VAL LA PENA ASSOCIAR-SE?

 

Avui dia, el mapa apícola català es troba tremendament fragmentat, amb 5 associacions apícoles, una cooperativa apícola, diferents agrupaments i col·lectius d'apicultors ecològics i apicultors hobbistes que fan la guerra pel seu compte... i la meva pregunta és: per què? 

La meva experiència com a ex-associat m'ha fet veure que tothom vol manar i com es diu vulgarment, volen remanar les cireres i marcar paquet davant de l'administració. Durant molt de temps, les grans associacions d'apicultors havien estat profundament renyides, zeloses unes de les altres, disputant-se l'honor de ser l'associació amb més arnes o amb més socis, i amb l'única finalitat de posseir més poder recaptatori i aglutinador de subvencions. I d'aquí rau el mal, les subvencions, ditxoses ajudes que afavoreixen aquell que més malament fa les coses, i que no és altre que el mal anomenat professional apícola.

Els apicultors professionals reben aquesta denominació en el moment que disposen d'una cabanya apícola que supera les 150 arnes, límit que els otorga un ventall de privilegis damunt la resta d'apicultors minoristes. I jo em pregunto: a canvi de què? De més producció? De més dedicació? De més passió?... Res de tot això, a canvi de més vagueria, deixadesa i mala praxis, que és l'únic que saben fer aquells que es plantegen tenir abelles només pel fet de cobrar a tan la peça. Aquests són els individus que estan matant el nostre ofici-afició, aquests són també els que negocien amb l'administració i adeqüen els pactes i normatives a la seva conveniència i que després expliquen als associats amb cara de resignació, tot fent veure que és el DAAM els dolents de la pel·lícula i que ells han fet el que han pogut.

I què ens queda de tot plegat? Doncs agrupaments d'apicultors malavinguts, barallats els uns amb els altres, i que busquen el benefici immediat, sense practicar un apicultura on l'abella sigui la protagonista i els seus productes apícoles la culminació d'un èxit simbiòtic.

I què podem fer els hobbistes - minoristes? Abandonar les subvencions, deixar de donar cobertura als mesquins que ens volen governar i passar a ser independents, tot practicant una apicultura sostenible que oferirà el millor producte possible als nostres clients més pròxims. Animo a tothom que es reveli contra aquells que mai ens han tingut en compte i que ens tenen oblidats i ens menyspreen, Existeix una altra forma de fer apicultura i jo us animo a participar-hi.

Rafel Jofresa (Abellaire)

  foto:telegraph.co.uk

Més

JAUME SAÑÉ I PONS

Apicultors ecològics? I que no ho és l’apicultura, una pràctica ecològica? Això és el primer que em va passar pel cap quan vaig sentir a parlar per primera vegada del tema. Pensava, és clar, en aquells ruscs antics en què per treure la mel calia destruir la bresca… Ara sembla tot molt més fácil i menys estressant per les abelles… però no, ben mirat no és així, està clar. I la veritat és que ja era hora que algú s’adonés que una abella també és un ésser viu, que es pot trobar bé o malament, que pot viure de gust o treballar amb estrés, que pot tenir qualitat de vida o vida de poca qualitat… ben bé com nosaltres, al cap i la fí, que sóm uns altres éssers vius, tant diferents i tant semblants, a l’hora, a les abelles i als altres animals. Celebro, doncs, que la iniciativa de l’apicultura ecològica vagi endavant. Us dóno el meu suport i us ofereixo la meva col•laboració fins allà on pugui arribar. En bé de les abelles i de nosaltres mateixos; amb iniciatives com aquesta tots en sortim beneficiats.

Gràcies, companys

Autor: Jaume Sañé i Pons - Naturalista.

Qui és Jaume Sañé?

Nascut l'onze de setembre de 1961 a Taradell, Osona, Jaume Sañé i Pons es va interessar per l'entorn natural des de molt petit. El 1980 va ingressar a la Facultat de Biologia, on va començar a estudiar la carrera, però aviat es va decantar per la divulgació, primer de tot en diaris locals i comarcals, i més endavant en mitjans nacionals.

Com a fotògraf de natura compta amb un arxiu d'unes 40.000 fotografies de fauna, flora i medi ambient, sobretot de Catalunya, però també dels 45 països del món que ha visitat, moltes d'elles publicades en llibres i enciclopèdies especialitzades.

És autor dels llibres "Bestiari de Catalunya", "El llibre dels bolets", "Espais naturals de Catalunya", "Osona salvatge" i "Guia d'estiu dels espais naturals", i de centenars d'articles a diversos mitjans de comunicació. Treballa en el món de la televisió a nivell nacional des de l'any 1984, sempre en temes de divulgació de natura.

El 1998 va començar a col·laborar a TV3 en el programa "El medi ambient", on ha treballat en més de dos-cents reportatges emesos fins al moment, i on col·labora encara actualment.

Més

HOLA API-BLOGGERS

Primer de tot felicitar públicament a l'Esteve Miràngels per haver tingut la iniciativa de crear aquest blogg. Només dir-vos a tots/es que vingueu a Talamanca el dia 30 de gener, que ens mou la il.lusió per l'apicultura ecològica a Catalunya, cadascú posant el seu granet de sorra.

Salut

Autor: Jaume Cambra

Més

MARIANO HIGES PASCUAL

Pregunta de l'Esteve Miràngels, veterinari d'abelles: "seria possible que amb una apicultura més respectuosa amb l'abella, o sigui a partir d'una apicultura no intensiva i ecològica, els casos del síndrome del desabellament fossin menys abundants en la seva prevalència?"

Resposta d'en Mariano Higes: "ES UNA BUENA PREGUNTA. COMO TODA EXPLOTACIÓN GANADERA, CUALQUIER PRÁCTICA ENCAMINADA A DISMINUIR EL STRESS PRODUCTIVO DISMINUYE EL EFECTO DE CIERTAS PATOLOGÍAS RELACIONADAS CON ÉSTE. EN EL CASO DE LAS MICROSPORIDIOSIS, PRODRÍA MITIGAR SU EFECTO, PERO NO ELIMINARLAS. LO QUE SERÍA NECESARIO SERÍA ESTABLECER UN SISTEMA SANITARIO INTEGRAL DE CONTROL QUE OBSERVARA LA PROFILAXIS, EL MANEJO Y LOS TRATAMIENTOS EN CASOS NECESARIOS."

Pregunta de l'Esteve Miràngels: "a Catalunya s'està impossant la moda de la utilització del Checkmite per lluitar contra la varroasi, i nosaltres voldríem saber si aquest organofosforat pot empitjorar de rebot la supervivència de l'abella i augmentar els residus en cera i mel?"

Resposta d'en Mariano Higes: "EL CHECKMITE COMO CUALQUIER MEDICAMENTO VETERINARIO EN EL MERCADO, BIEN UTILIZADO I RESPETANDO SU POSOLOGIA ES MÁS SEGURO QUE CUALQUIER TRATAMIENTO ARTESANAL. LO QUE SI ES CONVENIENTE ES ROTAR LAS MOLÉCULAS ACARICIDAS, AL MENOS CADA DOS AÑOS Y RESPETAR ESTRICTAMENTE SU POSOLOGÍA, RENOVAR LOS CUADROS DE CRÍA Y TRATAR LEJOS DE LOS PERÍODOS DE MIELADA"

Pregunta de l'Esteve Miràngels: "com a veterinai estic d'acord amb la seva afirmació... encara que de totes maneres el Checkmite és un organofosforat, i pot tenir conseqüències bastant negatives per a la cria, i la colònia de les abelles pot veure alterada el seu recanvi generacional, sobretot durant la tardor, període especialment important ja que ens interesa tenir una població d'abelles forta per a resistir amb garanties els mesos d'hivern. No creu vosté que la utilització d'aquest producte pot representar un entrebanc en el retorn a l'activitat per a les abelles envers l'arrencada de la primavera?"

Resposta d'en Mariano Higes: “EL CHECKMITE, COMO CUALQUIER OTRO MEDICAMENTE VETERINARIO EXISTENTE EN EL MERCADO, BIEN UTILIZADO RESPETANDO LA POSOLOGÍA, ES MÁS SEGURO QUE CUALQUIER TIPO DE TRATAMIENTO ARTESANAL. LO QUE SI ES CONVENIENTE ES ROTAR LAS MOLÉCULAS ACARICIDAS, AL MENOS, CADA DOS AÑOS, Y RESPETAR ESTRICTAMENTE LA POSOLOGÍA. Y RENOVAR LOS CUADROS DE LA CÁMARA DE CRÍA. TAMBIEN TRATAR LEJOS DE LOS PERIODOS DE MIELADA.”

Pregunta de l'Esteve Miràngels: "alguns apicultors volen saber l’eficàcia del tractament amb àcid oxàlic i sobretot referent a la moda d’utilitzar vaporitzadors per la piquera. L’aplicació amb aquest mètode de l’oxàlic genera un núvol que recobreix tot l’interior de l’arna i les abelles amb una fina capa de cristalls d’àcid oxàlic. Quina opinió li mereix l’oxàlic i quin dels seus mètodes d’aplicació aconsella?”

Resposta d'en Mariano Higes: “YO HE EXPERIMENTADO CON ESTOS VAPORIZADORES DE ÁCIDO OXÁLICO...Y REALMENTE LA EFICACIA ES INFERIOR SIEMPRE A LA QUE SE CONSIGUE APLICANDO EL ÁCIDO OXÁLICO EN GOTEO (DISUELTO EN JARABAE DE AGUA : AZÚCAR).

TEN PRESENTE QUE EL ÁCIDO OXÁLICO ACTUA SOBRE VARROA, NO SOLO POR CONTACTO DIRECTO, SINO TAMBIÉN VÍA SISTÉMICA. ESTO ES, LA ABEJA CONSUME PARTE DEL JARABE CON ÁCIDO OXÁLICO, QUE PASA A SU HEMOLINFA Y LLEGA POSTERIORMENTE A LA VARROA CUANDO SE ALIMENTA DE ESTA HEMOLINFA.....

OS QUIERO DAR ALGUNOS CONSEJOS PARA UTILIZAR EL ÁCIDO OXÁLICO, YA QUE APLICADO FUERA DE SU MOMENTO ÓPTIMO O A DOSIS ALTAS, PUEDE RESULTAR TÓXICO PARA LAS ABEJAS. NUNCA DEBE DE DARSE UNA DOSIS TOTAL DE ÁCIDO OXÁLICO A UNA COLONIA DE ABEJAS SUPERIOR A 3 GRAMOS. LO MEJOR ES DAR UNA PRIMERA DOSIS DE 1,5G DISUELTA EN 50 ML DE JARABE Y GOTEADO SOBRE LAS ABEJAS, REPITIENDO EL TRATAMIENTO A LAS TRES SEMANAS. SIEMPRE ES MÁS EFICAZ CUANDO NO EXISTE CRÍA. NUNCA DEBEN DE GOTEARSE LAS ABEJAS CON TEMPERAUTRAS INFERIORES A LOS 12-15ºC Y NUNCA SI SE PREVEEN HELADAS NOCTURNAS. NO APLICAR AL FINAL DE LA PRIMAVERA Y DURANTE EL VERANO, SIENDO EL MEJOR MOMENTO EL OTOÑO.”

Autor: Mariano Higes - Veterinari d'abelles i Assessor d’Investigació del Centre Agrari de Marchamalo (Guadalajara)

Més

ANTONIO GÓMEZ PAJUELO

"Moltes gràcies per la vostra invitació a participar en el vostre blog. He fet una visita ràpida i us he de donar l’enhorabona per la feina desenvolupada.
Actualment estic una mica malament de temps, pero espero desenredar-me i enviar-vos alguna cosa.
Enhorabona i ànims, que de feina sempre ni haurà per fer

Ben cordialment, Antonio"

• 
  
  Esteve Miràngels li pregunta: "A Catalunya s'està imposant la moda d'utilitzar el Checkmite per lluitar contra la varroa. Nosaltres, com apicultors ecològics que som, veiem amb preocupació la utilització d'un organofosforat degut a la possibilitat de deixar residus en cera i mel. A més pensem que aquesta pràctica pot debilitar l'abella i augmentar encara més la incidència del síndrome del desabellament. Què en penses?"

• 
  
  Antonio Gómez Pajuelo contesta: " Creo que tienes razón. Los residuos de organofosforados en cera son, para un grupo de personas entre los que me incluyo, junto con varroa y las malas floraciones de otoño, los factores que generan la desaparición de colmenas en España y en otros paises. Puedes mirar las presentaciones de la última reunión del MARM sobre este tema, diciembre 2008, en su web. http://www.mapa.es/app/Miel/documentos/API06_001.pdf
  Los residuos de organofosforados(8 veces más tóxico para las abejas que el fluvalinato) están por encima de la DL50 en algo más del 30 % de las ceras analizadas en Apinevada. De la cera hay una trasmisión al polen almacenado. Las colmenas con altos niveles de residuos de acaricidas en el polen almacenado tienen, con certeza estadística, según los trabajos que hemos realizado en Salamanca con Apinevada y que están en prensa, una muy baja supervivencia de la cría, inferior al 50 %, por lo que sus posibilidades de renovar población en otoño para pasar el invierno son escasas.

• 
  
  Esteve Miràngels pregunta:"quin tipus de tractaments ecològic és el millor i quin seria el mètode d'aplicació més adequat?"

• 
  
  Antonio Gómez Pajuelo contesta:"Respecto al mejor tratamiento biológico contra varroa depende, en primavera y otoño con temperaturas entre 15 y 30 ºC el timol; con calor de verano el fórmico en esponjas de floristería, y sin cría el oxálico sublimado; y según Delaplane, eso no lo he probado, la lucha integral de fondo de rejilla o barras + reinas seleccionadas por su conportamiento higiénico contra varroa (VSH)."

Autor: Antonio Gómez Pajuelo - LLicenciat en Cièncias Biològiques, Universitat Complutense de Madrid. Col·legiat nº 00653-C

Més