Espècie molt semblant al bruc boal. És un arbust perennifoli de 0,5 a 2 m d’alçada.
Té branques llenyoses, les més joves sense pèls blanquinosos.
Fulles linears, de 6 a 14 mm de llargada i coriàcies.
Flors disposades en grups densos a la part superior de les tiges, en forma de campaneta, de color rosa viu.
Tenen 8 estams, que sobresurten de la corol·la. Aquest és un dels trets més diferencials respecte el bruc boal.
Obre les flors durant la tardor i es manté florit fins a finals de desembre.
Obre les flors durant la tardor i es manté florit fins a finals de desembre.
El bruc d’hivern prefereix els sòls calcaris, tot formant part de les brolles poc denses o pinedes de pi blanc. El bruc d’hivern fuig de les zones més fredes i altes, essent molt escàs a l’interior i en els Pirineus.
Com a mel de tardor ofereix a les abelles una reserva energètica molt important per a la hivernada. Si la climatologia acompanya, la quantitat de mel recollida pot ser juntament amb la d’arboç, un formidable colofó de final de temporada.
Font: Manual de les flors de les Abelles - Cristina Pera i Esteve Miràngels
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada