El fumador o fumall, el brescador, crestador o bresquer i
el raspall o espalmador són les eines més utilitzades en les visites rutinàries
a l’arnar o rusquer.
El fumador és un estri imprescindible i alhora perillós
que cal utilitzar-lo amb prudència. Cal utilitzar fumadors amb reixa de
protecció, per evitar així el contacte directe amb el cos metàl·lic central que
pot estar molt i molt calent, evitant possibles cremades. A l’hora d’encendre
una fumera ho farem seguint els consells dictaminats en la legislació vigent i disposant del certificat que autoritzi la
seva encesa en els períodes que l’encesa de focs està prohibida (del 15 de març
al 15 d’octubre). Només recordar que l’encesa s’ha de realitzar dins del
vehicle i la seva apagada es durà a terme per afogament. L’apicultor a més
caldrà que disposi d’un bidó amb 25 litres d’aigua o d’un extintor.
Els combustibles utilitzats poden ser molt diversos, des
dels més tradicionals a base de femta seca d’animals, passant per la fulla de
pi, el triturat de pinyol d’oliva o els flocs de fusta, aquesta última un xic
problemàtica doncs la seva combustió deixa grans quantitats d’un sutge molt
enganxós que pot alterar el bon funcionament del fumall. Cal fugir sempre dels
combustibles que prèviament hagin estat en contacte amb productes químics,
doncs la seva combustió els pot volatilitzar i de rebot intoxicar les nostres
abelles o contaminar els productes del rusc.
El brescador esdevé la prolongació del braç de
l’apicultor, una eina que veient-la treballar, t’adones de l’experiència d’un
apicultor. El brescador cal que sigui resistent i inoxidable, preferentment de
colors clars que facilitin la seva localització. Una eina que l’apicultor
utilitza com una palanca, doncs els pròpoli enganxa els quadres entre ells i en
dificulta la seva extracció. Altres variants són els bresquers que porten una
pinça incorporada i que permeten agafar els quadres pel seu llistó superior.
D’aquesta forma, es maximitza la capacitat de treball d’una mà, mentre amb
l’altra podem fumar el continent de l’arna. Més romàntic és el record que es
pot tenir del crestador de suro, on les dues ganivetes situades
perpendicularment una respecte de l’altra, feien possible el tall de les
bresques i la seva extracció.
El raspall permet una manipulació inofensiva de les
abelles, un bestiar que ocupa les cares dels quadres i que no ens permeten una
correcte visualització de les bresques. Alguns apicultors no utilitzen el
raspall, i per contra fan servir un cop sec damunt del capçal per tal de
provocar la caiguda de les abelles dins del continent. Sigui com sigui, el
raspall fàcilment es pot embrutir de mel, és per això que cal disposar d’un
recipient amb aigua, a fi de netejar-lo, evitant al màxim l’ofegament
involuntari d’abelles que aquesta acció pot comportar.
Font: Manual del Maneig de les Abelles
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada