EXPERIÈNCIA I FORMACIÓ

Ecolluita

Aquest passat dissabte els Abellaires vàrem poder gaudir de la ponència de Ferran Argilès sobre la transhumància i la hivernació. En Ferran és un apicultor ecològic professional amb una dilatada experiència en el camp de l'apicultura, i la sessió va fonamentar-se en un diàleg entre el ponent i el col·lectiu d'abellaires, gent jove i amb ganes d'aprendre. 

La formació va girar entorn dels següents eixos:

• Condicions per a una òptima transhumància: amb un transport curós i l'establiment d'assentaments no més gran de la cinquantena d'arnes.
• Seguretat en el treball: amb les diferents tècniques de subjecció de les arnes, tot facilitant en cada moment la feina de l'abellaire.
• Col·locació de les arnes: alçades del terra tot fugint de la humitat i facilitant la identificació de les piqueres de les abelles que retornen a la colònia.
• Recerques d'espais: en busca de zones florals adequades, tractes a fer amb propietaris i accessibilitat dels indrets escollits.
• Calendari de floracions: a fi d'optimitzar el treball de les abelles, sense oblidar el respecte profund a aquest petit i meravellós insecte.
• Preparatius de materials: condicionament i arranjaments de estris, neteja i desinfecció, elecció i compra de recanvis...

Una jornada molt profitosa, on la proximitat entre professionals i joves talents ens fa ser optimistes per un futur més pròsper i sostenible.

Col·lectiu d'Abellaires

Més

L'ARBRE DE LES ABELLES

 lesbrindherbes.org

Un agricultor i abellaire francès de 85 anys ens ofereix en el cor de la seva regió de Cévennes una proció de la seva sabiesa tradicional basada en arnes de tronc d'arbre i el treball amb abelles negres, un ecotipus molt vigorós i resitent. Des d'Ecolluita apostem per una apicultura sostenible i ecològica, a part de defensar sempre el patrimoni biològic i cultural.

Informa: Julio Rivas 

Veure documental lesbrindherbes

Més

VOLS SER PADRÍ D'UNA ARNA?

 

diariodeleon.es

Particulars i empreses s'acullen a un pla que vols impulsar la recuperació dels arnars a partir d'una aportació de 110 euros en tres anys i rebre a canvi el 15% de la mel produïda.

Aquesta curiosa iniciativa s'està portant a terme a la comarca del Bierzo, província de León, després dels greus incendis del passat estiu que van malmetre arnars sencers. Avui ja podem dir que més de 200 arnes compten ja amb el seu padrí. 

Informa: Maria Micó - ArtAlPas

Diario de León .es 

Més

ESPERIT DE SUPERACIÓ

José Antonio López Sánchez forma parte de la tercera generación familiar que se dedica a la apicultura Este verano pondrá en marcha la primera máquina de fundir cera en Almería

Con 16 años de edad sacó el primer préstamo bancario -qué tiempos aquellos a los que es casi imposible darles crédito-, con la ayuda de su padre y compró las primeras 100 colmenas. A los 31 años que ahora cumple, José Antonio López Sánchez tiene pareja, Silvia, posee algo más de 2.000 colmenas, una nave en el Polígono Industrial de Lubrín y en breve, allá para el verano, pondrá en funcionamiento la primera máquina de fundir cera en Almería, que lo sepan los apicultores de la provincia, que se evitarán desplazamientos a lugares lejanos.

Informa: Maria Micó - ArtAlPas

 

Continua l'article al bloc historialubrin

Més

EL CANT DE LA REINA

Avui us presentem un document sonor especial i diferent, un arxiu de so que un cop l'escoltis no et deixarà indiferent, i jo us puc prometre que m'he quedat un xic desconcertat. A continuació us paso un petit text del seu autor i l'enllaç de la gravació:

"Per a aquells que mai han tingut l'oportunitat d'escoltar cantar una abella reina, aquí us presento cantant una de les meves reines. Aquesta és una primícia mundial!"

Maria Micó - ArtAlPas

Arxiu sonor

Més

ARNES PER A NOUS APICULTORS

El meu nom és Maria Micó i tinc interès per aprendre més coses sobre el món de les abelles, i això m'ha portat a entrar en la web de la Fundación Amigos de las Abejas i acollir-me de nou al programa que reinicien i en que presten sis arnes a persones que volen iniciar-se en el món de l'apicultura que tinguin un mínim de formació i donant prioritat a aquelles persones que es trobin a l'atur, i exigint els mateixos requisits administratius que qualsevol apicultor.

Aquest projecte té com objectius:

1. Ajudar a mantenir l'apicultura, facilitant la incorporació de nous apicultors.
2. Ajudar a mantenir la malmesa problació rural

A principis del 2013 s'iniciarà la recollida de sol·licituds. En el següent enllaç podeu omplir i enviar la vostra solicitud:
http://www.abejas.org/index.htm
Aquest projecte compta amb un important recolzament per part de la Fundació per a la Biodiversitat:
http://www.fundacion-biodiversidad.es/desarrollo-rural/proyectos-rural/buscador-desarrollo/116673

Maria Micó

Més

MICROCHIPS EN EL TÓRAX

Un estudio realizado en el Institut National de la Recherche Agronomique (Francia), se centró en abejas.

Los científicos pusieron microchips de radiofrecuencia en el tórax de los insectos para estudiar su comportamiento natural desde la salida de la colmena para pecorear (recolectar pólen, néctar, propóleo, etc.).

Las abejas tratadas con productos químicos eran entre dos y tres veces más propensas a morir mientras se encontraban fuera de su nido. Los investigadores sugieren que el pesticida interfirió sus sistemas de orientación para regresar a la colmena.

Además, el mismo grupo de investigación desarrolló un modelo matemático para simular la dinámica de las poblaciones. Cuando introdujeron las consecuencias de los efectos de los pesticidas en abejas, el resultado predijo una caída en las poblaciones de abejas que sería difícil recuperar.

Article originari de Science

Més

MÉS EXPERIÈNCIES...

La Rosa, la nostra apicultora novella, continua el seu procés d'aprenentatge i ens fa partíceps a tots, de les seves experiències, a partir de les interessants anotacions que va realitzant en el seu diari. 

Més

VET AQUÍ UNA VEGADA...

La Rosa Pinadella li agrada que l'anomenin autodidacta. Ella és una de les moltes persones que ha descobert la passió per les abelles i ens ho vol explicar. Les seves experiències ens enriqueixen a tots.

Més

ANTONI CARULLA JOLIU

L’apicultor savi d’avui és l’Antoni Carulla Joliu, un amant de la natura i un excursionista autèntic tot i els seus quasi noranta anys. L’Antoni va néixer a l’Horta de Sant Joan, i tota la vida la passada en contacte amb la terra, com a pagès i apicultor.

Més

ANTONIO BARÓN GIMÉNEZ

El nostre apicultor savi és l’Antonio Barón Giménez, una persona afable que va néixer l’any 1928 a Mont-roig del Camp, tot i que la major part de la seva vida l’ha passat a Tremp. L’Antonio quan parla d’abelles, la seva veu delata la gran passió que té per aquest món.

Més

MANUAL DEL MANEIG DE LES ABELLES

A vegades ni un mateix s’imagina com començar a fer una cosa nova a la vida, o tenir pròpiament una afecció. Això és el que em va passar a mi fa uns trenta anys. Un bon dia, tot buscant bolets durant l’octubre en el massís de les Gavarres, entre el pic de Santa Pellaia i la Bisbal d’Empordà, de sobte vaig trobar-me amb un eixam d’abelles; estava ficat en un marge, entre una soca de pi i unes pedres. El primer pensament que em va passar pel cap va ser: ”si agafés aquest eixam i el fiqués en un rusc, potser podria fer mel per mi”. Però, és clar, com ho faria? Vaig començar a pensar la manera de treure’l d’aquell cau. Parlant amb un parell de companys d’on jo treballava, aquests de seguida es varen oferir d’ajudants. La cosa no va ser gens fàcil. Inexperts i mal equipats – només dúiem el fumador – recordo que vàrem rebre un munt de picades. La primera nit ni tant sols vàrem aconseguir treure-les del cau, i tot plegat va propiciar que els companys m’abandonessin la segona vegada que ho vàrem intentar. Al final, però, jo vaig ser més tossut que les abelles, i vaig aconseguir posar-les al rusc. No havia tingut cap mena d’experiència prèvia però allò, més aviat vaig tenir sort.

