Primera visita- Sense obrir el rusc, la plataforma de vol i els seus voltants ens assenyalen la presència de malalties infeccioses. · La presència de mortalitat davant la piquera, on els cadàvers es disposen formant un arc, ens pot fer pensar en un procés intern de la colònia, on les abelles ja mortes són abocades a fora. · La presència de mortalitat davant la piquera, on els cadàvers es disposen formant un cometa, o sigui un arc amb cua. Aquest camí d’abelles mortes ens indica un procés extern, ja sigui a partir d’intoxicacions, ja sigui per una mala climatologia. · La presència de serradures clares davant la piquera, serradures de cera d’opercles, ens indiquen pillatge i per tant que la colònia és feble; caldrà substituir la reina i estrènyer la piquera per tal de facilitar la defensa de les abelles; si són fosques, típic de zones muntanyoses, la causa sol ser ratolins i altres enemics de les abelles, i caldrà posar un excluidor de bestioles. · La presència de diarrea clara o groga i amb una baixa mortalitat ens indica que el problema segurament és alimentari i de curació espontània, causat per exemple per un excés de pol·len fresc; si són fosques i pudents, amb mortalitat mitja-baixa, el problema pot ser una infecció bacteriana, com per exemple una nosemiosi, típica de climes suaus amb elevades humitats. 
-Una visita a fons-
Un cop observats externament els ruscs i feta la valoració caldrà començar a treballar damunt mateix de les caixes. Aquesta primera visita sol ser al final de l’hivern, quan l’apicultor vol determinar quin rendiment poden tenir les seves abelles al llarg de la floració. · A l’inici de les inspeccions caldrà començar sempre pels ruscs que presentin un estat sanitari millor, i acabar pels més sospitosos. Al final de cada visita és imprescindible desinfectar el material utilitzat, fins i tot després de cada caixa, quan aquestes estiguin patint un procés infecciós. (Desinfectant líquid: 5 litres d’aigua amb 250ml de lleixiu). · A partir d’aquesta primera visita, seria aconsellable seguir sempre un mateix ordre a l’hora d’obrir les diferents caixes del rusquer. Aquesta rutina ens permet identificar focus d’infecció i la disseminació feta pel maneig de l’apicultor. 
· Un cop oberta la caixa cal fer una valoraciÓ comparativa entre la quantitat de bestiar present a la caixa i les entrades i sortides d’abelles recol·lectores. · Cal observar les reserves de mel i la seva col·locaciÓ dins dels quadres. Una població petita amb una col·locació abundant de mel en quadres allunyats del nucli central pot informar-nos d’una situació de fam. La millor distribució és aquella on la pinya d’abelles és prou gran per accedir a totes les reserves. El nombre mínim d’integrants de la pinya són unes 3000-5000 abelles. · Cal observar la quantitat de cria present en totes les seves formes (ous, larves i nimfes), per tal de valorar la constància de la nostra reina. Una posta d’ous normal és en forma d’espiral, del centre de la colònia obrint-se com si fos un remolí. · Cada reina té el seu propi ritme de posta, ritmes que no són simultanis a les reines d’altres colònies. La quantitat d’ous i la durada del període de posta també són diferents. · És important valorar la col·locació d’aquesta cria, ja sigui al centre, als exteriors o a les alces superiors. Una cria molt localitzada i poc extensa ens indica una població petita i poc vigorosa; en canvi una cria extensa però contínua ens indica una reina forta amb una població activa i amb importants entrades de nèctar. Aquestes poblacions amb tanta activitat poden tenir problemes de desequilibri si de cop es troben en un període de pluges i fred, com passa al principi de la primavera. · És molt important que la reina treballi a gust, amb una cera renovada cada 3-4 anys, evitant la cera excessivament negra o amb cel·les massa petites. Una tècnica òptima seria renovar cada any, durant la brescada, 3-4 quadres del cos de cria de la caixa, col·locant la nova cera a la part central per estimular la producció de cera i una zona confortable per a la reina. D’aquesta forma, a més a més, desbloquegem el cos de cria, i per tant afavorim un ritme de posta continu. · És molt important la relació entre la cria present i la disponibilitat i proximitat del pol·len. El pol·len és un aliment proteic molt important per al desenvolupament dels immadurs. Cal evitar sobreexplotar el rusc amb els caça - pol·lens. 
· Valorar la quantitat de cria operculada i morta. La presència de cria morta ens indica les aptituds higiÈniques de la colònia. Si volem fer un estudi més complert podem dur a terme la Tècnica Newton. Agafem un quadre amb cria i marquem 3 punts amb un senyal. Al voltant de cada marca matarem un total de 7 cries operculades tot fent una punció. Si al cap de 24 hores les abelles han netejat aquestes cel·les, o sigui, han rosegat l’opercle i extret l’immadur, la colònia té una bona aptitud higiènica. · A vegades en el niu de cria apareixen cel·les buides. Aquest fenomen pot ser degut: a) al canibalisme d’algunes abelles, típic de final d’estació, on la fam motiva aquesta conducta, b) una reina d’avançada edat o genèticament dolenta, c) alguna malaltia del poll, d) les cel·les buides coincideixen amb el filferro del quadre, que probablement és massa gruixut. · La presència de molta cria operculada fosca, amb opercles foradats i enfonsats ens pot indicar algun problema sanitari. Cal obrir l’opercle i determinar les causes de la mort. Cal destruir o desinfectar l’instrument que fem servir. · Interpretar si la quantitat de cria de mascle es correspon amb la potència de la nostra colònia. Les cel·les de mascle són també un bon mesurador del grau d’infestació de varroes de la població. · És important moure els quadres amb cura, i col·locar-los altre cop en la mateixa posició. Uns quadres ben col·locats i decantats cap a la dreta o esquerra de la caixa ens garanteixen una millor manipulació en properes visites, així com uns pans de cera més ben construïts i fàcils de brescar. *** al final d’una inspecció caldria anotar les particularitats de cada caixa, ja que d’aquesta forma és més fàcil fer un seguiment del desenvolupament de les colònies i de les diverses problemàtiques que sorgeixen al llarg de l’any.
· Un cop oberta la caixa cal fer una valoraciÓ comparativa entre la quantitat de bestiar present a la caixa i les entrades i sortides d’abelles recol·lectores. · Cal observar les reserves de mel i la seva col·locaciÓ dins dels quadres. Una població petita amb una col·locació abundant de mel en quadres allunyats del nucli central pot informar-nos d’una situació de fam. La millor distribució és aquella on la pinya d’abelles és prou gran per accedir a totes les reserves. El nombre mínim d’integrants de la pinya són unes 3000-5000 abelles. · Cal observar la quantitat de cria present en totes les seves formes (ous, larves i nimfes), per tal de valorar la constància de la nostra reina. Una posta d’ous normal és en forma d’espiral, del centre de la colònia obrint-se com si fos un remolí. · Cada reina té el seu propi ritme de posta, ritmes que no són simultanis a les reines d’altres colònies. La quantitat d’ous i la durada del període de posta també són diferents. · És important valorar la col·locació d’aquesta cria, ja sigui al centre, als exteriors o a les alces superiors. Una cria molt localitzada i poc extensa ens indica una població petita i poc vigorosa; en canvi una cria extensa però contínua ens indica una reina forta amb una població activa i amb importants entrades de nèctar. Aquestes poblacions amb tanta activitat poden tenir problemes de desequilibri si de cop es troben en un període de pluges i fred, com passa al principi de la primavera. · És molt important que la reina treballi a gust, amb una cera renovada cada 3-4 anys, evitant la cera excessivament negra o amb cel·les massa petites. Una tècnica òptima seria renovar cada any, durant la brescada, 3-4 quadres del cos de cria de la caixa, col·locant la nova cera a la part central per estimular la producció de cera i una zona confortable per a la reina. D’aquesta forma, a més a més, desbloquegem el cos de cria, i per tant afavorim un ritme de posta continu. · És molt important la relació entre la cria present i la disponibilitat i proximitat del pol·len. El pol·len és un aliment proteic molt important per al desenvolupament dels immadurs. Cal evitar sobreexplotar el rusc amb els caça - pol·lens. 
· Valorar la quantitat de cria operculada i morta. La presència de cria morta ens indica les aptituds higiÈniques de la colònia. Si volem fer un estudi més complert podem dur a terme la Tècnica Newton. Agafem un quadre amb cria i marquem 3 punts amb un senyal. Al voltant de cada marca matarem un total de 7 cries operculades tot fent una punció. Si al cap de 24 hores les abelles han netejat aquestes cel·les, o sigui, han rosegat l’opercle i extret l’immadur, la colònia té una bona aptitud higiènica. · A vegades en el niu de cria apareixen cel·les buides. Aquest fenomen pot ser degut: a) al canibalisme d’algunes abelles, típic de final d’estació, on la fam motiva aquesta conducta, b) una reina d’avançada edat o genèticament dolenta, c) alguna malaltia del poll, d) les cel·les buides coincideixen amb el filferro del quadre, que probablement és massa gruixut. · La presència de molta cria operculada fosca, amb opercles foradats i enfonsats ens pot indicar algun problema sanitari. Cal obrir l’opercle i determinar les causes de la mort. Cal destruir o desinfectar l’instrument que fem servir. · Interpretar si la quantitat de cria de mascle es correspon amb la potència de la nostra colònia. Les cel·les de mascle són també un bon mesurador del grau d’infestació de varroes de la població. · És important moure els quadres amb cura, i col·locar-los altre cop en la mateixa posició. Uns quadres ben col·locats i decantats cap a la dreta o esquerra de la caixa ens garanteixen una millor manipulació en properes visites, així com uns pans de cera més ben construïts i fàcils de brescar. *** al final d’una inspecció caldria anotar les particularitats de cada caixa, ja que d’aquesta forma és més fàcil fer un seguiment del desenvolupament de les colònies i de les diverses problemàtiques que sorgeixen al llarg de l’any. Autor: Esteve Miràngels
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada