Els apicultors estem convençuts de la bondat de les abelles i a vegades no som conscients que la nostra activitat pot ser també perjudicial pel medi ambient. L'arribada massiva de ruscs en una determinada àrea geogràfica pot condicionar la disponibilitat de nèctar i pol·len per a molts altres insectes autòctons i necessaris en les delicades xarxes tròfiques. Ser abellaire vol dir també ser sostenible i no excedir la càrrega ramadera d'un ecosistema.
 |
 |
 |
 |
El pol·len és un aliment molt important per a les abelles i a vegades els apicultors abusen de la seva recol·lecció amb els caça-pòl·lens. Cal que penseu que el pol·len és la font proteica de les larves que estan a punt d'iniciar el camí de la metamorfosi. Un davallada en els seus requeriments plàstics pot conduir a processos de malnutrició i de mort prematura, així com malalties oportunistes com la micosi i la loque americana. Per tant, podeu recollir pol·len però no de forma continuada, o sigui dos dies per tu, dos dies per mi... i vigilar si és o no suficient.
Les abelles disposen d'antenes altament sofisticades, unes autèntiques centraletes de captació de tot tipus d'estímuls del seu entorn. Si les mirem de prop podrem observar tot un conjunt de petits quimioreceptors que permeten captura l'olor i el gust. Cal recordar que les abelles utilitzen les olors com a mecanisme de comunicació entre elles i amb el medi ambient. Les abelles, a més, són sensibles als canvis meteorològics, de manera que preveuen amb unes quantes hores d'antelació un canvi de temps brusc. Cal pensar que el seu petit cos la fa molt vulnerables a situacions climatològicament adverses, per tant, cal prevenir. Amb les antenes detecten el moviment, el fred, la calor... i com no un estri de confort i manyac entre germanes.
En Joel de Navàs
em pregunta: per què dins les cel·les de mascle hi sol haver-hi més varroa?
Aquest fet té a veure amb la situació de la cria d’abellot, que sol ser en la
zona més externa del niu de cria, un lloc on la temperatura és un xic més
baixa, d’uns 30ºC a diferència dels 35ºC que trobem en el centre. Aquesta
temperatura és més òptima per al desenvolupament de la varroa, així com la major
durada de la metamorfosi en els abellots, fet que millora la fertilitat de les
varroes fundadores.
En Francesc
Sargatal de Vilademuls em pregunta: el verí d’abella és diferent al de la
vespa? Si ets al·lèrgic a les abelles, reacciones igual a la picada de les
vespes? Abelles i vespes, tot i ser animals molt emparentats, tenen verins amb
composicions químiques diferents. Fins i tot, dins el mateix món de les vespes,
existeixen verins diferents. Per tant el cos reconeix aquests verins com a
diferents i per tant la reacció és diferent. En general, tot i algunes excepcions,
podem dir que una persona al·lèrgica a les vespes no ho ha de ser a les abelles
i a l’invers.
En Josep Anglada
de la Vall d’en Bas pregunta: és cert que el verí d’abella és un medicament? El
verí de les abelles és un producte molt especial i poderós que cal emprar amb
molt de compte, doncs els seus efectes poden arribar a ser letals en persones hipersensibles
o al·lèrgiques. La apiteràpia seria la disciplina que s’encarrega de la seva
utilització amb fins mèdics. Algunes propietats destacables serien la seva
capacitat anestèsia i contra el dolor crònic.
L’Eugènia
Vilopriu de l’Escala em diu: la mel del super sempre és líquida en canvi la que
jo havia menjat de petita era moltes vegades sòlida. Per què? Bona pregunta,
doncs molta gent es pensa que la mel sòlida està feta malbé o que hi ha sucre
afegit. La mel jove és líquida i amb el temps s’endureix. No tota la mel ho fa
a la mateixa velocitat, depèn doncs la proporció de nèctar de l’espècie
botànica dominant. Les mels sempre líquides han estat pasteuritzades perquè no
s’endureixin, el problema és que amb el tractament tèrmic podem perdre
propietats biològiques de la mel. Us recomano mel crua, molt més sana i de
proximitat.
10. En Manel Sánchez d’Oix pregunta: quina diferència hi ha entre la mel i el melat? La mel és un producte derivat de la transformació del nèctar floral, en canvi el melat prové de processat que fan les abelles dels excrements dels pugons. Aquests petits animalons, són paràsits de les plantes, de les quals xuclen la saba. Els seus excrements són molt atractius per a formigues i abelles, que els recullen amb molta destresa.
8. La Meritxell Anglada d’Olot em pregunta: com fabriquen els hexàgons les abelles? Les cel·les estan fetes de cera i és un producte propi de les abelles, a diferència del pol·len, la mel i el pròpolis, que són productes transformats d’altres substàncies que troben a la natura. Les abelles tenen unes glàndules cereres en el seu ventre a partir de les quals secreten làmines de cera anomenats miralls. Posteriorment i amb l’ajuda de les mandíbules i les extremitats, les abelles procediran al seu modelat i sutura a fi de construir les famoses cel·les hexagonals.
7. La Pepa Juvanteny de Roses pregunta: la majoria d’abelles són femelles, oi? Com ho fan per triar el sexe? Cert, la majoria d’individus d’una colònia d’abelles són femelles, amb una femella reina fèrtil i una gran quantitat de femelles estèrils. Els mascles són una minoria. La clau està en el moment de la posta dels ous que fa la reina, de manera que els ous fecundats per un espermatozoide donaran femelles i els ous no fecundats, per tant òvuls, donaran a mascles. Fàcil!!!
5. En Quel Las Heras de Barcelona i olotí de naixement ens demana: quina alimentació tenen els abellots a fi d’acomplir la seva noble tasca? La veritat és que els abellots són les abelles més mal alimentades de la colònia. Ja de petits van rebre una alimentació pobre de mel i pol·len, tot fent la metamorfosi en els racons més freds del niu de cria, fet que explica el perquè el seu desenvolupament triga 24 i en canvi el d’una obrera 21. Un cop adults, s’alimentaran de mel i pol·len que aconseguiran de les seves germanes i a l’hivern seran expulsats del rusc, doncs la seva presència no és útil, morint de fred i de gana. Terrible!
