Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BIOLOGIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BIOLOGIA. Mostrar tots els missatges

18 de novembre 2016

ABELLES A CASA


Avegades les abelles s'instal·len en calaixos de persiana o porticons. En aquests casos hem de veure tal situació com un regal i no pas com un problema. Tenim davant nostre un regal de la natura, una finestra brutal al món salvatge. Gaudiu-ne, doncs paga la pena!

 Foto: BackYardHive.com

10 d’octubre 2016

30 de setembre 2016

ABELLES O VESPES?


Aquesta pregunta, encara que absurda des de l'òptica d'un apicultor, és una de les clàssiques qüestions que fa la gent del carrer. Tristament, el públic en general, manca del mínim de cultura biològica per tal de diferenciar una abella d'una vespa, essent en molts cassos etiquetades indistintament.

 Enllaç amb experto animal

27 de juliol 2016

PRIMER CASO DE COMUNICACIÓN ENTRE HUMANOS Y ANIMALES SALVAJES



Una especie de pájaros se comunica con los miembros de una tribu africana para buscar miel


“En 1588, João dos Santos, un misionero portugués en Sofala (el actual Mozambique) veía cómo con frecuencia un pequeño pájaro se colaba volando a través de las grietas de los muros de su iglesia para picotear la cera de las velas que encontraba dentro. Este tipo de pájaro, escribió, tenía también la peculiar costumbre de dirigir a hombres hasta colmenas piando y volando de árbol en árbol. Después de que los hombres recogiesen la miel, los pájaros se comían la cera que quedaba”. Esta intuición, recogida hace casi cinco siglos, la cuentan en un trabajo científico que se publica hoy en la revista Science Claire Spottiswoode y varios colegas, que acaban de
comprobar que era certera.

Esta ave a la que se refería el misionero se llama indicador grande (su nombre científico es Indicator indicator) y el caso de cooperación entre humanos y animales salvajes que se relata es una rareza. Los pájaros aportan su capacidad para encontrar colmenas y los humanos utilizan el humo para espantar a las abejas, una amenaza para los indicadores, que pueden morir por sus picaduras. Tal como cuenta Spottiswoode, investigadora de la Universidad de Cambridge (Reino Unido), se trata de un caso excepcional de comunicación recíproca entre nuestra especie y los pájaros. 


Se han observado casos de cooperación entre delfines y pescadores para obtener más presas


Los yao, uno de los pueblos de Mozambique que se entienden con los indicadores para conseguir miel, utilizan un sonido específico que suena como una especie de “brrr-hm” cuando quieren que los pájaros les conduzcan a su objetivo. Esa llamada no se emplea en otros contextos. Los científicos pusieron a prueba el sonido comprobando si mejoraba las probabilidades de conseguir miel para los humanos frente a otro tipo de llamadas. Según explican en su artículo, cuando se emitió el sonido mencionado en expediciones para buscar miel, los indicadores colaboraron en un 66,7% de los casos, muy por encima de lo que sucedió cuando se emitieron sonidos animales, que lograron la cooperación en un 33,3%, o de otras llamadas humanas, con el 25%. Además, el resultado final era mucho mejor cuando la colaboración se lograba con la llamada específica. En un 81,3%, en una búsqueda que duraba alrededor de un cuarto de hora, llegaron a las colmenas, muy por encima de las veces que la comunicación comenzó con los otros sonidos. En total, el sonido de los buscamiel condujoal objetivo final en un 54,2% de los casos, lejos del 16,7% de las otras llamadas.

“Los resultados muestran que un animal salvaje asocia un significado y responde de manera adecuada a una señal humana de reclutamiento [...], un comportamiento asociado previamente a animales domésticos, como los perros”, concluyen los científicos. “La principal diferencia con los animales domésticos es que estos guías de la miel son animales salvajes que viven en libertad”, explica a Materia Spottiswoode. “Los animales domésticos han visto alterado su material genético por los humanos, que seleccionan los rasgos que les resultan útiles”, continúa. “Es cierto que algunas especies, como los halcones o los cormoranes, cooperan con los humanos sin haber sido modificadas genéticamente, pero sí que han sido específicamente entrenadas y forzadas. Los guías de la miel, por contra, son animales salvajes que cooperan con los humanos sin ningún control ni intervención por parte de la gente”, concluye.

El caso de los indicadores es realmente extraordinario y solo comparable a la relación que comparten algunos delfines con pescadores artesanales. Desde el año 70 después de Cristo, cuando Plinio el Viejo habló de este tipo de colaboración en la Galia Narbonense, en lo que es la costa mediterránea de Francia, se han recogido episodios similares. Sin embargo, la falta de un trabajo científico que lo compruebe impide asegurar que se trate de un sistema de comunicación especializado como el de aves y humanos en busca de miel.


El origen de la colaboración entre humanos y pájaros podría remontarse a los 'Homo erectus' de hace 1,9 millones de años

 Spottiswoode plantea que este tipo de comportamiento de las aves es, probablemente, innato, aunque refinado con la práctica. “Los indicadores, como los cucos, ponen sus huevos en los nidos de otros pájaros para aprovecharse de ellos y que les cuiden a sus crías, así que los jóvenes no tienen oportunidad de aprender ese comportamiento de sus propios padres”, opina la investigadora. Aunque es difícil calcular el tiempo necesario para la aparición y el desarrollo de esta sociedad entre humanos y aves, la relación podría remontarse a los primeros grupos humanos capaces de dominar el fuego necesario para espantar a las abejas. Richard Wrangham, antropólogo de la Universidad de Harvard, sugiere que esto pudo suceder ya con los Homo erectus, hace más de un millón de años.

Este entendimiento ancestral entre humanos y animales está desapareciendo en muchas partes de África y se conserva en lugares como la Reserva Nacional de Niassa, en Mozambique, donde la relación entre las personas y la vida salvaje aún es estrecha. Esta reserva, del tamaño de Dinamarca, se ve ahora amenazada y con ella uno de los pocos casos en los que los hombres se han beneficiado de trabajar junto a otros seres vivos sin someterlos. 

 Informa: Mihail Pawlowsky

DANIEL MEDIAVILLA - el País 

22 de juliol 2016

BEE SEASON


Bee season depends largely on temperature and the seasonal patterns of flowers. After hibernating over the winter, bees awaken in time to collect pollen and nectar from their preferred plants; flowering plants also bloom in correspondence with the arrival of their most effective pollinators. Certain bee species are active pollinators during certain seasons, as native flowering plants and bees have established a relationship throughout their lengthy evolution. Some bees have no seasonal preferences and feed off a variety of flowering plants.
Three of the most commonly encountered bees by homeowners are honey bees, carpenter bees and bumble bees. These bees usually become active in the spring with the warm weather and flowering of plants. They remain active throughout the summer and into the fall. Cooling temperatures in the fall prompt them to prepare to overwinter. During the winter months their activity decreases to the point where they are not seen unless on a warm winter day.
Understanding bee seasons and the flower preferences of certain bee species could facilitate pollination and assist in both commercial and personal gardening.

12 de juny 2016

01 d’abril 2016

05 de febrer 2016

LA JERARQUIA DINS DEL RUSC


Entre les abelles de la mel hi ha diferents castes i cadascuna té la seva funció principal. La reina posa els ous i per tant s’encarrega del manteniment de la població, l’abellot ventila la colònia i copula la reina i les obreres porten a terme diferents tasques.

Els abellots, que com hem dit ventilen el rusc assegurant la temperatura òptima i que són els encarregats de copular la reina, neixen dels òvuls no fecundants (sent haploides, n); en les cel·les on es situen els òvuls la reina pot decidir si hi posa o no esperma de l’espermateca (òrgan especialitzat per a la reserva de esperma). S’ha vist, que els abellots  sorgeixen de cel·les de gran perímetre, més gran que les de les obreres.

Les abelles obreres duen a terme diferents funcions durant les primeres setmanes de vida; poden ser mainaderes, guardianes o constructores. Després de 2-3 setmanes es converteixen en recol·lectores.
  • Mainaderes: netegen residus i cadàvers de les cel·les, i fabriquen la gelea reial; una mel de més alta qualitat per alimentar a les larves petites i a la reina.
  • Guardianes: es troben a l’entrada de la colònia i regulen el pas. Són les mainaderes que s’han transformat en guardianes al cap d’uns dies. Aquestes són les que piquen més.
  • Constructores: fabriquen les cel·les a partir de les glàndules cereres i construeixen el rusc.
  • Recol·lectores: s’encarreguen de visitar les flors i amb danses indiquen a les altres abelles les zones riques en aliment (zones de floració) que han trobat durant la prospecció. Així poden anar a recollir el nèctar de les flors i portar-lo al rusc.
  All you need is Biology


02 de febrer 2016

HONEYBEES KNOW IT'S GOING TO RAIN, SO WORK MORE BEFORE IT STARTS


Busy bees get busier if the next day looks rainy.
This is according to Xu-Jiang He and colleagues at Jiangxi Agricultural University in Nanchang, China, who attached tiny radio-frequency identification (RFID) tags to 300 worker honeybees from each of three hives.
They used these to monitor when the bees left the hive, how long they were gone and when they quit work in the evening.
The bees spent more time out of the hive foraging and stopped work later in the afternoon when the following day proved to be rainy rather than sunny. They seemed to be responding to cues such as changes in humidity, temperature and barometric pressure that preceded rainstorms.

Stores for hoarders?

The finding is surprising because honeybees should not need to set aside extra stores of food for a rainy day, says Gene Robinson, a honeybee expert at the University of Illinois at Urbana-Champaign.
“Honeybee foraging ecology is not based on immediate need. They are a hoarding species,” he says.
Robinson notes that He’s team only tracked the bees for 34 days, so other factors such as blooming times of flowers could also have affected their behaviour.
If the Chinese researchers are correct, though, their discovery will help shape our understanding of how and why honeybees forage when they do, says Robinson.
And that, in turn, may help in managing the impact of climate change and human activity on bees, which are the world’s most important pollinating insects.
Journal reference: Insect Science, DOI: 10.1111/1744-7917.12298

 PHOTO:Anand Varma/Getty

27 de setembre 2015

17 de setembre 2015

03 de juny 2015

NOVETATS MORFOLÒGIQUES I FISIOLÒGIQUES DE LES ABELLES


Un dels trets més importants que diferencia abelles (sensu lato) i vespes esfècides està relacionat amb l’alimentació que proporcionen les femelles a les cries. Mentre que en els esfècids l’alimentació és d’origen animal (les preses que capturen i transporten als nius), les abelles (excepte un cas conegut) recorren a substàncies vegetals: nèctar i pol·len. Diverses modificacions morfològiques contribueixen a millorar la recol·lecció d’aquests productes vegetals. Hi destaca l’allargament i transformació del complex labiomaxil·lar (peces bucals), molt més eficaç per a la recol·lecció de nèctar (figura 2), i la diferenciació d’una important i complexa pilositat, així com d’estructures addicionals (cistelles en les potes, pintes a l’abdomen,...) per a recollir i transportar els grans de pol·len (figura 3). D’altra banda, una de les regions del tub digestiu (el pap), és enormement extensible i permet emmagatzemar-hi quantitats importants del nèctar absorbit a les plantes i traslladar-lo als nius, on és regurgitat. Addicionalment, les denominades glàndules hipofaríngees (localitzades al cap i a vegades enormement desenvolupades), produeixen diverses substàncies, entre les quals destaca la invertasa, que intervé en la transformació del nèctar en mel.

El tipus d’aliment utilitzat per les més de 15.000 espècies conegudes d’abelles és bàsicament el mateix: nèctar (la principal font de carbohidrats) i pol·len (la font proteica). Però l’home només aprofita aquests productes (o els seus derivats) en dues o tres espècies d’abelles mel·líferes (pertanyents al gènere Apis) i localment en algunes espècies d’abelles meliponines. Deu haver-hi, per tant, altres factors, a banda dels estrictament nutricionals, que facen aquestes espècies particularment adequades perquè es puguen aprofitar els productes que elaboren.

Autor: Josep Daniel Asís

06 de novembre 2014

ANTÒFILS

Els antòfils (Anthophila, del grec "amant de les flors") són un clad d'himenòpters dins la superfamília dels apoïdeus. Viuen en ruscs i s'alimenten del nèctar de les flors, a partir del qual elaboren la mel. També recol·lecten pol·len, destinat a la producció d'aliment per a les larves. Juguen un paper molt important en la pol·linització de les plantes amb flors. Són anomenats de forma genèrica abelles, però també inclou borinots i vespes.

WIKIPEDIA

Els antòfils tenen una llengua llarga, o glosa, que fan servir per a obtenir el nèctar de les flors. Posseeixen també petites antenes, formades per tretze segments en els mascles i dotze en les femelles. Tenen dos parells d'ales, el de darrere més petit. El segon parell de potes està adaptat per a la recol·lecció de pol·len, i l'apèndix de l'abdomen és un fibló que usa per a defensar-se.

Existeixen prop de 20.000 espècies conegudes d'antòfils, repartides en nou famílies, i s'estima que n'existeixen al voltant de 30.000 espècies en total. Els antòfils poden ser solitaris o viure en grans comunitats de diversos tipus. Les més avançades d'aquest tipus són les colònies, o ruscs eusocials, que es poden trobar entre les abelles de mel i les abelles sense fibló.

L'apicultura és la cria d'abelles, generalment per a l'obtenció de mel i d'altres productes apícoles, encara que de vegades l'objectiu pot ser la fecundació de conreus. Al llarg dels últims anys, tant les poblacions d'abelles salvatges com les domesticades estan patint greus pèrdues per un motiu (o una sèrie de motiu) que encara no acaba d'estar clar.

Es creu que la socialitat ha evolucionat de forma separada en els diferents grups d'abelles.

Font: Wikipedia

23 de setembre 2014

QUÈ PROVOCA L'AGRESSIVITAT DE LES ABELLES?

123rf.com

Moltes vegades els apicultors ens preguntem què provoca l'agressivitat de les abelles, sobretot quan una colònia dòcil es transforma i un núvol d'abelles ataquen l'apicultor.

Molts aspectes fisiològics d'una colònia d'abelles són de naturalesa cíclica, i l'agressió no n'és pas l'excepció. Les abelles tenen la capacitat de ser agressives en qualsevol moment, però certs factors n'afavoreixen la seva manifestació, sobretot a finals de l'estiu i principis de la tardor. Alguns d'aquests factors són:

  • La manca de reina pot ser causa d'un increment de l'agressivitat
  • La falta d'una bona floració, fet que genera pillatge
  • Una alimentació artificial massa lenta, fet que provoca obrir les arnes massa temps i l'olor a xarop pot excitar perillosament les abelles.
  • La proximitat d'un tempesta o canvi de temperatura.  
Rusty

Article original


08 de setembre 2014

EL TREBALL D'UNA ABELLA EN UNA COLÒNIA




Work like a bee in a beehive


Rules that govern a beehive can work wonders if replicated at the modern workplace

Dr N Ganapathy, a professor at the Tamil Nadu Agricultural University in Chennai wonders why management students spend thousands to sign up for corporate workshops.

There's a far simpler and cheaper lesson they can learn by standing before a hive, and watching the ways of honey bees. "Use the bee as your social guide. They are part of a complicated process that brings us the honey we so enjoy. Try adopting their work ethics, and see where it can take you," he said of the social insects that live in the same dwelling, rely on each other for the survival of the hive, and appear to be perpetually busy.

Ganapathy, who spoke at a session organised at Pollinator I — The Bee Festival held in Chennai last week, outlined six lessons corporates can learn from bees.

Lesson 1: Divide Duties
Bees lead a structured life. Their roles are welldefined, and they are genetically programmed not to trespass into another's territory. The drones mate with the queen. The queen lays eggs, and the worker bees are beasts of burden. The last lot handles every responsibility from scavenging, storing pollen and processing the nectar to feeding the queen bee. There is no conflict of roles, and that's the perfect model to adopt in any organisation. Let's say, you define waking up and going to work as a daily goal. That's not a definite goal. A professional goal needs clarity. It must be worth achieving so that a specific outcome can be expected, as is the case with bees working towards one clear goal — to produce honey.

29 de juliol 2014

RELLEU DE REINES (2a PART)

flickr.com

Finalment, la reina vella també pot desistir d’abandonar la colònia, passejant-se per la zona de cria, on es poden observar un conjunt de cel·les reials, unes grans estructures de cera que contenen en el seu interior un capoll amb una nimfa que s’està metamorfitzant. Prèviament, aquest immadur va rebre en el seu estadi de larva una alimentació exclusiva a base de gelea reial, un aliment altament energètic que li ha permès desenvolupar-se ràpidament i amb una grandària corporal poc freqüent. Tot el procés del desenvolupament s’enllesteix en setze dies des de la posta de l’ou, pràcticament una setmana menys que en el cas d’una obrera, fet que ens assenyala la urgència del procés per a la viabilitat del rusc. Simultàniament, la colònia ha criat nombroses reines, de les quals, la primera en néixer generalment destruirà la resta de competidores. En d’altres ocasions, la germana primogènita impossibilita el naixement de la resta, fins que ella mateixa abandona la colònia acompanyada d’un grup de fidels que la segueix.

La nova reina, jove i verge, presenta les credencials davant de la reina mare, més vella i desgastada pels mesos intensos de posta. En aquest moment s’estableix un conflicte d’interessos, on la reina més gran i feble generalment perd la disputa, essent aniquilada o convidada a marxar. Sigui quina sigui la reina destronada, abandonarà el grup amb tot un seguici d’obreres, migració que, de retruc, afavorirà la descongestió del rusc. Per altra banda, el naixement de més d’una reina pot provocar la formació de més d’un eixam, que generalment es caracteritzaran per ser sensiblement més petits que el primari.
 
Autor: Esteve Miràngels

04 de juliol 2014

RELLEU DE REINES (1a PART)

sbai.org.uk
Mentre la reina vella continua la seva monòtona tasca de posta d’ous, les abelles constructores i mainaderes es preparen per canviar el rumb de la gran família. En primer lloc seleccionaran unes desenes d’ous com a llavors de futures reines i a continuació marginaran alimentàriament la femella regenta. La inanició de la reina provoca la interrupció de la seva activitat reproductora com a conseqüència de la seva pèrdua de pes. Tot plegat sembla una invitació perquè abandoni el rusc, ja que el seu cos, novament estilitzat, li ha retornat la facultat de volar. La reina serà empesa cap a la sortida del rusc, tot oferint-li l’oportunitat d’abandonar el grup abans que es produeixi el naixement de les reines verges que l’hauran de substituir.

En d’altres ocasions, quan la reina mor per causa natural o per malaltia, el col·lectiu orfe fabrica noves reines a partir dels últims ous de la posta, desencadenant-se una renovació tranquil·la, amb poques aspirants a ocupar l’antic tron. En alguns casos, la manca de reina i per tant l’absència de l’olor reial, estimula les obreres a pondre ous, fruit de l’activació dels seus ovaris. La posta es caracteritza per ser irregular, amb la col·locació de més d’un ou per cel·la, uns ous que lògicament donaran mascles, perquè les obreres no tenen disponibilitat d’esperma. Aquesta resposta pot semblar inicialment sorprenent i sense una intencionalitat clara, ja que la situació és irreversible i la colònia inviable. L’actitud d’aquestes obreres abegoteres ens pot recordar un comportament arcaic, de quan les abelles actuaven com a reproductores solitàries.

Autor: Esteve Miràngels

10 de juny 2014

COMUNICACIÓ ENTRE ABELLES



larouchepac.com

El treball en equip requereix una comunicació per coordinar les accions d’explotació de les diferents superfícies florals. L’activitat recol·lectora implica  també una exploració del terreny que envolta el rusc, distància que normalment és de com a màxim d’uns dos a tres quilòmetres. Quan les abelles detecten una zona rica en aliment, s’estableixen tots uns mecanismes d’informació per tal que la resta d’obreres puguin accedir al mateix lloc. L’exploradora queda encerclada per les seves companyes, regurgitant part del nèctar recollit, i així amb les seves antenes en valorin la qualitat, iniciant una sèrie de danses per indicar-ne la seva localització. Aquest ball té formes diferents en funció de la distància, amb danses circulars que poden incloure diferents moviments.

Quan les reserves de nèctar estan molt properes, a menys de 100 metres, la dansa circular estimula les seves companyes a sortir del rusc i trobar la font del nèctar a partir del sentit de l’olfacte. Quan la recompensa està a més de 100 metres de distància, la dansa adopta una forma de vuit, resseguint el circuit una vegada i una altra, intensitat que és més gran com més proper es troba l’aliment.  Amb la dansa s’informa de la distància però també de l’orientació respecte del Sol. Si marquem aquests tres punts, Sol, Rusc i Font de l’aliment, i els unim amb unes rectes en aquest ordre, obtindrem un angle amb una determinada obertura. Quan l’abella dibuixa el vuit damunt les bresques verticals, la dansa descriu un angle respecte el sentit de la gravetat, obertura que coincideix amb la situació de l’aliment respecte del Sol i el Rusc.  Al llarg del dia el Sol es mou respecte del rusc, de manera que les danses també canvien per tal d’adaptar la informació a la nova situació. Quan la qualitat del nèctar és molt bona, les danses són sonores i l’abella oscil·la el seu abdomen amb més o menys intensitat.

Autor: Esteve Miràngels

22 de maig 2014

EL COL·LAPSE DEMOGRÀFIC


healthybeeshealthygardens.com

La necessitat de neutralitzar l’efecte del col·lapse demogràfic engega un procés que no té marxa enrera i que es basa en la fabricació de cel·les reialeres, que com diu el seu nom, albergaran futures femelles fèrtils. De la mateixa manera es començaran a construir cel·les per a abellots, on la posta d’ous no fecundats assegurarà una correcta inseminació de les reines verges. Es produeix un fet si més no curiós, on la grandària de les cel·les i sobretot l’alimentació que rebran les larves determinarà el naixement d’unes abelles que canviaran el curs de la colònia, motivant la seva partició. Davant d’aquest fet ens podríem preguntar: qui pren les decisions? Les abelles mainaderes? Les constructores? I la reina present no decideix res? És un acord consensuat? I quins mecanismes regulen aquest procés? Les hormones? L’instint genètic? La densitat poblacional? L’entrada de nèctar? L’espai disponible? El nombre d’immadurs? ... Moltes preguntes i encara més possibles respostes que emboliquen encara més el fenomen de l’eixamenada.

Autor: Esteve Miràngels

07 de maig 2014

EL TREBALL A L'AIRE LLIURE

1ms.net

La colònia necessita constantment l’entrada de nèctar, pol·len, resina i aigua, i les abelles recol·lectores pateixen un fort desgast. Cal doncs, un progressiva incorporació d’abelles a l’activitat exterior, per tant, una iniciació en l’art del vol i l’orientació respecte del Sol. Ja de joves les obreres exerciten aquestes habilitats, tot i que fins als vint dies d’edat no començaran a treballar en les tasques de recol·lecció. L’activitat exterior es veu condicionada per les condicions climàtiques, ja que les abelles necessiten una temperatura ambiental per sobre dels 10ºC i una intensitat lumínica adequada. Per altra banda, la presència de cel·les buides i abundant cria per alimentar esperonen les abelles en el seu neguit recol·lector.  

La visita de les abelles a les plantes pot tenir diferents objectius, sigui el nèctar, el pol·len o fins i tot les petites gotes d’aigua i resina que resten en les seves fulles. La relació de mutualisme entre abelles i vegetals afavoreix a ambdós, de manera que la visita constant a les flors garanteix la dispersió del pol·len i per tant l’èxit reproductiu gràcies a la formació de les llavors. La pol·linització de les plantes primitives s’efectuava bàsicament per l’aigua (hidrofília) o per l’aire (anemofília), de manera que calia fabricar grans quantitats de pol·len per aconseguir la fecundació de les flors. L’aparició dels insectes va condicionar l’evolució de les plantes, amb l’oferiment d’una recompensa dolça a canvi del transport del seu pol·len. Avui, vuit de cada deu flors són pol·linitzades per les abelles, flors que es caracteritzen generalment pels seus colors grocs o blaus, per la fragància que emeten i per la seves formes, ja que disposen d’autèntiques pistes d’aterratge per afavorir-ne la visita.  

Autor: Esteve Miràngels - Apicesteve.cat
Subscriure's a: Missatges (Atom)