Vostè, consumidor espanyol, no se n'adonarà, però de cada quatre quilos de mel que s'envasen a Espanya —sigui per a consum domèstic o industrial— almenys un ve de la Xina. El mercat espanyol demanda 30.000 tones i se n'importen 30.511 tones, un 58,2% vénen del país asiàtic. El que més preocupa el sector ja no és el volum, sinó el fet que, en qüestió d'una dècada, s'hagi multiplicat per deu. Els productors xinesos s'han convertit en els principals protagonistes del mercat espanyol de la mel i han expulsat del negoci proveïdors històrics com l'Argentina, que actualment només comptabilitza vendes testimonials.I la mel espanyola? Espanya és, amb diferència, el productor europeu més gran de l'edulcorant natural, amb 34.000 tones a l'any, al voltant del 15% del total comunitari. Tot i això, la qualitat del producte espanyol -derivat de l'enorme varietat de flors d'Espanya i del clima- fa que estigui molt demandat en altres països de la regió com França, Alemanya o el Regne Unit, que s'emporten al voltant de 20.000 tones. En conseqüència, per suplir la resta de la demanda els envasadors i industrials espanyols recorren a les importacions, i la Xina és el productor mundial més gran de mel, amb 450.000 tones el 2012, segons la FAO.
Fins aquí tot correcte. Però el mapa de l'abella a tot el planeta està canviant. El sector a Espanya, amb uns 2,7 milions de ruscs i més de 25.000 apicultors, ha reduït en més d'un 40% la seva producció els dos últims anys, fonamentalment pels problemes derivats del canvi climàtic, així com d'altres amb què els apicultors diuen ja s'han acostumat a conviure, com la varroa (un àcar que es penja de les abelles i les debilita fins a matar ruscs sencers), l'efecte negatiu dels herbicides i pesticides o, darrerament, la vespa asiàtica.
El que preocupa el sector és que aquests problemes no han aturat la progressió del mercat xinès. "Els problemes afecten tots els països, amb descensos a la producció", assenyala Ángel Díaz, responsable del sector apícola de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG). “És per preguntar-se per què mentre tots els països baixen la seva producció, la Xina és una màquina de posar els seus productes al mercat i desplaçar la resta. És una situació preocupant i l'hem denunciat reiteradament a Brussel·les”.
Davant d'uns costos de producció a Espanya que van des dels 2,40 euros el quilo a més de cinc euros, segons el tipus, l'edulcorant del país asiàtic arriba al mercat al voltant d'1,40 euros el quilo, tot comptabilitzant un aranzel del 17% ad valorem . Això ha portat la indústria a pràcticament paralitzar les compres de mel espanyola: segons han denunciat les organitzacions (UPA, ASAJA i COAG) i cooperatives agràries, el que volen els productors i envasadors és rebaixar el preu al voltant de dos euros el quilo, més semblant al de l'edulcorant importat.
El baix cost del producte xinès porta el sector espanyol a sospitar: els productors opinen que, tot i tenir en compte els salaris menors, és impossible per als xinesos vendre mel pura d'abella —encara menys, mel que s'ajusti als estàndards espanyols— a aquest preu. Díaz no va per les branques a l'hora de denunciar el que, per a ell, és el motiu de l'èxit del país asiàtic: “Entenem que una part de la mel procedent de la Xina no compleix els estàndards de qualitat i seguretat alimentària per l'ús d'antibiòtics i insecticides prohibits a la UE, cosa que ja suposa una competència deslleial”, afirma. "Però a més, perquè entenem que una altra part del que s'importa com a mel en realitat és un xarop d'arròs, sotmès posteriorment a un procés industrial que podem demostrar".
És una acusació seriosa, però el país asiàtic té uns antecedents preocupants. El 2013, la policia va confiscar a la província de Chongqing 45 cubs de mel falsa feta d'aigua, sucre, colorant i alum d'alumini com a clarificant. Al febrer d'aquest any, Dinamarca va descobrir com una empresa del país havia importat mel xinesa que no era tal. La mateixa Comissió Europea —que va prohibir les importacions entre el 2002 i el 2004— pressionada pels productors, va obrir a finals de l'any passat una investigació que, en un estudi preliminar amb més de 2.200 mostres a 30 països (els Vint-i-vuit, Suïssa i Noruega), va descobrir que un 6% de la mel que es venia com a tal estava adulterada amb sucre en major o menor mesura.
Perilla la reputació
La indústria, per la seva banda, coneix la reputació de la mel xinesa i afirma que la sotmet a un escrutini més conscienciós. Tot i que reconeix que probablement no sigui la de més qualitat del mercat, considera que té els estàndards de qualitat exigibles. Els productors denuncien que la indústria està barrejant mel procedent de la Xina amb l'espanyola, cosa que, en cas de frau, pot danyar tot el mercat nacional i, el que és pitjor, acabar amb el prestigi de l'edulcorant espanyol que es ven al exterior.
La legislació no hi ajuda. Mentre alguns països, com Itàlia, exigeixen que els distribuïdors expliquin l'origen del producte que venen país per país, Espanya es conforma (amb el beneplàcit de Brussel·les) amb què s'indiqui si les mels que es venen vénen de dins o de fora Unió Europea. Per als apicultors aquest va ser un cop baix contra la producció i contra els consumidors, que no saben què estan adquirint. Des de l'Administració, d'altra banda, es refien de la bona feina de les indústries i dels seus controls.
Per recolzar el sector, Brussel·les acaba de donar llum verda a un pla nacional que atorgarà 17 milions d'euros (que poden arribar a 33 milions) en ajudes al sector fins al 2019. Però, a banda d'ajudes, els apicultors demanen claredat i transparència.
El Pais
.png)
