Només durant el 2019 es va perdre a les Balears un terç de la producció de mel, denuncien professionals d’un sector amenaçat per sequeres i malalties
El sector de l’apicultura actua com un dels termòmetres més fiables per mesurar el canvi climàtic. Les abelles ( Apis mellifera, en el cas de les Illes) formen la baula més important en la cadena de producció d’aliments. I enguany la floració a les Balears s’ha avançat al voltant d’un mes, segons experts en plantacions d’arbres fruiters. És un episodi fora del cicle natural, que es va repetint i que constata la desaparició de les primaveres estacionals. “És una evidència cada vegada més irrefutable que passam d’estiu a hivern -que enguany està resultant molt càlid- i d’hivern a estiu, i això altera greument els hàbitats de les abelles”, explica Tomeu Gual, un veterà apicultor que es dedica des de fa molts anys a la producció de mel a l’explotació Son Frare (Petra). “L’apicultura és un ofici agredolç que està passant una època crítica, de temors i molta incertesa, amb la desaparició de la primavera i la tardor com la pitjor amenaça”, comenta entrant a la seva petita fàbrica de mel de Son Frare.
La varietat floral de les Illes fa que la mel autòctona sigui d’una qualitat excel·lent, ara amenaçada pel canvi del clima que comporta la pèrdua del cicle habitual de pluges, que ha derivat en sequeres greus. “El 2019, entre la sequera i les malalties, es varen perdre un 25% d’abelles i un terç de la producció”, assegura Tomeu Gual, dades amb les quals coincideixen altres companys d’ofici. El garrover, un dels principals proveïdors de nèctar, patí la manca d’humitat i això, juntament amb la mortalitat d’abelles, va fer baixar la producció de mel. “Des de fa mesos no hi ha mels mallorquines als mercats, fins que a l’abril o al maig arribin les primeres collites propiciades pels nèctars de flor d’ametler i albó, a les quals seguiran les d’altres arbres de pinyol”, informa aquest veterà apicultor.
Sense descans a l’hivern
A partir de cries de reines, els apicultors han d’anar repoblant les caseres per mitigar la pèrdua de colònies d’insectes. Plantes i arbres sans i un clima estable són imprescindibles per a una bona floració que atregui les abelles i capturin el nèctar per produir mel. Aquesta mateixa setmana, la floració ha patit les conseqüències de fortes ventades -“a ca malalt tot són puces”, diu-, i a la manca de fred, s’hi sumen altres condicionants negatius que s’arrosseguen de temps enrere. “Els darrers anys les abelles no fan l’aturada biològica que els pertoca. Igual que els arbres, les abelles necessiten un entorn amb determinades hores de fred, perquè, si no, queden desorientades, no saben si ha passat o no l’hivern. Un temps, la collita de Tots Sants era notable; en canvi, ara es treu molt poca mel al mes de novembre”, recorda Gual.
El canvi climàtic i la sobreexplotació de la terra són els principals enemics a què s’enfronta l’apicultura. “Amb la manca de primaveres, no s’activen les caseres i, si aquesta situació es perllonga en el temps, hi haurà més pèrdues de població d’abelles, perquè no es donaran les condicions climàtiques per a uns hàbitats d’abella estables”, afegeix Tomeu Gual.
El canvi climàtic i la sobreexplotació de la terra són els principals enemics a què s’enfronta l’apicultura
Segons la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el nombre de caseres declarades a les Illes Balears el 2018 era de 10.452, per davant de les 10.263 que hi havia el 2010. Quant a nombre d’explotacions apicultores, el darrer registre, també de 2018, és de 576: 513 d’estants i 63 de transhumants. El 2010 n’hi havia 492: 456 d’estants i 36 de transhumants.
Augment de l’autoconsum
Sobre els productors, cal destacar que els declarats com d’autoconsum han passat dels 106 del 2010 als 252 (un 43%) del 2018. Els productors que ho fan amb finalitat comercial han davallat de 390 a 324 en vuit anys. Aquesta pot ser una conseqüència del declivi que pateix el sector apícola balear, en gran part a causa del canvi de clima i la seva influència sobre aquests insectes, bàsics per al manteniment de la biodiversitat.
“L’abella Apis mellifera és pròpia d’Europa i l’Àfrica, i dins aquesta espècie hi ha races com la mediterrània ( Apis mellifera mellifera ) amb ecotip africà. En l’àmbit mundial, de les 20.000 espècies, només vuit són mel·líferes, que assumeixen la pol·linització del 80% de plantes”, explica Tomeu Gual. També diu que una casera productiva té entorn de 60.000 abelles, amb una fase de vida d’uns 45 dies. Però perquè pugui funcionar es necessita que la reina pongui 2.000 ous diaris, i en cas que no mantingui aquest ritme, és substituïda per una altra per les mateixes abelles obreres. A partir del primer dia fins que mor, la reina, que pot viure cinc anys, només menja gelea reial. Els mascles només tenen la missió de fecundar i les femelles són treballadores. El mascle, a més, no pol·linitza. A la primavera, l’època de més feina, també és el temps en què hi ha més mortalitat d’abelles. A l’hivern, l’abella pot viure tres mesos. L’apicultor Gual té a la seva finca de Son Frare una sala on ensenya a grups escolars i adults els secrets del món de les abelles ara en perill, en el cas de la Mediterrània, per la manca de primaveres.
396.000 QUILÒMETRES DE VOL, EL TRAJECTE PER ELABORAR UN SOL QUILO DE MEL
L’elaboració d’un quilo de mel requereix 2.540 abelles, que hauran de recórrer 156 km cadascuna. En total, han de sumar 396.000 quilòmetres. En cada trajecte que efectuen solen visitar unes 400 flors. Per un quilo de mel cal visitar 4,5 milions de flors. Entre la comunitat científica hi ha una gran preocupaació per la davallada d’aquests insectes clau per al manteniment de molts ecosistemes, amenaçats per pràctiques agrícoles intensives i l’aposta per monocultius. Segons Tomeu Gual, les Balears es veuen afavorides pels cultius fraccionats. La Xina és el principal productor de mel, però ara el coronavirus té paralitzats molts dels seus 300.000 apicultors. L’Argentina, fa uns anys primer productor, ha passat al desè lloc a causa de l’ús d’herbicides sobre els cultius de colza a La Pampa.
