 |
| bath.ac.uk |
Un primer element
a tenir en compte és la climatologia, tot i que aquest és un factor
incontrolable per part de l’apicultor, és bo que conegui les particularitats
climàtiques de l’emplaçament escollit, així com l’historial clínic de la zona,
el grau d’incidència de les diferents patologies estacionals, així com la
quantitat i qualitat de la flora mel·lífera, sigui flora silvestre o conreada
(vigilar l’ús d’herbicides).
L’apicultor cal que defugi del treball rutinari i
sigui un gran observador de l’entorn immediat de les seves arnes, on la
planificació dels assentaments és bàsic, intentant no superar les 50 caixes per
arnar i mantenir una distància mínima d’uns 5 km amb d’altres arnars veïns.
L’apicultor cal que valori el millor lloc on col·locar les arnes (Sud/Sud-est),
buscant sempre una bon lloc per rebre la sortida del Sol i afavorir el
fototropisme positiu de les abelles i de forma que quedin resguardades dels
vents dominants de la zona i la humitat. També és important mantenir una
distància mínima d’1 m entre les arnes, evitant distribucions excessivament
monòtones (no més de 10 arnes en una mateixa línia) que afavoreixen la deriva
de les abelles.
Les arnes cal situar-les un xic elevades del sòl, amb una
lleugera inclinació cap endavant, afavorint així un pendent vers la piquera,
que permet l’evacuació senzilla dels residus i les humitats de la colònia. A
l’estiu és important proporcionar abeuradors de qualitat per a les abelles, amb
mecanismes flotants que eviten l’ofegament del bestiar.
.png)
