El tegument dels insectes és una important armadura que embolica les tres regions esmentades, cap, tòrax i abdomen, i que està format bàsicament per dues capes, l’exosquelet quitinós i la pell. Cada segment toràcic està format per quatre peces soldades, una de superior o dorsal anomenada tergita, dues de laterals anomenades pleurites, i una inferior o ventral anomenada esternita. L’abdomen segueix el mateix patró toràcic, encara que visualment només observem la tergita i l’esternita de cada segment, ja que les pleurites són de naturalesa membranosa i queden amagades entre les plaques quitinoses que articulen.
L’exosquelet dóna rigidesa i per tant protecció a les parts toves de l’insecte, ja que la seva naturalesa quitinosa és equiparable a la resistència de la cel·lulosa en els vegetals. Aquesta estructura endurida presenta un cert comportament plàstic, gràcies a l’esclerotina, una substància que ens pot recordar la queratina de les escames i plomes de molts animals. L’exosquelet també evita la dessecació de l’insecte, retenint l’aigua dins del seu cos, així com una important barrera defensiva contra els microbis externs. La pell és la capa encarregada de la fabricació de l’exosquelet i per tant la responsable directa de refer l’armadura en els episodis de muda. A la pell també trobem abundants pèls i cercs sensorials que tàcticament informen dels perills de l’entorn.
El tegument pot presentar diferents coloracions, ja sigui a partir de la melanina fabricada per la pròpia pell, o bé a partir pigments vegetals adquirits a partir de l’alimentació. Aquestes coloracions canvien en funció de la climatologia o l’estat hormonal de l’insecte, amb importants funcions defensives o de reclam sexual.
Els insectes són animals invertebrats, ja que no disposen d’un eix vertebral que ordeni internament el seu cos. De totes maneres, els insectes presenten endosquelet, o sigui una mena d’esquelet intern, format a partir de prolongacions del tegument cap a l’interior del cos. Aquestes estructures, anomenades apodemes, tenen una gran importància, ja que serveixen de punt d’ancoratge de músculs i òrgans.
Font: Manual de la Vida de les Abelles
Bibliografia:
• Manual de la Vida de les Abelles – Esteve Miràngels i Feixas (2003)
• Història Natural dels Països Catalans – Enciclopèdia Catalana
L’exosquelet dóna rigidesa i per tant protecció a les parts toves de l’insecte, ja que la seva naturalesa quitinosa és equiparable a la resistència de la cel·lulosa en els vegetals. Aquesta estructura endurida presenta un cert comportament plàstic, gràcies a l’esclerotina, una substància que ens pot recordar la queratina de les escames i plomes de molts animals. L’exosquelet també evita la dessecació de l’insecte, retenint l’aigua dins del seu cos, així com una important barrera defensiva contra els microbis externs. La pell és la capa encarregada de la fabricació de l’exosquelet i per tant la responsable directa de refer l’armadura en els episodis de muda. A la pell també trobem abundants pèls i cercs sensorials que tàcticament informen dels perills de l’entorn.
El tegument pot presentar diferents coloracions, ja sigui a partir de la melanina fabricada per la pròpia pell, o bé a partir pigments vegetals adquirits a partir de l’alimentació. Aquestes coloracions canvien en funció de la climatologia o l’estat hormonal de l’insecte, amb importants funcions defensives o de reclam sexual.
Els insectes són animals invertebrats, ja que no disposen d’un eix vertebral que ordeni internament el seu cos. De totes maneres, els insectes presenten endosquelet, o sigui una mena d’esquelet intern, format a partir de prolongacions del tegument cap a l’interior del cos. Aquestes estructures, anomenades apodemes, tenen una gran importància, ja que serveixen de punt d’ancoratge de músculs i òrgans.
Font: Manual de la Vida de les Abelles
Bibliografia:
• Manual de la Vida de les Abelles – Esteve Miràngels i Feixas (2003)
• Història Natural dels Països Catalans – Enciclopèdia Catalana
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada