COLMENAS DE CUEZO
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HISTÒRIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HISTÒRIA. Mostrar tots els missatges
28 de setembre 2022
10 de juliol 2021
TROBALLA D'UNA PINTURA RUPESTRE
Una persona, amb els trets facials ben definits, que s’enfila per una escala de corda amb bucles, fixada a dalt i assegurada en una roca amb un pal, fins a un rusc. Així és l'escena que mostra una de les pintures rupestres descobertes al jaciment de Castellote (Terol), i que evidencia que fa 7.500 anys homes i dones neolítics tenien uns grans coneixements tècnics d'escalada. La pintura, segons la investigadora Icrea de la UB Inés Domingo, demostra que quan van començar a assentar-se les primeres comunitats pageses a l'arc mediterrani s'elaboraven escales complexes: "És una escala de grans dimensions, amb esglaons i costats irregulars que permet desplaçar-se lliurement, però per fer-la servir s'havien de tenir també coneixements de tècniques d'escalada", diu Domingo. A l'escena apareix també un grup de persones a baix, esperant, i cistells i altres eines per a la recol·lecció. No és la primera escena que es descobreix de recol·lecció de mel –n'hi ha una altra de força coneguda a les coves de l'Aranya, al País Valencià–, però sí que és la primera en què es pot observar una escala tan ben elaborada.
31 d’octubre 2020
PETRÒGLIF A BICORP
Un petròglif és una imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasió. Poden estar relacionats amb cultures prehistòriques o amb altres estils i moviments artístics de qualsevol altra època des d'aleshores.
Se'n troben arreu del món. A Europa, han estat trobats a Noruega, Suècia, Irlanda, Gran Bretanya, Portugal, estat espanyol (Galícia, Canàries i País Valencià), Itàlia i França.
Els petròglifs més antics
daten del paleolític superior i del neolític. Posteriorment, fa uns 8.000 anys,
van començar a aparèixer altres sistemes d'escriptura, com la pictografia i els
ideogrames, però els petròglifs van continuar sent molt comuns i algunes
societats van continuar usant-los durant mil·lennis, fins i tot fins al seu
contacte amb la cultura occidental del segle xx.
A Bicorb, a prop de València, trobem un petròglif de 6.000 anys abans de Crist que ens mostra una escena dels primers caçadors de mel que utilitzen diverses eines. Podem veure una esvelta figura negra damunt d’un embolic de cordes amb les que explora una fosca cavitat a la part superior d’una alta paret.
El recol·lector posa la mà en un profund forat i amb l’altre mà subjecte un recipient que sembla una carbassa amb una corretja de transport. Les abelles volen al voltant del caçador i del pot. Sota tota aquesta activitat, una figura addicional puja per les cordes, tot portant una altra carbassa per treure les bresques.
Fonts consultades: Wikipèdia i el llibre "Robbing de Bees"
10 de juny 2016
CAÇADORS D'ABELLES A L'EDAT DE PEDRA
Visió de l'artista de com podia ser una jornada de caça de mel a l'edat de pedra
Ubisoft
11 de maig 2016
ANCIENT EGYPTIANS WERE BEEKEEPERS
For thousands of years honey has been valued for its sweet taste, its apothecary use, for sore throats, as an antibiotic, as an anti aging elixir and for use in magical and religious rituals. It is also a symbol of love, hence "honey-moon." Unspoiled honey was found in King Tut’s tomb and has been commonly used for embalming. It is believed that Ancient Egyptians were the first beekeepers and honey was precious in a sugar free world. There are dozens of references to honey in the Old and New Testament; perhaps most recognized is Exodus, where it is written that G-d shall free the enslaved Hebrews toiling for their Eygyptian masters and lead them to a land of milk and honey. Royal Jelly- the food created by the drones for the Queen Bee, has been used in cosmetics for over a century and in addition to giving off a honeyed perfume, it is purported to be a magic elixir for anti-aging, increasing libido and combating depression
cafleurebon.com
15 d’abril 2016
BEE BOTTLE
The Emperor Napoleon loved to have his portrait painted in a luxurious robe covered with bees, a symbol of monarchy in France. In 1853, Pierre-Francois Pascal Guerlain created the now famous bee botttle for Eau De Cologne Imperiale (composed in 1830) for the Empress Eugenie who wore the perfume to her wedding to Napolean III. Because of the Bee Bottle, M. Guerlain was appointed the official perfumer to her Royal Majesty and the legacy of this design lives on in Guerlain's perfumery -from bee designs to honeycomb topped flacons.
04 de març 2016
TEODORO JOSÉ TRIGO
Il∙lustre farmacèutic i també afamat apicultor, Teodoro José Trigo va ser l'introductor a Espanya, l'any 1917, del rusc de Langstroth, modificantlo, adaptant-lo i donant-li el nom de Colmena Perfección. El construïa a la fàbrica La Moderna Apicultura que ell mateix fundà a Madrid l'any 1919. Va ser professor d'apicultura a l'Escola Nacional de Ramaders des del 1922 i publicà l'obra Apicultura práctica i sencilla el 1931. Va ser president d'honor del Sindicat Nacional d'Apicultors.
Miguel Blanes
Foto: apiscam.org
24 de febrer 2016
DEMÒCRIT
Explicava com matar els abellots als ruscs quan n'hi havia un excés. Esmenta que no tenen fibló i per tant no piquen.
Escriu Demòcrit que Aristòtil diu que la mel del boix (Buxus semperviren) té una olor pesada i qui la menja es trastorna, però si és un epilèptic, aleshores, sanarà.
Miguel Blanes
30 de desembre 2015
EGIPTE I LES ABELLES
La civilització egípcia ens ha
deixat constància de que la mel obtinguda de les
abelles tenia múltiples usos: aliment, medecina,
cosmètica i fabricació de cervesa de mel. Papirs i
jeroglífics han deixat constància del tipus de rusc
emprat, tècniques, productes i aplicacions. A la
tomba de Tutankamon, al 1922 es van trobar
gerres de mel en bon estat de conservació. A la
tomba del faraó Pabasa, a Tebas, de la dinastia
XXVI, 664 525 a. C., es representa un abellaire,
bresques i abelles, amb la perspectiva egipcia.
Miguel Blanes
18 de desembre 2015
LA CERA Y LA MIEL DE LAS ABEJAS SE USAN DESDE HACE 9.000 AÑOS
Los primeros agricultores y ganaderos del Neolítico ya utilizaban la cera de las abejas
para fabricar cosméticos, medicinas, impermeabilizar recipientes e
incluso como aglutinante en flechas. Y seguramente, también consumían
miel, revela un estudio publicado en la revista Nature.
El análisis de la huella química que deja la cera en
vasijas y otros recipientes ha permitido a un equipo internacional de
investigadores situar el inicio de la apicultura hace 9000 años en la
península de Anatolia, en Turquía, en el mismo periodo y área geográfica
en que se comenzaron a cultivar plantas y a domesticar animales.
También han podido comprobar cómo el aprovechamiento de los productos de este insecto, Apis mellifera, se fue extendiendo por Europa, Oriente Próximo y norte de África en paralelo a la agricultura y la ganadería.
“Este trabajo reúne pruebas de la presencia de cera de abeja en las
vasijas de cerámica de los primeros agricultores de Europa. Hemos
encontrado estos componentes químicos atrapados en la arcilla de 6.400
fragmentos en más de 150 yacimientos arqueológicos”, explica a Sinc
Mélanie Roffet-Salque, de la Universidad de Bristol (Reino Unido) y
autora del trabajo, en el que también han participado investigadores
españoles.
“Parece lógico pensar que estuvieran también consumiendo miel,
aunque como este alimento no deja una huella biológica tan identificable
como la cera no lo hemos podido identificar”, señala a Big Vang Alfonso
Alday, investigador y profesor del Área de Prehistoria de la
Universidad del País Vasco (UPV/EHU), coautor del estudio.
Hasta el momento la relación de las abejas con los humanos se
conocía sólo a través de escenas plasmadas en pinturas rupestres, como
la figura humana que parece recolectar miel de un rusco en la Cueva de
la Araña (Patrimonio de la Humanidad), en Bircorp (Valencia) o en
grabados del antiguo Egipto. “Esta es la primera vez que se consigue
identificar y datar su uso de forma científica. Y estamos muy
sorprendidos por su antigüedad, más de la que esperábamos”, destaca
Alday.
En concreto, los expertos de la Escuela de Química de la
Universidad de Bristol, que han liderado el proyecto, lograron detectar
restos de cera en ollas de cocina procedentes de un yacimiento
arqueológico turco del 7000 aC, localizado en el mismo área del
asentamiento de Çatalhöyük, considerada la primera ciudad de la
humanidad, y del que procede una representación pictórica de un nido de
abejas.
Desde ahí, los investigadores pudieron cartografiar la extensión
de la apicultura hacia los Balcanes y Grecia, en donde detectaron restos
de moléculas grasas de este producto que datan de entre el 5300 y el
4600 aC, y de fechas similares hallaron también presencia de cera en
arcillas en Europa Central.
“El uso de los productos de la abeja avanza conforme se difunde
la agricultura y la ganadería. La actividad humana de domesticar plantas
y animales fue transformando el paisaje, puesto que se deforestaban
bosques para ganar espacio para pastos y campos de cultivo. De esta
forma se crearon paisajes de sotos y flores que las abejas aprovecharon
para ir,poco a poco, expandiendo su hábitat natural”, declara Alday.
Paradójicamente, aunque se analizaron 130 recipientes procedentes
de la Península Ibérica no se encontró resto alguno de cera. “Que no se
haya encontrado no quiere decir que no se usaran. Es lógico pensar que
las abejas también tenían un hábitat favorable para su desarrollo aquí
desde el arranque de la agricultura peninsular, lo que ocurre en el 5500
aC”, afirma Alday.
Foto: Agencia Sinc - Propias
25 de novembre 2015
APICULTORS CAÇADORS
En temps
de la prehistòria no hi havia sucre i la dolçor només era possible a partir de la fruita i baies madures. Existia però una altre font, un tresor de les abelles que els humans pre-agrícoles buscaven insistentment, eren els apicultors caçadors. Existeixen pintures rupestres d'uns 15.000 anys d'antiguitat, on es poden veure figures humanes robant mel a les abelles silvestres. El menjar d'or era no solament un preuat nutrient sinó també una substància antisèptica que s'utilitzava com a medicament i conservant. La cera de les abelles era també utilitzada, per finalitats artístiques, màgiques o medicinals.
Font: ferrebeekeeper.wordpress.com
27 d’octubre 2015
WOMEN IN TEXAS HISTORY
Beekeeping students at the College of Industrial Arts, Denton, Texas, ca. 1905. The Woman's Collection, Texas Woman's University.
Font: womenintexashistory.org
22 d’octubre 2015
21 de setembre 2015
LOS ARNARES A L'ARAGÓ
El mot arna és un altre sinònim de rusc. Per extensió podem anomenar arnar al conjunt d'arnes, és a dir, un abellar. A partir dels gravats egipcis s'ha pogut veure que els seus ruscs eren en posició horitzontal, amb una porta per darrere, per on feien fum per fer eixir a les abelles per la piquera que estava al davant. Aleshores podien treure les bresques sense sacrificar l'eixam.
A l'Aragó, al voltant de l'Edat Mitja, a la Vall de l'Ebre, també eren molt utilitzats los arnares. Eren edificacions cobertes iorientades al migjorn. Col∙locavenels ruscs, cilíndrics o prismàtics, en posició horitzontal, un al costat del'altre formant vàries files, un damunt l'altra, com ja ho feien els ibers. La piquera per eixir les abelles estava oberta al sud, però la porteta per accedir a cada rusc estava al nord. Així l'apicultor podia fer fum i treure les bresques per darrere, doncs hi havia un passadís que permetia accedir a tots els ruscs del arnar. Alguna d'aquestes construccions ha perdurat fins al segle XXI en bon estat i encara es pot veure
Al País Basc, al segle passat, encara hi havia algun abellar a cobert amb ruscs col∙locats horitzontalment, que ens recorda els arnars. Potser que ho feien per protegir a les abelles de la pluja freqüent que allí es registra.
Autor: Miguel Blanes
02 d’abril 2015
CUINAR AMB MEL: ELS ORÍGENS
L'ésser humà consumeix mel des d'abans de saber llegir i escriure,
que és tant com dir des de gairebé sempre. Existeixen registres de la
seva presència uns 7.000 anys abans de Crist,
concretament un dels més destacats el tenim en les coves de l'Aranya
(Bicorp, València) on es pot apreciar un recol·lector de mel silvestre
enfilat a un arbre per robar-li el preuat líquid de vida a les abelles.
Els Egipcis són la primera gran civilització
imperial de la qual tenim dades concretes sobre com utilitzaven la mel
de forma habitual i programada. Al Papir de Tebes apareix esmentada l'alimentació infantil amb mel i
la literatura és abundant en aquest aspecte: "s'utilitzaven en
abundància la mel, els dàtils, les garrofes i altres agents edulcorants
disponibles en aquella època, com ara les panses o l'arrop". La Cocina en el antiguo Egipto, Pierre Tallet.
En el Papir d'Ebers apareixen receptes amb mel, a la qual s'atribueix la capacitat curativa de la tos (això
em sona..) i de la qual ens agraden molt les farinetes de mel per
incloure el greix de bou en la seva formulació (0.5 l de mel, 0.5 de
greix de bou, 1l d'aigua amb llevat, 0.5 d'espelta triturada, goma
d'acàcia. Tritura tot fins a obtenir una massa homogènia i a coure).
Per aquelles coses d'intentar adaptar el món a les necessitats de comprensió, diferents pobles han considerat la mel com un aliment fruit de la intervenció divina. M'agradaria
saber el que opinen els bilions d'abelles obreres de l'assumpte. En tot
cas, els egipcis van pensar que provenia de les llàgrimes del déu Ra i
els grecs li van atribuir ser aliment dels déus i font de salut i
saviesa.
El mateix Hipòcrates va argüir convençut que la dieta rica en mel perllongava la vida i era bona per úlceres i dolor en general.
Qui pot retreure la convicció quan a mi em senta tan bé una simple
tassa de llet calenta endolcida amb mel quan regna el fred de l'hivern.
Els romans per la seva banda, consumien mel encara
que era un producte car i l'abast de les classes més benestants i
adinerades que solien enriquir el seu puls (de nou unes farinetes) amb
ous, formatge i mel. Dels romans procedeix també la denominació 'lluna de mel',
ja que els sogres solien deixar un atuell amb mel al dormitori nupcial.
Una pràctica molt Grey "seal of approval".L'ús de la mel no és sempre
alimentari. Un cop mort i per poder conservar el cadàver durant el
viatge, Alexandre el Gran va ser traslladat l'any 323 AC des de
Babilònia fins a Alexandria embalsamat en mel. Història, frikisme i alt
poder conservant en una sola anècdota.
Actualment, encara trobem cultures que recullen la mel de forma molt
similar a com apareix en les pintures rupestres de fa 9.000 anys. Els Gurug, per exemple, poble de l'Himàlaia amb un sistema de recol·lecció mitjançant fràgils escales penjants.
Font: gastronosfera.com
05 de març 2015
EL PERQUÈ DE LA MEL
A les parets calcàries d’un abric del torrent d’Hargares, prop de la localitat valenciana de Bicorp, els primitius pobladors de la zona van reflectir, fa més de 9.000 anys, escenes de la vida quotidiana: homes amb fletxes, caceres de cérvols, bous i cérvols aïllats…
Aquestes figures són semblants a les que es poden trobar en altres zones del llevant, encara que crida poderosament l’atenció una representació en què apareixen dos homes pujats a una corda, un dels quals, voltat d’abelles, porta una espècie de cistella per a extraure la mel d’un rusc. Es tracta d’una de les mostres més antigues de l’aprofitament de la mel per part de l’home.
Hi ha indicis que moltes de les cultures assentades en l’àrea original de distribució de les espècies del gènere Apis (regions Paleàrtica, Etiòpica i Oriental) s’han beneficiat dels productes emmagatzemats o sintetitzats per les abelles mel·líferes. Així, es coneixen proves de la utilització d’aquests productes en pobles primitius del Mediterrani oriental, Egipte, Xina, l’Índia,... Diverses espècies del gènere Apis han estat i són utilitzades per obtenir mel i cera, encara que els majors rendiments que produeix Apis mellifera (l’abella de la mel) fan que aquesta espècie haja estat introduïda en el Nou Món i Austràlia i que substituesca gradualment altres espècies, com ara Apis florea o Apis cerana, les abelles mel·líferes de la regió Oriental.
Autor: Josep Daniel Asís
21 de novembre 2014
PER QUÈ CAL PROTEGIR LES ABELLES DE MEL
 |
| F. Calatayud |
En primer lloc, les abelles, com qualsevol altre animal o planta, haurien de ser protegides perquè formen part del medi natural. Encara que es puga agrair el fet de classificar l’abella com a insecte “útil”, açò sembla no ser suficient i deixa malparats els altres insectes.
Les abelles de mel també són pol·linitzadors. Junt amb altres himenòpters, mosques de les flors, papallones i coleòpters florícoles, són els responsables de la producció de llavors i fruits de moltes plantes. En general, les poblacions de pol·linitzadors disminueixen i l’abella de mel ha esdevingut el pol·linitzador majoritari, sobretot en els entorns agrícoles, i això ha convertit l’apicultura en un sector estratègic per la seua contribució a la producció agrícola i a la conservació de la flora autòctona.
A més, les abelles, mitjançant l’apicultura, ens han donat productes que han estat sempre al costat dels humans. Probablement, la mel de romer o timó que s’obté dels ruscs actuals no es diferencia gens de la que menjaven els autors de les pintures de la cova de l’Aranya. Altres productes tradicionals, com la cera verge i el pròpolis continuen tenint vigència. El pol·len i la gelea real són productes apícoles, rics en principis essencials, que s’han incorporat recentment a la nutrició humana.
Així doncs, reconeixent la funció social i mediambiental que les abelles de mel compleixen, cal garantir-ne la presència als nostres camps i paratges naturals i açò implica, avui dia, mantenir viva l’apicultura. Mentre siguem capaços d’assegurar el vol de les abelles, si aconseguim que perdure el brunzir dels insectes pol·linitzadors, allunyarem l’ombra d’una primavera silenciosa i erma.
Autor: Fernando Calatayud
31 d’octubre 2014
LA DECADÈNCIA DE LES ABELLES: ELS EIXAMS NO TROBEN LLOC
 |
| F. Calatayud |
No ens hem volgut oblidar dels eixams d’abelles que des de fa milers d’anys han viscut de forma natural. Aquestes colònies d’abelles salvatges han perdurat fins fa molt poc temps. La llarga coexistència amb els atacs periòdics dels humans, que s’emportaven part de la seua mel, sembla que havia assolit un estat d’equilibri, podia dir-se, fins i tot, que era una relació sostenible.
Però aquest equilibri s’ha trencat durant el segle XX. Les abelles de mel, i també altres pol·linitzadors autòctons, travessen una greu crisi. Les abelles de mel han patit els efectes de successives patologies. Als anys 30 l’acariosi va causar una gran mortalitat de colònies. Als anys 80 apareixen, en primer lloc, un greu brot d’una micosi ja existent a les nostres abelles i després la varroasi, una parasitosi nova que va causar, a finals de la dècada, la mort del 30-40% de tots els ruscs. Els efectes d’aquest àcar exòtic sobre les colònies naturals han estat devastadors per tot arreu. Però si tenim en compte el conjunt dels insectes pol·linitzadors, a partir dels anys 50-60, es consolida l’ús d’insecticides per combatre les plagues agrícoles i des de llavors, les intoxicacions de les colònies d’abelles han estat habituals. En casos greus, els apicultors podien traslladar els seus ruscs a un altre lloc, però els eixams naturals i els altres pol·linitzadors no podien fugir-ne.
17 d’abril 2014
EL CLOT DE LA MEL
 |
| bcn.cat |
Al segle XIX els Jardins del Clot de la Mel eren una zona molt rica en
ruscos d'abelles i terres de cultiu. Amb l'arribada de la revolució
industrial la natura va cedir terreny al totxo i es van començar a
construir fàbriques. L'any 1998 aquesta part del barri del Clot es va
tornar a transformar i es va convertir en els jardins que hi ha avui
dia.
Font: btv.cat
Font: btv.cat
11 d’abril 2014
LA DECADÈNCIA DE LES ABELLES: ELS EIXAMS NO TROBEN LLOC
 |
| mainebeekeepers.org |
Les abelles de mel, i també altres pol·linitzadors autòctons, travessen una greu crisi. Les abelles de mel han patit els efectes de successives patologies. Als anys 30 l’acariosi va causar una gran mortalitat de colònies. Als anys 80 apareixen, en primer lloc, un greu brot d’una micosi ja existent a les nostres abelles i després la varroasi, una parasitosi nova que va causar, a finals de la dècada, la mort del 30-40% de tots els ruscs. Els efectes d’aquest àcar exòtic sobre les colònies naturals han estat devastadors per tot arreu. Però si tenim en compte el conjunt dels insectes pol·linitzadors, a partir dels anys 50-60, es consolida l’ús d’insecticides per combatre les plagues agrícoles i des de llavors, les intoxicacions de les colònies d’abelles han estat habituals. En casos greus, els apicultors podien traslladar els seus ruscs a un altre lloc, però els eixams naturals i els altres pol·linitzadors no podien fugir-ne.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
