22 de febrer 2022

ABELLES SILVESTRES?

 

Galicia conserva abejas melíferas silvestres, caso único en Europa

Se pensaba poco probable que la abeja melífera hubiera sobrevivido como animal salvaje en Europa, pero un nuevo estudio constata que todavía existen abejas silvestres europeas y viven en Galicia.

   Los investigadores y estudiantes de doctorado Benjamin Rutschmann y Patrick Kohl de Julius-Maximilians-Universität Würzburg (JMU) en Baviera describen dónde encontrar los nidos de abejas y en qué condiciones pueden sobrevivir en la revista Biological Conservation.

   El equipo comenzó sus estudios en Galicia en octubre de 2019 por sugerencia de su colega español Alejandro Machado. Este último había observado enjambres de abejas ocupando el interior de postes de electricidad huecos y aparentemente prosperando allí. Para averiguar si la región soportaría una población completa de colonias de abejas silvestres, los investigadores buscaron postes de energía huecos en un área de 136 kilómetros cuadrados.

   "Descubrimos 214 postes", dice Rutschmann en un comunicado. Para cada uno, los investigadores verificaron si una colonia de abejas vivía dentro. "En el primer año de nuestra investigación, encontramos 29 colonias". En una segunda visita en marzo de 2020, descubrieron que 17 de estas colonias habían sobrevivido al invierno, "aunque no habían sido alimentadas ni tratadas contra los parásitos".

LAS ABEJAS GALLEGAS NO SON RAZAS IMPORTADAS

   Ahora, podría haber sido que las colonias de abejas silvestres fueran los descendientes salvajes de cepas de abejas extranjeras importadas por los apicultores. En Alemania, según Rutschmann, la subespecie de abeja autóctona (Apis mellifera mellifera) fue desplazada de esta manera hace mucho tiempo por subespecies importadas, en primer lugar y sobre todo por la abeja Carnica (A. m. carnica).

   Pero no fue así en Galicia. Al analizar el patrón de venación de las alas, los investigadores de JMU descubrieron que todas las colonias que vivían en los postes de energía eran miembros de la abeja ibérica, Apis mellifera iberiensis. Es por tanto concebible que en España la abeja melífera haya existido tanto como animal salvaje como ganadero hasta nuestros días. "Sin embargo, si la población bajo estudio puede ser estable a largo plazo, debe demostrarse mediante más años de observación", dice Kohl.

   "Después de dos años de estudio y un total de 52 colonias de abejas observadas, vemos que alrededor del 40 por ciento de las colonias sobreviven el invierno", informa Alejandro Machado, quien vive en la región. Estos son los primeros datos jamás informados sobre las tasas de supervivencia de las colonias de abejas silvestres en Europa.

   Un análisis del paisaje alrededor de los postes de energía mostró que la supervivencia de las abejas melíferas gallegas depende en gran medida de cuán natural sea el entorno. En los postes de energía rodeados de matorrales, brezales o bosques, muchas más colonias sobreviven al invierno que en los postes de energía ubicados en campos de cultivo intensivo.

   Para las colonias rodeadas por más del 50 por ciento de hábitats seminaturales, al menos una de cada dos colonias sobrevivió al invierno. Por el contrario, en paisajes con menos del 25 por ciento de hábitat seminatural y, por lo tanto, poco suministro de alimentos, la probabilidad de supervivencia era cercana a cero.

   En Galicia, los investigadores encontraron fuertes contrastes entre áreas seminaturales contiguas sin uso o uso extensivo tradicional (brezales, monte bajo) y grandes áreas de agricultura intensiva con altos insumos de pesticidas y fertilizantes.

   "Fue este marcado contraste entre la casi naturaleza y el desierto agrícola lo que nos permitió darnos cuenta de que el contexto del paisaje juega un papel tan importante en la supervivencia de las abejas", dice Rutschmann.

   El estudio muestra la importancia fundamental de las formas extensivas de uso de la tierra y la restauración de características casi naturales del paisaje, como los setos vivos para la conservación de insectos. "Sin suficientes hábitats de anidación y alimentación, incluso la prohibición de pesticidas o la detención del cambio climático no ayudarán a los insectos", concluye Kohl.

Cienciaplus

16 de febrer 2022

COLMENAS INTELIGENTES


Beewaze es un emprendimiento chileno que, mediante la medición de variables como el peso y temperatura en las colmenas de abeja, permite a los apicultores un monitoreo constante del estado de estos animales tan importantes para el ciclo vital

https://youtu.be/


10 de febrer 2022

03 de gener 2022

02 de gener 2022

EL VALOR BIOLÒGIC DE LA MEL

 
La mel és un aliment amb tot un seguit de propietats nutricionals que li donen un valor gens menyspreable. Tot i això, quedem curts si ens quedem amb aquesta premisa, doncs la mel és extremadament important per el seu valor biològic. És d'aquí on plora la criatura, ja que no totes les mels són iguals. Les propietats medicinals són específiques d'una mel en concret, ja sigui per la seva combinació floral com per les particularitats geològiques de la zona on s'ha collit. És aquest el paràmetre que cal explotar, essent les nostres mels de proximitat i ecològiques les mes ben situades per oferir un producte d'excel·lent qualitat. 

Foto: tasteofhome.com

19 de desembre 2021

MANEIG INTEGRAT D'EXPLOTACIONS APÍCOLES


Programa Formació Escoles Agràries Maneig integrat d’explotacions apícoles 

SESSIÓ 1, ds. 2 d’abril INTRODUCCIÓ AL MON DE L’APICULTURA BASES PER AL CORRECTE MANEIG DE LES ABELLES, LES EINES I EL MATERIAL BÀSIC VISITA A L’ABELLAR Ponent: Sr Francolí 

SESSIÓ 2, ds. 23 d’abril MANEIG DE DIFERENTS TIPUS D’ARNES MATERIAL NECESSARI I PRESSUPOST GENERAL. COM COMENÇAR? Ponent: Sr Francolí 

SESSIÓ 3, ds. 7 de maig PARÀSITS I MALALTIES DE LES ABELLES CONTROL I TRACTAMENTS Ponent: Sr Miràngels 

SESSIÓ 4, ds 21 de maig DIVISIÓ D’ARNES, PAQUETS D’ABELLA I NUCLIS ALIMENTACIÓ CRIA DE REINES Ponent: Sr Noguer 

SESSIÓ 5, ds. 28 de maig VISITA A UN APICULTOR PROFESSIONAL (5 HORES) 

SESSIÓ 6, ds. 11 de juny PRODUCTES APÍCOLES. MEL, POL·LEN, CERA, GELEA REIAL, PRÒPOLIS I VERÍ IMPORTÀNCIA DE LA POL·LINITZACIÓ LEGISLACIÓ I ASSOCIACIONS Ponent: Sr Francolí 

SESSIÓ 7, ds. 18 de juny VISITA A UN APICULTOR PROFESSIONAL. DUBTES I PEGUNTES (5 HORES) Ponents: Sr Verdaguer i Sr Francolí Totes les sessions són de matí i tarda, de 9.00 a 13.00 h, i de 14.00 a 18.00 h, excepte les sessions del 28 de maig i el 18 de juny que seran de 9.00 a 14.00 h



18 de desembre 2021

ELIMINAR LA MEL DE LA DIETA?


La miel, ese oro líquido que acompañaba a los faraones al otro lado tras el juicio de Osiris. Un néctar viscoso que ha causado fascinación a la humanidad desde los albores de su existencia. El más antiguo de los vestigios de su recolección se halló en Turquía, en un yacimiento neolítico en Anatolia que data de hace 9.000 años


13 de desembre 2021

ANTIBIÒTIC NATURAL

 

En 1945 Alexander Fleming, Howard Florey y Ernst Chain recibieron el Premio Nobel de Medicina por el descubrimiento de la penicilina, el primer antibiótico de amplio espectro de la historia.

Poco después del hallazgo, se dieron cuenta y advirtieron de la facilidad con la que las bacterias podrían desarrollar tolerancia a ese nuevo remedio en el caso de ser utilizado de forma inadecuada.

THE CONVERSATION

08 de desembre 2021

PARASITISME PERFECTE

 
El parasitisme és una relació que s'estableix entre dos organismes on un en surt beneficiat i l'altre perjudicat. La varroa és un paràsit perfectament adaptat al cicle del seu hoste, sincronitzant el seu cicle biològic al de l'abella, tot cercant la màxima taxa reproductiva i la mínima exposició als tractaments.

autor; photolari

VARROA FORÈTICA

 
La varroa forètica pot viure uns quants mesos damunt l'abella, alimentant-se dels nutrients de l'hemolimfa que succiona. Un bon maneig i tractaments de tardor redueixen la seva presència i augmenten la supervivència durant la hivernació.

01 de desembre 2021

LES ABELLES VAN A L'ESCOLA

 
Un total de 24 centros escolares de Educación Infantil y Primaria de la ciudad de València participan en la campaña "Les abelles van a l’escola", que lleva a cabo el Ayuntamiento a través de la Concejalía de Ecología Urbana, junto con el Observatorio Municipal del Árbol (OMAV). Tal como ha explicado el vicealcalde y concejal de Ecología Urbana, Sergi Campillo, “a través de este proyecto, pretende acercar a los niños y niñas más pequeños al mundo de las abejas para concienciarlos y sensibilizarlos en la defensa de estos insectos tan necesarios y beneficiosos para las personas y para el ecosistema, por medio de la realización de diferentes talleres adaptados a los diferentes niveles escolares”.

cadena ser

21 de novembre 2021

GUÍA TÉCNICA PARA PARA LA LUCHA Y CONTROL DE LA VARROOSIS

 
El objetivo de la presente Guía es proporcionar al apicultor y técnico apícola un documento práctico sobre la enfermedad y métodos sostenibles para su control, así como recalcar la importancia del uso responsable de los medicamentos veterinarios contra la Varroa con el fin de optimizar sus efectos y proteger la salud de las colonias de abejas. 

Del mismo modo, se anima al apicultor en la aplicación de una lucha integrada contra la varroosis, cuyo propósito es mantener la infestación por debajo de niveles que produzcan daños y minimizar el uso de acaricidas

Accés a la guia

GUÍA PER A LA LLUITA CONTRA VARROA

 
El objetivo de la presente Guía es proporcionar al apicultor y técnico apícola un documento práctico sobre la enfermedad y métodos sostenibles para su control, así como recalcar la importancia del uso responsable de los medicamentos veterinarios contra la Varroa con el fin de optimizar sus efectos y proteger la salud de las colonias de abejas. 

Del mismo modo, se anima al apicultor en la aplicación de una lucha integrada contra la varroosis, cuyo propósito es mantener la infestación por debajo de niveles que produzcan daños y minimizar el uso de acaricidas

Accés a la guia

18 de novembre 2021

LA NOSTRA RAÓ DE SER QUI SOM

 
La mel de la Xina torna a ser notícia en boca d'aquells que no estimen les abelles. De tota aquesta crisi només hi sortiran guanyant aquells que fan trampa. Per què? Molt senzill, enfonsant el mercat i atapeïnt de deutes aquells que realment fan una mel de proximitat i de gran qualitat. Com? Abaixant encara més el preu de la mel. Només ells, grans productors podran soportar aquesta nova sotregada, per cert, cíclica, doncs si repasseu hemeroteca, veureu que cada x anys apareix un escàndol similar. 

És per això que els autèntics apicultors, abellaires d'ADN, ens hem de conjurar contra aquesta màfia que ho emmerda tot, i apretar, tant com es pugui. Són masses els apicultors que s'han quedat en el camí, obligats a canviar de feina després de constatar que els números no surten i que la seva activitat ramadera no pot competir en preus amb els tramposos. 

Avui, més que mai, les petites associacions, els abellaires nobles, hem de fer sentir la nostra veu, i agafar per les orelles als responsables del DARP i fer net d'una punyetera vegada. Els lobbies dominen la taula sectorial de la mel i ja és hora de començar a assenyalar amb el dit els grans responsables d'aquest desori.

Diagrama: Down to Earth

UNA NOTÍCIA CONEGUDA

 

No deixa de ser sorprenent que ara surti una notícia que dins del sector de la mel la coneixem de fa molts i molts anys. L'estafa que s'està fent amb la mel importada de la Xina, és una pràctica que es remunta a molts anys enrere. 

Alguns grans productors han caigut en el parany llaminer de la mel il·legal, quan tot agafant la calculadora, han vist els guanys que en podien treure sense moure la furgoneta del garatge. 

Foto: ABC7 Chicago

L'AMARGA INVASIÓ DE LA MEL DE LA XINA

 
Vostè, consumidor espanyol, no se n'adonarà, però de cada quatre quilos de mel que s'envasen a Espanya —sigui per a consum domèstic o industrial— almenys un ve de la Xina. El mercat espanyol demanda 30.000 tones i se n'importen 30.511 tones, un 58,2% vénen del país asiàtic. El que més preocupa el sector ja no és el volum, sinó el fet que, en qüestió d'una dècada, s'hagi multiplicat per deu. Els productors xinesos s'han convertit en els principals protagonistes del mercat espanyol de la mel i han expulsat del negoci proveïdors històrics com l'Argentina, que actualment només comptabilitza vendes testimonials.

I la mel espanyola? Espanya és, amb diferència, el productor europeu més gran de l'edulcorant natural, amb 34.000 tones a l'any, al voltant del 15% del total comunitari. Tot i això, la qualitat del producte espanyol -derivat de l'enorme varietat de flors d'Espanya i del clima- fa que estigui molt demandat en altres països de la regió com França, Alemanya o el Regne Unit, que s'emporten al voltant de 20.000 tones. En conseqüència, per suplir la resta de la demanda els envasadors i industrials espanyols recorren a les importacions, i la Xina és el productor mundial més gran de mel, amb 450.000 tones el 2012, segons la FAO.

Fins aquí tot correcte. Però el mapa de l'abella a tot el planeta està canviant. El sector a Espanya, amb uns 2,7 milions de ruscs i més de 25.000 apicultors, ha reduït en més d'un 40% la seva producció els dos últims anys, fonamentalment pels problemes derivats del canvi climàtic, així com d'altres amb què els apicultors diuen ja s'han acostumat a conviure, com la varroa (un àcar que es penja de les abelles i les debilita fins a matar ruscs sencers), l'efecte negatiu dels herbicides i pesticides o, darrerament, la vespa asiàtica.


El que preocupa el sector és que aquests problemes no han aturat la progressió del mercat xinès. "Els problemes afecten tots els països, amb descensos a la producció", assenyala Ángel Díaz, responsable del sector apícola de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG). “És per preguntar-se per què mentre tots els països baixen la seva producció, la Xina és una màquina de posar els seus productes al mercat i desplaçar la resta. És una situació preocupant i l'hem denunciat reiteradament a Brussel·les”.


Davant d'uns costos de producció a Espanya que van des dels 2,40 euros el quilo a més de cinc euros, segons el tipus, l'edulcorant del país asiàtic arriba al mercat al voltant d'1,40 euros el quilo, tot comptabilitzant un aranzel del 17% ad valorem . Això ha portat la indústria a pràcticament paralitzar les compres de mel espanyola: segons han denunciat les organitzacions (UPA, ASAJA i COAG) i cooperatives agràries, el que volen els productors i envasadors és rebaixar el preu al voltant de dos euros el quilo, més semblant al de l'edulcorant importat.


El baix cost del producte xinès porta el sector espanyol a sospitar: els productors opinen que, tot i tenir en compte els salaris menors, és impossible per als xinesos vendre mel pura d'abella —encara menys, mel que s'ajusti als estàndards espanyols— a aquest preu. Díaz no va per les branques a l'hora de denunciar el que, per a ell, és el motiu de l'èxit del país asiàtic: “Entenem que una part de la mel procedent de la Xina no compleix els estàndards de qualitat i seguretat alimentària per l'ús d'antibiòtics i insecticides prohibits a la UE, cosa que ja suposa una competència deslleial”, afirma. "Però a més, perquè entenem que una altra part del que s'importa com a mel en realitat és un xarop d'arròs, sotmès posteriorment a un procés industrial que podem demostrar".


És una acusació seriosa, però el país asiàtic té uns antecedents preocupants. El 2013, la policia va confiscar a la província de Chongqing 45 cubs de mel falsa feta d'aigua, sucre, colorant i alum d'alumini com a clarificant. Al febrer d'aquest any, Dinamarca va descobrir com una empresa del país havia importat mel xinesa que no era tal. La mateixa Comissió Europea —que va prohibir les importacions entre el 2002 i el 2004— pressionada pels productors, va obrir a finals de l'any passat una investigació que, en un estudi preliminar amb més de 2.200 mostres a 30 països (els Vint-i-vuit, Suïssa i Noruega), va descobrir que un 6% de la mel que es venia com a tal estava adulterada amb sucre en major o menor mesura.


Perilla la reputació

La indústria, per la seva banda, coneix la reputació de la mel xinesa i afirma que la sotmet a un escrutini més conscienciós. Tot i que reconeix que probablement no sigui la de més qualitat del mercat, considera que té els estàndards de qualitat exigibles. Els productors denuncien que la indústria està barrejant mel procedent de la Xina amb l'espanyola, cosa que, en cas de frau, pot danyar tot el mercat nacional i, el que és pitjor, acabar amb el prestigi de l'edulcorant espanyol que es ven al exterior.


La legislació no hi ajuda. Mentre alguns països, com Itàlia, exigeixen que els distribuïdors expliquin l'origen del producte que venen país per país, Espanya es conforma (amb el beneplàcit de Brussel·les) amb què s'indiqui si les mels que es venen vénen de dins o de fora Unió Europea. Per als apicultors aquest va ser un cop baix contra la producció i contra els consumidors, que no saben què estan adquirint. Des de l'Administració, d'altra banda, es refien de la bona feina de les indústries i dels seus controls.


Per recolzar el sector, Brussel·les acaba de donar llum verda a un pla nacional que atorgarà 17 milions d'euros (que poden arribar a 33 milions) en ajudes al sector fins al 2019. Però, a banda d'ajudes, els apicultors demanen claredat i transparència.


El Pais

EN NOM MEU, NO!!!

 
La mel de la Xina torna a ser notícia en boca d'aquells que no estimen les abelles. De tota aquesta crisi només hi sortiran guanyant aquells que fan trampa. Per què? Molt senzill, enfonsant el mercat i atapeïnt de deutes aquells que realment fan una mel de proximitat i de gran qualitat. Com? Abaixant encara més el preu de la mel. Només ells, grans productors podran soportar aquesta nova sotregada, per cert, cíclica, doncs si repasseu hemeroteca, veureu que cada x anys apareix un escàndol similar. 

És per això que els autèntics apicultors, abellaires d'ADN, ens hem de conjurar contra aquesta màfia que ho emmerda tot, i apretar, tant com es pugui. Són masses els apicultors que s'han quedat en el camí, obligats a canviar de feina després de constatar que els números no surten i que la seva activitat ramadera no pot competir en preus amb els tramposos. 

Avui, més que mai, les petites associacions, els abellaires nobles, hem de fer sentir la nostra veu, i agafar per les orelles als responsables del DARP i fer net d'una punyetera vegada. Els lobbies dominen la taula sectorial de la mel i ja és hora de començar a assenyalar amb el dit els grans responsables d'aquest desori.

Esteve Miràngels - veterinari

Diagrama: Down to Earth

13 de novembre 2021

ABELLES DÈBILS

 

Les abelles domesticades són febles davant les patologies. L'apicultura natural ens permet silvestrar-les i retornar als orígens.

Cal fugir de la cria de reines sense criteris de rusticitat i resistència a les diferents malalties de les abelles, o sinó acabarem seleccionant un bestiar dèbil.

foto: Penn State University

LAS ABEJAS CREAN UN BÚNKER PARA SOBREVIVIR AL VOLCÁN

 

Casi dos meses del inicio de la erupción, el volcán de Cumbre Vieja aun no da muestras evidentes de que su actividad vaya concluir a corto plazo, pese a los "signos positivos" detectados y a la clara señal que podría indicar un posible debilitamiento.

Además, hay que sumarle las mil hectáreas que el volcán ha arrasado, los más de dos mil edificios destruidos, las plantaciones agrícolas y carreteras afectadas, entre otras cosas. También la ceniza ha cubierto buena parte de la superficie de La Palma. Una ceniza bajo la que quedaron sepultadas miles de abejas a unos 600 metros del centro eruptivo en la zona de Cabeza de Vaca. Éstas estuvieron sepultadas durante 50 días.

Cinco de las seis colmenas, intactas

En declaraciones a 'EFE' el presidente de la Agrupación de Defensa Sanitaria Apicultores de La Palma, Elías Gónzalez, sostuvo que "cinco de las seis colmenas permanecieron intactas" y que murieron las abejas que permanecían en la sexta colmena "porque ya estaba débiles antes de la erupción" del volcán.

La Unidad Militar de Emergencias (UME), agentes de la Guardia Civil y también de la Policía Local de la localidad de El Paso intervinieron en el rescate de las abejas. Uno de las sustancias utilizados por las abejas para protegerse contra la ceniza era el propóleo para evitar la entrada de dióxido de azufre procedente del volcán.

as.com

09 de novembre 2021

MEL VEGANA?

 
Mel vegana per a salvar les abelles? No cal, doncs l'apicultura natural és sostenible i respecte el benestar de les abelles.

Fabricar artificialment un tresor de la natura no deixa de ser una heretgia. Cal doncs replentejar el concepte, i buscar altres formes de producció ramadera que siguin realment sostenibles i respectuoses amb el benestar animal.

foto: La Vanguardia