És un dels components majoritaris dels olis essencials de diferents gèneres de plantes labiades (Thymus spp., Lavanda spp., etc.).
Segons les condicions ambientals i del tipus de preparat el timol pot actuar en major o menor mesura per evaporació o per contacte. El timol té una evaporació molt irregular segons la temperatura ambiental. Els vapors de timol maten les varroes quan es troba a unes concentracions de 5–6 μg/l.
Per sota dels 20ºC l’evaporació és molt baixa i augmenta per 20 quan la temperatura passa de 20 a 35ºC. Amb temperatures massa altes l’evaporació pot ser excessiva produint elevades molèsties en les abelles i sovint la fugida de la colònia.
Amb temperatures inferiors als 18ºC les abelles tendeixen a formar una bola hivernal dificultant encara més la circulació dels vapors.
Els diversos excipients i suports utilitzats en els productes elaborats tenen com a objectiu amortir la variabilitat de l’evaporació del timol a diferents temperatures.
Els vapors de timol pesen més que l’aire i, per tant, tendeixen a baixar. Això fa que els tractaments amb aquest producte s’hagin de situar a la part superior del rusc, a sota del tapa quadres, per d’aquesta manera aconseguir que els vapors es dispersin per l’interior del rusc.
En ruscs de tipus Layens, que tenen els capçals dels quadres junts, es pot optar per situar els tractaments entre els quadres o a la part superior retirant un quadre de la caixa i deixant espais entre els quadres.
La variabilitat en l’evaporació del timol fa que sigui essencial la valoració de quin tipus de formulació i suport s’utilitza i en quina època i temperatures es realitza el tractament.
Autor: Manel Simón
Foto: www.apinorte.com
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada