 |
| Ara.cat |
Quan entre dos hi ha una necessitat real o
unes autèntiques ganes d’entendre’s, segur que troben la manera. Podem
imaginar moltes maneres de dialogar, de transmetre’ns missatges, però
segurament farem curt si ho comparem amb els sistemes que la evolució ha
anat generant a la natura. I recentment s’ha descobert un sistema de
comunicació del tot insospitat. Per acabar-ho de complicar, el diàleg es
fa entre dues espècies ben allunyades entre si, però realment
necessitades de comunicació mútua, com les flors i les abelles.
La flor precisa que les abelles la visitin per portar el pol·len i fecundar altres flors. La supervivència de l’espècie en depèn, de manera que la selecció natural ha afavorit que exhibissin tota mena de reclams per cridar les abelles. I les abelles necessiten el nèctar de les flors per alimentar-se i fabricar la mel. De manera que han evolucionat per percebre amb molta eficàcia tots els senyals que les flors exhibien.
La flor precisa que les abelles la visitin per portar el pol·len i fecundar altres flors. La supervivència de l’espècie en depèn, de manera que la selecció natural ha afavorit que exhibissin tota mena de reclams per cridar les abelles. I les abelles necessiten el nèctar de les flors per alimentar-se i fabricar la mel. De manera que han evolucionat per percebre amb molta eficàcia tots els senyals que les flors exhibien.
Per això les flors tenen colors
llampants, formes elaborades i aromes delicats. No és pas perquè
estiguin interessades en fer-nos la vida més agradable, sinó per atraure
les abelles quan arriba l’hora de pol·linitzar. Aquests estímuls eren
evidents, però altres van passar desapercebuts durant molt temps. Les
flors tenen molts colors, però també mostren un patró de colors addicional si les mirem amb un filtre ultraviolat.
Els nostres ulls no els capten, però l’ull de les abelles si que pot
fer-ho, de manera que moltes flors les veuen encara més decorades.
Però ara s’ha vist que flors i abelles disposen d’un altre sistema per comunicar-se. Un sistema basat en camps elèctrics. La superfície de les flors té una lleugera càrrega negativa, i resulta que no es distribueix uniformement per tota la superfície sinó que també mostra patrons definits. Uns patrons que les abelles identifiquen i interpreten ja que els pot donar informació sobre la quantitat de nèctar que conté o el temps que li falta per “reomplir-se”.
D’altra banda, l’arribada d’una abella a la superfície de la flor fa que el patró es perdi durant una estona. Les abelles adquireixen una lleugera càrrega positiva causada pel fregament amb l’aire al volar. Al posar-se sobre la flor el que fan és generar una “mini-espurna” elèctrica i modificar el camp de la flor. Una informació important per la resta d’abelles, que així poden saber que aquella flor en concret ja l’han visitat i segurament conté poc nèctar per recollir.
El mecanisme és fantàstic i fa encara més interessant el món de les interaccions entre diferents organismes, però també obre preguntes noves. La més evident és, com s´ho fan les abelles per detectar el camp elèctric de les flors? Ni ens havia passat pel cap que poguessin detectar coses semblants. Quin sistema detector gasten? I com processen la informació? En realitat com veuen un camp de flors les abelles? Es fan una imatge que barreja colors incloent els ultraviolats, aromes, formes, temperatures i camps electrics? Si els descobriments interessants són aquells que obren noves preguntes, aquest de la interacció per camps elèctrics entre abelles i flors resulta interessantísim!
Però ara s’ha vist que flors i abelles disposen d’un altre sistema per comunicar-se. Un sistema basat en camps elèctrics. La superfície de les flors té una lleugera càrrega negativa, i resulta que no es distribueix uniformement per tota la superfície sinó que també mostra patrons definits. Uns patrons que les abelles identifiquen i interpreten ja que els pot donar informació sobre la quantitat de nèctar que conté o el temps que li falta per “reomplir-se”.
D’altra banda, l’arribada d’una abella a la superfície de la flor fa que el patró es perdi durant una estona. Les abelles adquireixen una lleugera càrrega positiva causada pel fregament amb l’aire al volar. Al posar-se sobre la flor el que fan és generar una “mini-espurna” elèctrica i modificar el camp de la flor. Una informació important per la resta d’abelles, que així poden saber que aquella flor en concret ja l’han visitat i segurament conté poc nèctar per recollir.
El mecanisme és fantàstic i fa encara més interessant el món de les interaccions entre diferents organismes, però també obre preguntes noves. La més evident és, com s´ho fan les abelles per detectar el camp elèctric de les flors? Ni ens havia passat pel cap que poguessin detectar coses semblants. Quin sistema detector gasten? I com processen la informació? En realitat com veuen un camp de flors les abelles? Es fan una imatge que barreja colors incloent els ultraviolats, aromes, formes, temperatures i camps electrics? Si els descobriments interessants són aquells que obren noves preguntes, aquest de la interacció per camps elèctrics entre abelles i flors resulta interessantísim!
Font: Ara.cat
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada