EFICÀCIA
La vacuna subcutània a himenòpters és l’únic tractament eficaç per als pacients al·lèrgics al verí d’aquests insectes.
La vacuna permet disminuir la freqüència i la severitat de les reaccions sistèmiques en xifres importants; en estudis fets amb repicada durant el curs de la vacuna, només del 0 a 9% dels pacients al·lèrgics a vèspids i el 20% dels al·lèrgics a abella van presentar noves reaccions.
Dra Esther Muñoz.
Membre del Comité d’Himenòpters. SCAIC.
Per a que la vacuna sigui eficaç és necessari arribar a una dosi de manteniment de 100µg del verí. Amb aquestes dosi s’arriba a una eficacia del 98% per als vèspids i del 86-94% per a abella. L’eficàcia disminueix si s’utilitzen dosi de 50μg. En alguns pacients, com els apicultors (que poden patir picades sovint o varies picades de cop i tenen major risc de reacció), és necessari arribar a dosi de 200μg per obtenir major protecció front a noves picades.
La durada del tractament també és un factor
decisiu, ja que amb un o dos anys de vacuna hi ha un 25% de reaccions
sistèmiques després d’una nova picada; és per això que l’ Àcadèmia Europea
d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (EAACI) senyala un millor pronòstic quan
la vacuna es manté al menys 5 anys.
Es pot plantejar espaiar la dosi mensual a
intèrvals de 6 setmanes, inclús des del segon any de vacuna, amb igual eficàcia
i millorant l’adherència al tractament. En pacients que han de fer tractament
de per vida, l’administració de les dosi a intèrvals de 12 setmanes han
mantingut la protecció front noves picades.
SEGURETAT
Les reaccions
adverses que pot provocar la vacuna són similars a la resposta que provoquen
les picades “naturals” de les abelles (des de reaccions locals lleus fins a
quadres generals greus).
La freqüència i la
gravetat de les reaccions depenen de múltiples factors, però en general pot
establir-se que les reaccions més greus acostumen a aparèixer en pacients que
patien també quadres més greus amb les picades.
Durant
la fase d’increment de dosi és quan solen aparèixer les reaccions locals grans
que poden ocòrrer fins en un 50% dels pacients. Tot i que aquestes reaccions no
són un factor de risc per presentar reaccions sistèmiques ni per reduir dosi de
vacuna, sí que poden molestar especialment i de vegades requerir tractament amb
corticoïds i antihistamínics. Però el risc més important que planteja la vacuna
seria l’anafilaxi (reacció sistèmica) per això la vacuna s’aconsella que
s’administri a nivell hospitalari.
Hi ha una sèrie de factors que influeixen en la
major o menor aparició de reaccions adverses durant el tractament amb vacuna
d’himenòpters:
1.- Relacionats amb el verí:
a. Pautes: Amb les pautes clàssica i agrupada podem
esperar aproximadament un 10% de reaccions sistèmiques. Tenen més risc les
pautes ultrarràpides i ràpides.
b. Dosi: Les reaccions apareixen normalment a dosi
entre 1-50 mcg (és a dir, en la fase d’increment de dosi)
c.Tipus verí: La majoria dels autors
coincideixen que tenen més reaccions generalitzades els verins d’abella que els
de vèspids.
2. Relacionats amb dades analítiques:
a. Triptasa basal: Vigilar amb nivells
de triptasa basal >8mcg/L.
3. Mastocitosi:
La mastocitosi és una malatia caracteritzada per l’acúmul de unes cèl·lules
denominades mastòcits en pell i/o diversos órgans interns. Els símptomes que presenten
els pacients són el resultat d’un alliberament excesiu de unes sustàncies que
contenen aquestes cèl·lules. Els episodis d’anafilaxi són una característica de
la malaltia.
La picada d’himenòpters és la primera causa d’anafilaxi en pacients adults
amb mastocitosi. En alguns casos els estudis al·lergològics tant in vivo
com in vitro són negatius.
A més els pacients amb mastocitosi presenten un major número de reaccions
sistèmiques amb vacuna d’himenòpters i la vacuna s’ha de mantener de per vida.
4. Relacionats amb medicació concomitant:
Hi ha alguns fàrmacs que tradicionalment s’han
considerat contraindicats en pacients amb immunoteràpia, però s’ha de tenir en
compte que l’al·lèrgia a verí d’himenòpters és més freqüent en adults i les
reaccions més greus s’associen a pacients amb més patologies associades, pel
que no és estrany que entre els pacients candidats a vacuna hi hagi cardiòpates
que estiguin utilitzant aquests tractaments. Donat que l’al·lèrgia a verí
d’himenòpters suposa un risc vital pel pacient molt més gran que el de patir
una reacció sistèmica per la vacuna, aquesta no està contraindicada en aquests
pacients.
Els betabloquejants : El seu
ús està relacionat amb una menor resposta al tractament.
IECAS (inhibidors de l’enzim convertidor
d’angiotensina):
S’ha relacionat amb l’augment de reaccions
sistèmiques per vacuna i s’aconsella suspendre el seu ús 24 hores abans de cada
dosi.
Per tot això aquesta immunoteràpia és
predominantment d’ús hospitalari i ha de ser administrada sota supervisió dels
serveis d’al·lèrgia i per aquest motiu és financiada pels hospitals.
SUSPENSIÓ DE LA VACUNA
La
decisió de suspendre el tractament es pren entre la persona afectada i
l’al·lergòleg responsable.
En
el document de posicionament del grup de treball d’himenòpters de l’EAACI
recomanen suspendre la vacuna quan es donen els requisits següents (s’han
d’acomplir tots, en cas contrari no es podrà suspendre): Cinc anys complerts de tractament amb vacuna
a dosi de 100µg, proves cutànies i IgE específica disminuïdes respecte ales
prèvies, clínica d’anafilaxi lleu o moderada.
Això
no treu que alguns cops (reaccions lleus per exemple) es suspengui abans
d’arribar als 5 anys. I que d’altres es mantingui de forma prolongada (ser
apicultor potser un motiu).
Si
la persona ha patit alguna picada un cop vacunada i no ha patit reacció o ha
sigut lleu és també un argument a favor de la suspensió. Si no ha patit cap
picada també es pot optar, si és factible, per fer una picada controlada a
l’hospital.
Article de la Dra Esther Muñoz (SCAIC)
Article de la Dra Esther Muñoz (SCAIC)
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada