Som al cor del Maresme, en una masia situada a la
falda del Castell de Burriac, a la carretera que va de Vilassar de Mar a
Argentona i dins el terme municipal de Cabrera de Mar. Visitem l’Horta de Can
Parcala, on es desenvolupa un projecte d’integració sociolaboral que fomenta el
consum responsable i de proximitat a la comarca.
Arribem a Can
Parcala el dia que celebren el seu tradicional esmorzar de germanor
per celebrar les festes de Nadal. Avui no hi falta ningú i, en acabat, podem
parlar amb treballadors del camp, monitors (educadors) i amb part de l’equip
directiu de la Fundació
El Maresme, entitat encarregada de gestionar i tirar endavant aquest
projecte. Lidera la conversa l’Albert Vidal, el gerent de la Fundació, però
tothom hi diu la seva. La feina que es fa en aquest terreny és fruit de
l’esforç conjunt i del treball en equip, i tothom s’ho sent una mica seu.
Aquesta finca va ser cedida l’any 2007 per la Fundació Alsina i Arenas, que
destina el seu patrimoni a finalitats socials i culturals. Tot i que al
principi es va preveure la possibilitat d’adequar-lo per fer-hi horts urbans,
finalment es va optar per desenvolupar un projecte d’integració sociolaboral
per a persones amb discapacitat intel·lectual. De totes maneres, des del
principi quedava clar que s’havien de recuperar les formes de l’agricultura
tradicional i fer un cultiu ecològic i de proximitat. L’objectiu doncs era
doble: per una banda, garantir l’ocupació d’aquest col·lectiu i, per l’altra,
contribuir al consum compromès i de proximitat a la comarca del Maresme.
En les quasi dues hectàrees cultivades i certificades
pel CCPAE hi ha plantades bledes de colors, cols, coliflors… I en un terreny
que sembla erm la setmana vinent s’hi collirà patata. L’enginyer agrònom
s’encarrega de programar les feixes i dos educadors guien i gestionen el
treball diari de la finca. En Txema Magro n’és un. Apicultor de formació,
s’encarrega d’explotar la finca i liderar l’equip, i la Dèlia Pont és la
responsable de la comercialització dels productes. Els treballadors formen part
de tot l’engranatge des de la sembra i recol·lecció fins a la venda. És
fantàstic saber que a Can Parcala tot el que dóna la terra s’aprofita i no es
llença res. Si a l’estiu hi ha excedent de tomàquet se’n fa samfaina, es
conserva en pots triturat o se’n fa melmelada. I així amb tot: crema de
carbassó, sopa de tomàquet, remolatxa en vinagre, albergínies en escabetx o en
paté, o els diversos tipus de melmelada: de carbassó, de pebrot verd, de
taronja amarga, de figa, de móres, de tomàquet o d’albergínia. Aquests
elaborats, comercialitzats sota la marca L’hort d’en Santi, ajuden a
donar visibilitat al conjunt de l’entitat i presència al territori. “Venem un
producte autèntic de casa nostra i de temporada”, comenta la Carme Martí,
directora del Centre Especial de Treball de la Fundació, des del qual es
gestiona i coordina el projecte de Can Parcala. Aquests productes es troben
a botigues i restaurants de la comarca i a menjadors escolars que
treballen amb productes ecològics, tot i que el 80% de les vendes es fan de
manera directa a l’horta o a través de la pàgina web.
Un dels valors afegits d’aquesta finca és la mel.
Antigament, aquí ja s’hi feia apicultura i quan van arribar hi havia tres o
quatre caixes d’arnes abandonades. Ara n’hi ha una quarantena, que ha permès
obtenir 400 quilos de mel en només un any. Les responsables d’aquesta mel són
abelles rústiques i autòctones, conegudes com l’abella del litoral o l’abella
negra catalana. Incorporar-les no ha suposat cap despesa sinó que s’ha
pogut fer gràcies a la col·laboració de diversos municipis de la zona, que els
ha permès fer més de 150 actuacions a nuclis urbans per recollir eixams que
suposaven un problema a la població. Es treballa des del màxim respecte cap a
les abelles i l’entorn. La mel que en surt, 100% natural, és fruit de la flora
autòctona del Maresme: borratja, estepa, farigola i romaní, entre d’altres. No
s’enriqueix amb res i com que es deixa part de la mel per a l’alimentació de
les abelles no cal donar-los res per augmentar la producció: tot el procés pot
seguir el seu curs natural. En Txema ens explica que la mel no és sempre la
mateixa, ja que varia segons les pluges, el temps o la floració de les vegetacions.
“Les abelles són éssers socials, s’ajuden i es respecten molt. Entenen la vida
de manera conjunta, en xarxa, que és com treballem aquí. Aquest col·lectiu té
molta sensibilitat, i les abelles, que també en tenen molta, ho perceben”,
comenta en Txema.
La raó de ser d’aquest projecte és oferir llocs de
treball a aquest col·lectiu, però des de la Fundació són conscients que aquests
camps ofereixen més que una feina. Sovint es pensa que les persones amb
diversitat funcional treballen en feines rutinàries i mecanitzades, però
la feina que es fa en aquesta horta demostra que no és així. Tenen els
coneixements necessaris per conrear un hort sota els paràmetres de
l’agricultura ecològica i, a més, hi ha l’enriquiment personal d’estar en
contacte dia a dia amb la natura. La feina de pagès és dura, molt, però també
molt gratificant, i aquest equip de treballadors del camp i
d’educadors té un repte molt clar: fer créixer un producte respectuós amb
les persones i amb el medi. No es tracta ni d’un projecte d’assistència social
ni un projecte d’economia productiva. És a cavall de tots dos i es defineix com
un projecte d’economia social. “Això vol dir que perdem mai de vista la
sostenibilitat econòmica, perquè encara que la finalitat no sigui fer diners
hem de mantenir els llocs de treball”, comenta l’Albert.
Si sou del Maresme i us ve de
gust tastar els productes d’aquesta horta podeu fer una comanda en línia i
recollir-la a diversos punts habilitats de Mataró. També es pot
comprar directament a l’Horta Can Parcala els dijous i divendres de
9 a 14 hores.
Per a més informació: canparcala@fundmaresme.cat
Autora: Irina Tasias Periodista
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada