ANTONIO BARÓN GIMÉNEZ

El nostre apicultor savi és l’Antonio Barón Giménez, una persona afable que va néixer l’any 1928 a Mont-roig del Camp, tot i que la major part de la seva vida l’ha passat a Tremp. L’Antonio quan parla d’abelles, la seva veu delata la gran passió que té per aquest món.

L’amor per les abelles prové d’una tradició familiar? En part sí, doncs un oncle meu en tenia i a casa sempre n’havíem tingut, d’unes 40 a 50 arnes antigues, d’aquelles de suro o canya, i més endavant de fusta fetes per nosaltres mateixos.

A quina edat va començar a tenir abelles? Als 13-14 anys vaig començar a cuidar les abelles, i tenia de companys gent de fora de la família. Recordo que la mare em renyava perquè tornava a casa ben inflat de totes les picades que m’havien fet.

Com era la seva explotació apícola en aquells moments? L’apicultura i la vida en general estava molt endarrerida, i la gent s’ajudava en les tasques del camp. Recordo que compartíem l’esforç de la feina i també el transport de les arnes, ja que jo no tenia vehicle.

L'Antonio Barón ens mostra un quadre amb reialeres

I vostè com apicultor, com treballava? Jo vaig arribar a tenir 300 arnes Layens com a màxim. Practicava la transhumància i portava les meves abelles a la Vall Fosca, a Capdella, on encara hi tinc molts bons amics. Avui ja estic retirat, i només tinc 10-12 arnes per matar el cuc, i per tenir mel per mi i per la meva família.

Quina gran diferència hi ha entre l’apicultura dels seus inicis i l’apicultura que es practica avui dia? Jo crec que avui dia els apicultors tenen poca cura de les abelles, fins i tot diria que els falta sensibilitat. La gent d’avui han perdut el romanticisme d’aquella feina. Avui els apicultors són individualistes i en general crec que falta molta serietat i rigor.

Quina cosa el meravella més de les abelles? Les abelles ens ensenyen moltes coses i de fet les cultures antigues del món ho tenien molt clar. Els egipcis, els grecs i els romans les respectaven, doncs veien que les abelles sabien fer coses que els humans mai podrem fer.

Un secret de les abelles que només vostè sap? Recordo que jo era capaç d’estirar-me davant de la piquera durant 2 o 3 hores, i les observava atentament com vigilaven la porta de casa seva. Fins i tot els pintava l’esquena amb un pintaungles i així podia reconèixer-les quan feien un canvi de guàrdia.

Una anècdota, un fet curiós que li ha passat treballant amb les abelles. Relacionat amb el que et deia abans, quan les abelles vigilen la seva porta, jo he observat que no controlen igual a totes les abelles, doncs les que arriben carregades de nèctar les deixen entrar ràpidament, en canvi les curioses o que no porten càrrega són expulsades.

Si pogués, quina pregunta faria a les abelles? Jo els hi preguntaria moltes coses, però sobretot els hi donaria un consell i seria que vigilessin l’home i els llocs on les porten, doncs hi ha moltes flors enverinades i llocs contaminats que els hi poden fer molt de mal.

Pren mel cada dia? Cada dia sens falta, jo i la meva dona ens agrada molt. La prenem amb el te, les infusions i els pastissos que la meva dona fa. He intentat fer licor de mel, però no m’ha sortit gaire bé. A casa un pot d’un kg ens dura un parell de setmanes.

Un consell per als apicultors catalans? Jo els diria que comencin a poc a poc, amb unes 10 arnes n’hi ha prou. A més que recordin que en aquest ofici no es sap mai tot i que la formació és molt important. Que facin bons tractaments i que desinfectin bé el material.

Una frase per acabar:

“apicultors, cuideu les vostres abelles com si fossin de la vostra família”

Autor: Redacció d'Ecolluita