EPITAFI

 

L’apicultura actual es basa en el dia a dia, en el fet de pensar que tenir abelles és produir mel i bestiar, i així esprémer al màxim una suposada inversió. Alguns justificaran la seva actitud en una suposada professionalitat, doncs pel fet que les seves rendes familiars depenen de l’explotació d’aquest insecte, es creuen en el dret de menystenir-lo i maltractar-lo fins a límits insospitats. Són persones mancades del més mínim d’ètica, de fet són els apicultors menys indicats per portar l’etiqueta de professionals, ja que aquest qualificatiu hauria d’assenyalar a aquells que realment estimen i protegeixen les abelles.

Les abelles es moren, i el sector apícola no fa res per revertir aquesta decadència. Els diners mal repartits de les subvencions només afavoreixen els més forts, o sigui a aquells apicultors que amb un volum descomunal i ingovernable d’arnes, es dediquen a empastifar el territori de patologies cròniques que no guareixen, sense cap tècnica profilàctica de maneig i amb terapèutiques preventives d’escassa eficàcia i de més que dubtosa legalitat. Tot plegat amb el beneplàcit de l’administració, incapaç de posar ordre a un sector, que amb la conveniència d’algun sindicat agrari, deixen passar les campanyes sanitàries sense cap mena de rigor metodològic. 

"(...) els apicultors aprendran a treballar junts el dia que, com les abelles, aprenguin a viure junts”              

Adaptació de la cita de Charles Fourier