healthenlightenment.com
Les abelles es mouen
per gran diversitat d’ambients i entren en contacte amb diferents substàncies
que acaben portant al rusc com pol·len, nèctar o aigua. Es veuen exposades al
factor del risc i, tot i que no presenten taxes de mortalitat anòmales, ens
donen la informació a través dels seus residus.
Analitzem, doncs, les
diferents substàncies contaminants que es poden identificar amb alguns dels productes
del rusc.
D’una banda, el pol·len, tal i com demostren diferents
estudis, és l’indicador més eficient per la contaminació atmosfèrica de partícules nuclears i va ser altament
utilitat quan es va produir l’accident a Txèrnobil. Després de la desafortunada
catàstrofe nuclear al Japó, l’anàlisi del pol·len podria ser novament usat per a
valorar la presència de radioactivitat en zones allunyades del focus de
contaminació.
D’altra banda, la cera és bona indicadora per a
substàncies liposolubles com poden ser els acaricides sintètics.
Finalment, la mel és indicadora de compostos solubles
en el nèctar i ha estat usada com per a monitoritzar una gran varietat de
contaminants, incloent els metalls pesants, la radioactivitat a baixos nivells
i pesticides. A més a més, la mel és l’indicador més adequat de contaminació de
diòxid de sofre, degut a l’afinitat de la mel al SO2.
Els metalls pesants, tals com el cadmi, el
plom, el níquel o el zinc, provinents sobretot de les activitats industrials, tenen
la característica de bioacumular-se, és a dir, entren a formar part dels cicles
biològics, de la composició dels sistemes naturals. Hi ha estudis realitzats a
diverses parts del món que demostren o indueixen a que la mel pot ser una bona
indicadora per a avaluar els metalls pesants en l’ambient. Sempre, però, a part
de considerar les concentracions trobades en els estudis, s’han de valorar els
factors ambientals (pluja i vent que poden diluir la presència dels metalls pesants),
les estacions de l’any o l’origen botànic de la mel (les plantes que tenen les
flors més obertes estan més exposades als contaminants).
Tot això és corroborat
per investigacions realitzats en diferents parts del món. A Romania, estudis
realitzats el 2005 van ser usats per a valorar l’abast de la contaminació d’una
determinada font de metalls pesants. I és que, tal i com demostren, també,
estudis egipcis, l’anàlisi de la mel reflecteix la quantitat de metalls pesants
que es troben a les plantes de les zones freqüentades per les abelles i s’hi
observa clarament el traspàs dels metalls pesants des del sòl fins arribar a
formar part de la mel.
Aquesta monitorització
ja està essent utilitzada en casos pràctics, com és el cas d’una experiència alemanya que utilitza la
mel de les abelles per a mesurar els metalls pesants en l’ambient, a l’aeroport
de Düsseldorg.
Finalment, concloure
que, tant els estudis directes com indirectes, tal i com apunten els
investigadors sobre aquesta temàtica a Bolonya, es poden complementar per tal d’obtenir
una informació més complerta.
Bibliografia consultada per l’article
3 comments:
Hola. Primer de tot felicitar-vos a tots pel treball que esteu fent.
En referncia a aquest article, jo tinc un petit abellar a Sant Boi de Llobregat, zona d'influència atmosferica de tota la contaminació del Baix Llobregat i barcelonès sud, i m'agradaria analitzar la mel que en trec per a determinar quin nivell de metalls hi ha. On podria analitzar-la?
Moltes gràcies.
Hola Lluís,
Gràcies per la teva valoració i interès.
Pel que fa a la teva pregunta, m’han comentat que es poden fer analítiques de metalls en mels al Laboratori Agroalimentari del DAR de Cabrils, a càrrec del doctor Sr. Josep Serra Bonvehí.
L’adreça és Ctra. Vilassar A (Cabrils) i el telèfon 93 750 82 11.
Si et poses en contacte amb ells imagino que et podran facilitar la informació addicional que necessites.
Salutacions,
Núria Verdeny
Moltes gràcies Núria. Hem posaré en contacte amb el DAR de Cabrils.
Publica un comentari a l'entrada