MUTUALISME

Les plantes amb flor són el grup de vegetals més diversificat i dominador en els diferents ecosistemes terrestres. El seu èxit evolutiu és deu al seu mecanisme propagador, amb la creació de llavors que emmagatzemades dins d’un recipient anomenat fruit, presentaven una estratègia perfecte per garantir la seva disseminació. Prèviament, però, calia la fecundació dels gàmetes masculins i femenins de les plantes, i és aquí, on l’evolució conjunta entre flors i abelles pren especial protagonisme. 

Les plantes més primitives disposaven de mecanismes poc efectius i energèticament poc econòmics per propagar el seu pol·len, deixant en mans atzaroses de l’aigua i del vent, l’acció pol·linitzadora. No fou, doncs, fins l’aparició de la pol·linització zoòfila, quan la intervenció dels animals milloraren considerablement l’eficiència d’aquesta transacció genètica. Els animals, i sobretot els insectes (entomofília) possibilitaren una transport més econòmic i específic dels gàmetes sexuals de les plantes. 

Poc a poc i els milions d’anys feren la resta, i la coevolució entre plantes amb flor i insectes va enfortir-se. Les flors agraïdes per tal dedicació i fidelitat, fabricarien diferents recompenses als seus il·lustres visitants, ja fos el pol·len, un aliment proteic i plàstic ideal pel desenvolupament dels immadurs, com el nèctar, una font de carbohidrats energètics vitals per a la supervivència. Aquesta relació funcional entre els insectes i els vegetals ha estat un dels trets coevolutius més interessants i importants de la biosfera, tal i com la coneixem avui dia.

Més

CURS SOBRE LES FLORS DE LES ABELLES

Més

PLANTES NECTARÍFERES

 
Interessant diagrama sobre les principals plantes nectaríferes per a les abelles.

Font: Honeybee Research

Més

DIENTE DE LEÓN

No soy una mala hierba

No. No soy una mala hierba como la agricultura contemporánea me ha catalogado, y te cuento porque… Cuando me veas, recuerda que soy el único que puede vivir en lugares particulares y no soy muy exigente con la tierra que habito.

Sobre todo beneficio al lugar en donde nazco.

• Si el suelo es demasiado duro o compacto, mis raíces harán que la tierra se airee y la tierra se ponga más blanda.
• Hay poco calcio en la tierra? Lo fertilizo con la muerte de mis hojas
• El suelo es demasiado ácido? También lo mejoraré si me das la oportunidad
• Anuncio la primavera/verano
• Como soy una de las primeras flores de primavera y la última en marcharme en invierno, alimento a la mayoría de los polinizadores
• Durante el día cuando hace calor abro mis flores, pero de noche cuando enfría las cierro muy rápido, en realidad si no hace suficiente calor durante el día no las abriré en absoluto.
• Mis flores son el primer alimento para los polinizadores después del invierno, a diferencia de la mayoría de las otras plantas, tengo polen y néctar. Soy generoso!
• Mis flores son deliciosas y puedes comerlas. Lo sabías? Las llaman miel u oro de los pobres, porque se pueden utilizar en mermelada, salsa o ensalada.
• Quieres llevar mi raíz antes de tiempo o de forma prematura? Volveré dos veces más fuerte.
• Espera hasta finales de mayo o más tarde antes de empezar a recogerme e incluso entonces !No lo tomes todo ¡Los polinizadores estarán muy agradecidos!

Estoy aquí porque tu tierra necesita mi ayuda, así que déjame crecer sin molestarme, cuando todo este arreglado me iré otra vez, lo prometo.

Te cuento mis propiedades medicinales ...

ECOCOLMENA

Més

LES ABELLES ESTIMEN EL CÀNNABIS I PODRIA AJUDAR A RESTAURAR LES SEVES POBLACIONS

 

Segons l'estudi, plantar més cànem podria ajudar a mantenir les poblacions d'abelles

Les abelles són grans fans del cànem i un estudi recent va trobar que, com més altes són les plantes de cànem, més abelles hi acudeixen. El nova cerca, dirigit per investigadors de la Universitat de Cornell i publicat el mes passat a la revista Entomologia ambiental, demostra que els humans no són els únics aficionats al cànem. Els resultats també reforcen a estudi publicat l’any passat a la Colorado State University que va descobrir el mateix.

L'estudi demostra que les abelles són molt atretes pel cànnabis a causa de les abundants reserves de pol·len de la planta, i podria preparar el camí perquè els científics trobin noves maneres de donar suport a les seves poblacions en dificultats i a les de flors.

L'estudi també va trobar que amb el pas del temps cada vegada més abelles van visitar les parcel·les de cànem amb més freqüència. Com en els éssers humans, gairebé sembla el boca-orella, les abelles es donen consells.

Els investigadors també van trobar que el cultiu de cànem amb múltiples aplicacions pot suportar fins a 16 varietats diferents d'abelles que al nord-est dels Estats Units.

Els resultats poden semblar estranys ja que el cànnabis no produeix el nèctar dolç que produeixen altres varietats de flors típiques per atraure els insectes. La flor del cànem tampoc no té els colors vibrants que atreuen els insectes. No obstant això, el pol·len produït per les flors masculines és molt atractiu per a les 16 subespècies d'abelles de l'estudi per motius que encara es desconeixen.

Les flors femenines, de les que els éssers humans adoren fumar pels seus efectes intoxicants i calmants, són bàsicament ignorades per les abelles perquè aquestes plantes no secreten nèctar, considerat no melós i no pol·linitzador.

L’autor de l’estudi va escriure:

« La ràpida expansió de la producció de cànem als Estats Units ... pot tenir importants implicacions per a la dinàmica de pol·linització de tot l’ecosistema.

Com a cultiu de finals de temporada que floreix durant un període d’escassetat floral estacional, el cànem pot tenir un potencial particularment elevat per millorar les poblacions de pol·linitzadors i els serveis de pol·linització posteriors per als cultius l’any següent omplint els buits l’escassetat de recursos al final de la temporada. "

El que fa que els resultats siguin tan convincents és l’impacte crucial que podria tenir sobre les poblacions d’abelles que pateixen als Estats Units.

Una indústria apícola sana és inestimable per a una economia agrícola saludable

L’abella és potser un dels pol·linitzadors més importants de l’agricultura. Esteneu les cèl·lules sexuals masculines de les flors a les seves parelles femenines en un procés natural que és molt crucial per a la reproducció de les plantes.

Moltes cultures no existirien sense l’abella en el moment de la floració. El rendiment i la qualitat dels cultius es reduirien significativament sense la pol·linització de les abelles.

Cada any, els agricultors i productors americans continuen alimentant a més gent que utilitza menys terres. Produeixen una gran quantitat d’aliments nutritius i segurs. Les abelles són una part integral d’aquest modern èxit agrícola. S'estima que avui hi ha aproximadament 2,7 milions de colònies d'abelles als Estats Units, dos terços de les quals recorren el país cada any per pol·linitzar els cultius i produir mel i cera d'abelles. La indústria d’ametlles californianes requereix aproximadament 1,8 milions de colònies d’abelles melíferes per pol·linitzar adequadament prop d’un milió d’hectàrees d’horts d’ametllers portadors.

Quan les abelles recol·lecten pol·len i nèctar per a la seva supervivència, pol·linitzen cultius com pomes, nabius, melons i bròquil. Alguns cultius, especialment les cireres, depenen el 90% de la pol·linització de les abelles.

Segons l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació de les Nacions Unides, els pol·linitzadors valen la pena  235 i 577 mil milions de dòlars  al món a causa del seu paper fonamental en la producció de cultius mundials. Només als Estats Units, això significa que les abelles són responsables de la producció agrícola nacional de 20 milions de dòlars. Sense abelles, podem acomiadar-nos d’ametlles, nabius, melons, síndries i altres cultius.

Els autors de l'estudi van deixar clar que la combinació d'abelles i cànem no significa que la gent s'hagi de preocupar perquè el pol·len ric en cannabinoides s'introdueixi en les seves dietes i les abelles no comencin a produir-se. de mel enriquida amb tetrahidrocannabinol (THC), per molt agradable que sembli.

Així mateix, la presència de cannabinoides com el THC al pol·len de cànem "és és poc probable que afecti el desenvolupament de les abelles a causa de la pèrdua de receptors cannabinoides en els insectes. "

Així, tot i que sovint ens agrada centrar-nos en l’ús recreatiu o medicinal del cànnabis sativa L, en les seves formes comestibles, fumables i vaporitzants, aquesta nova investigació demostra que la planta pot ajudar la natura i l’agricultura de maneres increïbles. important.

ca.cannabis-mag.com 

Més

BEE IRISH WILDFLOWER

www.wildflowersofireland.net

Més

AMAPOLA (Papaver rhoeas)

Es una planta de ciclo anual que puede alcanzar más de 50 cm de altura. Posee tallos erectos y poco ramificados con finos pelillos.

Las hojas, que nacen alternas a lo largo del tallo, sin peciolo, son pinnadas y muy dentadas en los márgenes con una única nervadura central.

Las flores de color escarlata intenso, acampanadas y casi esféricas, poseen 4 finos pétalos y 2 sépalos vellosos. Los pétalos son muy delicados y se marchitan rápidamente, por lo que las flores no pueden usarse en adornos florales. Los estambres, de color negro, forman un racimo anillado alrededor del gineceo, lo que le da el aspecto de botón negro. El fruto es una cápsula unilocular con falsos tabiques, verde pálido, de forma ovalada/subglobosa truncada por una especie de tapa en la parte superior (disco) con 8-18 radios y conteniendo numerosas semillas inframilimétricas que escapan a través de poros debajo del disco superior (dehiscencia porícida). Dichas diminutas semillas son, como en todas las especies del género, de forma arriñonada, alveoladas con retículo poligonal y de color pardo.

Florecen de principio a final de la primavera.

La amapola se ha asociado a la agricultura desde épocas antiguas. Su ciclo de vida se adapta a la mayoría de los cultivos de cereales, floreciendo y granando antes de la recolección de las cosechas. Aunque se la considera una mala hierba es fácil de combatir con los habituales métodos de control de plagas

Wikipedia

Més

XIPELL - ERICA MULTIFLORA

Espècie molt semblant al bruc boal. És un arbust perennifoli de 0,5 a 2 m d’alçada.

Té branques llenyoses, les més joves sense pèls blanquinosos.
 

Fulles linears, de 6 a 14 mm de llargada i coriàcies.
 

Flors disposades en grups densos a la part superior de les tiges, en forma de campaneta, de color rosa viu.
 

Tenen 8 estams, que sobresurten de la corol·la. Aquest és un dels trets més diferencials respecte el bruc boal.

Obre les flors durant la tardor i es manté florit fins a finals de desembre.

El bruc d’hivern prefereix els sòls calcaris, tot formant part de les brolles poc denses o pinedes de pi blanc. El bruc d’hivern fuig de les zones més fredes i altes, essent molt escàs a l’interior i en els Pirineus.
 

Com a mel de tardor ofereix a les abelles una reserva energètica molt important per a la hivernada. Si la climatologia acompanya, la quantitat de mel recollida pot ser juntament amb la d’arboç, un formidable colofó de final de temporada.

Font: Manual de les flors de les Abelles - Cristina Pera i Esteve Miràngels

Foto: imatgesdemenorca-magda.blogspot.com

Més

ABELLERA CATALANA

Florenci Vallès

L'abellera catalana [Ophrys catalaunica (= O.bertolonii ssp. catalaunica)] es caracteritza pels sèpals i pètals rosats i per un label més o menys arrodonit, de color entre brunenc, morat i porpra, pilós a tot el volt i amb una màcula central ben delimitada, de color porpra violaci brillant, en forma de la lletra H o romboidal amb una escotadura a l'extrem allunyat dels pol·linis. L'abellera catalana viu sobretot a les joncedes, on floreix al maig.

 

Ophrys bertolonii (= O. bertoloniiformis) és un grup en el qual es consideren 11 tàxons menors, difícil de destriar i amb poca unanimitat entre els botànics que s'hi han dedicat, distribuïts per l'est de l'àrea mediterrània des de Catalunya fins a les costes adriàtiques. La distribució de l'abellera catalana es restringeix a l'interior de Catalunya -incloent la comarca de Bages on, sense ser rara, tampoc és una de les abelleres més comunes- al Rosselló i al sud de França. Al mateix grup pertany O.balearica (= O.bertolonii ssp. balearica), de morfologia molt similar i distribuïda exclusivament per totes les illes Balears.

Font: ichn.iec.cat

Més

CIRERER D'ARBOÇ - Arbutus unedo

ichn.iec.cat

Arbust o arbre perennifoli, de 1 a 10 m d’alçada, amb l’escorça de les branques més joves d’un to rogenc.
 

Les fulles fan de 4 a 10 cm, són allargades, coriàcies, lluents i amb un marge finament dentat.
 

Les flors es troben en grups nombrosos en inflorescències. Tenen una forma peculiar, semblant a una campaneta de color blanc. Floreix a la tardor - hivern.
 

Els fruits són vermells i tarden un any a madurar. Són comestibles, tot i que en certes quantitats poden ser indigestos. De fet, el nom “unedo” prové del llatí i significa “només un”.

L’arboç és una espècie que sovinteja màquies, suredes i alzinars poc densos. Aquest arbust el podem trobar des de les serralades litorals fins als 1.200 m d’altitud, en els llocs més arrecerats dels Prepirineus.

Font: Manual de les Flors de les Abelles

Més

SOBRE NÉCTAR, CAFÉ Y ABEJAS (2a. PARTE)

scoop.it

...

Para ello ofrecieron a las abejas agua azucarada con varias concentraciones de cafeína y comprobaron que el nivel de cafeína de las flores nunca sobrepasaba el nivel de cafeína que disuadiría a las abejas de alimentarse del néctar. De este resultado se concluyó que en todas estas especies estudiadas el néctar tiene cafeína, pero en cantidades suficientemente bajas para no ser repelente. La siguiente pregunta que se hicieron fue cuál sería la razón de que estas plantas incluyan cafeína en el néctar. Pensaron que quizás podría ser porque le ayudaría al polinizador a recordar estas flores. Para encontrar la respuesta a esta pregunta realizaron un experimento de aprendizaje con dos grupos de Apis mellífera, uno tratado con cafeína y otro sin tratar. Lo que encontraron que cuando en el entrenamiento se usaban cafeína la memoria de corto plazo (10 min) no era diferente que la de un control sin cafeína, pero que la de largo plazo (24h) era 3 veces mayor con cafeína. Este experimento demuestra que la cafeína ayuda a las abejas a recordar. Finalmente quisieron saber estos investigadores cuál es el cambio en el cerebro que provoca el aumento de la memoria por ingestión de la cafeína. Para ello los investigadores colocaron electrodos en  el cuerpo pedunculado del cerebro de las abejas, que es una especie de corteza cerebral de los insectos, y registraron su respuesta a olores florares. Lo que observaron es que la cafeína potenciaba la respuesta de las células del cuerpo pedunculado. De esto dedujeron que posiblemente este cambio en la respuesta fisiológica del cerebro está relacionado con la mejor memorización de estímulos olfativos en presencia de la cafeína.

Este estudio es importante porque explica la aparente contradicción de que algunas plantas añadan en su néctar una sustancia tóxica que repele a los insectos (la cafeína): la razón es que de esta manera los polinizadores las recordarán mejor y las polinizarán más. Eso sí, las plantas no pueden poner demasiada cafeína porque entonces el insecto no tomaría el nectar, o enfermaría, y dejaría de visitar sus flores.

Autor: César Gemeno - entomòleg - UdL

Més

SOBRE NÉCTAR, CAFÉ Y ABEJAS (1a PARTE)

scoop.it

Uno de los mecanismos que las plantas utilizan para defenderse de los herbívoros es producir sustancias tóxicas que acumulan en sus tejidos. Los herbívoros a su vez han desarrollado mecanismos para evitar alimentarse de estas plantas, o de los tejidos que contienen las partes tóxicas de las mismas. Uno de estos mecanismos es detectar estas sustancias a través del gusto. Los sabores amargos generalmente indican que hay algún compuesto tóxico y que es mejor no ingerir esa planta. Un grupo de sustancias químicas tóxicas usadas por las plantas son los alcaloides, entre los que se encuentran la cocaína, la nicotina, y otras drogas, y que tienen sabor amargo. Estas sustancias también son tóxicas para los insectos, que han desarrollado la capacidad de detectarlos y evitan ingerirlos.  Por eso ha llamado la atención a los científicos que el néctar de algunas flores polinizadas por abejas contenga cafeína. En los seres humanos el café, aparte de mantenernos despiertos, nos ayudar a memorizar. Como las abejas utilizan la memoria para recordar donde están las zonas de flores con más polen, un grupo de investigadores del Reino Unido y USA realizó un estudio que se ha publicado recientemente en la prestigiosa revista "Science", en el que se planteó la hipótesis de que las flores incluyen cafeína en el néctar para que las abejas las visiten con más frecuencia, lo que les resultaría en una mayor polinización.

El estudio tiene varios pasos. Lo primero que se preguntaron los científicos es  cuanta cafeína producen los géneros Coffea y Citrus, que son los mismos géneros del café, los naranjos y limones, y que son especies que se sabe que producen cafeína y que tienen flores muy fragantes, y que se benefician de los polinizadores produciendo más fruto. Extrajeron el néctar y lo analizaron químicamente y lo que encontraron es que el néctar de todas estas flores tenía cafeína hasta niveles parecidos a los de una taza de café en alguna de las especies. Por lo tanto las abejas que visitan esas flores ingieren una cantidad significativa de cafeína. Sabiendo que la cafeína es repelente para las abejas se preguntaron si los niveles de cafeína presentes en el néctar de estas plantas es tolerable por las abejas. 

... continuará

Autor: César Gemeno - entomòleg (UdL)

Més

ESBARZER O ROMEGUERA - Rubus ulmifolius

flickr.com

Planta de tiges molt robustes, anguloses, amb agullons (espines) abundants, corbats i de base ample.  

Les seves fulles són perennes i compostes, formades per 3 a 5 folíols ovalats, de color verd fosc i amb el marge dentat.  

Les flors són de color blanc-rosat, amb 5 pètals i 5 sèpals. Els estams són molt nombrosos.

Els seus fruits comestibles són les móres. Estan formats per nombroses drupes de color vermell, que es tornen negres un cop madures.

L’esbarzer floreix a l’estiu i és una espècie molt comuna a tota la nostra geografia, formant denses bardisses que envaeixen boscos esclarissats, indrets frescals de fons de vall o, pastures abandonades fins als 1.650 m.

Les seves flors blanques o rosades apareixen en els mesos d’estiu, quan les arnes es troben en plena transhumància en les muntanyes. És per això que difícilment podrem obtenir mels monoflorals, passant els seus nèctars a formar part de la mel de prat de muntanya.

Autors: Cristina Pera i Esteve Miràngels

Més

LES 21 MILLORS PLANTES PER A POL·LINITZADORS

Font: sunset.com

Més

ESPÍGOL - Lavandula sp.

grupvertex.cat

Hi ha nombroses espècies d’espígols, que s’agrupen en el gènere Lavandula. En general són mates llenyoses, molt ramificades, d’uns 20 a 80 cm d’alçada i molt aromàtiques.
 

Les fulles són perennes, oblongo-linears o lanceolades i estan recobertes per un borrissol.
 

Les flors són blaves o liles i s’agrupen formant grups semblants a espigues al capdamunt d’unes tiges molt llargues. Els pètals de les flors estan soldats, constituint un petit tub que s’obre en dos petits llavis.

L’espígol ver i el barballó floreixen a l’estiu. Ambdues plantes poden presentar-se simultàniament en el territori, tot i que l’espígol o barballó presenta una distribució més gran, estenent-se des del litoral fins als 1.700 m d’altitud. L’espígol ver, en canvi, es presenta solament en sòls calcaris i es mostra més abundant als estatges montà i subalpí dels Pirineus.
 

La seva aportació nectarífera complementa floracions d’altres plantes com la sajolida i el melat de les carrasques a finals d’estiu.

Autors: Cristina Pera & Esteve Miràngels

Més

LA SAJOLIDA - Satureja montana

semiflor.es

Mata llenyosa, aromàtica, de 10 a 40 cm d’alçada, amb branques quadrangulars, erectes, nombroses i recobertes de pèls. Les seves fulles són lanceolades o obovades, amb unes glàndules que alliberen olis essencials amb una olor característica.
 

Floreix a finals d’estiu i es manté florida fins a la tardor. Les flors són blanques o lleugerament violàcies, amb pètals soldats formant un petit tub que s’obre en dos llavis.

La sajolida prefereix les contrades continentals, de substrat calcari, establint-se en ambients secs, entre els 50 i 1.500 m d’altitud. És una planta aromàtica que trobarem en brolles i pastures orientades cap al sud, en sòls calcaris.
 

L’aportació de nèctar que fa la sajolida a finals d’estiu es produeix en un moment de poques floracions, només acompanyada per altres plantes sofertes com l’espígol i els melats de la carrasca.

Autors: Cristina Pera i Esteve Miràngels

Més

POLEN AZUL

vida apícola

La naturaleza nos proporciona inacabables sorpresas y cosas interesantes, pero el polen azul es un acto de pura belleza. Aunque he publicado fotos de antes, que han sido proporcionados por otros apicultores y quería verlo yo misma.

Me llamo Rusty y hace unos tres años empecé a experimentar la forma de obtener polen azul, y he intentado varias cosas diferentes. El año pasado planté ojos de pájaro, Gilia tricolor, pero fue una decepción. El polen fue ciertamente azul, pero a las abejas parecían importarle muy poco sus flores.

