A vegades ni un mateix s’imagina com començar a fer una cosa nova a la vida, o tenir pròpiament una afecció. Això és el que em va passar a mi fa uns trenta anys. Un bon dia, tot buscant bolets durant l’octubre en el massís de les Gavarres, entre el pic de Santa Pellaia i la Bisbal d’Empordà, de sobte vaig trobar-me amb un eixam d’abelles; estava ficat en un marge, entre una soca de pi i unes pedres. El primer pensament que em va passar pel cap va ser: ”si agafés aquest eixam i el fiqués en un rusc, potser podria fer mel per mi”. Però, és clar, com ho faria? Vaig començar a pensar la manera de treure’l d’aquell cau. Parlant amb un parell de companys d’on jo treballava, aquests de seguida es varen oferir d’ajudants. La cosa no va ser gens fàcil. Inexperts i mal equipats – només dúiem el fumador – recordo que vàrem rebre un munt de picades. La primera nit ni tant sols vàrem aconseguir treure-les del cau, i tot plegat va propiciar que els companys m’abandonessin la segona vegada que ho vàrem intentar. Al final, però, jo vaig ser més tossut que les abelles, i vaig aconseguir posar-les al rusc. No havia tingut cap mena d’experiència prèvia però allò, més aviat vaig tenir sort.
L’any següent jo ja era el que es pot anomenar com un aficionat a les abelles, i vaig recollir un parell d’eixams més. Al tercer any vaig arribar a la mitja dotzena. A les persones interessades en l’apicultura, que comencin de nou i obrin aquest manual, tindran la sort que no vaig tenir jo al començament. Malgrat això, vaig progressar amb l’ajuda de bona informació passada per apicultors. Entrar en el món de les abelles no és pas entrar en un món de “flors i violes”, tot i estar totalment relacionat amb les plantes i les flors. No vull dir amb això que no ho pugui practicar o fer qualsevol persona, al contrari, però és important aclarir que l’apicultura té un ventall molt ampli de possibilitats. Per gaudir-la del tot, l’apicultura s’ha de treballar fins al final, és qüestió de temps, de paciència i de no defallir mai.
Particularment, l’apicultura em va agafar com si fos una droga, i per això, al cap de trenta anys, encara hi estic “enganxat”. Amb les abelles he passat moments bons i dolents; moments dolços, no tant per les picades, tot i que diuen que són beneficioses pel dolor de reuma. També puc afirmar que les abelles m’han ajudat a viure i a superar moments difícils de la vida. L’apicultura m’ha servit per conèixer molta gent, apicultors i no apicultors, així com molts indrets diferents que potser no hauria visitat sense aquest ofici. Moltes coses no haurien estat possibles.
Voldria donar les gràcies també, i ja per acabar, al meu cunyat Ramón Mayà, que va donar-me el primer impuls per entrar en el món de les abelles, així com als apicultors Josep Casadellà i Joan Oltra. Sense l’ajuda d’ells al principi, potser no hauria pogut avançar. Gràcies sobretot a la meva dona i fills; per l’ajuda, per l’esforç i per la comprensió.
A tots els qui comencin de nou en aquest ofici, sobretot: que treballin amb molt d’amor i molta empenta, només així és possible treure’n profit de l’apicultura.
Jaume Roura
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada