L'ésser humà consumeix mel des d'abans de saber llegir i escriure,
que és tant com dir des de gairebé sempre. Existeixen registres de la
seva presència uns 7.000 anys abans de Crist,
concretament un dels més destacats el tenim en les coves de l'Aranya
(Bicorp, València) on es pot apreciar un recol·lector de mel silvestre
enfilat a un arbre per robar-li el preuat líquid de vida a les abelles.
Els Egipcis són la primera gran civilització
imperial de la qual tenim dades concretes sobre com utilitzaven la mel
de forma habitual i programada. Al Papir de Tebes apareix esmentada l'alimentació infantil amb mel i
la literatura és abundant en aquest aspecte: "s'utilitzaven en
abundància la mel, els dàtils, les garrofes i altres agents edulcorants
disponibles en aquella època, com ara les panses o l'arrop". La Cocina en el antiguo Egipto, Pierre Tallet.
En el Papir d'Ebers apareixen receptes amb mel, a la qual s'atribueix la capacitat curativa de la tos (això
em sona..) i de la qual ens agraden molt les farinetes de mel per
incloure el greix de bou en la seva formulació (0.5 l de mel, 0.5 de
greix de bou, 1l d'aigua amb llevat, 0.5 d'espelta triturada, goma
d'acàcia. Tritura tot fins a obtenir una massa homogènia i a coure).
Per aquelles coses d'intentar adaptar el món a les necessitats de comprensió, diferents pobles han considerat la mel com un aliment fruit de la intervenció divina. M'agradaria
saber el que opinen els bilions d'abelles obreres de l'assumpte. En tot
cas, els egipcis van pensar que provenia de les llàgrimes del déu Ra i
els grecs li van atribuir ser aliment dels déus i font de salut i
saviesa.
El mateix Hipòcrates va argüir convençut que la dieta rica en mel perllongava la vida i era bona per úlceres i dolor en general.
Qui pot retreure la convicció quan a mi em senta tan bé una simple
tassa de llet calenta endolcida amb mel quan regna el fred de l'hivern.
Els romans per la seva banda, consumien mel encara
que era un producte car i l'abast de les classes més benestants i
adinerades que solien enriquir el seu puls (de nou unes farinetes) amb
ous, formatge i mel. Dels romans procedeix també la denominació 'lluna de mel',
ja que els sogres solien deixar un atuell amb mel al dormitori nupcial.
Una pràctica molt Grey "seal of approval".L'ús de la mel no és sempre
alimentari. Un cop mort i per poder conservar el cadàver durant el
viatge, Alexandre el Gran va ser traslladat l'any 323 AC des de
Babilònia fins a Alexandria embalsamat en mel. Història, frikisme i alt
poder conservant en una sola anècdota.
Actualment, encara trobem cultures que recullen la mel de forma molt
similar a com apareix en les pintures rupestres de fa 9.000 anys. Els Gurug, per exemple, poble de l'Himàlaia amb un sistema de recol·lecció mitjançant fràgils escales penjants.
Font: gastronosfera.com
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada