Una investigació de la Universitat de Carolina del Nord demostra que les abelles de mel són capaces d'automedicar-se quan la colònia està infectada amb un fong perjudicial, aportant al rusc una major quantitat de resines vegetals antifúngics per protegir-se d'aquest patogen.
"La colònia està disposada a gastar més energia i esforç de les seves obreres per tal de recollir aquestes resines," diu el Dr Michael Simone-Finstrom, un becari de recerca postdoctoral al Departament de Carolina del Nord i autor principal d'un article que descriu la investigació. "Així que, clarament aquest comportament s'ha desenvolupat pel fet que el benefici per a la colònia superi el cost energètic que representa".
"La colònia està disposada a gastar més energia i esforç de les seves obreres per tal de recollir aquestes resines," diu el Dr Michael Simone-Finstrom, un becari de recerca postdoctoral al Departament de Carolina del Nord i autor principal d'un article que descriu la investigació. "Així que, clarament aquest comportament s'ha desenvolupat pel fet que el benefici per a la colònia superi el cost energètic que representa".
Les abelles salvatges de la mel normalment omplen els seus ruscs amb pròpolis, una barreja de resines de les plantes i la cera que té propietats antifúngiques i antibacterianes. Les abelles de la mel domesticades també utilitzen el pròpolis per omplir les esquerdes dels seus ruscs. No obstant això, els investigadors van trobar que, quan s'enfronten a una amenaça de fongs, les abelles aporten molt més pròpolis (el 45% més de mitjana) a la colònia. Les abelles també augmenten l'eficàcia de l'automedicació, eliminant físicament les larves parasitades pel fong, evitant així un focus d'infecció molt important per la presència de les espores del fong.
Els investigadors saben que el pròpolis és un agent antifúngic eficaç perquè l'experimentació amb algunes arnes amb un extracte de pròpolis va determinar una reducció significativa de la taxa d'infecció per part del fong.
I pel que sembla les abelles, de vegades, poden distingir els fongs nocius dels que són inofensius, ja que les colònies no aporten una major quantitat de pròpolis quan són infectades amb espècies de fongs inofensius. Per contra, les colònies van ocupar el seu temps en l'eliminació física de les espores.
No obstant això, el comportament de l'automedicació té límits. Les colònies d'abelles infectades amb bacteris patògens no va portar un quantitat significativament major de pròpolis, malgrat que el pròpolis també té propietats antibacterianes. "Hi va haver un lleuger augment, però no va ser estadísticament significatiu", diu Simone-Finstrom. "Aquest aspecte caldrà estudiar-lo més endavant".
"Els resultat d'aquest estudi pot acabar essent una lliçó per als apicultors, doncs històricament, els apicultors dels Estats Units prefereixen les colònies que utilitzen poc pròpolis, doncs aquesta resina és enganxosa i dificulta el maneig de les arnes ", diu Simone-Finstrom. "Avui sabem que aquesta activitat propolitzadora és una característica que val pena aprofitar i seleccionar, ja que semblaria oferir a les abelles una defensa natural".
Aquest document, "L'augment de la recol·lecció de resina després de l'exposició al paràsit: un cas d'automedicació en les abelles de mel", va ser co-escrit per la Dra Marla Spivak, de la Universitat de Minnesota i està disponible en línia PLoS ONE. La investigació va ser finançada per la National Science Foundation.
Els investigadors saben que el pròpolis és un agent antifúngic eficaç perquè l'experimentació amb algunes arnes amb un extracte de pròpolis va determinar una reducció significativa de la taxa d'infecció per part del fong.
I pel que sembla les abelles, de vegades, poden distingir els fongs nocius dels que són inofensius, ja que les colònies no aporten una major quantitat de pròpolis quan són infectades amb espècies de fongs inofensius. Per contra, les colònies van ocupar el seu temps en l'eliminació física de les espores.
No obstant això, el comportament de l'automedicació té límits. Les colònies d'abelles infectades amb bacteris patògens no va portar un quantitat significativament major de pròpolis, malgrat que el pròpolis també té propietats antibacterianes. "Hi va haver un lleuger augment, però no va ser estadísticament significatiu", diu Simone-Finstrom. "Aquest aspecte caldrà estudiar-lo més endavant".
"Els resultat d'aquest estudi pot acabar essent una lliçó per als apicultors, doncs històricament, els apicultors dels Estats Units prefereixen les colònies que utilitzen poc pròpolis, doncs aquesta resina és enganxosa i dificulta el maneig de les arnes ", diu Simone-Finstrom. "Avui sabem que aquesta activitat propolitzadora és una característica que val pena aprofitar i seleccionar, ja que semblaria oferir a les abelles una defensa natural".
Aquest document, "L'augment de la recol·lecció de resina després de l'exposició al paràsit: un cas d'automedicació en les abelles de mel", va ser co-escrit per la Dra Marla Spivak, de la Universitat de Minnesota i està disponible en línia PLoS ONE. La investigació va ser finançada per la National Science Foundation.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada