21 de setembre 2015

LOS ARNARES A L'ARAGÓ


El mot arna és un altre sinònim de rusc. Per extensió podem anomenar arnar al conjunt d'arnes, és a dir, un abellar. A partir dels gravats egipcis s'ha pogut veure que els seus ruscs eren en posició horitzontal, amb una porta per darrere, per on feien fum per fer eixir a les abelles per la piquera que estava al davant. Aleshores podien treure les bresques sense sacrificar l'eixam.

A l'Aragó, al voltant de l'Edat Mitja, a la Vall de l'Ebre, també eren molt utilitzats los arnares. Eren edificacions cobertes iorientades al migjorn. Col∙locavenels ruscs, cilíndrics o prismàtics, en posició  horitzontal, un al costat del'altre formant vàries files, un damunt l'altra, com ja ho feien els ibers. La piquera per eixir les abelles estava oberta al sud, però la porteta per accedir a cada rusc estava al nord. Així l'apicultor podia fer fum i treure les bresques per darrere, doncs hi havia un passadís que permetia accedir a tots els ruscs del arnar. Alguna d'aquestes construccions ha perdurat fins al segle XXI en bon estat i encara es pot veure

Al País Basc, al segle passat, encara hi havia algun abellar a cobert amb ruscs col∙locats horitzontalment, que ens recorda els arnars. Potser que ho feien per protegir a les abelles de la pluja freqüent que allí es registra.

Autor: Miguel Blanes