L’APICULTURA I LA POL•LINITZACIÓ DE CÍTRICS

En altres països les abelles són respectades i considerades com a protectores del medi ambient, per aquests provats beneficis abans esmentats. No obstant això, lamentablement a la Comunitat Valenciana, pionera en l’apicultura espanyola, en massa ocasions l’abella és tractada com una lladre de nèctar i pol·len, i els apicultors gairebé com a delinqüents, tal com veurem tot seguit.

La producció teòrica de mel de flor de taronger és de 6.000 tones l’any, però durant les dues últimes campanyes la producció real anual d’aquesta mel s’estima que difícilment ha arribat a les 1.000 tones i les expectatives per a la present campanya són semblants. La crisi del sector apícola ve de lluny i està motivada per múltiples causes. Però, sens dubte, la causa principal d’aquest crític descens de producció ha estat l’aplicació d’una normativa restrictiva per a aquesta activitat (decrets 33/2000 i 37/2001) que ha impossibilitat, en gran manera, la producció de mel de flor de taronger a la Comunitat Valenciana i ha afavorit l’entrada de mels d’importació. Aquesta normativa ha obligat els apicultors a un desterrament forçós, a situar els seus ruscs a més de 5 km lineals de les plantacions de cítrics en floració i a haver de sofrir les conseqüències dels tractaments insecticides en plena floració citrícola. Els apicultors, en el millor dels casos, han hagut de buscar floracions alternatives sobresaturades i això ha augmentat els costos de producció i ha disminuït considerablement el rendiment i la rendibilitat de les seues explotacions. I a més a més han hagut de fer front a les inversions realitzades recentment per millorar i modernitzar les seues explotacions.

Com a conseqüència de l’aplicació d’aquests decrets, es produeix un enorme dèficit de pol·linitzadors, es perden els efectes beneficiosos adés indicats i es causa un gran perjuí a la biodiversitat i als ecosistemes amenaçats. Hem de tenir en compte que, d’una banda, hi ha les abelles traslladades voluntàriament o involuntàriament, i d’una altra, l’extermini directe de pol·linitzadors i altres espècies (algunes d’amenaçades) causat per les polvoritzacions sobre els cítrics en floració permeses en els esmentats decrets i amb productes gens selectius. Tot això representa un greu atemptat contra la biodiversitat i contra l’ecosistema en general. No té sentit gastar milers de milions a promoure la lluita biològica i declarar l’any de la biodiversitat i d’altra banda exterminar tota bestiola vivent amb aquests tractaments gens selectius.

La polèmica sobre els assentaments de ruscs en cítrics es va iniciar fa gairebé una dècada, i va trencar una convivència pacífica de dècades. És a partir dels anys 90 quan comencen a proliferar les plantacions de varietats híbrides de mandariners, amb l’objectiu de prolongar el període de producció de mandarines i “desestacionalitzar” l’oferta, sense tenir en compte el fet, ja constatat anteriorment, que causaven problemes de llavors, ja que es produïa la pol·linització creuada entre aquests mandariners i la resta de varietats conreades.

Aquests híbrids, introduïts clandestinament, es van anar estenent i amb ells el pol·len “contaminant” causant del problema, sense passar cap període d’experimentació. Des de llavors les distintes administracions que han passat pel Govern Valencià han coincidit en la seua invalidesa manifesta i en la seua incapacitat per a solucionar el greu problema de l’aparició de llavors en les mandarines. Les úniques mesures posades en marxa per a tractar de limitar els efectes de la pol·linització creuada entre plantacions de cítrics únicament s’han limitat a condemnar inútilment les abelles, els apicultors valencians, la resta de conreus i l’ecosistema en general.

A més, a l’hora de comparar la importància socioeconòmica d’ambdós sectors, la Conselleria sempre ha esgrimit un argument econòmic erroni per a justificar-se (sector citrícola = 45% de la producció final agrària / sector apícola = 0,5%). Oblida que el problema de la presència de llavors només afecta una part del sector citrícola i el dèficit de pol·linitzadors afecta negativament la majoria d’explotacions citrícoles. El valor de la pol·linització de les abelles de la mel representa la xifra, gens menyspreable, d’uns 480 milions d’euros anuals i el valor econòmic de la producció de les varietats híbrides, difícilment arriba als 150 milions anuals.

Des que es va iniciar el problema de l’aparició de llavors a les plantacions de cítrics en la campanya 92-93, l’opinió de la Unió de Llauradors i Ramaders-COAG és la mateixa: pensa que la solució definitiva a aquest problema passa per una correcta reordenació i planificació de les plantacions de cítrics presents i futures.
Els nombrosos estudis científics realitzats des de fa més de cinquanta anys en l’àmplia gamma de cítrics existents indiquen que, llevat de comptades excepcions, la pol·linització provoca un increment de la producció: augment del nombre i la grandària dels fruits, augment important del nombre de fruits maturats i de la qualitat de la maturació i també millora de la qualitat dels fruits obtinguts.

Servesca d’exemple l’interessant estudi publicat en la revista Levante Agrícola (núm. 352, 4t trimestre de 2001) sobre la pol·linització de la varietat fortune, l’híbrid de mandariner més abundant. En aquest treball s’exposen dues conclusions que proven l’error comès en la plantació d’aquesta varietat i ridiculitzen els promotors de la idea d’eliminar els pol·linitzadors de la zona citrícola: “Per a obtenir adequats nivells de producció en fortune sense problemes de llavors, seria necessari que les plantacions estigueren aïllades […] d’altres varietats compatibles. La introducció d’insectes pol·linitzadors en plantacions aïllades de mandarina fortune milloraria la producció i qualitat del fruit, que així no tindria llavors.”

L’administració hauria de solucionar definitivament el problema de l’aparició de llavors a les plantacions de cítrics establint una correcta planificació i reordenació de les plantacions citrícoles presents i futures. D’aquesta manera se solucionaria el principal problema de l’apicultura i es podrien recuperar els beneficis en pol·linització que es perden any rere any.

Autor: Enrique Simó

Biòleg i veterinari, tècnic del sector apícola; Unió de Llauradors i Ramaders-COAG