CRIA D'ABELLES REINES

Estat actual del sector i mètode de cria. La relació de l’home amb les abelles és molt antiga, i ja trobem pintures rupestres on podem identificar amb claredat escenes relacionades amb la recol.lecció de mel. Aristòtil i d´altres filòsofs van escriure sobre les abelles, i tenim un munt de bibliografia sobre el tema. Vist això podríem dir que la cria de reines és una especialització que acaba de néixer fa escassament 237 anys, ja que no fou fins al 1771 que l’alemany Adam Gottlob Schirach descobrí que es podien criar abelles reines a partir d’un ou destinat a ser abella obrera. El 1791 el suís François Huber va afinar encara més i va descobrir que les reines podien ser criades amb larves de 48 hores d’edat i a mitjans del 1800 ja fou quan sorgiren els diferents mètodes de cria, entre ells el doolittle. Aquest mètode és utilitzat en l’actualitat per la majoria d´apicultors de manera renovada. Una especialització dins del món de l’apicultura és la cria d’abelles. A Catalunya però, l’apicultura sempre ha sigut un sector dedicat a la producció de mel, i de fet, a la majoria de gent sorprèn que algú pugui dedicar-se a la cria d’abella. Si miréssim el percentatge de criadors, arribaríem escassament a un simbòlic 1% respecte el total d’apicultors, i les raons són molt simples: la producció de mel aporta més beneficis econòmics i la cria d’abelles és una activitat molt exigent. Actualment totes les associacions d’apicultors de Catalunya disposen d’algun projecte de cria de reines. La nostra abella Apis mellifica mellifica, també anomenada abella negra, està molt ben considerada a Europa, on es trobava en regressió degut a l´introducció per part dels apicultors d’altres races d’abelles que no han estat tant productives com s´esperava. Apis mellefica mellifica és un insecte d’una gran rusticitat, molt ben adaptat als contrastos de temperatura, hiverns freds i estius calorosos, a diferència de moltes de les races d’abelles introduïdes, que tot i ser grans productores de mel en el seu lloc de procedència ( on normalment regeix un clima més estable), no ho son aquí. La demanda d’abella negra tant a casa nostra com al mercat Europeu és creixent. Cal dir també que el sector té alguns problemes, d’entre els quals cal remarcar la gran població d’abellerols, ocell insectívor que pot arribar a cruspir-se més d’un 30 % de la producció de reines. Cal remarcar també la manca de pluja d’aquest últims anys, que està afectant a tot el sector apícola, provocant que moltes floracions donin escàs o nul rendiment. Això repercuteix en el nombre d´individus de les arnes, que cada vegada són menys; no només es redueix el nombre d’obreres sinó també els mascles, necessaris per la fecundació de les reines. El mètode de cria d´abelles reines exposat tot seguit és sens dubte un dels més utilitzats i el podríem dividir en els següents passos: - Selecció - Material emprat - Arnes criadores - Incubadora. - Nuclis de fecundació. - Engabiat. - Selecció: La cria de reines es regeix per dos grans paràmetres, qualitat i quantitat; pel que fa aquest últim no hi ha cap dificultat per obtenir-lo, doncs qualsevol mètode de cria que apliquem ens dóna una gran quantitat d’individus. Ara bé, aconseguir qualitat comporta una feina prèvia de selecció de “colònies mare” que són les que proporcionaran el material genètic necessari per aconseguir els individus desitjats. El que es busca són colònies productives, dòcils, amb un bon instint de neteja,.... qualitats que el sector apícola valora . I és d’aquestes arnes que se’n obtindrà descendència. En aquestes colònies mare hi trobem, entre d´altres individus, una abella reina que pon dos tipus d´ou, un de fecundat que donarà abelles femella i un altre de no fecundat que per partenogènesis ens donarà abelles mascle . D’aquests, els que interessen al criador són els primers, que segons la dieta que rebin esdevindran una abella obrera o una abella reina. L’apicultor no utilitza l’ou per a la cria, sinó la larva, que és una etapa del cicle més avançada. Quan una reina pon un ou, aquest es manté com a tal durant tres dies, moment en que l’ou passa a la fase de larva; si la larva es destina a abella obrera, aquesta serà alimentada durant tres dies amb gelea reial, i després la seva dieta serà substituïda per una barreja d’aigua, mel i pol.len. Això no succeeix amb les larves destinades a ser reines, que continuen alimentant-se amb gelea un cop passats els tres primers dies. Per al criador, qualsevol larva d’entre un i tres dies serà apta per convertir-se en reina, perquè la retira de l’arne abans que l’alimentació que rep decideixi el seu futur com a abella obrera o reina. I un cop triada la larva, comença el procés de maneig. - Material utilitzat: Per al maneig de les larves (extracció d’aquestes de l’alvèol on es troben dipositades) ens valem d’una agulla d’empeltar, amb un extrem molt flexible que ens permet agafar la larva per sota i retirar-la de la cel.la. Les larves que utilitzem per la cria tenen un tamany aproximat d’1.5 mm. L’abella reina és un individu més voluminós que l’abella obrera, i una larva d´abella reina no pot créixer i desenvolupar-se dins d´un alvèol d’abella obrera, on no té espai suficient. Quan les abelles crien reines per iniciativa pròpia uneixen tres alvèols en un d’únic per tal que aquesta larva de futura reina tingui l’espai suficient per desenvolupar-se correctament. L’estructura que l’abella construeix amb aquesta finalitat s´anomena reialera

Quan un criador retira una larva d’un alvèol, la diposita tot seguit dins d’una “cúpula” S´anomena així a un recipient de plàstic de dimensions similars a les que l´abella aconsegueix quan uneix tres alvèols. - Arnes criadores: Un cop les larves estan col·locades dins les cúpules cal introduir-les dins d´una arna. Les abelles identificaran aquestes cúpules com a una reialera en fase de construcció i el que faran és acabar-la, donant totes les atencions necessàries a la larva que conté. No totes les arnes son aptes per criar les nostres reines, cal que compleixin tres requisits; primer han de tenir un gran nombre de bestiar, ja que com més abelles, millors atencions rebran les larves i ens interessa especialment l’abella jove que és qui segrega més quantitat de gelea reial. El segon requisit és que han d’estar ben alimentades i tercer i molt important és que la colònia dins la qual introduirem les nostres cúpules no pot tenir reina, ja que si en tingués, aquesta no permetria que es criessin noves mares dins l’arna. Durant cinc dies les abelles joves “mainaderes” cuidaran i alimentaran les futures reines, i al mateix temps acabaran de construir la reialera al voltant de la larva, que quedarà totalment tancada fins el dia del naixement. Quan les abelles deixen d’alimentar les larves el correcte desenvolupament d´aquestes depèn tant sols d’una temperatura i una humitat adequades, cosa que ens permet retirar les cúpules, ara ja convertides en reialeres, de l’arne criadora i colocar-les dins una incubadora fins el dia del naixement. - nucli de fecundació:Un cop nascudes, les reines ja es podrien comercialitzar, a un preu que oscil.laria entre 2.5 i 3.5 euros. Ara bé, el mercat de reines verges no és molt bo i la majoria d’apicultos prefereixen comprar reines fecundades, el preu de les quals oscil.la entre els 15 i els 20 euros. Un cop nascudes, les reines triguen uns cinc dies a ser fèrtils i arribat aquest moment s’aparellen durant uns sis dies amb diferents mascles. Els acoplaments tenen lloc en ple vol de l’abella reina, es el que es coneix com a vols nupcials. Passats aquests dies, un cop fecundada, la reina encara trigarà entre sis i vuit dies a començar la posta. És convenient abans de comercialitzar-les, esperar una setmana per comprovar que la mare sigui una bona ponedora i no s’observin anomalies en la posta. Les abelles reines passaran aquesta etapa des de el naixement fins al moment de la venda en una arna de dimensions reduïdes, uns 20 cm de llargada, 10 cm d’amplada i tretze de fondària; aquesta es coneix com a nucli de fecundació . La població d´aquest nucli no és molt nombrosa, unes 400-500 abelles. El motiu d´aquest reduït tamany és la rapidesa amb què podem localitzar la reina en el moment de la venda. Penseu que una arna destinada a la producció de mel, pot arribar a tenir 70.000 individus. - Engabiat i venda: Un cop comprovat que les mares son bones ponedores podrem posar-les ja a la venda. Cada reina és engabiada juntament amb 6 o 7 abelles que li donaran les atencions necessàries per mantenir-la en vida; sense aquestes, la reina acabaria morint de gana o de fred. Prèviament a l´engabiat les reines són marcades pintant-los el tòrax. El criador es regeix per un codi de cinc colors. Depenent de l’any en què ens trobem, es marca la reina d’un color o d’un altre. Els anys acabats en 7 i en 2 s’utilitza el groc, els acabats en 8 i en 3 el vermell, en 9 i en 4 el verd, en 0 i 5 el blau i en 1 i 6 el blanc. Això permet a qualsevol apicultor saber l’edat de les seves reines i localitzar-les amb facilitat quan ja han estat introduïdes dins d’una colònia.

Autor: Josep Noguer