WASHBOARDING... HIGIENE O COMUNICACIÓ?

 

We’re yet to find out the real reason why bees do the behaviour called “washboarding”. This activity is when a group of bees perform a certain behaviour on the entrance of the hive. When you observe them well, they seem to be licking something from the surface, with all hind legs in the same position while the front legs scrubbing the surface. From this, it’s probably safe to assume that they are “cleaning”, or is it? 

What do we know about washboarding?

Although we don’t know the reason as to why the bees do this, we do have some facts from research. Here’s what we know: 

The washboarders were all worker bees.

The peak amount of washboarding occurred in workers between 15-25 days old.

Washboarding increased from about 8 a.m. to about 2 p.m. and then remained constant to as late as 9 p.m.

When given three different surfaces, the washboarding increased as the surface became more textured. Slate produced the most washboarding, followed by unpainted wood, and then glass. The surface-type data, however, did not produce statistically significant results.

What Research Tells Us

Recent research conducted by Taulman (2017), has provided a good reason as to why bees are washboarding. This research was conducted with feral honey bees. Interestingly enough, feral honey bees do the same activity, but not much has been discussed about it! 

Taulman (2017) discussed his hypotheses on washboarding: 

“..an important function of the washboarding activity may be to continuously apply an attractive colony scent to the surface around the entrance to the hive, serving to help orient the returning foragers and allow them to quickly find and enter the hive with their field collections..”

(Taulman 2017)

Taulman (2017) has mentioned that the bees may be rubbing tarsal pheromone on the surface of the hive, which is excreted from the bees’ legs. The tarsal pheromone is  a non-volatile, oily substance that must be rubbed against the substrate to be transmitted (Taulman 2017; Goodman 2003). This provides reason to the repetitive movement of the bees front legs when washboarding.

Upon observation…

Taulman (2017) also said that the effect of the pheromone increases from the number of bees’ doing it. However, he does not dismiss the observation that bees’ may be washboarding to clean the entrance of the hive. As he observes a feral hive do so that lives in a tree, the cleaning function can be seen through the difference on the surface of the bark of the tree, posing a smoother surface compared to a nearby dead tree that contains debris and moss around the surface. 

“Observations of the concentration of the washboarding workers around the single hive entrance of a natural cavity, with returning foragers passing through the center of the mass of washboarding bees as they dart into the hive, are also more suggestive that the workers may be producing attractive orienting pheromones to guide foragers into the entrance, compared with the appearance of a group of washboarding bees spread out on the wall of a box hive, far from the entrance slit at the bottom.”

(Taulman 2017)

The Truth About Washboarding - Bee2Bee

His research paper will be linked down below!

https://www.researchgate.net/publication/316625159_Washboarding_in_Feral_Honey_Bees_Apis_mellifera_Observations_at_Natural_Hives

Més

ABELLES EUSOCIALS

Només uns pocs centenars de les 20.000 espècies d'abelles són socials. Les abelles solitàries desenvolupen totes les tasques necessàries per a la cria dels seus immadurs. En canvi, les abelles socials s'especialitzen i desenvolupen diferents tasques al llarg de la seva vida.
Imatge: Ark Wildlife
#abelles #societat #colònia #especialització

Més

APRENENTATGE I ESPECIALITZACIÓ

L'especialització laboral de les abelles implica un aprenentatge necessari, doncs abelles genèticament idèntiques acaben desenvolupant tasques diferents dins la colònia. Aquest fet meravella als entomòlegs i la complexitat cerebral d'aquests increïbles insectes.
Foto: PerfectBee
#abella #especialització #colònia #tasques


http://dlvr.it/T1fLT2

Més

TERMORREGULACIÓ

Les abelles són insectes de "sang" freda, però poden regular la seva temperatura corporal mitjançant diversos mecanismes. Per exemple, quan fa fred, les abelles es reuneixen al voltant de la reina i batent les ales generen calor. Quan fa calor, les abelles ventilen el rusc amb les ales i recullen aigua per refredar-lo. A més, les abelles tenen pèls aïllants que els ajuden a mantenir la calor o el fresc segons la necessitat.
foto: sciencing
#temperatura #cooperació #fred #calor


http://dlvr.it/T1T0f0

Més

LA MORT D'UNA ABELLA

 

Cómo interpreta la muerte una abeja

Cuando una abeja muere, y solo cuando muere, desprende ácido oleico y entonces sus compañeras de colmena saben qué hacer, pero mejor que ninguna toque el ácido. Imágenes de la serie 'Cosmos: Otros mundos'.

