Les plantes amb flor són el grup de vegetals més diversificat i dominador en els diferents ecosistemes terrestres. El seu èxit evolutiu és deu al seu mecanisme propagador, amb la creació de llavors que emmagatzemades dins d’un recipient anomenat fruit, presentaven una estratègia perfecte per garantir la seva disseminació. Prèviament, però, calia la fecundació dels gàmetes masculins i femenins de les plantes, i és aquí, on l’evolució conjunta entre flors i abelles pren especial protagonisme.
Les plantes més primitives disposaven de mecanismes poc efectius i energèticament poc econòmics per propagar el seu pol·len, deixant en mans atzaroses de l’aigua i del vent, l’acció pol·linitzadora. No fou, doncs, fins l’aparició de la pol·linització zoòfila, quan la intervenció dels animals milloraren considerablement l’eficiència d’aquesta transacció genètica. Els animals, i sobretot els insectes (entomofília) possibilitaren una transport més econòmic i específic dels gàmetes sexuals de les plantes.
Poc a poc i els milions d’anys feren la resta, i la coevolució entre plantes amb flor i insectes va enfortir-se. Les flors agraïdes per tal dedicació i fidelitat, fabricarien diferents recompenses als seus il·lustres visitants, ja fos el pol·len, un aliment proteic i plàstic ideal pel desenvolupament dels immadurs, com el nèctar, una font de carbohidrats energètics vitals per a la supervivència. Aquesta relació funcional entre els insectes i els vegetals ha estat un dels trets coevolutius més interessants i importants de la biosfera, tal i com la coneixem avui dia.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada