CONSTITUCIÓ DE LA FEDERACIÓ IBERIENSIS

 

El 27 d'abril passat es va signar l'acta fundacional de la Federació IBERIENSIS, Federació d'Associacions de Criadors d'Abella Negra Ibèrica, a l'edifici Goizane de Zaldibia, Gipuzkoa, seu d'IBERIENSIS.

La Federació té com a principals fins:

• Fomentar la criança i millora de la raça abella negra ibèrica ( Apis mellifera iberiensis ), mitjançant un Programa de Cria, per tal de seleccionar-ne els caràcters més desitjables.
• Promoure i desenvolupar accions encaminades a la difusió de la millora i la seva conservació, en col·laboració amb les administracions competents.
• Agrupar les associacions de criadors d'abella negra ibèrica espanyoles, defensar els seus interessos, col·laborar per a la formació tècnica dels criadors i oferir-se com a interlocutor davant d'administracions públiques i altres entitats.
• Realitzar la defensa global de l'abella negra ibèrica, vetllant per la seva puresa genètica i la preservació que aquest patrimoni genètic representa per a la biodiversitat.

El principal objectiu de la Federació a curt termini és la inclusió de l'abella negra ibèrica al Catàleg Oficial de Races Ramaderes del MAPA per poder desenvolupar un Programa de Cria amb finalitat de millora. Per això compta amb diferents eines com ara un protocol de proves de rendiments, una metodologia per a l'avaluació genètica, sistemes per al control dels aparellaments i mecanismes per al diagnòstic de la raça d'abelles.

IBERIENSIS està integrada per les associacions de criadors d'abella negra ibèrica de caràcter autonòmic:

• ACAMI, Associació de Criadors Apis mellifera iberiensis CLM (Castella La Manxa)
• ACRIANICYL, Associació de Criadors d'Abella Negra Ibèrica de Castella i Lleó (Castella i Lleó)
• AECRIA-Madrid (Comunitat de Madrid)
• AMIGA, Associació de criadors d' Apis mellifera Iberiensis de Galícia (Galícia)
• ASAN, Associació Altoaragonesa per a la selecció de l'abella negra (Aragó)
• Associació Asturiana de Criadors d'Abella Negra Ibèrica (Astúries)
• Associació de Criadors d'Abella Negra Ibèrica de Cantàbria (Cantàbria)
• Dotze Reines. Associació Balear pel Foment de l´Abella Autòctona (Illes Balears)
• ERBEL, Erle Beltz Hazleen Elkartea (País Basc)
• IBERCRÍA, Associació Valenciana de Criadors d'abella Apis mellifera iberiensis (Comunitat Valenciana)

La Federació IBERIENSIS està oberta a acollir les associacions de criadors d'abella negra ibèrica que sorgeixin en representació de les CCAA que falten per ser presents al seu si. Així mateix anirà informant el sector apícola dels següents passos que realitzarà i dels èxits que pogués obtenir.

Correu de contacte: amiberiensis@gmail.com

Més

REINAS DE REEMPLAZO (1a parte)

El fenómeno de la aparición de celdas reales sin que haya indicios de enjambrazón constituye la forma natural en que las abejas cambian su reina. No existe por lo tanto, intervención por parte del apicultor. En general, esta ocurre en la primavera, el verano o en los primeros meses de otoño. El reemplazo natural de las reinas difiere de la enjambrazón en que el enjambre está asociado a la reproducción de la especie y durante el proceso de enjambrado, las abejas crían varias reinas y finalmente la reina antigua abandona la colmena con un enjambre. Cuando se produce un reemplazo natural de la reina nunca se forma una colonia nueva. Las reinas de reemplazo se crían por necesidad de supervivencia de la colmena, sin embargo las reinas de enjambrazón se crían por la necesidad de mantener la especie.Las reinas de reemplazo son la respuesta de las abejas a un desempeño deficiente de la reina. Deciden pues, cambiarla. Es manifiestamente claro que para que esto suceda, la reina no está haciendo lo que las abejas «esperan» de ella. Razones tales como la enfermedad, una deficiente condición física (falta de alas, patas, traumatismos, vejez, enfermedades, espermateca agotada, reina proveniente de larvas inadecuadas, etcétera).

 Las abejas saben más acerca de la condición de su reina de lo que nosotros podríamos saber jamás. Las abejas determinan la validez —o no— de su reina a través de una sustancia química especial llamada feromona mandibular, que es producida por la reina mediante unas glándulas alojadas, como su nombre indica, en la sección mandibular de su cuerpo. Esta feromona se transmite a través del contacto con las
abejas que la limpian y la alimentan y, sucesivamente a las demás abejas de la colonia al compartir el alimento.

  La presencia de esta feromona inhibe la construcción de celdas reales, como así también el desarrollo de los ovarios de las obreras. Las abejas evalúan su reina basándose en los niveles de esta feromona. Cuando la cantidad percibida es insuficiente, las abejas comprenden que la reina no está haciendo su trabajo adecuadamente. Consiguientemente se dedicarán a reemplazarla. Una reina joven presenta unos niveles de secreción de feromonas muy potente, y eso inhibe su reemplazo. A medida que envejezca presentará niveles hormonales cada vez más bajos y ello inducirá a las abejas a reemplazarla.

 Cuanto más fuerte sea la secreción de feromonas de la reina, más aceptable será para las abejas.

 Las reinas viejas son reemplazadas con más frecuencia que las jóvenes. El tamaño de la población de la colonia también puede influir en que una colonia reemplace a su reina. Una reina puede secretar feromona suficiente para mantener cohesionada a una pequeña colonia.

 Una gran colonia es más probable que reemplace su reina debido a que la sobrepoblación provoca una mala distribución de feromonas de la reina a lo largo de la colmena.

 Por lo general, una reina que se sustituye a través de la sustitución natural está fallando de alguna manera, tal vez es vieja y presenta un deficiente patrón de puesta… Sin embargo, curiosamente, en ocasiones, las abejas sustituirán también reinas, jóvenes, vigorosas y que presentan una buena puesta. Para el apicultor, no es posible establecer la calidad de una reina con todos sus matices y sutilezas con la mera observación del patrón de cría, ya que es posible que esté generando una cría muy compacta, pero que no esté produciendo la cantidad de feromonas suficiente para satisfacer a las abejas de la colmena, o está infestada de Nosema o virus. A veces también, observamos reinas con un patrón de puesta irregular que no son reemplazadas. Esto puede deberse a que todavía produce altos niveles de feromonas o a otros factores tales como que la colonia tenga un alto comportamiento higiénico, envenenamiento y muchas variables más.

latiendadelapicultor.com

Més

CRIA DE REINAS PARA UNAS ABEJAS SELECTAS

Waugsberg

La teoría de la multiplicación de los colmenares fue llevada a la práctica en los últimos días en Barro de Arén (Cerdedo) por el docente José María Seijo Coello, a la postre presidente de la Agrupación Apícola de Galicia y miembro técnico de la Asociación de Apicultores de Pontevedra, en el marco de un curso organizado con inscripción gratuita por el Grupo Soutelana en colaboración con el colectivo provincial de apicultores. Seijo mostró cómo propiciar la cría de reinas para multiplicar su colmenar a 36 personas procedentes de los más diversos puntos de la geografía gallega. Hay alumnos de los tres ayuntamientos de la comarca (A Estrada, Forcarei y Cerdedo) y otros llegados de Cotobade, Vigo, Vilagarcía y A Cañiza. Pero también hay tres ourensanos, dos lucenses y dos coruñeses, procedentes de municipios sitos en el entorno de Santiago.

Seijo, un reputado experto en la materia, inició los preparativos para la cría de reinas ya el sábado y culminó su labor a última hora del martes. Les enseñó a los asistentes que es posible propiciar que las abejas obreras críen reinas colocando un excluidor en la colmena -que le impide a la reina recorrerla toda- o retirando la reina y trasvasando larva para la cría de reina, introduciendo principios de celdilla específica para ello en una colmena.

