· L'abús dels antibiòtics facilita l’aparició de resistències, o sigui, que el microorganisme no desapareix de la caixa i quan es reactiva la malaltia és encara pitjor. · Els tractaments s’han de fer complerts tot seguint la posologia marcada en el prospecte. A vegades l’efectivitat d’un fàrmac és tan gran que ens sembla que la colònia ja està curada i decidim aturar el tractament. En aquest moment els microorganismes residuals es reactivaran i podran adquirir resistències que faran inútil aquest tractament en el futur. · Cal retirar de les caixes les fustes, cartrons, plàstics... que s’han fet servir durant el tractament, ja que les substàncies residuals que queden contaminen l’ambient i faciliten l’aparició de resistències. · És aconsellable fer rotacions de medicaments, sobretot a nivell de les campanyes sanitàries. Utilitzar productes diferents per lluitar contra un mateix microorganisme n’augmenta l’efectivitat i a més a més dificulta l’aparició de resistències. Els productes ecològics donen molt bons resultats i a més se'n desconeixen possibles resistències. · L’apicultor té l'obligació de participar en les campanyes sanitàries de forma conjunta i coordinada amb d’altres apicultors de la mateixa zona. Aquests tractaments globals són sempre més efectius, degut a la mobilitat de les abelles. · La desinfecció del material i el flamejat de les caixes buides ens dóna moltes garanties d’assolir estats sanitaris òptims. · Cap tractament és el millor per a tothom. Cada zona, cada rusquer i cada caixa és diferent. En cada moment s’ha de buscar la millor solució. *** l’APICULTURA és una ciència viva i per tant cal que l’apicultor es renovi i aprengui constantment.
Autor: Esteve Miràngels
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada