Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PROFILAXI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PROFILAXI. Mostrar tots els missatges

21 d’abril 2012

LES ABELLES S'AUTOMEDIQUEN DAVANT DE DETERMINADES MALALTIES

Una investigació de la Universitat de Carolina del Nord demostra que les abelles de mel són capaces d'automedicar-se quan la colònia està infectada amb un fong perjudicial, aportant al rusc una major quantitat de resines vegetals antifúngics per protegir-se d'aquest patogen.

"La colònia està disposada a gastar més energia i esforç de les seves obreres per tal de recollir aquestes resines," diu el Dr Michael Simone-Finstrom, un becari de recerca postdoctoral al Departament de Carolina del Nord i autor principal d'un article que descriu la investigació. "Així que, clarament aquest comportament s'ha desenvolupat pel fet que el benefici per a la colònia superi el cost energètic que representa".


30 de març 2012

NEONICOTINOID PESTICIDE REDUCES BUMBLE BEE COLONY GROWTH AND QUEEN PRODUCTION

Growing evidence for declines in bee populations has caused great concern due to the valuable ecosystem services they provide. Neonicotinoid insecticides have been implicated in these declines as they occur at trace levels in the nectar and pollen of crop plants. We exposed colonies of the bumble bee Bombus terrestris in the lab to field-realistic levels of the neonicotinoid imidacloprid, then allowed them to develop naturally under field conditions. Treated colonies had a significantly reduced growth rate and suffered an 85% reduction in production of new queens compared to control colonies. Given the scale of use of neonicotinoids, we suggest that they may be having a considerable negative impact on wild bumble bee populations across the developed world. 

16 de març 2012

PROFILAXI I HIGIENE

La majoria dels agents productors de malaltia estan contínuament en les colmenes, incapaços de desenvolupar-se i afectar a la colònia si aquesta té un vigor natural i la nostra manipulació és correcte.  LES MALALTIES GENERALMENT S’ORIGINEN EN UNES POQUES CAIXES I A CONTINUACIÓ S’EXTENEN A LA RESTA .

UNA MALALTIA SOL SER RESULTAT D’UN AGENT CAUSAL I D’UNES CAUSES O FACTORS PREDISPONENTS


25 de gener 2012

TREBALL SANITARI PROFILÀCTIC

La sanitat apícola troba un pilar fonamental en la profilaxi, ja que es tracta d’una disciplina veterinària molt condicionada per la manca de recursos terapèutics. Aquest greu handicap rau en l’escassa aportació que tenen les abelles en el balanç econòmic de les grans empreses farmacèutiques, condicionant de rebot les inversions en investigació i desenvolupament de nous fàrmacs quan els actuals deixen de funcionar per les temudes resistències. És per això que la profilaxi esdevé primordial, i fa bo el lema que: “més val prevenir que curar” especialment en el cas de l’apicultura ecològica.

31 de març 2011

FITOSANITARIOS I LAS ABEJAS

Qué sería de nuestros cultivos, de nuestros frutales, de las flores de nuestros jardines y de los bosques si no fuera por esa colaboradora tan eficaz que es la abeja? Ella es la responsable del 80% de la labor de polinización que realizan los insectos. Sin ella, nuestros cultivos y frutales quedarían depauperados e incluso parte de la vegetación terminaría desapareciendo. Se trata por tanto de una colaboradora que trabaja para el agricultor sin coste económico alguno y que conviene cuidar.

18 de gener 2011

13 d’agost 2009

LIMPIEZA DE LOS PANALES

Una vez que se ha extraído la miel de los panales es costumbre dárselos a las abejas para que los limpien y reparen antes de almacenarlos. La mayoría de los apicultores lo hacen colocando los cuadros en las alzas y haciendo una pila a una distancia prudencial del colmenar.

Con este sistema se echan por tierra todos los esfuerzos profilácticos hechos durante la temporada. En efecto, las abejas de los alrededores vienen a chupar la miel que ha quedado en los panales contaminándolos y/o contaminándose con esporas y virus de todas clases dispersándolos por las colmenas que con toda seguridad desarrollarán la enfermedad en la primera ocasión propicia.

Para evitar este riesgo hay que cosechar identificando cada una de las alzas, una vez extraída la miel, el alza con sus cuadros se coloca sobre la colmena a la que pertenece intercalando un alza sin cuadros y una tapa que tenga un orificio por el que las abejas puedan acceder a los panales únicamente desde el interior de la colmena, de esta manera se impide totalmente el acceso de abejas de otras colonias y se suprime la posibilidad de diseminar los microbios.

En un par de días se pueden recoger las alzas con los panales perfectamente limpios y reparados.

Para evitar toda excitación innecesaria en el colmenar el mejor momento para realizar esta operación es a última hora de la tarde.

Autor: Julio Rivas

11 de maig 2009

COM FER UNA INSPECCIÓ SANITÀRIA

- Primera visita-
Sense obrir el rusc, la plataforma de vol i els seus voltants ens assenyalen la presència de malalties infeccioses. · La presència de mortalitat davant la piquera, on els cadàvers es disposen formant un arc, ens pot fer pensar en un procés intern de la colònia, on les abelles ja mortes són abocades a fora. · La presència de mortalitat davant la piquera, on els cadàvers es disposen formant un cometa, o sigui un arc amb cua. Aquest camí d’abelles mortes ens indica un procés extern, ja sigui a partir d’intoxicacions, ja sigui per una mala climatologia. · La presència de serradures clares davant la piquera, serradures de cera d’opercles, ens indiquen pillatge i per tant que la colònia és feble; caldrà substituir la reina i estrènyer la piquera per tal de facilitar la defensa de les abelles; si són fosques, típic de zones muntanyoses, la causa sol ser ratolins i altres enemics de les abelles, i caldrà posar un excluidor de bestioles. · La presència de diarrea clara o groga i amb una baixa mortalitat ens indica que el problema segurament és alimentari i de curació espontània, causat per exemple per un excés de pol·len fresc; si són fosques i pudents, amb mortalitat mitja-baixa, el problema pot ser una infecció bacteriana, com per exemple una nosemiosi, típica de climes suaus amb elevades humitats.
-Una visita a fons-
Un cop observats externament els ruscs i feta la valoració caldrà començar a treballar damunt mateix de les caixes. Aquesta primera visita sol ser al final de l’hivern, quan l’apicultor vol determinar quin rendiment poden tenir les seves abelles al llarg de la floració. · A l’inici de les inspeccions caldrà començar sempre pels ruscs que presentin un estat sanitari millor, i acabar pels més sospitosos. Al final de cada visita és imprescindible desinfectar el material utilitzat, fins i tot després de cada caixa, quan aquestes estiguin patint un procés infecciós. (Desinfectant líquid: 5 litres d’aigua amb 250ml de lleixiu). · A partir d’aquesta primera visita, seria aconsellable seguir sempre un mateix ordre a l’hora d’obrir les diferents caixes del rusquer. Aquesta rutina ens permet identificar focus d’infecció i la disseminació feta pel maneig de l’apicultor. · Un cop oberta la caixa cal fer una valoraciÓ comparativa entre la quantitat de bestiar present a la caixa i les entrades i sortides d’abelles recol·lectores. · Cal observar les reserves de mel i la seva col·locaciÓ dins dels quadres. Una població petita amb una col·locació abundant de mel en quadres allunyats del nucli central pot informar-nos d’una situació de fam. La millor distribució és aquella on la pinya d’abelles és prou gran per accedir a totes les reserves. El nombre mínim d’integrants de la pinya són unes 3000-5000 abelles. · Cal observar la quantitat de cria present en totes les seves formes (ous, larves i nimfes), per tal de valorar la constància de la nostra reina. Una posta d’ous normal és en forma d’espiral, del centre de la colònia obrint-se com si fos un remolí. · Cada reina té el seu propi ritme de posta, ritmes que no són simultanis a les reines d’altres colònies. La quantitat d’ous i la durada del període de posta també són diferents. · És important valorar la col·locació d’aquesta cria, ja sigui al centre, als exteriors o a les alces superiors. Una cria molt localitzada i poc extensa ens indica una població petita i poc vigorosa; en canvi una cria extensa però contínua ens indica una reina forta amb una població activa i amb importants entrades de nèctar. Aquestes poblacions amb tanta activitat poden tenir problemes de desequilibri si de cop es troben en un període de pluges i fred, com passa al principi de la primavera. · És molt important que la reina treballi a gust, amb una cera renovada cada 3-4 anys, evitant la cera excessivament negra o amb cel·les massa petites. Una tècnica òptima seria renovar cada any, durant la brescada, 3-4 quadres del cos de cria de la caixa, col·locant la nova cera a la part central per estimular la producció de cera i una zona confortable per a la reina. D’aquesta forma, a més a més, desbloquegem el cos de cria, i per tant afavorim un ritme de posta continu. · És molt important la relació entre la cria present i la disponibilitat i proximitat del pol·len. El pol·len és un aliment proteic molt important per al desenvolupament dels immadurs. Cal evitar sobreexplotar el rusc amb els caça - pol·lens. · Valorar la quantitat de cria operculada i morta. La presència de cria morta ens indica les aptituds higiÈniques de la colònia. Si volem fer un estudi més complert podem dur a terme la Tècnica Newton. Agafem un quadre amb cria i marquem 3 punts amb un senyal. Al voltant de cada marca matarem un total de 7 cries operculades tot fent una punció. Si al cap de 24 hores les abelles han netejat aquestes cel·les, o sigui, han rosegat l’opercle i extret l’immadur, la colònia té una bona aptitud higiènica. · A vegades en el niu de cria apareixen cel·les buides. Aquest fenomen pot ser degut: a) al canibalisme d’algunes abelles, típic de final d’estació, on la fam motiva aquesta conducta, b) una reina d’avançada edat o genèticament dolenta, c) alguna malaltia del poll, d) les cel·les buides coincideixen amb el filferro del quadre, que probablement és massa gruixut. · La presència de molta cria operculada fosca, amb opercles foradats i enfonsats ens pot indicar algun problema sanitari. Cal obrir l’opercle i determinar les causes de la mort. Cal destruir o desinfectar l’instrument que fem servir. · Interpretar si la quantitat de cria de mascle es correspon amb la potència de la nostra colònia. Les cel·les de mascle són també un bon mesurador del grau d’infestació de varroes de la població. · És important moure els quadres amb cura, i col·locar-los altre cop en la mateixa posició. Uns quadres ben col·locats i decantats cap a la dreta o esquerra de la caixa ens garanteixen una millor manipulació en properes visites, així com uns pans de cera més ben construïts i fàcils de brescar. *** al final d’una inspecció caldria anotar les particularitats de cada caixa, ja que d’aquesta forma és més fàcil fer un seguiment del desenvolupament de les colònies i de les diverses problemàtiques que sorgeixen al llarg de l’any.

Autor: Esteve Miràngels 

21 d’abril 2009

PROFILAXI SANITÀRIA DE LES EXPLOTACIONS APÍCOLES

La sanitat apícola troba un pilar fonamental en la profilaxi, perquè es tracta d’una disciplina veterinària molt condicionada per la manca de recursos terapèutics. Aquest greu handicap rau en l’escassa aportació que tenen les abelles en el balanç econòmic de les grans empreses farmacèutiques, condicionant de rebot les inversions en investigació i desenvolupament de nous fàrmacs quan els actuals deixen de funcionar per les temudes resistències. És per això que la profilaxi esdevé primordial, i fa bo el lema que: “més val prevenir que curar”.
Qualsevol colònia d’abelles pot presentar en qualsevol moment del seu cicle biològic la majoria d’agents patògens potencialment capaços de generar una malaltia. En canvi, afortunadament, la gran majoria no emmalalteixen, restant indemnes de tal perillosa presència. L’explicació d’aquest fet és bastant simple i es basa en el vigor i rusticitat de les mateixes abelles, complementades per un maneig adequat per part de l’apicultor. Parlarem, doncs, de patologia apícola quan algun fenomen endogen o exogen pertorba aquest equilibri, desencadenant-se un progressiu debilitament de la colònia.
Un element a tenir en compte és que les malalties de les abelles solen iniciar-se en una o poques arnes, i a partir d’aquí es disseminen per tot l’arnar o rusquer, i en molts casos afavorides per gran mobilitat que tenen les abelles i la pròpia activitat manipulativa de l’apicultor. Cal, doncs, fer un clar incís en tots aquells factors predisponents que d’una manera o altra poden trencar l’equilibri que tenen les abelles amb el seu entorn, alterant el ritme productiu i la pròpia viabilitat de les colònies.

Autor: Esteve Miràngels