Si el propòsit de l’explotació apícola és la producció, caldrà obligatòriament utilitzar ruscos amb quadres mòbils. Només és aconsellable utilitzar bucs o basos tradicionals, sense quadres mòbils, per una finalitat exclusiva de pol·linització de finques agrícoles o per a la captura i reproducció d’eixams. Per altra banda, els bucs o basos tradicionals són incompatibles amb la realització de la transhumància.
És essencial uniformitzar el model de rusc a tota l’explotació, perquè això ens evitarà incompatibilitats a l’hora de moure, intercanviar, transportar i emmagatzemar alces i quadres. Els models de ruscos mòbils més comuns són:
Layens. S’anomena també de desenvolupament horitzontal, ja que té un únic cos i no permet la incorporació d’alces. És molt utilitzada al sud de la Península. La seva forma facilita el seu transport i la transhumància. En aquest tipus de caixes normalment es bresquen els quadres laterals del cos de cria.
Dadant. S’anomena també model industrial. El cos o cambra de cria és de mides més grans que les alces. Les dimensions superiors del cos cria, comparat amb el Langstroth, permet passar l’hivern amb major població d’abelles i més reserves de mel. Les dimensions reduïdes de les alces facilita la producció de mels monoflorals. El cos de cria té 10 quadres de 42x27 cm.
Langstroth. S’anomena també model perfecció. El cos cria i les alces tenen les mateixes dimensions. Permeten l’intercanvi de quadres, ja que tots els quadres tenen una mida única. La reduïda mida del cos de cria facilita el transport, però en colònies fortes sovint s’han de traslladar durant la transhumància amb les alces incorporades. El cos de cria té 10 quadres de 43x21 cm.
La pràctica de l’apicultura ecològica amb caixes de desenvolupament horitzontal (model Layens sense incorporació d’alces) no és impossible, però si més complexa, ja que:
- Els tractaments que es realitzen afecten tots els quadres tant si són de cria com de mel; d’aquesta manera serà més fàcil trobar residus a la mel.
- Normalment, en aquest model de caixa les abelles no poden accedir a l’espai que hi ha sobre els quadres. Aquesta limitació pot dificultar la distribució dels tractaments sanitaris.
- És un tipus de caixa en què la producció es pot blo· quejar fàcilment, ja que no hi ha possibilitat d’afegir nous quadres o alces.
- Sovint els quadres de mel a brescar poden tenir una part de cria. Brescar quadres amb cria està prohibit per la normativa, ja que, a part de destruir una part de la població, es devalua considerablement la qualitat de la mel.
La mel recollida pot ser, més sovint, mel poc madura. Les caixes de desenvolupament vertical (models Dadant i Langstroth) no presenten tan acusadament aquestes limitacions. Caldrà escollir un o altre model en funció de les condicions particulars de cada explotació.
En zones fredes o amb una llarga estació hivernal sense floracions d’interès apícola serà recomanable utilitzar el model Dadant, ja que al tenir el cos de cria de majors dimensions permetrà disposar de majors reserves de mel per passar l’hivern.
Autor: Manel Simón - Enginyer Tècnic Agrícola i Apicultor Ecològic
Autor: Manel Simón - Enginyer Tècnic Agrícola i Apicultor Ecològic
2 comments:
No comparto algunos puntos de este artículo.
Conozco muy buenos apicultores profesionales que hace años dejaron la Dadán para pasarse a la Warré sin cuadros (colmena ideal para producción ecológica) y con ellas producen muchos kilos de miel, mas polen, propóleo y cera.
Yo también abandoné la Dadán porque en montaña me daba malos resultados (el cuerpo de cría es demasiado voluminoso y durante el invierno muchas colonias mueren de frío) sin embargo la Warré sin cuadros funciona muy bien.
Dentro de poco espero publicar un artículo sobre estas colmenas con las que desde hace seis años practico una apicultura respetuosa con la biología de las abejas.
No estic d'acord amb el que els ruscos tradicionals no serveixen per la transhumancia. De fet recordo con era petit , a un apicultor del meu poble que quan acabada la melada, agafava els ruscos de suro els carregava al carro i els portava a Olot, on hi havia la floració del fajol que venia mes tard. Feia servir per tapar-los per la part d'abaix un engraellat rodó amb unes vores de lona que lligava amb cordill, i d'aquesta manera les abelles no podien afogar-se.
Joaquim Soler
Publica un comentari a l'entrada