"Els francesos ja ens van avisar que no aconseguiríem
parar la vespa, però la nostra obligació era intentar-ho". Així resumeix
Jordi Ruiz, tècnic de conservació de la Generalitat, el que va viure a
Catalunya amb aquest insecte invasor. L’any 2010, les primeres vespes
asiàtiques (Vespa velutina) van entrar pel nord. En aquell moment, es
van mobilitzar agents rurals per intentar eliminar cada niu que es detectava.
"Però no ens podem enganyar. Per cada niu que trobàvem
i eliminàvem, se’ns en escapaven molts altres, perquè crien entre arbres, en
llocs indetectables", recorda Ruiz. Al principi, no se sabia exactament
com abordar les maniobres de destrucció del niu. Els rurals dubtaven de si les
vespes atacarien les persones, cosa que no va passar. Actuaven en cada punt on
es descobria que les vespes carnisseres asiàtiques havien criat.
Una dècada després, les coses han canviat i molt. Catalunya
ja no persegueix la vespa asiàtica com en aquells anys. "Ja no es pot
evitar la seva implementació, hem de conformar-nos a mitigar les conseqüències
de la seva presència", afirma, resignat, Ruiz. Catalunya, després d’haver
intentat lluitar contra aquesta vespa, aprèn ara a conviure-hi.
De fet, en el dia d’avui, els agents rurals ja no participen
en l’eliminació de nius com abans: "Només s’actua sobre un niu quan
comporta un risc per a les persones, en entorns urbans o periurbans. És a dir,
s’intervé quan es troba un niu en una escola, en un parc o en una xemeneia, com
si es tractés de vespes autòctones o abelles. Res més".
Els apicultors, avalats pel Departament d’Acció Climàtica,
també estan organitzats per evitar danys de l’espècie que desplaça i devora les
abelles. I les picades, als centres d’atenció primària, ja ni es diferencien de
les de les vespes autòctones. Al final, el problema de veritat el tenen les
persones al·lèrgiques, tant si els pica una vespa asiàtica com una d’autòctona.
El seguiment de l’espècie ha quedat en mans de les
diputacions. Fina Sáez, cap de l’Oficina Tècnica de Cartografia de la Diputació
de Barcelona, destaca que els ciutadans sovint continuen avisant quan detecten
un niu: "A través de l’aplicació SITMUN fem el seguiment d’aquest insecte,
tot i que és cert que és difícil adonar-se de la magnitud del problema, ja que
els nius identificats són una minoria".
Sáez constata que Barcelona i Girona són les províncies més
afectades per la presència de la vespa. Ruiz ho constata: "L’espècie està
molt repartida. Però és cert que en alguns punts de Lleida i en zones de les
comarques de Tarragona les condicions ecològiques en frenen la
reproducció".
¿Per què? Doncs perquè la vespa
carnissera asiàtica necessita molta aigua i zones humides per completar el seu
cicle. En algunes d’aquestes zones, la falta d’aigua i les característiques
climàtiques li compliquen la vida. "Els apicultors de Girona, per exemple,
estan molt afectats per la seva presència. En canvi, a Lleida no es queixen
d’aquest problema", precisa Ruiz. La sequera no ha ajudat les vespes, però
tampoc impedirà que es continuïn reproduint a Catalunya.
Tot i això, les vespes segueixen la seva expansió a l’estil
de l’Imperi romà: "Ara el front ha continuat avançant cap al sud i ja no
es troba a Catalunya, sinó en territori valencià. Em va trucar el subdirector
de fauna de València explicant-me que ja havien arribat a Castelló i
demanant-me consell. Li vaig respondre que el millor era resignar-se i
conviure-hi".
L’Administració continua debatent i discutint cada dia com
abordar el problema. A la conselleria, el pla per abordar la presència de la
vespa asiàtica segueix vigent i es treballa conjuntament amb les diputacions
per decidir què s’ha de continuar fent i què no: "Avui disposem d’eines
que no teníem fa 10 anys, però també és cert que aquests insectes ja s’han
estès massa".
Des del principi, se sabia que aquesta lluita entre
l’insecte invasor i els humans seria desigual, com ho havia sigut a França i
com ho serà ara en altres llocs d’Espanya. "Ens ha guanyat la partida,
però ens esforcem per apaivagar les dificultats i els conflictes que sorgeixin,
ja siguin per les molèsties de nius o per les pèrdues econòmiques que tenen els
agricultors", afirma, finalment, Ruiz.
