La sanitat és una de les grans assignatures pendents de
l’apicultura del nostre país, una disciplina que mal executada repercuteix molt
negativament en el desenvolupament productiu de les arnes de les nostres
explotacions. Malauradament són molts, encara, els apicultors que veuen en la
sanitat i en les campanyes sanitàries un entrebanc en el seu dia a dia,
prenent-se les obligacions que marca el programa sanitari com un tràngol que
cal superar. I això no és així, tot al contrari, doncs la sanitat és cosa de
tots, des dels grans apicultors que tenen uns quants centenars d’arnes, com
d’aquells petits abellaires hobbistes que veuen en les abelles un passatemps i
una passió.
Les malalties de les abelles afecten tant a les seves formes immadures com als adults, i per tant la seva presència en la colònia n’acaba alterant greument el seu cicle biològic i per tant la seva viabilitat. Guarir malalties no és però la solució, doncs vivim en un sector ramader on les alternatives farmacològiques són escasses, cares i en molts casos generadores de residus. Cal doncs avançar-nos als paràsits, ser previsors i buscar metodologies on la biologia de l’abella jugui al nostre favor. Durant massa temps hem cregut que en el món apícola els protagonistes més importants érem els apicultors, quan en realitat ho eren les abelles.
El benestar de les abelles i per tant, el seu estat sanitari, acaba repercutint de forma molt directa en la seva productivitat. La profilaxi passa a ser una de les armes més poderoses que tenen els apicultors per anticipar-se a les diferents patologies apícoles. D’aquí arranca la proposta d’estudi productiu-sanitari que us exposo en aquest article, on la mesura de tot un conjunt de paràmetres, ens permetrà poder escollir quines són les colònies més aptes, més rústiques i més resistents dels nostres assentaments. Aquestes abelles amb un vigor natural propi i intrínsec a la seva genètica, seran les que millor lluitaran de forma natural, i per tant ecològica, contra els enemics que són presents en tot moment dins la colònia.
Autor i foto: Esteve Miràngels
Les malalties de les abelles afecten tant a les seves formes immadures com als adults, i per tant la seva presència en la colònia n’acaba alterant greument el seu cicle biològic i per tant la seva viabilitat. Guarir malalties no és però la solució, doncs vivim en un sector ramader on les alternatives farmacològiques són escasses, cares i en molts casos generadores de residus. Cal doncs avançar-nos als paràsits, ser previsors i buscar metodologies on la biologia de l’abella jugui al nostre favor. Durant massa temps hem cregut que en el món apícola els protagonistes més importants érem els apicultors, quan en realitat ho eren les abelles.
El benestar de les abelles i per tant, el seu estat sanitari, acaba repercutint de forma molt directa en la seva productivitat. La profilaxi passa a ser una de les armes més poderoses que tenen els apicultors per anticipar-se a les diferents patologies apícoles. D’aquí arranca la proposta d’estudi productiu-sanitari que us exposo en aquest article, on la mesura de tot un conjunt de paràmetres, ens permetrà poder escollir quines són les colònies més aptes, més rústiques i més resistents dels nostres assentaments. Aquestes abelles amb un vigor natural propi i intrínsec a la seva genètica, seran les que millor lluitaran de forma natural, i per tant ecològica, contra els enemics que són presents en tot moment dins la colònia.
Autor i foto: Esteve Miràngels
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada