Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DIVULGACIÓ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DIVULGACIÓ. Mostrar tots els missatges

14 de maig 2024

01 de desembre 2021

LES ABELLES VAN A L'ESCOLA

 
Un total de 24 centros escolares de Educación Infantil y Primaria de la ciudad de València participan en la campaña "Les abelles van a l’escola", que lleva a cabo el Ayuntamiento a través de la Concejalía de Ecología Urbana, junto con el Observatorio Municipal del Árbol (OMAV). Tal como ha explicado el vicealcalde y concejal de Ecología Urbana, Sergi Campillo, “a través de este proyecto, pretende acercar a los niños y niñas más pequeños al mundo de las abejas para concienciarlos y sensibilizarlos en la defensa de estos insectos tan necesarios y beneficiosos para las personas y para el ecosistema, por medio de la realización de diferentes talleres adaptados a los diferentes niveles escolares”.

cadena ser

14 d’agost 2021

ELS 10 INSECTES QUE ENS PIQUEN A CATALUNYA

 

Els animals que ens poden picar a Catalunya són bàsicament els artròpodes, bestioles invertebrades formades per un esquelet extern, amb el cos segmentat i les extremitats articulades. N’hi ha dues classes: els aràcnids i miriàpodes (artròpodes de més de 6 potes), i els insectes, que són la classe predominant dels artròpodes: uns invertebrats amb sis potes i dos parells d’ales membranoses, a excepció de les mosques que en tenen un únic parell i les formigues, que no en tenen.

Comencem amb els insectes, i en una pròxima entrega us parlarem dels aràcnids.

Dípters: mosquits, tàvecs i mosques

Els que tenen un sol parell d’ales són els anomenats dípters, fet que els distingeix d’altres insectes alats. En aquesta classe s’hi inclouen els mosquits, els tàvecs i les mosques.

Els mosquits

Mosquit significa mosca petita. No totes les espècies de mosquits piquen. Els que ho fan, especialment, són el mosquit comú (Culex pipiens) i el mosquit tigre (Aedes albopictus). Piquen els mosquits femella perquè necessiten la sang (proteïna) per produir ous, i poden picar diverses vegades. En canvi, els mascles no piquen, tenen una funció purament sexual i viuen molt poc, entre dos i tres dies. Les principals malalties que podrien transmetre els mosquits són el dengue, la zika, el chikungunya i la febre groga, habituals en els països tropicals. En canvi, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no hi ha proves que la Covid-19 o la sida es pugui transmetre per mitjà de mosquits.

El mosquit comú és una espècie nocturna que s’orienta bé en la foscor i localitza les seves víctimes gràcies a la respiració i la suor. Són els que entren a la nostra habitació i ens desperten a la nit pel soroll que fan.

El mosquit tigre és un nouvingut a Catalunya. És d’hàbits diürns. A la península ibèrica es va detectar per primera vegada l’any 2004, a Sant Cugat. Es distribueix per tota la costa mediterrània i cap a l’interior, i s’ha establert en regions de França i Itàlia. Els efectes de la seva picada són una mica més dolorosos que la del mosquit comú.

A causa de la globalització i el canvi climàtic les espècies de mosquits ampliaran la seva àrea de distribució i es preveu una possible arribada de noves espècies com el mosquit de Corea, el mosquit de la febre groga i el del Japó.

Els tàvecs i les mosques

Les mossegades dels tàvecs i les mosques produeixen protuberàncies doloroses amb sensació de formigueig que poden convertir-se en butllofes.

Els tàvecs freqüenten a les zones muntanyoses i humides, particularment on hi hagi animals grossos com equins i vaques, i durant les hores de màxima insolació a l’estiu es mostren molt actius. Les persones afectades senten un dolor intens, que és degut a les robustes peces bucals, i la saliva injectada provoca una inflamació intensa i pruriginosa al voltant de la picada. Les espècies de tàvecs del nostre país s’agrupen en 3 gèneres: els Tabanus, els Chrysops, i els Haematopota.

La mosca negra és un insecte diürn les picades del qual són força doloroses i poden sagnar lleugerament. A Catalunya no són gaire freqüents, però de vegades apareixen massivament, en especial a l’aire lliure, en zones agrícoles i ramaderes. Les espècies més comunes són Simulium intermedium i Simulium ornatum.

Hemípters: la temuda xinxa

Un altre grup d’insectes que ens piquen són els que tenen una part de les ales anteriors dura i una altra de membranosa. L’ordre dels hemípters inclou les xinxes. Aquests són xucladors nocturns de sang, l’espècie més habitual és la xina domèstica (Cimex lectularius). De dia s’amaga entre els llençols, plecs de roba i esquerdes de fusta. Si s’esclafen, emeten un líquid pudent. La picada té una petita marca dura de color blanc, i produeix una picor suau que pot durar unes hores. Es recomana no rascar-se, l’ajuda d’un antihistamínic la reduirà.

Sifonàpters: l’odiada puça

Els que s’alimenten de sang dels seus hostes, ectoparàsits de mamífers i aus són els anomenats sifonàpters, que inclouen les puces, i curiosament no tenen ales sinó que salten. La femella quan s’alimenta de la sang és quan diposita els ous sobre l’hoste (mamífers i aus). Ocasionalment piquen els humans i és habitual que ho facin a l’alçada dels turmells i cames. Les picades causen un punt hemorràgic envoltat de taques vermelles urticants causades per la inoculació de la saliva de la puça.

Himenòpters: mandíbules poderoses

Els que posseeixen un aparell bucal mastegador, amb unes mandíbules poderoses, són els himenòpters, i en formen part les formigues, les abelles, les vespes i els borinots. Aquestes picades solen provocar un intens dolor acompanyat d’inflamació i coïssor que pot arribar a durar unes hores. La picada és una taca vermella amb un punt blanc al centre.

L’abella de la mel (Apis mellifera)

És clau per a l’apicultura arreu del món. Les abelles tenen un fibló dentat en forma d’arpó. Quan l’abella pica part de l’aparell digestiu es desprèn i per això posteriorment l’abella es mor. Per això només pica en cas de necessitat extrema, com ara la defensa del rusc. Diuen que l’abella és dels animals més antics, va aparèixer abans que els humans. Si pica a un altre insecte no es mor, de manera que els humans són els principals enemics de l’abella. En cas de picada, es recomana retirar el fibló sense pressionar. El problema és quan es produeixen picades múltiples per l’abatiment d’algun rusc, on elles tenen tendència a picar qualsevol animal en moviment. En el cas que es produeixin reaccions anafilàctiques, cal acudir immediatament a un servei d’urgències. 

Les vespes

Prefereixen marxar abans que atacar els humans, però ataquen per defensar el seu niu fins el final. Hi ha diverses espècies de vespes, la vespa comú (Vespula vulgaris), la vespa europea (Vespa crabro), la vespa punyal (Megascolia maculata), entre d’altres. I la recent arribada vespa asiàtica (Vespa velutina), que té una coloració més fosca respecte de les altres. Les vespes no piquen sinó que mosseguen, i ho poden fer diverses vegades. També piquen quan deixen anar el fibló però, a diferència de les abelles, no es desprèn. 

Els abellots o borinots

Del gènere Bombus, l’espècie més habitual és Bombus terrestris. Les colònies de borinots s’agrupen en menys individus que les de les abelles, i poden volar a temperatures més baixes. Són molt bons pol·linitzadors de tot tipus de plantes i fan mel però no tanta quantitat com les abelles. També tenen un fibló per picar però no l’utilitzen tant.

Les formigues

Hi ha una gran varietat d’espècies de formigues. Les més habituals al nostre país són la formiga segadora (Messor sp.), la formiga roja (Formica sp.), el cuallevat o formiga dels arbres (Crematogaster scutellaris), i les petites formigues de les cases, espècies com Lasius niger i  Iridomyrmex humilis. Les formigues ataquen i es defensen per mitjà de mossegades. Algunes espècies també piquen i injecten o polvoritzen substàncies com l’àcid fòrmic.

Lepidòpters: la fastigosa eruga

El grup de les papallones diürnes i nocturnes són els lepidòpters. L’erugua de la papallona més perillosa per la seva picada és la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) en el seu estat larvari. Les erugues tenen coloracions vermelloses amb un gran nombre de pèls urticants als laterals del seu cos. Els pèls produeixen al·lèrgies i irritacions a la pell i poden, fins i tot, provocar la mort per intoxicació en cas d’ingesta.

Consells per a les picades

Quan ens pica algun insecte, el més habitual és que la inflamació i la picor desapareguin en unes hores o uns dies, sense la necessitat de cap tractament específic. Tot i això, de vegades convé algun tractament addicional. Les mesures bàsiques en cas de picada són:

Rentar la pell amb aigua i sabó sense trencar les butllofes en el cas que se n’hagin format.

Aplicar fred al lloc de la picada per calmar el dolor i la inflamació. Es pot aplicar gel uns 10 minuts, esperar un 10 minuts i seguir aplicant.

Desinfectar la zona amb desinfectants que no colorin la pell.

Evitar rascar-nos, si és possible.

Aplicar algun preparat amb amoníac, crema tòpica, analgèsic i/o antihistamínic oral.

Per prevenir de les picades, un dels mètodes és l’ús de repel·lents d’insectes. Es recomana vestir roba poc vistosa que cobreixi tot el cos, evitar els perfums i col·locar mosquiteres.

el món

10 d’abril 2021

MEMÒRIES D'UNA ABELLA

 

El meu nom és Esteve Miràngels i Feixas i sóc llicenciat en Ciències Veterinàries per la UAB des de l'any 1994. Com a veterinari estic especialitzat en apicultura, exercint com a consultor i tècnic apícola des del 1998. Durant tots aquests anys he compaginat la meva activitat clínica amb l'assessorament de múltiples associacions apícoles de Catalunya, Andorra i les Illes Balears. Actualment em dedico a la divulgació apícola i a l'assessorament de petits apicultors que aposten decididament per una apicultura sostenible i ecològica.

Encàrrec del llibre

Si estàs interessat en aquest llibre, pots sol·licitar-lo per telèfon o correu electrònic i te'l faré arribar per correu postal.

Tel: 677029675

Email: veterinari@apicesteve.cat


07 de març 2021

ESTIMEM L'ABELLA



Estimem l'abella des del seu coneixement anatòmic, morfològic, fisiològic, patològic, productiu... i tot el que faci falta pel seu benestar com espècie de protecció especial.

Dibuix: Tavi Algueró

14 de novembre 2018

ELS TRESORS DE LES ABELLES



La relació de les abelles i les flors és molt estreta i antiga. Durant la xerrada buscarem els seus orígens i l’evolució conjunta que s’ha produït en els darrers milions d’anys. El resultat és la mel i el pol·len, dues recompenses a l’esforç que fan les abelles quan pol·linitzen les plantes. 

En la segona part de la matinal parlarem dels altres productes de les abelles, el pròpolis, la gelea i el verí. Tots ells tenen una important vessant social, doncs dins la colònia de les abelles desenvolupen una important tasca, ja sigui desinfectant, nutricional o defensiva. 

18 de març 2016

ECOCOLMENA

Me presento, soy Natalia, bióloga  y apicultora amante de la naturaleza en general y del deporte en el medio natural. Soy una emprendedora que no puede parar quieta. Estoy interesada en temas de conservación y diversidad, investigación y educación ambiental entre muchas otras cosas.

Mi colmenar pequeño pero en crecimiento, está en un pueblo llamado Icod de los Vinos, en el noroeste de la Isla de Tenerife, Islas Canarias. Es un lugar único en su flora y clima. Las abejas están rodeadas de flores silvestres y la mayoría endémicas de la isla. Estaré encantada de conocerte e intentaré aportarte todo lo positivo que esté en mis manos.

Contacto
Natalia Díaz ☏ (+34) 616 504 811

29 de febrer 2016

MUVAMEL


MUVAMEL (Museu Valencià de la Mel) tiene 360 metros cuadrados de exposición con diferentes espacios: una sala de exposición permanente, con una escenografía especialmente creada para conocer la historia y la evolución de la apicultura en nuestra sociedad, una sala de audiovisuales, una área de Juegos interactivos, una sala de talleres y una tienda especializada en productos apícolas y derivados del trabajo de las abejas.

La exposición, con grandes paneles explicativos, objetos, útiles,.. está dividida en siete apartados: historia de la miel, abejas, la cosecha de miel, el tratamiento de la miel, los productos, la apicultura en el mundo y en Montroi y los problemas de la apicultura.

En la sala audiovisual se proyecta el vídeo Els homens que parlaven amb les abelles (Los hombres que hablaban con las abejas), realizado por Eloi Càrcel (Sueca, 1970) y en el que tres apicultores -Ramón Soldado, Vicent Escrivá y Jaume Moreno- muestran el proceso de recolección y preparación de la miel.

Este nuevo centro de divulgación de la miel dirigido por Carles Galletero admite tanto visitas individuales como vistas de grupos escolares o grupos de adultos.

Api Cultura Iberica

25 de juliol 2015

18 de juliol 2015

FESTA DEL TRENQUEM EL CUC


Des de fa més de 25 anys i de forma ininterrompuda, el programa trenquem el cuc copsa setmanalment el pols de la pagesia del nostre país. Amb corresponsals a les quatre demarcacions, Trenquem el Cuc és un programa fresc que analitza des dels preus agraris a la metereologia, passant per la cultura popular o les curiositats de la gent del camp. Trenquem el Cuc ha estat guanyador de diversos premis al llarg de la seva trajectòria. 
  • Nom: Trenquem el Cuc
  • Emisora: Ràdio Olot
  • Horari: Dissabte de 7 a 9.
  • Presentador: Josep Guix
  • Telèfon directe: 972 26 04 62
  • Correu: elcuc@radiolot.cat
  • Twitter: @trenquemelcuc
La gran família del programa la capitaneja Josep Guix des dels seus inicis. Més de 40 persones col·laboren d’una forma o altra en aquest espai, un dels veterans i més emblemàtics de la història de Ràdio Olot. Entre els seus col·laboradors hi trobem l'Esteve Miràngels, veterinari d'abelles, que mensualment dedica una estona del programa a fer divulgació del fantàstic món de les abelles, així com per donar consells productius i sanitaris als potencials oients apicultors. 

Aquest proper dissabte 18 de juliol es durà a terme la seva festa anual, tot coincidint amb el final de la temporada radiofònica. Es farà concretament a Espinavell i entre els seus actes destaca una caminada popular i un dinar de germanor. 


Bon estiu a tots!

11 d’abril 2015

DÓNA LA CARA PER LES ABELLES

Girona, temps de flors 2015


El disseny de la nostra instal·lació consta d’un rusc d’abelles gegant, acompanyat d’abelles i flors tot escenificant el traball laboriós d’aquests insectes. Cada abella serà personificada amb la cara de cada participant.

Les abelles s’alimenten del nèctar de les flors, però des de l’any 2006 els apicultors s’han adonat que les abelles estan desapareixent a Europa, Estats Units i altres zones del món. 

Les conseqüències d’aquestes pèrdues poden ser desastroses ja que aquest petit insecte té un paper essencial i únic en el desenvolupament de molts cultius.

Podem perdre totes les plantes que les abelles pol·linitzen, tots els animals que s'alimenten d'aquestes plantes i així successivament en la cadena alimentària. 

Les pèrdues dels camps de flors, el paràsit varroa, el canvi climàtic i l’ús de pesticides són les raons de la mort anticipada de les abelles. Aquest fet es coneix com a Síndrome de Despoblació de Colònies (Colony Collapse Disorder).

Aquesta creixent taxa de mortalitat de les abelles, ens ha inspirat a dissenyar una instal.lació per fer ressò d’aquest problema. Pretenem informar i prendre consciència de la qüestió que tots tenim davant i que tard o d’hora ens acabarà afectant si no prenem mesures.

Aquest any animem a participar... tens temps fins el 17 d'abril. COM?

Per desenvolupar el projecte i per tal que aquest agafi forma, necessitarem que ens enviïs una fotografia de la teva cara, i així poder incloure tantes abelles com sigui possible en el projecte.
1 participant=1 abella.

• 1er pas:  Fes una foto de la teva cara. Sigues lliure de posar la cara que et vingui de gust: pots riure, pots posar cara de sorpresa, pots fer un llengot… però intenta que sigui una foto frontal.
 
• 2on pas: enviar la foto a  temps.flors@gmail.com amb el nom corresponent a cada fotografia si n'envies més d'una.

• 3er pas: nosaltres transformarem a cada participant en abella com a acte simbòloc per augmentar la població de d'aquestes, que recordem estan en perill d’extinció.

24 de gener 2015

13 de gener 2015

RELAXATS AMB LES ABELLES


El primer dia no s'hi volien ni acostar, però de mica en mica s'han guanyat la confiança de les abelles. El primer sorprès ha estat l'apicultor, Josep Maria Magro, que des del principi ha treballat al seu costat per buidar la mel dels ruscs. “Les abelles tenen un instint agressiu i has d'estar tranquil perquè es mouen per energies. Ha estat un descobriment per mi la seva sensibilitat”, explica. En alguns dels casos fins i tot l'experiència ha anat més enllà fent teràpia per les fòbies que tenien als insectes. “El contacte amb la natura i la cura dels animals és un estímul molt important”, explica Magro. A la primavera van extreure uns 300 quilos de les 40 arnes que tenen repartides al bosc i als camps de la finca de Can Parcala de Cabrera de Mar. Aquest entorn privilegiat, als peus del castell de Burriac, està envoltat d'hortes ecològiques i això els permet certificar aquesta mel, així com la verdura que recullen amb certificat ecològic.

La finca d'unes 5 hectàrees s'ha hagut de treballar, ja que feia anys que era erma. Finalment, la Fundació Maresme va decidir engegar l'explotació després de la cessió d'aquest espai per part de la Fundació Alsina Arenes-Baum de Vernis, que destina el seu patrimoni a finalitats socials i culturals. El propietari ha rehabilitat la masia i s'ha fet càrrec de la maquinària per poder explotar la finca. Des del Centre Especial d'Ocupació, la seva directora, Carme Martí, considera la cessió com un regal, ja que dóna noves sortides laborals al col·lectiu. Els projectes s'encaran amb molt d'entusiasme en un moment delicat en què l'entitat patia les retallades d'ajuts i els encàrrecs que reben per part de molts ajuntaments i empreses. El centre, amb seu a Mataró, dóna feina a 189 persones discapacitades ateses per una seixantena de professionals i voluntaris, sobretot amb tasques de jardineria, neteja i manipulats. La davallada de feina ha obligat a buscar noves feines.

Els qui ara fan de pagesos havien treballat de jardiners i asseguren que s'han adaptat sense problema a les tasques del camp. Un d'ells explica que ja havia fet de pagès, però la resta no havien trepitjat mai la terra. “Nosaltres estem molt bé aquí i no volem marxar a fer jardins”, li recorden a la directora, conscients que les tasques van canviant segons les necessitats. Només són quatre i s'espavilen a fer la feina i seguir les directrius de l'apicultor que també els instrueix al camp. “Per lligar les tomaqueres no avançàvem per fer els nusos i ho vam acabar resolent amb un velcro”, explica. Més enllà de les dificultats amb les tasques més mecàniques com clavar canyes n'hi ha d'altres que requereixen més control, ja que tot l'equip té molta pressa a fer la collita. “Els falta paciència i els he de frenar perquè esperin el punt òptim de maduració”, confessa Magro.

La producció que també comencen a elaborar fent conserves abasteix de moment el consum propi dels centenars de famílies de l'entitat. Tot i així, voluntaris i els mateixos recol·lectors tenen una parada al mercat d'Argentona on venen el que han collit, que també arriba a les parades del mercat de Mataró. “És interessant com s'impliquen en tot el procés, des de la sembra fins a la venda”, expliquen els responsables.

Font i foto: elpuntavui.cat

30 de desembre 2014

FLORA I FAUNA DE GIRONA

pedres de Girona


Abundant a parcs i jardins, l'abella europea, domèstica o melífera, una de les moltes espècies d'abelles distribuïdes arreu del món, ha tingut sempre una gran consideració per part de l'home: des de convertir-la en un símbol, fins a convertir el seu aprofitament en un art, l'apicultura, per obtenir, com productes principals, la mel, la cera i la gelea reial.

Insecte que té la característica d'estar distribuït en castes, les obreres, els abegots i les abelles reina, s'agrupen en superoganismes, els ruscs, que, de fet, tenen entitat i vida pròpia. Cada casta té la seva funció especial i desenvolupen uns teballs ben diferenciats a la colònia: la reina i les obreres són femelles i els abegots els mascles. Cada casta té un temps o cicle de desenvolupament diferent propi de cada espècie. El període de desenvolupament de l'abella reina en el cas de l'Apis mellifera és de 16 dies, les obreres 21 dies i els abegots 23. Les larves d'abelles mengen gelea reial per esdevenir reines.

12 de desembre 2014

LA APICULTURA URBANA SE ABRE PASO EN LAS ESCUELAS

Daniel Arrébola

La población de abejas sigue en claro declive en España, que no se escapa de este problema global que se achaca a varios factores pero que a día de hoy no tiene una explicación científica concluyente. El mayor uso de pesticidas, la contaminación, la pérdida de diversidad de plantas y la presencia de especies invasoras como la avispa asiática –toda una amenaza para las abejas autóctonas, productoras de miel- son situaciones que estarían afectando gravemente a estos insectos tan necesarios para el mantenimiento del equilibrio ecológico. Y, como que el campo es menos seguro para ellas, las abejas se desplazan cada vez hacia las ciudades porque ahí encuentran un medio que no les es tan hostil. Por ello, la apicultura urbana gana adeptos en diferentes puntos de la geografía española. Es el caso de las comarcas tarraconenses, donde en los últimos meses se detecta un mayor interés por esta práctica y por los beneficios que se derivan en ámbitos como el educativo, el terapéutico o el de la reinserción social.

Apis Urbis tiene muy pocos meses de vida pero se propone metas ambiciosas. Se trata de una asociación que ha nacido en Tarragona con el objetivo de sensibilizar a la ciudadanía sobre la apicultura urbana y ofrecer asesoramiento y formación a aquellas personas interesadas en el tema, pero también a los ayuntamientos de la zona, que tienen un papel clave en este aspecto. Y es que el pasado mes de marzo la Generalitat delegó a las administraciones locales la potestad para regular sobre la presencia de abejas en la trama urbana, y lo que hace la entidad es contactar con los municipios presentándoles una propuesta de normativa para que la implementen y esta práctica se pueda llevar a cabo de manera legal en las ciudades. En tan poco tiempo ya han contactado con varias localidades de las comarcas tarraconenses y municipios como Tarragona, Salou o Roda de Berà ya han mostrado una buena predisposición al respecto.

09 de desembre 2014

ABELLES A CAN PARCALA

horta can parcala

De la mà d'en Txema (Josep Maria Magro) el nois i noies discapacitats de la Fundació Maresme, utilitzen les abelles com a eina d'integració socio-laboral dins la finca de Can Parcala, on també s'hi desenvolupa agricultura tradicional.

L’objectiu d’aquest projecte és intentar buscar noves línies de treball pel Centre Ocupacional de Treball alhora que promoure el consum compromès i de proximitat a la comarca del Maresme.

La Fundació privada el Maresme pro persones amb discapacitat intel•lectual és una entitat d’iniciativa social sense afany de lucre que promou i impulsa la integració social i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel•lectual de la comarca del Maresme i de les seves famílies.

La Fundació procura donar resposta a les necessitats i demandes d’aquest col•lectiu organitzant una àmplia xarxa de serveis i centres que ofereixen una atenció amb continuïtat.

La Fundació el Maresme va ser constituïda el 28 de novembre del 1994 continuant la tasca iniciada l’any 1966 per l’associació Patronat pro persones amb disminució psíquica del Maresme.

07 de desembre 2014

08 de novembre 2014

LA RUCHE AUVERGNATE





El fundador de l'empresa és Patrick Sarliève i va néixer a Alvèrnia, al Puy de Dome, essent el fill petit fill d'un apassionat per l'apicultura, Etienne Sarliève.
 

A finals dels anys 60, Patrick comença a treballar amb els ruscs que el seu avi li va deixar. El 1979 es va establir com apicultor professional i inverteix en l'empresa per a l'envasat de la mel.

Avui en dia la seva explotació consta de 500 ruscs, i la seva empresa disposa de productes en el camp de la salut, transhumància, extraccions, estudis, màrqueting ...).
 
Avui dia segueix treballant amb el mateix esperit, amb ruscs situats en indrets nets de contaminació i no utilitza cap repel·lent o producte antibiòtic. Extreu la mel a temperatura ambient i garanteix que les propietats del seva mel es conserven.

Visita la seva web

25 de juliol 2014

APICULTURA PER A NENS

organicbackyardbeekeeper

 

Educació i Hobby Beneficiós per a qualsevol edat


Els nens poden començar l'apicultura quan són conscients de la situació que es planteja davant seu, i per tant tot sembla indicar que l'edat de cinc anys podria ser un bon inici. De totes maneres, la maduresa de la criatura és la que marcarà en tot moment el punt de partida.  

Sempre caldrà adoptar totes les mesures de protecció bàsiques per a una bona visita a les abelles, encara que nosaltres en situacions similars ens protegim molt menys. Les abelles s'acaben convertint en un bon model d'aprenentatge, facilitant l'adquisició d'hàbits de control i de desenvolupament de la paciència. La primera experiència pot marcar el futur de visites del nen amb les abelles.

L'apicultura pot fins i tot tenir un efecte positiu sobre el seu comportament a l'escola. La cura de les abelles i els seus ruscs s'ha demostrat que un efecte calmant en els nens, així com la responsabilitat de l'apicultura ajuda als nens a sentir-se bé amb ells mateixos i tenen alguna cosa del que estar orgullosos de si mateixos.


Pots continuar l'article: organicbackyardbeekeeper

19 d’abril 2014

AULA MUSEU D'ABELLES DEL VALLE

Aula Museu


L'Aula Museu es troba ubicada en el municipi de Poyales del Hoyo, província d'Àvila, i ofereix la possibilitat, a través de visites guiades, d'observar el comportament de les abelles, l'elaboració de la mel i conèixer el materials apícoles tradicionals.

Aula Museo del Valle - Poyales del Hoyo - Àvila
http://www.turismoavila.com/es/m-museos/aula-museo-de-abejas-del-valle.html