Hola Abellaires
us compartim d'un link que us dona accés a un interessant manual sobre la gestió de la vespa asiàtica elaborat pel govern d'Euskadi.
GESTIONEM LA VESPA ASIÀTICA
Hola Abellaires
19 d’abril 2021
Hola Abellaires
15 d’abril 2021
ASSAMBLEA EXTRAORDINÀRIA
Els socis i simpatitzants seran convocats per la Junta sortint via mail o telèfon.
En cas d'estar interessat a participar-hi, us podeu posar en contacte via telèfon en el 677029675 o en el correu electrònic del col·lectiu: collectiuabellaires@gmail.com
Us hi esperem!
11 d’abril 2021
GROW YOUR BEE FRIENDLY GARDEN
Plant a range of flowers in your garden so bees have access to nectar from March to October. You can use the winter season to plan a garden full of nectar-rich plants that bees can forage come spring. Bees love traditional cottage garden flowers and native wildflowers, like primrose, buddleia, and marigolds.
If you have space, leave a section of the garden untended – as some bees love long grass, or making nests in compost heaps or under hedgerows. Bees love large drifts of the same flowers. And they look spectacular as well!
You can also buy (or easily build) an ‘insect hotel’ using hollow stems like bamboo, twigs and string – just tie together a length of these and put them in a hedge or bush, or hang somewhere sheltered to provide a home for bees and other insects.
10 d’abril 2021
MEMÒRIES D'UNA ABELLA
El meu nom és Esteve Miràngels i Feixas i sóc llicenciat en
Ciències Veterinàries per la UAB des de l'any 1994. Com a veterinari estic
especialitzat en apicultura, exercint com a consultor i tècnic apícola des del
1998. Durant tots aquests anys he compaginat la meva activitat clínica amb
l'assessorament de múltiples associacions apícoles de Catalunya, Andorra i les
Illes Balears. Actualment em dedico a la divulgació apícola i a l'assessorament
de petits apicultors que aposten decididament per una apicultura sostenible i
ecològica.
Encàrrec del llibre
Si estàs interessat en aquest llibre, pots sol·licitar-lo per telèfon o correu electrònic i te'l faré arribar per correu postal.
Tel: 677029675
Email: veterinari@apicesteve.cat
ÍNDEX
QUI SÓC, D’ON VINC
•Sóc abella, sí i ... •Paratge de postal •Un gra de sorra •Tornar a néixer •Instints d’una vida programada
DISCIPLINADA I POLIVALENT
•Bressol d’immadurs •Enginyeria gaudiniana •Un núvol d’olors •Transhumància obligada •Injusta mala fama
PLENITUD EN LA MADURESA
•Pràctiques de vol •Mutualisme bidireccional •Compartint troballes •Tresors de la natura •Tremolem juntes
AGONIA ECOLÒGICA
•Mèrit de tothom •Fam al món •Perill en el cel •Memòria genètica •Bioindicadors
*********
“los apicultores necesitamos
pensar como las abejas”
Julio Rivas, mestre abellaire
MEMÒRIES D'UNA ABELLA
El meu nom és Esteve Miràngels i Feixas i sóc llicenciat en Ciències Veterinàries per la UAB des de l'any 1994. Com a veterinari estic especialitzat en apicultura, exercint com a consultor i tècnic apícola des del 1998. Durant tots aquests anys he compaginat la meva activitat clínica amb l'assessorament de múltiples associacions apícoles de Catalunya, Andorra i les Illes Balears. Actualment em dedico a la divulgació apícola i a l'assessorament de petits apicultors que aposten decididament per una apicultura sostenible i ecològica.
Encàrrec del llibre
Si estàs interessat en aquest llibre, pots sol·licitar-lo per telèfon o correu electrònic i te'l faré arribar per correu postal.
Tel: 677029675
Email: veterinari@apicesteve.cat
07 d’abril 2021
LA INTELIGENCIA ARTIFICIAL SE ALÍA CON LA APICULTURA PARA PRESERVAR LAS ABEJA
Era inevitable. En el camino determinante del futuro de las abejas la era digital está cobrando importancia, en concreto, la inteligencia artificial. Hace poco más de un año que la compañía alemana T-Systems Iberia incorporó a la red europea de colmenas inteligentes ubicaciones en Valencia y Cartagena, además de las dos colmenas en los alrededores de su sede en Bonn y otras dos en Múnich.
A priori, introducir en la misma frase las palabras como
digitalización y abejas podría hacernos imaginar una distopía propia de un
capítulo de Black Mirror, donde las polinizadoras son sustituidas por pequeños
drones o robots. Algo que, por cierto, ya trasciende más allá de la ciencia
ficción; según el Foro Económico Mundial, los denominados "aviones no
tripulados de polinización" fueron patentados en marzo del 2018 por la empresa
estadounidense Walmart. Pero calma, porque aunque existen varios proyectos
similares, todavía no se han llevado a la práctica.
Las colmenas inteligentes están muy lejos de querer
reemplazar estos insectos; al contrario, trabajan para preservar su continuidad
como especie. La metodología consiste en recoger datos de forma remota
utilizando una red de colmenas con varios sensores que miden factores como la
humedad, la temperatura interior y exterior y el peso. "Estos datos
permiten a los apicultores tomar correctas decisiones para preservar las
abejas", explica Eduard Contijoch, ingeniero responsable del proyecto en
T-Systems Barcelona.
A nivel estatal se han instalado dos colmenas inteligentes;
una de ellas se sitúa en Valencia, sobre la azotea del Observatorio Municipal
del Árbol (OMAV), en pleno entorno urbano. El dato es relevante ya que es una
de las pocas ciudades que acepta colmenas. Según el Real Decreto 209/2002, las
colonias deben permanecer mínimo a 400 metros de distancia de las metrópolis y,
al contrario que en Nueva York, Londres o París, en Catalunya únicamente se
pueden alojar con fines de investigación. El segundo dispositivo se ubica en el
entorno rural, en Cartagena. En condiciones totalmente diferentes, se quieren
realizar análisis comparativos.
"Nuestro sistema de gestión del colmenar municipal es
ecológico y artesanal, se trata de un colmenar experimental. Los ensayos de
monitorización no modifican nuestro modelo de gestión, sino que nos ayudan a la
toma de decisiones", subraya Santiago Uribarrena, coordinador de OMAV.
Este es un aspecto que también ha querido resaltar Contijoch, "la
tecnología tiene que ser un medio, tienen que ser los apicultores los que
marquen cuál es el camino a seguir".
Detectar comportamientos y patrones
El valor de los datos es informar a los apicultores e
investigadores de los diferentes estados de la colonia para facilitar su
gestión. Mediante estos indicadores, "un apicultor puede conocer la salud
de la colonia y de la reina, si está a punto de producirse una escisión, si las
abejas tienen estrés, cuál es su ciclo vital o qué viajes hacen en un
día", dice Contijoch. De esta manera se pueden evitar los enjambres en
momentos del año poco apropiados o eliminar depredadores de especies invasivas
como la avispa asiática.
Aunque las colmenas de Valencia y Cartagena aún continúan en la fase de estudio, ya han podido recabar algunos datos que dan pie a las primeras conclusiones. Karim Belhaki es apicultor y encargado del proyecto en Cartagena. Según afirma, se ha observado en los datos de monitorización que "las abejas tienen unos patrones de comportamiento que se repiten para los días en que las condiciones climáticas en el medio son similares, e incluso son compartidos para colmenas en distintas ubicaciones".
Apicultura y tecnología, de la mano
La tecnología se pone al servicio de la apicultura en un
momento crucial. Apicultores, investigadores y organizaciones ecologistas
llevan años alertando de ello: las colonias están disminuyendo a un ritmo
alarmante, es más, algunas especies están en peligro de extinción, a
consecuencia de un cúmulo de diferentes factores.
Unió de Pagesos y organizaciones catalanas han detectado
nuevas especies de abejas importadas de otras zonas, como la caucásica, cárnica
o Buckfast, que interfieren en el desarrollo de las abejas autóctonas y
representan problemas de hibridación. Las nuevas plagas como la Varroa
destructor –un ácaro que afecta al sistema inmunitario de larvas y abejas
adultas, disparando su mortalidad–, la avispa asiática (Vespa velutina) que se
alimenta de las abejas de la miel, o el hongo infeccioso Nosema ceranae son
otras de las causas que junto con los pesticidas o el estrés derivado del
cambio climático, forman un cóctel perfecto para el denominado síndrome de
despoblamiento de colmenas.
La Inteligencia Artificial cambia el panorama en Internet
El impacto de la crisis poblacional de las abejas se refleja
mucho más allá de los datos en la producción de miel. La organización
ecologista Greenpeace apunta que el 70% de los cultivos para consumo humano
depende directamente de estos insectos. Sin abejas, no hay agricultura. Según
los últimos datos recogidos por el Instituto de Estadística de Catalunya, en el
año 2019 se contabilizaron más de 138.000 colmenas, de las cuales se producen
más de dos millones de kilos de miel al año. En comparación a los datos de hace
diez años, la producción de miel ha caído alrededor de 300.000 kilos y han
desaparecido más de 250.000 colmenas. De media, en cada colmena viven entre
40.000 y 60.000 ejemplares.
Este descenso es una realidad que ha incrementado
exponencialmente durante los últimos años y las alarmas saltan al saber que las
abejas son las responsables de la polinización de un tercio del suministro
mundial de alimentos. La región mediterránea alberga más del 40% de las
colonias estatales y alrededor de la mitad de la producción de miel.
Precisamente, la inteligencia artificial incorporada en el sistema de las
colmenas inteligentes hace posible detectar ese descenso en la producción de
miel, cruzar datos recogidos por los sensores y poder emprender acciones en una
dirección correcta para revertir la situación y aumentar la productividad.
"Hemos detectado que la colmena contiene un peso
específico cuando las abejas se reúnen al final de la tarde, y que ese peso
desciende por la noche, indicador de la miel que se consume para mantener la
temperatura de la colmena", comenta Belhaki. De esta manera, en los
periodos sin floración, "sabremos qué cantidad de miel debemos mantener en
la colmena".
En el futuro, los apicultores obtendrán cada vez más
información y podrán actuar de manera más específica. En este caso, la
información también es poder. "Estamos trabajando en nuevos sensores que
permitan conocer el número de individuos que componen la colonia y cómo varía
en función de las condiciones ambientales", proyecta Contijoch.
"Sin abejas, no hay agricultura. El 70% de los cultivos
para consumo humano depende de ellas"
Es así como se fusiona la tecnología con la naturaleza y con
la apicultura, mano a mano y complementándose. "Los apicultores son los
expertos, no podemos encantarnos con las maravillas que nos provee la
tecnología si no sirve para una clara finalidad", comenta el ingeniero de
T-Systems, y sentencia: "Únicamente es una contribución más, lo que
marcará el futuro de las abejas será nuestra concienciación y el compromiso que
asumimos".
14 de març 2021
COMPETÈNCIA ENTRE ESPÈCIES
Els apicultors estem convençuts de la bondat de les abelles i a vegades no som conscients que la nostra activitat pot ser també perjudicial pel medi ambient. L'arribada massiva de ruscs en una determinada àrea geogràfica pot condicionar la disponibilitat de nèctar i pol·len per a molts altres insectes autòctons i necessaris en les delicades xarxes tròfiques. Ser abellaire vol dir també ser sostenible i no excedir la càrrega ramadera d'un ecosistema.
12 de març 2021
IDENTIFICACIÓ DE LES ARNES
 |
DECRET 40/2014, de 25 de març, d'ordenació de les explotacions ramaderes.
La identificació de les arnes que en la data d’entrada en vigor d’aquest Decret figurin identificades correctament amb el codi d’identificació que estableix la normativa actualment en vigor continua essent vàlida fins a la substitució per l'adquisició de noves, que han d’anar marcades amb el codi d’identificació REGA.
1. Els titulars de les explotacions apícoles han d’identificar cada arna, en un lloc visible i de forma llegible, amb una marca indeleble, on consti el codi de registre d’explotacions assignat a l’explotació a la qual pertany.
2. S’ha d’advertir, en un lloc visible i proper a l’abellar (a menys de 15 metres), de la presència d’abelles. Aquest advertiment no és obligatori si la finca està tancada i les arnes se situen a una distància mínima de 25 metres de la tanca.
Fotografia: peacebeefarm
10 de març 2021
IMPACTE DEL CANVI CLIMÀTIC
Impactos, vulnerabilidad y adaptación al cambio climático de la apicultura mediterránea
Us presentem el treball del Ministerio conjuntament amb la Universitat de Vic sobre la influència del canvi climàtic en la pervivència de l'apicultura en el Mediterrani.
Us passo el link on podreu tenir accés a l'extens treball on els Abellaires hem estat col·laboradors, com a representants de Catalunya. En el treball també intervenen altres apicultors de la conca mediterrània, com els del País Valencià i Andalusia.
Els autors del treball ens donen les gràcies a tots per la bona feina i predisposició a col·laborar
Us passo el link on podreu tenir accés a l'extens treball on els Abellaires hem estat col·laboradors, com a representants de Catalunya. En el treball també intervenen altres apicultors de la conca mediterrània, com els del País Valencià i Andalusia.
Els autors del treball ens donen les gràcies a tots per la bona feina i predisposició a col·laborar
09 de març 2021
NECESSITATS PROTEÍNIQUES
08 de març 2021
1a. LECTURA DE VARROA
Foto: Esteve Miràngels
07 de març 2021
ESTIMEM L'ABELLA
 |
Estimem l'abella des del seu coneixement anatòmic, morfològic, fisiològic, patològic, productiu... i tot el que faci falta pel seu benestar com espècie de protecció especial.
Dibuix: Tavi Algueró
06 de març 2021
JULIO RIVAS
 |
Foto: Esteve Miràngels
05 de març 2021
REFUNDEM L'ASSOCIACIÓ
 |
L'Assoc. Col·lectiu d'Abellaires torna amb energies renovades i amb la ferma voluntat de treballar en el camp divulgatiu i sanitari de l'abella, tot impulsant una apicultura sostenible en un món més ecològic.
Logo de l'associació
26 de febrer 2021
LA RECOL·LECCIÓ DEL POL·LEN
El pol·len és un aliment molt important per a les abelles i a vegades els apicultors abusen de la seva recol·lecció amb els caça-pòl·lens. Cal que penseu que el pol·len és la font proteica de les larves que estan a punt d'iniciar el camí de la metamorfosi. Un davallada en els seus requeriments plàstics pot conduir a processos de malnutrició i de mort prematura, així com malalties oportunistes com la micosi i la loque americana. Per tant, podeu recollir pol·len però no de forma continuada, o sigui dos dies per tu, dos dies per mi... i vigilar si és o no suficient.
LES ANTENES
Les abelles disposen d'antenes altament sofisticades, unes autèntiques centraletes de captació de tot tipus d'estímuls del seu entorn. Si les mirem de prop podrem observar tot un conjunt de petits quimioreceptors que permeten captura l'olor i el gust. Cal recordar que les abelles utilitzen les olors com a mecanisme de comunicació entre elles i amb el medi ambient. Les abelles, a més, són sensibles als canvis meteorològics, de manera que preveuen amb unes quantes hores d'antelació un canvi de temps brusc. Cal pensar que el seu petit cos la fa molt vulnerables a situacions climatològicament adverses, per tant, cal prevenir. Amb les antenes detecten el moviment, el fred, la calor... i com no un estri de confort i manyac entre germanes.
08 de febrer 2021
MÉS VARROA EN CEL·LES DE MASCLE
En Joel de Navàs
em pregunta: per què dins les cel·les de mascle hi sol haver-hi més varroa?
Aquest fet té a veure amb la situació de la cria d’abellot, que sol ser en la
zona més externa del niu de cria, un lloc on la temperatura és un xic més
baixa, d’uns 30ºC a diferència dels 35ºC que trobem en el centre. Aquesta
temperatura és més òptima per al desenvolupament de la varroa, així com la major
durada de la metamorfosi en els abellots, fet que millora la fertilitat de les
varroes fundadores.
29 de gener 2021
DIFERENTS VERINS
En Francesc
Sargatal de Vilademuls em pregunta: el verí d’abella és diferent al de la
vespa? Si ets al·lèrgic a les abelles, reacciones igual a la picada de les
vespes? Abelles i vespes, tot i ser animals molt emparentats, tenen verins amb
composicions químiques diferents. Fins i tot, dins el mateix món de les vespes,
existeixen verins diferents. Per tant el cos reconeix aquests verins com a
diferents i per tant la reacció és diferent. En general, tot i algunes excepcions,
podem dir que una persona al·lèrgica a les vespes no ho ha de ser a les abelles
i a l’invers.
26 de gener 2021
EL VERÍ CURATIU
En Josep Anglada
de la Vall d’en Bas pregunta: és cert que el verí d’abella és un medicament? El
verí de les abelles és un producte molt especial i poderós que cal emprar amb
molt de compte, doncs els seus efectes poden arribar a ser letals en persones hipersensibles
o al·lèrgiques. La apiteràpia seria la disciplina que s’encarrega de la seva
utilització amb fins mèdics. Algunes propietats destacables serien la seva
capacitat anestèsia i contra el dolor crònic.
25 de gener 2021
MEL SEMPRE LÍQUIDA?
L’Eugènia
Vilopriu de l’Escala em diu: la mel del super sempre és líquida en canvi la que
jo havia menjat de petita era moltes vegades sòlida. Per què? Bona pregunta,
doncs molta gent es pensa que la mel sòlida està feta malbé o que hi ha sucre
afegit. La mel jove és líquida i amb el temps s’endureix. No tota la mel ho fa
a la mateixa velocitat, depèn doncs la proporció de nèctar de l’espècie
botànica dominant. Les mels sempre líquides han estat pasteuritzades perquè no
s’endureixin, el problema és que amb el tractament tèrmic podem perdre
propietats biològiques de la mel. Us recomano mel crua, molt més sana i de
proximitat.
20 de gener 2021
MEL VS MELAT
10. En Manel Sánchez d’Oix pregunta: quina diferència hi ha entre la mel i el melat? La mel és un producte derivat de la transformació del nèctar floral, en canvi el melat prové de processat que fan les abelles dels excrements dels pugons. Aquests petits animalons, són paràsits de les plantes, de les quals xuclen la saba. Els seus excrements són molt atractius per a formigues i abelles, que els recullen amb molta destresa.
19 de gener 2021
QUÈ ÉS LA GELEA REIAL?
9. En Josep Cortasa de Les Planes d’Hostoles pregunta: què és la gelea i per a què serveix? La gelea és un producte propi de les abelles, fabricat a partir de glàndules que tenen les abelles en el seu cap i tòrax. La gelea és un aliment selecte que només reben les larves en els seus tres primers dies de vida, i un grup minoritari de larves femelles que han estat escollides com a futures reines. Aquestes rebran gelea tota la seva vida, garantint la seva fertilitat ovàrica i una longevitat que pot arribar fins als 5 anys de vida.
18 de gener 2021
HEXÀGONS CEROSOS
8. La Meritxell Anglada d’Olot em pregunta: com fabriquen els hexàgons les abelles? Les cel·les estan fetes de cera i és un producte propi de les abelles, a diferència del pol·len, la mel i el pròpolis, que són productes transformats d’altres substàncies que troben a la natura. Les abelles tenen unes glàndules cereres en el seu ventre a partir de les quals secreten làmines de cera anomenats miralls. Posteriorment i amb l’ajuda de les mandíbules i les extremitats, les abelles procediran al seu modelat i sutura a fi de construir les famoses cel·les hexagonals.
17 de gener 2021
COM TRIEN EL SEXE DELS FILLS?
7. La Pepa Juvanteny de Roses pregunta: la majoria d’abelles són femelles, oi? Com ho fan per triar el sexe? Cert, la majoria d’individus d’una colònia d’abelles són femelles, amb una femella reina fèrtil i una gran quantitat de femelles estèrils. Els mascles són una minoria. La clau està en el moment de la posta dels ous que fa la reina, de manera que els ous fecundats per un espermatozoide donaran femelles i els ous no fecundats, per tant òvuls, donaran a mascles. Fàcil!!!
16 de gener 2021
ABELLES VS VESPA
6. En Benet Gómez de Banyoles pregunta: quina diferència hi ha entre una vespa i una abella? Aquesta és una de les preguntes que més vegades m’han fet, doncs existeix un pànic molt estès vers les abelles i l’explicació és que molta gent les confon amb les vespes. Tots dos són insectes i amb lligams familiars molt estrets, essent en general les vespes més caçadores i les abelles més recol·lectores. Vespes i abelles tenen fibló i moltes utilitzen colors similars per camuflar-se en el seu hàbitat. Cal dir, però, que l’insecte de les piscines, groga i negre, són vespes, i que l’abella de la mel és negre, sense gens de groc. Un refrany menorquí diu: Déu va fer l’abella i el Dimoni la vespa.
15 de gener 2021
QUÈ MENGEN ELS ABELLOTS?
5. En Quel Las Heras de Barcelona i olotí de naixement ens demana: quina alimentació tenen els abellots a fi d’acomplir la seva noble tasca? La veritat és que els abellots són les abelles més mal alimentades de la colònia. Ja de petits van rebre una alimentació pobre de mel i pol·len, tot fent la metamorfosi en els racons més freds del niu de cria, fet que explica el perquè el seu desenvolupament triga 24 i en canvi el d’una obrera 21. Un cop adults, s’alimentaran de mel i pol·len que aconseguiran de les seves germanes i a l’hivern seran expulsats del rusc, doncs la seva presència no és útil, morint de fred i de gana. Terrible!
14 de gener 2021
ELS NIUS DE VESPA
4. La Cristina Raga de Blanes pregunta: els nius de vespa asiàtica que es veuen ara en els arbres estan buits o cal fer alguna cosa? Els nius de vespa asiàtica (Vespa velutina) són anuals i quan arriba l’estació freda les obreres vespes de dins es moren. En aquest moment, el mal ja està fet, doncs anteriorment les reines fèrtils que ha generat el niu ja han estat fecundades i amagades o sota terra. Els nius són de paper (cel·lulosa) i es desintegraran amb la pluja i el vent. El problema serà quan arribi la primavera i les reines enterrades emergeixin i cadascuna generi un nou niu i una nova amenaça.
13 de gener 2021
EL SEXE ÉS IMPORTANT?
3. La Sara Pedrosa de Santa Pau ens pregunta: el sexe de les abelles determina que faci una tasca o una altra dins del rusc? I tant! No només el sexe sinó també l’edat. Els mascles neixen amb una funció principal que és la de fecundar a la reina fèrtil. De fet els abellots tenen fama de “vividors” i el seu nom en castellà “zángano” ja té una connotació pejorativa a gandul. Les femelles, anomenades obreres, fan honor al seu nom, treballant tota la vida fins a morir d’esgotament. Les més joves dins del rusc, de mainaderes, netejant, construint, vigilant... i les més veteranes recol·lectant nèctar i pol·len de les flors.
12 de gener 2021
LA FIDELITAT DE LES ABELLES
2. En Roger Coromina de Ogassa pregunta: què és el que determina que un insecte pol·linitzi més d'una espècie vegetal? Les abelles de la mel d'una mateixa colònia acostumen a ser fidels a l'hora de pol·linitzar un determinat tipus floral, encara que en la mateixa àrea geogràfica existeixin altres floracions. Això no vol dir, que les altres arnes d'una explotació apícola pol·linitzin totes les mateixes flors. El criteri sol ser el de la proximitat i facilitat de recol·lecció.
11 de gener 2021
COM FABRIQUEN LA MEL LES ABELLES?
1. La Georgina Orriols de Llagostera pregunta: com fabriquen la mel les abelles? La mel és un producte que prové de la transformació dels nèctars florals de les plantes mel·líferes. Durant la succió del nèctar aquest pateix l'addició de la saliva de les abelles, que gràcies als enzims que conté, transformarà els sucres existents. La barreja serà guardada en el pap de l'abella i un cop a casa serà regurgitat, afavorint-ne l'evaporació de l'aigua a nivells de <18%.
VOSTÈ PREGUNTA
El diari apícola ECOLLUITA i el veterinari d’abelles APICESTEVE us conviden a participar en aquesta MARATÓ de preguntes sobre el MÓN FANTÀSTIC DE LES ABELLES. Cada dia contestarem una de les preguntes sobre abelles que ens haureu fet arribar a partir de missatges per INSTAGRAM (apicesteve), per FACEBOOK (https://www.facebook.com/esteve.mirangels), per MAIL (veterinari@apicesteve.cat) o per WHATSAPP (677029675). Sigueu curiosos i pregunteu tot allò que us crida l’atenció d’aquests fantàstics insectes! Ànims!
09 de gener 2021
TENEN FRED LES ABELLES?
Alguns apicultors es pregunten si les abelles pateixen amb les nevades... la veritat és que no. De fet, la majoria d’animals són molt resistents al fred i són capaços de resistir llargs períodes de baixes temperatures, només cal una condició: un bestiar ben gras. Sigui com sigui, els greixos seran reservoris energètics a llarg termini i les abelles seran capaces de convertir el rebost mel·lífer de glúcids immediats en lípids futuribles, tota una garantia per arribar en condicions a la propera primavera.
PER QUÈ L'ABELLA ÉS EL SÍMBOL DE MANCHESTER?
Per explicar-ho cal recular fins els segle XVIII i XIX, quan aquesta ciutat es trobava en plena revolució industrial. Durant aquest període es van crear moltes indústries, però una de les més comunes eren les anomenades Cottoncity (ciutats del cotó). Dins d’aquestes fàbriques hi treballaven un conjunt d’operaris molt eficients i que hom relaciona amb la tasca desenfrenada de les abelles dins d’un rusc. A mitjans del segle XIX el símbol de l’abella es va incorporar oficialment a l’escut de la ciutat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
