el que el autor expone sus ideas económicas, sociales y morales; además enumera los conocimientos que debe dominar un agricultor, incluyendo dentro de este apartado la cría de las abejas. La obra de Columela se compone de XII libros, estando el IX dedicado a la apicultura

Fuente: Wiquipedia

Foto: extramuros.es

Més

SAN AMBROSIO

Elías González San Juan

La festividad de San Ambrosio, patrón de los Apicultores y Fabricantes de Velas, se celebra el dia 7 de diciembre.

Nació en Tréveris hacia el año 340. Su padre murió cuando él era aún un niño y su madre regresó a Roma. Allí aprendió la lengua griega, se convirtió poeta y orador, e intervenía como abogado en los tribunales con tanta reputación que lo nombraron gobernador de Liguna y Emilia. A la muerte de Auxentius, un arriano qué había usurpado la sede de Milán y ejercía de obispo de esa ciudad, se habían producido en grandes tumultos que podian desembocar en una sedición abierta. En esos días oyó Ambrosio una voz de un niño que lo proclamaba obispo, y entonces pensó Ambrosio que el deber de su oficio era asistir a la iglesia donde se celebraba la asamblea, donde a causa de la vehemencia de su discurso tanto católicos como arrianos le declararon unánimente Obispo de Milán. En consecuencia, fue primeramente bautizado, y después de una preparación, recibió la consagración el 7 de diciembre del año 374.

Més

PASIÓN POR LAS ABEJAS

nobelprize.org

Karl von Frisch (Viena 1886-Munich 1982) alcanzó gran popularidad por su sencillez y por el carácter fascinante de su estilo al exponer al gran público sus descubrimientos. Ha sido uno de los padres de la etología, ciencia que estudia el comportamiento de los animales. De sus muchas pruebas y ensayos realizados con las abejas, destaca su confirmación de que las abejas, al regresar a la colmena, comunicaban a sus compañeras la localización de los campos ricos en flores con néctar que habían encontrado, mediante un lenguaje corporal consistente en un curioso baile.Se considera el año 1944 el de su descubrimiento del lenguaje de las abejas.

Recibió el Nóbel de Medicina-Fisiología en 1973, por sus descubrimientos y observaciones relacionados con los seres vivos. Se interesó por los peces, estudiando si podían distinguir colores y brillo. Luego llegó el turno a las abejas, y a otros muchos insectos. 

Més

MENDEL Y LAS ABEJAS

culturaen10.blogspot.com

Un aspecto no muy revelado de la vida de Mendel es que se dedicó durante los últimos 10 años de su vida a las abejas.

Mendel reconoce que las abejas resultaron un modelo de investigación frustrante. Es probable que el experimento realizado con abejas fuera guiado para confirmar la teoría de la herencia.

Uno puede presumir que en 1854 Mendel discute en Silesia con los apicultores la hipótesis de Jan Dzierzon que enuncia que las reinas infértiles o los huevos que no son fecundados por esperma de los machos producen zánganos, produciéndose reproducción sexual en las hembras y reproducción asexual en los machos o zánganos. A este proceso Dzierzon lo denominó partenogénesis.

La teoría de Dzierzon fue confirmada por hibridación, si bien el cruzamiento de abejas es difícil, pues durante el vuelo nupcial de la reina no debe haber zánganos extraños. Por ello, Mendel construyó una jaula de tejido de cuatro metros de largo y cuatro de alto, situando la colmena en el exterior de ella, para lograr el objetivo deseado que era realizar los cruces necesarios para lograr los híbridos de diferentes razas de abejas. Pero durante la vida de Mendel la teoría de Dzierdzon no fue probada. Seguramente, lo que Mendel pretendía era probar la segregación de caracteres genéticos.

Més

FRANÇOIS HUBER

 wikipedia.org

François Huber era natural de Ginebra, fill d'una família important en el món de la literatura i la ciència. Als 15 anys va començar a patir una greu malaltia que li va fer perdre gradualment la visió fins a una ceguera total. 

Tot i això, Huber no va desistir en la seva determinació investigadora, i amb l'ajuda de la seva esposa, va introduir elements del coneixement científic en l'estudi de la vida de l'abella de la mel. L'any 1802 va publicar el llibre "Noves observacions sobre les abelles", així com va col·laborar en moltes d'altres obres relacionades amb l'ecologia i les abelles.

Més

ÉMILE WARRÉ

L'abat Eloi Émile François Warré (9 de març 1867 a Grébault-Mesnil - Tours 20 d'abril 1951) va ser un religiós francès i apicultor. Émile Warré va ser ordenat sacerdot el 19 de setembre de 1891 a la diòcesi d'Amiens i es va convertir posteriorment en rector de Mérélessart (Somme) el 1897 i després de Martainneville (Somme) el 1904. El 1916 decideix dedicar-se exclusivament a l'apicultura.

Continua la biografia

Més

AUGUST VON BERLEPSCH

August von Berlepsch (1815-1877) va ser un important apicultor i estudiós de les abelles, com així ho certifica les seves nombroses monografies sobre l'apicultura. 

Berlepesch va estudiar dret, filosofia i teologia. A la finca del seu pare tenia al voltant de 100 ruscos de palla, activitat a la qual es va dedicar amb totes les seves forces a partir del 1858. Entre els seus progressos tècnics destaca el seu interès per facilitar l'estudi de les abelles dins de les arnes, fet que el portar a dissenyar quadres mòbils, tal i com queda exposat en la seva obra "l'abella i la seva cria amb pintes mòbils" 

Continua la Biografia

Més

JOHN DZIERZON

John Dzierzon (1811-1906), va ser un apicultor que va descobrir el fenomen de la partenogènesi en les abelles, i va dissenyar amb èxit els primers quadres mòbils d'un rusc.

Dzierzon provenia d'una família polonesa de Silesia. Format eb teologia, va combinar el seu treball teòric i pràctic en l'apicultura amb els seus deures com a capellà catòlic. Els seus descobriments i innovacions el van fer mundialment famós en els cercles científics i apícoles, i ha estat dessignat com el "pare de l'apicultura moderna".

Continua l'article de rainbowstampclub

Més

KARL VON FRISCH

 Karl Von Frisch (Viena, 20 de novembre de 1886 — Munic, 12 de juny de 1982), fou un biòleg austríac tremendament important en l'estudi de la biologia de les abelles, aportacions on destaca la interpretació que va ser capaç de fer de la dansa de les abelles. 

Continua l'article

Més

CHARLES DADANT

Charles Dadant (1817-1902) va néixer a França, a Vaux sous Aubignyen, i morí a Hamilton, Illinois USA. Va emigrar a Amèrica el 1863, i es va dedicar a l'apicultura a Hamilton, Illinois, on va estar en contacte amb Moses Quinby.

Continua l'article

Més

LORENZO LORRAINE LANGSTROTH

Lorenzo Lorraine Langstroth(1810‐1995), va ser un apicultor, sacerdot i educador, considerat el "Pare de la Apicultura d'Amèrica. “Graduat en Yaleen 1831, va treballar allí fins el 1835. Va ser el pastor de diverses esglésies de Congregacions a Massachusetts (1848). 

Des de 1858 va viure Oxford, Ohio, en la seva residència, i va dedicar el seu temps a l'apicultura . En el seu taller, Langstroth va construir ruscos experimentals i va utilitzar les prop de 5 hectàrees que disposava de jardí per instal∙lar els seu abellar, a fi d’estudiar el comportament de les seves abelles en les diverses plantes mel∙líferesde l’entorn immediat.

Continua l'article

Més