Por última vez, en un día frío, nuboso y húmedo de octubre, mi esposo y yo nos enfrentamos a los elementos y plantamos varios cientos de bulbos de Escila siberiano, Scilla siberica, también conocido como madera Escila. Ya tenía unos cuantos plantados , pero estaban en la sombra y no le iba bien, así que me decidí a sembrarlas en gran profusión por todo el jardín.

Més

ELS CÍTRICS - Citrus L.

botanicayjardines.com

En general els cítrics apleguen arbres de port petit, perennifolis i en el cas del taronger i el llimoner amb espines a les branques. Les fulles són coriàcies i tenen forma lanceolada o el·líptica.
 

Les flors són blanques, presenten 4 o 5 pètals amb nombrosos estams i es caracteritzen per ser molt aromàtiques, ja que segreguen molt nèctar i fan la típica flaira de “tarongina”.

La màxima floració es produeix a la primavera, si bé poden tenir flors tot l’any.

El gènere Citrus inclou diversos arbres i arbusts, procedents de l’Àsia tropical i que han estat àmpliament cultivats en les contrades mediterrànies de tipus marítim. A Catalunya es localitzen bàsicament en les comarques del sud de Tarragona.
 

En els últims anys la producció d’aquest tipus de mel ha disminuït a causa de la problemàtica de la “pinyolà”, on s’acusa a les abelles de provocar l’aparició de llavors en els fruits a causa de la pol·linització encreuada de cítrics híbrids.

Autors: Cristina Pera & Esteve Miràngels

Més

BIODIVERSITAT FLORAL

recursostic.educacion.es

Els tipus de clima i substrat geològic determinen que les plantes amb afinitats ecològiques similars visquin juntes i tendeixin a formar combinacions d’espècies estables. Així, un tipus d’ambient caracteritzat per unes condicions ecològiques semblants fa que s’hi estableixin grups característics d’espècies vegetals que conviuen i s’estructuren en l’espai: són les comunitats vegetals.
 

Les comunitats vegetals s’imbriquen a la natura com les peces d’un trencaclosques, conformant el que coneixem amb el nom de vegetació. La vegetació constitueix l’element principal dels nostres paisatges i dels ecosistemes terrestres i alhora és un dels elements més sensibles en front de qualsevol impacte o pertorbació externa.

Més

LES PLANTES I EL NÈCTAR (2a PART)

Jordi Bertran

El nèctar també conté aigua i la presència en concentracions baixes (0,5-1%) d’aminoàcids, proteïnes, àcids orgànics, vitamines, lípids, substàncies aromàtiques, minerals, antioxidants, etc. Aquestes substàncies d’origen vegetal es conserven a les mels i els hi confereixen un valor afegit d’aliment funcional. Aquestes propietats es perden si les mels estan pasteuritzades o s’escalfen per sobre dels 35-40ºC.

La secreció de nèctar és molt variable. Una mateixa espècie pot triplicar la seva producció de nèctar en funció de factors endògens o ambientals.

Les flors segreguen més nèctar quan la humitat relativa de l’aire és elevada, per exemple al matí. D’altra banda, la producció de nèctar pot variar en una mateixa planta al llarg del dia, de tal manera que al matí es produeix molt nèctar, al migdia baixa la seva secreció i a la tarda en pot tornar a produir de forma abundant.

En definitiva cada espècie presenta un model particular, poc generalitzable, pel que fa a la secreció de nèctar. Hom coneix alguns factors que l’afavoreixen o la restringeixen, com són: el règim de precipitacions, la humitat de l’aire, la natura del sòl (més eixut en roca calcària), el grau d’insolació, la fisiologia de la planta, la temperatura, etc. A temperatures elevades (estiu mediterrani sec) el nèctar de les flors desapareix, a l’igual que passa després de períodes amb vent fort i sec del nord o ponent. 

El tipus de flor també pot influir en la disponibilitat de nèctar. En general podem distingir dos tipus de flors: les que tenen els pètals lliures i les que els tenen soldats, formant tubs o petites campanetes.

S’ha vist que les flors amb els pètals lliures, com ara els de la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), el nèctar s’evapora més ràpidament. En canvi, altres plantes preserven millor el nèctar que segreguen, ja que l’emmagatzemen al fons de la corol·la, com ara fan els brucs (Erica sp.), el romaní (Rosmarinus officinalis), o l’arboç (Arbutus unedo). 

Font: Manual de les Flors de les Abelles

Més