Més

CURSO DE INSEMINACIÓN INSTRUMENTAL

 

En la ciudad de Cuernavaca en México estaremos realizando un curso de Inseminación Instrumental la primera semana de Junio del 2013.

A excepción de Islas la única manera de tener un control seguro de los apareamientos es utilizando a Inseminación Instrumental, los criadores de reinas que llevan un programa de selección pueden tener un mayor éxito en los resultados, teniendo control sobre la línea materna y paterna.

El propósito de este curso es el de dar un adiestramiento que de la oportunidad a los participantes de regresar a sus lugares y poner en práctica la técnica.

Tendremos como invitado a mi amigo y gran conocedor de las abejas y de la técnica de Inseminación Instrumental Biol. Francisco Reyes Ordaz, quien dará una plática sobre homogenización de semen, pooling y nociones de mejoramiento genético.

Más información

Més

FACTORES DESENCADENANTES DE LA ENJAMBRAZÓN

ca.wikipedia.org

1. La disminución de las feromonas de la reina y de las feromonas de la cría a causa de:

a- Disminución de la postura de la reina ante una saturación del espacio con cría y miel
b- Disminución de la cría
c- Disminución de la percepción de las feromonas por las abejas debido a la gran cantidad de nodrizas que hay que llegan a formar una barba bajo la piquera.
d- Reinas viejas que declinan pronto la postura ( Esto no quiere decir que solo enjambran las reinas viejas, yo vi enjambrar núcleos con reina de 75 días)
Esta situación hace que las abejas dejen de atender a la reina y preparen gran cantidad de celdas en los bordes de los panales. Al ser menos atendida la reina y aovar menos, adelgaza y se hace más liviana, hecho que la prepara para el vuelo.

2- Incremento notable en la cantidad de nodrizas y abejas jóvenes longevas. Son éstas las que un enjambre necesita para iniciar una nueva vida.

3- Aumento del flujo de néctar y polen (alimento imprescindible para la futura colonia) que es depositado hasta en las celdillas que quedan libres por los nacimientos quitando espacio de postura.

4- Incremento de la temperatura del nido por saturación de abejas

Autor: Orlando Valega - Portal Apícola

Més

CAIXES TRIPLES PER CRIA DE REINES

El perquè de la utilitat d´aquestes caixes cal buscar-lo en la mateixa natura. Si ens fixem en quins són els motius que impulsen les abelles a criar reines veurem que n´hi ha dos de molt importants: - Abundància de floració (nèctar i pol·len) - Creixement de la colònia (abundància d´abella jove) Si volem assegurar una bona quantitat i qualitat de reines és imprescindible reproduir, en cas de no produir-se, aquestes dues condicions. La caixa triple és ideal per aconseguir-ho, ja que ens permet simular-les totes dues i una tercera que és l´absència de reina. Si féssim la cria en una caixa amb reina, tot i complir les dues condicions principals, la presència d´aquesta no permetria la construcció de reialeres, cosa que no pot passar en les caixes triples. El sistema consisteix en unir en un mateix espai tres caixes, aconseguint així una gran quantitat d´abella. Les caixes dels laterals (dreta i esquerra) funcionen com una colònia normal, amb abelles, reina, els seus corresponents quadres de cria, mel i pol·len. La caixa central, que és on farem la cria, és un espai compartit per les altres dues colònies; les abelles de les caixes laterals hi tenen accés a través d´excluïdors de reines, que impedeixen el pas de les mares cap aquest espai comú. Això ens permet tenir una gran quantitat d´abelles, sobretot joves, atretes per l´olor que desprenen les larves dels quadres de cria oberta que nosaltres hi col.locarem. L´abella jove és la que més quantitat de gelea reial segrega. Ens interessa especialment per la cria, ja que les larves destinades a convertir-se en reines s´alimenten únicament d´aquesta substància. Veiem doncs que el requisit d´abundància d´abella jove queda satisfet. Tal i com s´ha comentat, també és important complir amb un segon punt, que és abundància de floració. La combinació d´aquest dos factors dóna lloc al procés d´eixamenada, el qual implica que l´abella de la colònia comença la cria de noves reines. En cas de no haver-hi aquesta floració ens caldrà simular-la i ho farem a travès de l´alimentació. L´aliment utilitzat ha de ser el màxim de semblant al nèctar, un producte dolç amb un contingut d´aigua elevat (en apicultura ecològica cal utilitzar mel de producció ecològica o bé sucre de canya de producció ecològica). Per suplir la carència de pol.len utilitzarem també algun tipus de proteïna vegetal (en apicultura ecològica cal utilitzar el pol.len com a proteïna). Aquest aliment el subministrarem en un alimentador.

L´alimentador utilitzat és un quadre-alimentador . L´abella menja amb molta més facilitat, sobretot en èpoques poc caloroses com tardor i primavera, si no s´ha de desplaçar excessivament de la pinya, que és on hi ha més temperatura i per tant té més mobilitat. El quadre alimentador es col·loca dins la cambra de cria i és l’ideal per aquesta feina. Aquest tipus de caixa ens permet també, en èpoques de molta població, incorporar una alça sobre la caixa central, augmentant així el volum i evitant l´eixamenada. Com preparar la caixa central Cal preparar la caixa central donant al quadres la següent distribució començant per un costat (dreta o esquerra) : - Un alimentador (quadre alimentador) - Dos quadres de mel. - Un quadre de pol·len o pol·len amb mel. - Un quadre de cria tapada. - Dos quadre de cria oberta. - Un quadre de pol·len o mel i pol·len. - Un quadre de mel. En total nou quadres, i el desè ( el quadre amb les cúpules) el situarem al centre, entre els dos quadres de cria oberta. Durant tota la temporada de cria de reines cal mantenir aquesta proporció. Manteniment d´una caixa triple Aquests tipus de caixes estan pensades exclusivament per criar reines, i és el que fan, ja que a banda de les cúpules que nosaltres hi posem, elles crien per iniciativa pròpia d´altres reines. Haurem d´inspeccionar la caixa cada set dies i destruir les realeres que les abelles estiguin criant. Si en aquest espai central sense reina n´hi nasqués una, la seva primera feina seria destruir totes les altres realeres, incloent-hi les nostres. Aprofitarem aquestes inspeccions setmanals per alimentar la caixa en cas que no hi hagi floració. Alimentarem les colònies laterals i també l´espai central comú. Al mateix temps agafarem un quadre de cria oberta de cada una de les colònies laterals per substituir dos quadres de la caixa central. Els quadres a substituir seran els que tenien cria per néixer i ja hagi nascut; en cas contrari, no cal fer aquesta operació. Ens assegurem així, que tota l’abella que neix en aquest espai s’hi queda i contribueix a criar les nostres reines. De fet, és convenient alimentar sempre l´espai central, encara que hi hagi floració. El motiu és que per criar les reines l´abella necessita gran quantitat d´aigua; penseu que un 80% de la gelea reial està formada per aquesta substància.

Autor: Josep Noguer

Més

CRIA D'ABELLES REINES

Estat actual del sector i mètode de cria. La relació de l’home amb les abelles és molt antiga, i ja trobem pintures rupestres on podem identificar amb claredat escenes relacionades amb la recol.lecció de mel. Aristòtil i d´altres filòsofs van escriure sobre les abelles, i tenim un munt de bibliografia sobre el tema. Vist això podríem dir que la cria de reines és una especialització que acaba de néixer fa escassament 237 anys, ja que no fou fins al 1771 que l’alemany Adam Gottlob Schirach descobrí que es podien criar abelles reines a partir d’un ou destinat a ser abella obrera. El 1791 el suís François Huber va afinar encara més i va descobrir que les reines podien ser criades amb larves de 48 hores d’edat i a mitjans del 1800 ja fou quan sorgiren els diferents mètodes de cria, entre ells el doolittle. Aquest mètode és utilitzat en l’actualitat per la majoria d´apicultors de manera renovada. Una especialització dins del món de l’apicultura és la cria d’abelles. A Catalunya però, l’apicultura sempre ha sigut un sector dedicat a la producció de mel, i de fet, a la majoria de gent sorprèn que algú pugui dedicar-se a la cria d’abella. Si miréssim el percentatge de criadors, arribaríem escassament a un simbòlic 1% respecte el total d’apicultors, i les raons són molt simples: la producció de mel aporta més beneficis econòmics i la cria d’abelles és una activitat molt exigent. Actualment totes les associacions d’apicultors de Catalunya disposen d’algun projecte de cria de reines. La nostra abella Apis mellifica mellifica, també anomenada abella negra, està molt ben considerada a Europa, on es trobava en regressió degut a l´introducció per part dels apicultors d’altres races d’abelles que no han estat tant productives com s´esperava. Apis mellefica mellifica és un insecte d’una gran rusticitat, molt ben adaptat als contrastos de temperatura, hiverns freds i estius calorosos, a diferència de moltes de les races d’abelles introduïdes, que tot i ser grans productores de mel en el seu lloc de procedència ( on normalment regeix un clima més estable), no ho son aquí. La demanda d’abella negra tant a casa nostra com al mercat Europeu és creixent. Cal dir també que el sector té alguns problemes, d’entre els quals cal remarcar la gran població d’abellerols, ocell insectívor que pot arribar a cruspir-se més d’un 30 % de la producció de reines. Cal remarcar també la manca de pluja d’aquest últims anys, que està afectant a tot el sector apícola, provocant que moltes floracions donin escàs o nul rendiment. Això repercuteix en el nombre d´individus de les arnes, que cada vegada són menys; no només es redueix el nombre d’obreres sinó també els mascles, necessaris per la fecundació de les reines. El mètode de cria d´abelles reines exposat tot seguit és sens dubte un dels més utilitzats i el podríem dividir en els següents passos: - Selecció - Material emprat - Arnes criadores - Incubadora. - Nuclis de fecundació. - Engabiat. - Selecció: La cria de reines es regeix per dos grans paràmetres, qualitat i quantitat; pel que fa aquest últim no hi ha cap dificultat per obtenir-lo, doncs qualsevol mètode de cria que apliquem ens dóna una gran quantitat d’individus. Ara bé, aconseguir qualitat comporta una feina prèvia de selecció de “colònies mare” que són les que proporcionaran el material genètic necessari per aconseguir els individus desitjats. El que es busca són colònies productives, dòcils, amb un bon instint de neteja,.... qualitats que el sector apícola valora . I és d’aquestes arnes que se’n obtindrà descendència. En aquestes colònies mare hi trobem, entre d´altres individus, una abella reina que pon dos tipus d´ou, un de fecundat que donarà abelles femella i un altre de no fecundat que per partenogènesis ens donarà abelles mascle . D’aquests, els que interessen al criador són els primers, que segons la dieta que rebin esdevindran una abella obrera o una abella reina. L’apicultor no utilitza l’ou per a la cria, sinó la larva, que és una etapa del cicle més avançada. Quan una reina pon un ou, aquest es manté com a tal durant tres dies, moment en que l’ou passa a la fase de larva; si la larva es destina a abella obrera, aquesta serà alimentada durant tres dies amb gelea reial, i després la seva dieta serà substituïda per una barreja d’aigua, mel i pol.len. Això no succeeix amb les larves destinades a ser reines, que continuen alimentant-se amb gelea un cop passats els tres primers dies. Per al criador, qualsevol larva d’entre un i tres dies serà apta per convertir-se en reina, perquè la retira de l’arne abans que l’alimentació que rep decideixi el seu futur com a abella obrera o reina. I un cop triada la larva, comença el procés de maneig. - Material utilitzat: Per al maneig de les larves (extracció d’aquestes de l’alvèol on es troben dipositades) ens valem d’una agulla d’empeltar, amb un extrem molt flexible que ens permet agafar la larva per sota i retirar-la de la cel.la. Les larves que utilitzem per la cria tenen un tamany aproximat d’1.5 mm. L’abella reina és un individu més voluminós que l’abella obrera, i una larva d´abella reina no pot créixer i desenvolupar-se dins d´un alvèol d’abella obrera, on no té espai suficient. Quan les abelles crien reines per iniciativa pròpia uneixen tres alvèols en un d’únic per tal que aquesta larva de futura reina tingui l’espai suficient per desenvolupar-se correctament. L’estructura que l’abella construeix amb aquesta finalitat s´anomena reialera

Quan un criador retira una larva d’un alvèol, la diposita tot seguit dins d’una “cúpula” S´anomena així a un recipient de plàstic de dimensions similars a les que l´abella aconsegueix quan uneix tres alvèols. - Arnes criadores: Un cop les larves estan col·locades dins les cúpules cal introduir-les dins d´una arna. Les abelles identificaran aquestes cúpules com a una reialera en fase de construcció i el que faran és acabar-la, donant totes les atencions necessàries a la larva que conté. No totes les arnes son aptes per criar les nostres reines, cal que compleixin tres requisits; primer han de tenir un gran nombre de bestiar, ja que com més abelles, millors atencions rebran les larves i ens interessa especialment l’abella jove que és qui segrega més quantitat de gelea reial. El segon requisit és que han d’estar ben alimentades i tercer i molt important és que la colònia dins la qual introduirem les nostres cúpules no pot tenir reina, ja que si en tingués, aquesta no permetria que es criessin noves mares dins l’arna. Durant cinc dies les abelles joves “mainaderes” cuidaran i alimentaran les futures reines, i al mateix temps acabaran de construir la reialera al voltant de la larva, que quedarà totalment tancada fins el dia del naixement. Quan les abelles deixen d’alimentar les larves el correcte desenvolupament d´aquestes depèn tant sols d’una temperatura i una humitat adequades, cosa que ens permet retirar les cúpules, ara ja convertides en reialeres, de l’arne criadora i colocar-les dins una incubadora fins el dia del naixement. - nucli de fecundació:Un cop nascudes, les reines ja es podrien comercialitzar, a un preu que oscil.laria entre 2.5 i 3.5 euros. Ara bé, el mercat de reines verges no és molt bo i la majoria d’apicultos prefereixen comprar reines fecundades, el preu de les quals oscil.la entre els 15 i els 20 euros. Un cop nascudes, les reines triguen uns cinc dies a ser fèrtils i arribat aquest moment s’aparellen durant uns sis dies amb diferents mascles. Els acoplaments tenen lloc en ple vol de l’abella reina, es el que es coneix com a vols nupcials. Passats aquests dies, un cop fecundada, la reina encara trigarà entre sis i vuit dies a començar la posta. És convenient abans de comercialitzar-les, esperar una setmana per comprovar que la mare sigui una bona ponedora i no s’observin anomalies en la posta. Les abelles reines passaran aquesta etapa des de el naixement fins al moment de la venda en una arna de dimensions reduïdes, uns 20 cm de llargada, 10 cm d’amplada i tretze de fondària; aquesta es coneix com a nucli de fecundació . La població d´aquest nucli no és molt nombrosa, unes 400-500 abelles. El motiu d´aquest reduït tamany és la rapidesa amb què podem localitzar la reina en el moment de la venda. Penseu que una arna destinada a la producció de mel, pot arribar a tenir 70.000 individus. - Engabiat i venda: Un cop comprovat que les mares son bones ponedores podrem posar-les ja a la venda. Cada reina és engabiada juntament amb 6 o 7 abelles que li donaran les atencions necessàries per mantenir-la en vida; sense aquestes, la reina acabaria morint de gana o de fred. Prèviament a l´engabiat les reines són marcades pintant-los el tòrax. El criador es regeix per un codi de cinc colors. Depenent de l’any en què ens trobem, es marca la reina d’un color o d’un altre. Els anys acabats en 7 i en 2 s’utilitza el groc, els acabats en 8 i en 3 el vermell, en 9 i en 4 el verd, en 0 i 5 el blau i en 1 i 6 el blanc. Això permet a qualsevol apicultor saber l’edat de les seves reines i localitzar-les amb facilitat quan ja han estat introduïdes dins d’una colònia.

Autor: Josep Noguer

Més