Veure el vídeo del national geographic

Més

APIS MELLIFICA

LA PROTAGONISTA és l'abella, Apis mellifica, ella i només ella ens explica el recorregut de la seva curta vida en un entorn que deixa de ser natural i salvatge.

L’apicultura és una disciplina ramadera on intervenen tres elements íntimament relacionats: les abelles, les plantes amb flor i els apicultors. D’aquesta relació l’abella n’és, sens dubte, la més important, doncs és l’insecte que gràcies al seu esforç, treball i generositat, fa possible la fructificació d’un gran nombre de plantes present en els nostres cultius i ecosistemes silvestres, així com l’obtenció dels productes apícoles. És injust, doncs, parlar d’apicultura sense conèixer bé aquest insecte i valorant, com és mereix, el seu protagonisme indiscutible. 

Més

ABELLES SILVESTRES?

 

Galicia conserva abejas melíferas silvestres, caso único en Europa

Se pensaba poco probable que la abeja melífera hubiera sobrevivido como animal salvaje en Europa, pero un nuevo estudio constata que todavía existen abejas silvestres europeas y viven en Galicia.

   Los investigadores y estudiantes de doctorado Benjamin Rutschmann y Patrick Kohl de Julius-Maximilians-Universität Würzburg (JMU) en Baviera describen dónde encontrar los nidos de abejas y en qué condiciones pueden sobrevivir en la revista Biological Conservation.

   El equipo comenzó sus estudios en Galicia en octubre de 2019 por sugerencia de su colega español Alejandro Machado. Este último había observado enjambres de abejas ocupando el interior de postes de electricidad huecos y aparentemente prosperando allí. Para averiguar si la región soportaría una población completa de colonias de abejas silvestres, los investigadores buscaron postes de energía huecos en un área de 136 kilómetros cuadrados.

   "Descubrimos 214 postes", dice Rutschmann en un comunicado. Para cada uno, los investigadores verificaron si una colonia de abejas vivía dentro. "En el primer año de nuestra investigación, encontramos 29 colonias". En una segunda visita en marzo de 2020, descubrieron que 17 de estas colonias habían sobrevivido al invierno, "aunque no habían sido alimentadas ni tratadas contra los parásitos".

LAS ABEJAS GALLEGAS NO SON RAZAS IMPORTADAS

   Ahora, podría haber sido que las colonias de abejas silvestres fueran los descendientes salvajes de cepas de abejas extranjeras importadas por los apicultores. En Alemania, según Rutschmann, la subespecie de abeja autóctona (Apis mellifera mellifera) fue desplazada de esta manera hace mucho tiempo por subespecies importadas, en primer lugar y sobre todo por la abeja Carnica (A. m. carnica).

   Pero no fue así en Galicia. Al analizar el patrón de venación de las alas, los investigadores de JMU descubrieron que todas las colonias que vivían en los postes de energía eran miembros de la abeja ibérica, Apis mellifera iberiensis. Es por tanto concebible que en España la abeja melífera haya existido tanto como animal salvaje como ganadero hasta nuestros días. "Sin embargo, si la población bajo estudio puede ser estable a largo plazo, debe demostrarse mediante más años de observación", dice Kohl.

   "Después de dos años de estudio y un total de 52 colonias de abejas observadas, vemos que alrededor del 40 por ciento de las colonias sobreviven el invierno", informa Alejandro Machado, quien vive en la región. Estos son los primeros datos jamás informados sobre las tasas de supervivencia de las colonias de abejas silvestres en Europa.

   Un análisis del paisaje alrededor de los postes de energía mostró que la supervivencia de las abejas melíferas gallegas depende en gran medida de cuán natural sea el entorno. En los postes de energía rodeados de matorrales, brezales o bosques, muchas más colonias sobreviven al invierno que en los postes de energía ubicados en campos de cultivo intensivo.

   Para las colonias rodeadas por más del 50 por ciento de hábitats seminaturales, al menos una de cada dos colonias sobrevivió al invierno. Por el contrario, en paisajes con menos del 25 por ciento de hábitat seminatural y, por lo tanto, poco suministro de alimentos, la probabilidad de supervivencia era cercana a cero.

   En Galicia, los investigadores encontraron fuertes contrastes entre áreas seminaturales contiguas sin uso o uso extensivo tradicional (brezales, monte bajo) y grandes áreas de agricultura intensiva con altos insumos de pesticidas y fertilizantes.

   "Fue este marcado contraste entre la casi naturaleza y el desierto agrícola lo que nos permitió darnos cuenta de que el contexto del paisaje juega un papel tan importante en la supervivencia de las abejas", dice Rutschmann.

   El estudio muestra la importancia fundamental de las formas extensivas de uso de la tierra y la restauración de características casi naturales del paisaje, como los setos vivos para la conservación de insectos. "Sin suficientes hábitats de anidación y alimentación, incluso la prohibición de pesticidas o la detención del cambio climático no ayudarán a los insectos", concluye Kohl.

Cienciaplus

Més

LAS ABEJAS CREAN UN BÚNKER PARA SOBREVIVIR AL VOLCÁN

 

Casi dos meses del inicio de la erupción, el volcán de Cumbre Vieja aun no da muestras evidentes de que su actividad vaya concluir a corto plazo, pese a los "signos positivos" detectados y a la clara señal que podría indicar un posible debilitamiento.

Además, hay que sumarle las mil hectáreas que el volcán ha arrasado, los más de dos mil edificios destruidos, las plantaciones agrícolas y carreteras afectadas, entre otras cosas. También la ceniza ha cubierto buena parte de la superficie de La Palma. Una ceniza bajo la que quedaron sepultadas miles de abejas a unos 600 metros del centro eruptivo en la zona de Cabeza de Vaca. Éstas estuvieron sepultadas durante 50 días.

Cinco de las seis colmenas, intactas

En declaraciones a 'EFE' el presidente de la Agrupación de Defensa Sanitaria Apicultores de La Palma, Elías Gónzalez, sostuvo que "cinco de las seis colmenas permanecieron intactas" y que murieron las abejas que permanecían en la sexta colmena "porque ya estaba débiles antes de la erupción" del volcán.

La Unidad Militar de Emergencias (UME), agentes de la Guardia Civil y también de la Policía Local de la localidad de El Paso intervinieron en el rescate de las abejas. Uno de las sustancias utilizados por las abejas para protegerse contra la ceniza era el propóleo para evitar la entrada de dióxido de azufre procedente del volcán.

as.com

Més

ELS VOLS DE L'ABELLOT

 
Existeixen moltes incògnites sobre el comportament sexual dels mascles de la colònia. De fet el seu aparellament a més de 50 metres d'altura en dificulta el seu coneixement. 

En el seu comportament sexual destaquen les concentracions de mascles, en una mena de leks que tenen un atractiu especial per als abellots. En aquestes zones, la visita de les reines verges seria més freqüent, possibilitant així una major eficiència fertilitzadora.

Article: theconversation.com

Més

CEL.LES PENSADES

Les abelles són uns insectes increïbles. No només tenen memòria per als llocs on hi ha aliments i es comuniquen entre elles sinó que, a més, tenen cura de les larves i s’organitzen per defensar-se dels atacs. Gairebé per damunt de tot això, però, hi ha la construcció dels ruscs, hexàgons gairebé perfectes malgrat que la mida de les cel·les és diferent per a cada tipus d’abella i que, sovint, comencen a fer-los pels extrems i es troben al centre. Tot plegat, sembla, no és només fruit de l’instint sinó que el pensament hi està involucrat.

En un article publicat a la revista ‘PNAS’, un equip de científics explica com ha fet servir un sistema d’anàlisi d’imatges automàtica per identificar quins recursos fan servir. Segons sembla, les abelles veuen venir els problemes que hi haurà en la construcció i van introduint petits canvis per evitar-los, un fet sorprenent tenint en compte que en la construcció d’un rusc hi participen moltes abelles obreres. L’estudi recull dades estadístiques sobre els ruscs i els classifica segons la funció de les cel·les i si són iguals que les altres o bé són diferents. La majoria, és clar, són per a les obreres, però a mesura que es preparen per fer les dels borinots la mida es va fent més gran, amb un parell de cel·les de transició.

Pel que fa a la unió d’un rusc començat per diversos cantons, és possible que acabin fent falta cel·les amb un número de costats diferent a l’habitual. Tot i que el típic és sis, s’han detectat cel·les d’entre quatre i nou costats, que suposen un 5% del total, i sovint són o bé als extrems del rusc o bé on diverses parts s’ajunten. Les abelles tendeixen a fer servir el mínim de variacions possibles, i la majoria d’aquestes cel·les “estranyes” tenen entre 5 i 7 costats. A més, abans que es produeixi el problema, totes soles comencen a girar les cel·les per fer-les encaixar amb les que estan fent les seves companyes perquè no quedin espais buits. Tot plegat, conclouen, no pot ser instintiu sinó el resultat d’un procés cognitiu durant la construcció. Els coneixements matemàtics que han demostrat tenir, però, ja havien obert una porta a un món de possibilitats: que les abelles, malgrat el que pugui semblar, pensin i calculin.

El món

Més

COM TRIEN EL SEXE DELS FILLS?

 

7. La Pepa Juvanteny de Roses pregunta: la majoria d’abelles són femelles, oi? Com ho fan per triar el sexe? Cert, la majoria d’individus d’una colònia d’abelles són femelles, amb una femella reina fèrtil i una gran quantitat de femelles estèrils. Els mascles són una minoria. La clau està en el moment de la posta dels ous que fa la reina, de manera que els ous fecundats per un espermatozoide donaran femelles i els ous no fecundats, per tant òvuls, donaran a mascles. Fàcil!!!

Més

ABELLES VS VESPA

6. En Benet Gómez de Banyoles pregunta: quina diferència hi ha entre una vespa i una abella? Aquesta és una de les preguntes que més vegades m’han fet, doncs existeix un pànic molt estès vers les abelles i l’explicació és que molta gent les confon amb les vespes. Tots dos són insectes i amb lligams familiars molt estrets, essent en general les vespes més caçadores i les abelles més recol·lectores. Vespes i abelles tenen fibló i moltes utilitzen colors similars per camuflar-se en el seu hàbitat. Cal dir, però, que l’insecte de les piscines, groga i negre, són vespes, i que l’abella de la mel és negre, sense gens de groc. Un refrany menorquí diu: Déu va fer l’abella i el Dimoni la vespa.

Més

QUÈ MENGEN ELS ABELLOTS?

 

5. En Quel Las Heras de Barcelona i olotí de naixement ens demana: quina alimentació tenen els abellots a fi d’acomplir la seva noble tasca? La veritat és que els abellots són les abelles més mal alimentades de la colònia. Ja de petits van rebre una alimentació pobre de mel i pol·len, tot fent la metamorfosi en els racons més freds del niu de cria, fet que explica el perquè el seu desenvolupament triga 24 i en canvi el d’una obrera 21. Un cop adults, s’alimentaran de mel i pol·len que aconseguiran de les seves germanes i a l’hivern seran expulsats del rusc, doncs la seva presència no és útil, morint de fred i de gana. Terrible!

Més

EL SEXE ÉS IMPORTANT?

 

3. La Sara Pedrosa de Santa Pau ens pregunta: el sexe de les abelles determina que faci una tasca o una altra dins del rusc? I tant! No només el sexe sinó també l’edat. Els mascles neixen amb una funció principal que és la de fecundar a la reina fèrtil. De fet els abellots tenen fama de “vividors” i el seu nom en castellà “zángano” ja té una connotació pejorativa a gandul. Les femelles, anomenades obreres, fan honor al seu nom, treballant tota la vida fins a morir d’esgotament. Les més joves dins del rusc, de mainaderes, netejant, construint, vigilant... i les més veteranes recol·lectant nèctar i pol·len de les flors.

Més

XUCLAR O LLEPAR?

 

Els científics han descobert que les abelles poden utilitzar la seva llengua de dues maneres diferents depenent de la viscositat del nèctar. Quan les pluviometria és escassa les plantes generen un nèctar molt concentrat de sucres i les abelles utilitzen la seva llengua com si fos una cullera, tal i com ho fa un gos o un gat. En canvi, quan els nèctars són molt líquids, escullen l’estratègia de la succió.

 

Honeybees consume nectar by sucking and not just dipping their tongues, scientists discover

For a century, scientists have known how honeybees drink nectar. They lap it up.

 

They don’t lap like cats or dogs, videos of whose mesmerising drinking habits have been one of the great rewards of high speed video. But they do dip their hairy tongues rapidly in and out of syrupy nectar to draw it up into their mouth. For the last century or so, scientists have been convinced that this is the only way they drink nectar.

 

Scientists have now discovered bees can also suck nectar, which is more efficient when the sugar content is lower and the nectar is less viscous. A high speed video of bees drinking a nectar substitute in a lab shows that not only do honeybees have this unexpected ability, they can go back and forth from one drinking mode to another.

 

Jianing Wu, an engineering and biophysics specialist, at Sun Yat-sen University in Guangzhou, China, and the senior researcher on the experiment, said that while honeybees excel at feeding on highly concentrated nectar, “we find that they can also flexibly switch the feeding strategy from lapping to suction”. He and his colleagues reported the results on Wednesday in the journal Biology Letters.

 

David Hu, a professor at the Georgia Institute of Technology, who supervised some of Mr Wu’s earlier research but was not involved in this experiment, said: “We thought that insects’ mouths were like tools in your kitchen drawer (straw, fork, spoon), with single uses.”

 

Alejandro Rico-Guevara, who runs the Behavioural Ecophysics Lab at the University of Washington, Seattle, and studies nectar feeding in birds, also worked on the project. He said this flexibility in nectar-drinking behaviour means that although bees prefer the more syrupy nectars, they can efficiently feed from flowers whose nectar is more watery. “This has implications at many different scales, from pollination, for our food, all the way to the role they have in natural ecosystems,” he said.

 

The Independent would like to keep you informed about offers, events and updates by email, please tick the box if you would like to be contacted

Read our full mailing list consent terms here

 

What Mr Rico-Guevara found most interesting was that the bees are so sensitive to the viscosity of the nectar that “they switch at the exact point you would expect, to get the best reward for the energy invested”.

 

The honeybee tongue is adapted perfectly to lapping syrupy nectars. Once the tongue is dipped into thick nectars, Mr Wu explained, “approximately 10,000 bristles covering the tongue erect simultaneously at a certain angle for trapping the nectar”. The bee then pulls its tongue back into its proboscis, which is really a part of its mouth, and a pumping mechanism in the head sucks the nectar off the tongue.

 

When the viscosity changes so that the nectar is less thick, the bees let their tongues stay in the nectar and suck it up into their mouths, apparently using the same pumping mechanism.

 

Mr Hu said: “The result makes perfect sense because honeybees are already known as generalists.” They are not limited to feeding on only one type of flower like some other species of bee.

 

The bees have been flexible all along. It was the scientists who were stuck on one idea.

 

New York Times

Més

LES ABELLES TENEN CARÀCTER

 

No totes les abelles tenen el mateix caràcter, existint diversitat de comportaments, des del més atrevit fins al més conservador. L’estudi va utilitzar poblacions d’abelles, i amb marcatges toràcics van poder valorar com en la gran explosió demogràfica apareixien escamots d’abelles especialment curioses. Aquestes exploradores serien molt interessants en processos d’eixamenada, quan la recerca d’una nova llar i de noves fonts d’aliment són qüestió de vida o mort.

Some bees are born curious while others are more single-minded – new research hints at how the hive picks which flowers to feast on

 

When you try to pick a restaurant with a group of friends, how do you decide? Your curious friend wants to try the new place, while your focused friend wants to go to the old faithful. One friend is insistent, while the other is more quiet. Ultimately, the focused vocal friend convinces the group by saying, “I am telling you, this is the best place. It’s a sure thing – we gotta go!”

 

Just like people, honey bees vary in how they seek out food and communicate where to go. As a biologist, I study collective behavior, especially how groups make decisions. My colleagues and I have discovered some individual bees are seemingly born with a predetermined foraging style – they can be either focused foragers or curious foragers. Having different approaches to collecting food turns out to be advantageous for large colonies that rely on a changing food landscape.

 

Explorers and exploiters

 

As animals collect food, they must balance exploring for new food with exploiting already known food sources. Individual animals have to do one or the other, switching between exploring or exploiting. In collectives, like honey bee colonies, foragers can split the work and do both at the same time.

 

As honey bees forage for nectar and pollen, they learn a lot of information about the flowers they visit, such as their smells, colors and locations. Some bees become extremely focused on information associated with food, ignoring any new information – similar to selective attention in humans. Conversely, other bees exhibit a learning behavior marked by curiosity. They are interested in learning about new food sources, not just familiar ones.

 

True to type

 

My colleagues and I became interested in how bee colonies manage and act on these two types of information. To answer this question, we first figured out how to breed curious bees and focused bees.

 

We tested female queens and male drones to see if they were curious or focused, and then used artificial insemination to breed a curious queen with a curious drone, and a focused queen with a focused drone. Typically queens mate with 12 to 15 different drones and create genetically diverse workers, so using a single drone helped keep workers genetically uniform.

 

A bowl filled with several hundred bees, all marked with a blue dot on the thorax.

One-day-old curious bees marked blue. Sebastian Scofield, CC BY-SA

 

Once we had populations of genetically curious and focused bees, we had to verify they would not be influenced by their social environment. We did this by placing bees in colonies of either their own learning type or one with an assortment of learning types. (We kept track of who was who by marking them with paint on their thorax as soon as they were born.) Sure enough, regardless of the social group the bees experienced, they exhibited the same learning behavior we observed in their parents.

 

Familiar food versus novel food

 

Next, we created colonies of all focused bees, all curious bees or a 50/50 mix of focused and curious bees – then watched how they foraged.

 

We gave them a choice between two food locations: a familiar, reliable food location that stayed in the same spot for four days or a new food location that changed odor, color and location every day. Both locations contained the same quality and quantity of food. We marked bees on their abdomens as they visited the feeders so we knew which ones they had been to and which ones they were revisiting.

 

Five bees perched on the edge of a red feeder, sipping nectar.

Researchers marked the bees visiting this feeder with yellow. Chelsea Cook, CC BY-SA

We discovered the focused colony quickly found the familiar food location and exploited that eatery all week, rarely visiting the novel food option.

 

The curious colony, as expected, visited the novel and the familiar food locations equally, showing no preference.

 

Interestingly, the 50/50 mixed colony ended up acting more like the focused colony, using the familiar feeder and paying little attention to the novel feeders. We observed the curious bees in the mixed colony shifted their selected behavior by visiting the familiar feeder more than the novel one. Why?

 

The bee in the middle communicates the location of food using the waggle dance.

Dancing up a storm

 

When honey bees find a good source of food, they use the waggle dance to direct their nest mates. This dance communicates the distance to and direction of a nutritious meal, as well as its perceived quality. When we looked at waggle dance behavior in the 50/50 colony, we saw the focused bees were dancing more intensely – performing 0.59 turns per second, significantly faster than the curious bees’ 0.52 turns per second. Just like your vocal, excited friend, the focused bees attracted more followers, so more bees were recruited to the familiar, reliable feeder.

 

Because curious bees are interested in everything, including new information about possible food locations, they are perfect listeners and are easily convinced to visit the chosen feeder of their enthusiastic nest mates.

 

Our future work will investigate how these foraging dynamics work in a changing food landscape – one where food runs out. If a source is depleted, will the focused bees turn their attention to the curious bees, who already know where other foraging locations are?

 

This research suggests successful societies make better decisions when members, by virtue of their innate learning styles, collect and communicate a diversity of information – whether they are bees looking for nectar or friends trying to decide on a restaurant. Diversity of learning behavior in individuals may help social groups adapt to shifting global environments.

theconversation.com

Més

LOS CIENTÍFICOS TRADUCEN DUETOS DE LA ABEJA REINA

 

 Científicos traducen duetos de la abeja reina, una nueva forma de comunicación dentro de la colmena. Detectores de vibraciones altamente sensibles han decodificado los cantos de redoblamiento y graznido.

 

El canto de la reina

 

Una de las reinas comienza la melodía, lenta y suave, y apenas han trascurrido unos segundos, las demás componen un coro desordenado, un combate de escalas entre voces extrañas.

 

Es un canto de muerte que anuncia que la primogénita de las princesas vírgenes se acercará al nido de sus jóvenes hermanas para acabar con su incipiente existencia

 

Duetos de canto de la abeja reina

 

Pero también es un canto de vida, es el presagio de que la colmena negociará con los estambres y las corolas de néctar y polen a cambio de la perpetuación de la vida verde sobre la tierra

 

Canto de la abeja reina

Los científicos traducen duetos de la reina de las abejas melíferas

Una lucha hasta la muerte

 

Las abejas obreras hacen nuevas reinas al sellar los huevos dentro de celdas especiales con cera y alimentarlos con jalea real.

 

Así mismo las reinas graznan cuando están listas para emerger, pero si dos se liberan al mismo tiempo, lucharán hasta la muerte.

 

Entonces, cuando uno sale del cascarón, sus charlas se convierten en zumbidos, diciéndoles a los trabajadoras que mantengan cautivas a las demás, que todavía graznan.

 

El estudio

 

El Dr. Martin Bencsik, de la Universidad de Nottingham Trent, quien dirigió este estudio, describió el pitar y el graznido de estos “animales maravillosos” como “extraordinarios”.

 

“Se puede escuchar a las reinas respondiendo unas a otras. Se ha asumido que las reinas estaban hablando con otras reinas, posiblemente midiéndose entre ellas para ver quién es más fuerte”.

 

Duetos de canto de la abeja reina

La explicación alternativa

 

Uno de los sonidos, es de una reina que se mueve por la colonia y anuncia su presencia a las trabajadoras. El graznido es de reinas que están listas para salir pero que aún están cautivas dentro de sus celdas.

 

Las reinas de las abejas no están hablando entre ellas, explicó el Dr. Bencsik, “es la comunicación entre la reina y las abejas obreras, una sociedad entera de decenas de miles de abejas que intentan liberar a una reina a la vez.

 

¿Las obreras mantienen cautivas a las reinas?

 

Las reinas no están hablando entre ellas, explicó el Dr. Bencsik, “es la comunicación entre la reina y las abejas obreras, una sociedad entera de decenas de miles de abejas que intentan liberar a una reina a la vez.”

Las abejas obreras mantienen cautivas a las reinas graznando a propósito; no las liberarán porque pueden escuchar el sonido.

 

“Cuando se detiene el pitar, eso significa que la reina ha enjambrado [dividió la colonia y se fue a buscar un nuevo nido] y esto provoca que la colonia libere una nueva reina”. News Science Environment

 

Sociedad de las abejas es absolutamente espléndida

 

“Todas las decisiones son decisiones grupales, son las abejas obreras las que deciden si quieren una nueva reina o no”.

 

Cantos de abeja reina

 

Los investigadores esperan que este ejercicio de espionaje ayude a los apicultores a evitar interferir con esta delicada toma de decisiones colectivas y a predecir cuándo sus propias colonias estarán a punto de enjambrar.

 

https://ecocolmena.com

Més

ORDEN HYMENOPTERA

El orden Hymenopteraincluye grupos tan conocidos como las hormigas, las avispas y las abejas. Aunque existe una gran variedad de formas y tamaños se puede afirmar que presentan un plan morfológico estructural muy homogéneo. 

Esta homogeneidad contrasta con una enorme variación en sus modelos comportamentales. En la cápsula cefálica se diferencian ojos compuestos normalmente bien desarrollados y aparato bucal estructuralmente masticador, aunque adaptado en algunos casos a lamer y succionar. 

Las alas son membranosas, con tendencia a la reducción de la venación; el primer par siempre es mayor que el segundo. En los ‘Apocrita’ el primer segmento abdominal (propodeo) se incorpora al tórax. El ovipositor en las hembras se encuentra modificado a modo de sierra (‘Symphyta’), taladro (‘Parasitica’) o aguijón (‘Aculeata’). 

Son insectos holometábolos con dos tipos larvarios principales: eruciforme en los sínfitos e himenopteriforme (vermiforme eucéfala) en los apócritos, aunque en los Parasitica pueden existir larvas con morfologías muy particulares. Es uno de los órdenes hexapodianos considerados “hiperdiversos” con alrededor de 160.000 especies descritas aunque quedan muchas por describir. Su importancia económica es de gran relevancia; algunos pueden considerarse “perjudiciales” ya que pueden producir plagas forestales (sínfitos), aunque la mayoría de las especies podrían considerarse “beneficiosas”, al intervenir de manera decisiva en aspectos relacionados con el control de plagas (parasitoides y depredadores), la polinización y la apicultura (aculeados).

Severiano Fernández Gayubo & Juli Pujade-Villar

Més

THE SECRET LIFE OF BEES

On the front porch of an old Coast Guard station on Appledore Island, seven miles off the southern coast of Maine, Thomas Seeley and I sat next to 6,000 quietly buzzing bees. Seeley wore a giant pair of silver headphones over a beige baseball cap, a wild fringe of hair blowing out the back; next to him was a video camera mounted on a tripod. In his right hand, Seeley held a branch with a lapel microphone taped to the end. He was recording the honeybee swarm huddling inches away on a board nailed to the top of a post.


Seeley, a biologist from Cornell University, had cut a notch out of the center of the board and inserted a tiny screened box called a queen cage. It housed a single honeybee queen, along with a few attendants. Her royal scent acted like a magnet on the swarm.

If I had come across this swarm spread across my back door, I would have panicked. But here, sitting next to Seeley, I felt a strange calm. The insects thrummed with their own business. They flew past our faces. They got caught in our hair, pulled themselves free and kept flying. They didn’t even mind when Seeley gently swept away the top layer of bees to inspect the ones underneath. He softly recited a poem by William Butler Yeats:

I will arise and go now, and go to Innisfree, 
And a small cabin build there, of clay and wattles made:
Nine bean-rows will I have there, a hive for the honey-bee,
And live alone in the bee-loud glade.

https://www.smithsonianmag.com/

Més

L'ABELLA MÉS GRAN DEL MÓN

Troben l'abella més gran del món, que es donava per extingida

L'última vegada que s'havia vist aquesta espècie, que es tan gran com un dit polze, va ser el 1981

Un equip d'investigadors que formen part d'una iniciativa de l'ONG Wildlife Conservationtroben a Indonèsia l'abella de Wallace, la més gran del món. No havia estat documentada científicament des del 1981 i es dubtava de la seva supervivència.

L'abella de Wallace és unes quatre vegades més grossa que l'europea, té grans mandíbules i acostuma a fer el niu als monticles dels tèrmits. Les femelles, com les de la imatge, que són més grosses, poden arriba a fer quatre centímetres de llarg i més de sis d'envergadura alar.

L'espècie porta el nom del biòleg que la va descobrir, Alfred Russel Wallace. El seu nom científic és "Megachile pluto".

L'han trobat en un bosc humit al nord de les illes Moluques, a Indonèsia, el seu hàbitat natural. Els científics apunten que la principal causa que pot fer pensar en la seva extinció és la pèrdua de boscos per la tala per convertir-los en camps agrícoles.

https://www.ccma.cat

Més