L’any següent jo ja era el que es pot anomenar com un aficionat a les abelles, i vaig recollir un parell d’eixams més. Al tercer any vaig arribar a la mitja dotzena. A les persones interessades en l’apicultura, que comencin de nou i obrin aquest manual, tindran la sort que no vaig tenir jo al començament. Malgrat això, vaig progressar amb l’ajuda de bona informació passada per apicultors. Entrar en el món de les abelles no és pas entrar en un món de “flors i violes”, tot i estar totalment relacionat amb les plantes i les flors. No vull dir amb això que no ho pugui practicar o fer qualsevol persona, al contrari, però és important aclarir que l’apicultura té un ventall molt ampli de possibilitats. Per gaudir-la del tot, l’apicultura s’ha de treballar fins al final, és qüestió de temps, de paciència i de no defallir mai.

Particularment, l’apicultura em va agafar com si fos una droga, i per això, al cap de trenta anys, encara hi estic “enganxat”. Amb les abelles he passat moments bons i dolents; moments dolços, no tant per les picades, tot i que diuen que són beneficioses pel dolor de reuma. També puc afirmar que les abelles m’han ajudat a viure i a superar moments difícils de la vida. L’apicultura m’ha servit per conèixer molta gent, apicultors i no apicultors, així com molts indrets diferents que potser no hauria visitat sense aquest ofici. Moltes coses no haurien estat possibles.

Voldria donar les gràcies també, i ja per acabar, al meu cunyat Ramón Mayà, que va donar-me el primer impuls per entrar en el món de les abelles, així com als apicultors Josep Casadellà i Joan Oltra. Sense l’ajuda d’ells al principi, potser no hauria pogut avançar. Gràcies sobretot a la meva dona i fills; per l’ajuda, per l’esforç i per la comprensió.

A tots els qui comencin de nou en aquest ofici, sobretot: que treballin amb molt d’amor i molta empenta, només així és possible treure’n profit de l’apicultura.

Jaume Roura

Més

HISTÒRIA D'UNA HISTÒRIA

Hola a tots,

Jo no tinc gaire temps per anar redactant, però m'he decidit a explicar-vos com vaig començar en el món de l'apicultura i com he arribat fins aquí.
Penso que si alguna persona vol iniciar-se en aquesta fantàstica experiència li pot servir la meva aventura.
Sóc amant del camp i de la naturalesa, així em van criar els meus pares, muntanya amunt i muntanya avall.
Per no trencar el fil, jo vaig seguir fent el mateix. Un cert dia, prop de Talamanca vaig trobar en una pedrera una desena d'arnes.

Literalment, em vaig cagar. El primer que vaig fer va ser sortir corrents, els peus em tocaven el cul.
El següent cap de setmana que vaig tenir lliure, vaig decidir que havia de tornar a aquell indret, per experimentar amb les caixes. Val a dir, que me'n moria de ganes i que abans havia preguntat a la gent del poble, què havia de fer i què no per manegar-les. No portava cap tipus de protecció, però vaig seguir el consell de trastejar les caixes per darrera i no interferir en el pas de les abelles.
No totes les caixes eren plenes, no recordo la quantitat exacta, però algunes arnes eren buides.

A pocs metres, entre romanís, tenien abeuradors, tots secs, ni una gota d'aigua. Vaig fer mitja volta. A l'arribar al poble vaig comprar unes garrafes d'aigua i les hi vaig portar. En poca estona tornava a l'apiari. Dins dels abeuradors hi tenien pedres, jo no sabia el perquè i la meva ignorància em va fer treure-les, pensant que havien estat alguns mal xinats fent de les seves.

A l'obrir una de les caixes em va sortir un dragó comú, em va fotre un ensurt que el cor em bategava a mil per hora. Quins collons el bitxo aquell !!

Passats uns dies, al baixar a ciutat, vaig passar per la llibreria per informar-me sobre possibles llibres-documents que parlessin de l'apicultura i naturalment poder comprar-lo. D'aquesta manera va caure el meu primer llibre d'apicultura:
"LAS ABEJAS - Cría rentable
de Gianni Ravazzi
Editorial de Vecchi

Moltes de les coses que explica el llibre, em sonaven a xinès, suposo com a tots els que no han tingut la sort de tenir un tutor al costat i poder practicar. Doncs ja em veieu a l'apiari, amb el llibre a la mà i repassant tot allò que tenia subratllat amb llapis i obrint les caixes per poder entendre millor tot aquest món.
En pocs dies em vaig comprar un equip de mig cos, el fumador, uns guants, una espàtula, un ganivet desoperculador i una pinta.

Amb tot aquest equip ja em veia com un professional de les abelles. Vaig començar a endinsar-me en aquest món tan i tan meravellós. JO SEMPRE DIC QUE ÉS COM UNA DROGA, QUI LA PROVA DIFÍCILMENT SE'N DESPRÈN.

En el mateix pac de compra varem comprar un dipòsit de 100 litres i un extractor manual. Quina flipada !!!!!

Tot aquest material el varem comprar a Manresa, a la carretera de Vic. Aquell noi va quedar ben distret. Li vaig fer ensenyar tot el que tenia a la botiga i vaig aprendre més aquella tarda que amb tot el que portava llegit fins al moment.

Ja només ens faltava tenir les nostres pròpies abelles i vam contactar amb un apicultor de Moià i aquest ens va vendre 10 caixes del model Layens.

Aquell viatge va ser una aventura.Vam sortir a primera hora del matí amb el nostre Land Rover Santana de 30 anys.
En arribar a Moià i contactar amb l'apicultor, ens va caure el món a sobre. Recordo que era una casa molt gran dins del nucli urbà. A l'obrir les portes del magatzem no sabiem on trepitjar, de tan enganxós com estava aquell terra. Hi havia abelles per tot arreu. En carregar les caixes al cotxe, van començar a sortir abelles per un foradet que tenia alguna de les arnes i la meva companya va sortir disparada de dins del vehicle tot cridant. Quin tip de riure que em vaig fer, igual que ara mateix en recordar-ho. Recordo l'home matant les abelles amb aquells dits que semblaven mànecs d'eines. Per sort, vam agafar els monos i què us penseu que vam fer ??, doncs vam fer el viatge de tornada amb els monos posats. QUINA FILA.
Doncs ja veieu, amb les caixes alienes i amb les meves, ja tenia una quantitat suficient per un principiant. Als pocs mesos vaig esbrinar que les caixes que fins ara havia estat cuidant, eren d'un veí de Navarcles que havia mort i per això havia trobat l'apiari en aquell estat. Al cap de poc temps, la vídua es va vendre les caixes, juntament amb un centenar d'arnes més. SNIFFFF

Autor: Ferran Argilés.

Més

QUÈ DIU EL SÈCTOR?

"Si tuviera que animaros, de corazón, nos costaría, porque pasamos sangre, sudor y lágrimas cada año, con las abejas, por la falta de eficacia de los tratamientos permitidos, la dureza de nuestro clima de Monegros y anexos, etc....; supongo que si no tenéis problemas de agua, clima más benigno, menos afecciones de varroa, etc. ... lo pasaréis mejor que nosotros; de todos modos ánimo, porque creemos que es la única forma de que el consumidor se lleve a la boca un producto REAL; el otro inconveniente es el elevado coste de producción y la desventaja de que muchos años solo podemos dedicarnos a recriar sin producir ya que se mueren muchísimas; pero aún a pesar de todo, VALE LA PENA!!!

REPITO, ÁNIMO, PORQUE ES EL CAMINO DEL FUTURO Y DEL RESPETO A ESTE MUNDO MACHACADO YA NUESTROS ORGANISMOS"

Autor: Fernando Escanilla - Apicultor ecològic d'Aragó

Més