HISTÒRIA D'UNA HISTÒRIA

Hola a tots,

Jo no tinc gaire temps per anar redactant, però m'he decidit a explicar-vos com vaig començar en el món de l'apicultura i com he arribat fins aquí.
Penso que si alguna persona vol iniciar-se en aquesta fantàstica experiència li pot servir la meva aventura.
Sóc amant del camp i de la naturalesa, així em van criar els meus pares, muntanya amunt i muntanya avall.
Per no trencar el fil, jo vaig seguir fent el mateix. Un cert dia, prop de Talamanca vaig trobar en una pedrera una desena d'arnes.

Literalment, em vaig cagar. El primer que vaig fer va ser sortir corrents, els peus em tocaven el cul.
El següent cap de setmana que vaig tenir lliure, vaig decidir que havia de tornar a aquell indret, per experimentar amb les caixes. Val a dir, que me'n moria de ganes i que abans havia preguntat a la gent del poble, què havia de fer i què no per manegar-les. No portava cap tipus de protecció, però vaig seguir el consell de trastejar les caixes per darrera i no interferir en el pas de les abelles.
No totes les caixes eren plenes, no recordo la quantitat exacta, però algunes arnes eren buides.

A pocs metres, entre romanís, tenien abeuradors, tots secs, ni una gota d'aigua. Vaig fer mitja volta. A l'arribar al poble vaig comprar unes garrafes d'aigua i les hi vaig portar. En poca estona tornava a l'apiari. Dins dels abeuradors hi tenien pedres, jo no sabia el perquè i la meva ignorància em va fer treure-les, pensant que havien estat alguns mal xinats fent de les seves.

A l'obrir una de les caixes em va sortir un dragó comú, em va fotre un ensurt que el cor em bategava a mil per hora. Quins collons el bitxo aquell !!

Passats uns dies, al baixar a ciutat, vaig passar per la llibreria per informar-me sobre possibles llibres-documents que parlessin de l'apicultura i naturalment poder comprar-lo. D'aquesta manera va caure el meu primer llibre d'apicultura:
"LAS ABEJAS - Cría rentable
de Gianni Ravazzi
Editorial de Vecchi

Moltes de les coses que explica el llibre, em sonaven a xinès, suposo com a tots els que no han tingut la sort de tenir un tutor al costat i poder practicar. Doncs ja em veieu a l'apiari, amb el llibre a la mà i repassant tot allò que tenia subratllat amb llapis i obrint les caixes per poder entendre millor tot aquest món.
En pocs dies em vaig comprar un equip de mig cos, el fumador, uns guants, una espàtula, un ganivet desoperculador i una pinta.

Amb tot aquest equip ja em veia com un professional de les abelles. Vaig començar a endinsar-me en aquest món tan i tan meravellós. JO SEMPRE DIC QUE ÉS COM UNA DROGA, QUI LA PROVA DIFÍCILMENT SE'N DESPRÈN.

En el mateix pac de compra varem comprar un dipòsit de 100 litres i un extractor manual. Quina flipada !!!!!

Tot aquest material el varem comprar a Manresa, a la carretera de Vic. Aquell noi va quedar ben distret. Li vaig fer ensenyar tot el que tenia a la botiga i vaig aprendre més aquella tarda que amb tot el que portava llegit fins al moment.

Ja només ens faltava tenir les nostres pròpies abelles i vam contactar amb un apicultor de Moià i aquest ens va vendre 10 caixes del model Layens.

Aquell viatge va ser una aventura.Vam sortir a primera hora del matí amb el nostre Land Rover Santana de 30 anys.
En arribar a Moià i contactar amb l'apicultor, ens va caure el món a sobre. Recordo que era una casa molt gran dins del nucli urbà. A l'obrir les portes del magatzem no sabiem on trepitjar, de tan enganxós com estava aquell terra. Hi havia abelles per tot arreu. En carregar les caixes al cotxe, van començar a sortir abelles per un foradet que tenia alguna de les arnes i la meva companya va sortir disparada de dins del vehicle tot cridant. Quin tip de riure que em vaig fer, igual que ara mateix en recordar-ho. Recordo l'home matant les abelles amb aquells dits que semblaven mànecs d'eines. Per sort, vam agafar els monos i què us penseu que vam fer ??, doncs vam fer el viatge de tornada amb els monos posats. QUINA FILA.
Doncs ja veieu, amb les caixes alienes i amb les meves, ja tenia una quantitat suficient per un principiant. Als pocs mesos vaig esbrinar que les caixes que fins ara havia estat cuidant, eren d'un veí de Navarcles que havia mort i per això havia trobat l'apiari en aquell estat. Al cap de poc temps, la vídua es va vendre les caixes, juntament amb un centenar d'arnes més. SNIFFFF

Autor: Ferran Argilés.