PER UNA BONA TERAPÈUTICA

Abans d’iniciar un determinat tractament és important tenir clares una sèrie de precaucions:

 

Moltes malalties de les abelles no tenen un tractament específic, i moltes vegades és un tractament ineficaç. En tot moment cal preguntar-se si val la pena intentar guarir la caixa o és més pràctic destruir el bestiar, les seves produccions i desinfectar tot el material.

Continua l'article a apicesteve.cat

Molts desequilibris i malalties de les nostres colònies tenen un origen no infecciós, o sigui, és el propi apicultor qui les provoca. Corregir aquests defectes i estimular la colònia provoca la curació instantània.

Molts microorganismes viuen en condicions normals dins de la colònia i només provoquen malalties quan la colònia presenta alguna debilitat. Per tant, un bon maneig i control elimina les accions d’aquests microorganismes oportunistes. 

Seleccionar colònies que tinguin bones aptituds higièniques afavoreix estats sanitaris òptims.

Els tractaments amb productes químics tenen l’inconvenient de deixar residus en la mel. Per tant, és important fer els períodes de supressió que determini cada medicament. 

No cal abusar dels antibiòtics, ja que l’ús indiscriminat d’aquests productes facilita l’aparició de resistÈncies, o sigui, que el microorganisme no desapareix de la caixa i quan es reactiva la malaltia és encara pitjor.

Els tractaments s’han de fer complerts tot seguint la posologia marcada en el prospecte. A vegades l’efectivitat d’un fàrmac és tan gran que ens sembla que la colònia ja està curada i decidim aturar el tractament. En aquest moment els microorganismes residuals es reactivaran i podran adquirir resistències que faran inútil aquest tractament en el futur.

Cal retirar de les caixes les fustes, cartrons, plàstics... que s’han fet servir durant el tractament, ja que les substàncies residuals que queden contaminen l’ambient i faciliten l’aparició de resistències.

És aconsellable fer rotacions de medicaments, sobretot a nivell de les campanyes sanitàries. Utilitzar productes diferents per lluitar contra un mateix microorganisme n’augmenta l’efectivitat i a més a més dificulta l’aparició de resistències. En la rotació de medicaments, seria interessant provar productes biològics, que es complementen molt bé amb els productes químics. 

L’apicultor associat té l’oportunitat de comparar tècniques i resultats, però sobretot la possibilitat de realitzar campanyes sanitàries conjuntes amb d’altres apicultors de la mateixa zona. Aquests tractaments globals són sempre més efectius, degut a la mobilitat de les abelles. 

La desinfecció del material i el flamejat de les caixes buides ens dóna moltes garanties d’assolir estats sanitaris òptims. 

Cap tractament és el millor per a tothom. Cada zona, cada rusquer i cada caixa és diferent. En cada moment s’ha de buscar la millor solució.

*** l’APICULTURA és una ciència viva i per tant cal que l’apicultor es renovi i aprengui constantment.