BEAUBERIA CONTRA LA VESPA

 
Usaran un fong en una prova pilot contra la vespa asiàtica

El «Beauberia bassiana», que ja s’utilitza per lluitar contra l’escarabat morrut s’usarà per fer front a l’espècie invasora estesa a Girona

La Generalitat i el sector han decidit posar en marxa un pla pilot contra la vespa asiàtic amb un fong anomenat Beauberia bassiana. Habitualment s’utilitza com a producte fitosanitari en la lluita biològica contra diverses plagues agrícoles, com per exemple amb el morrut de les palmeres. Amb el Beauberia bassiana, es pretén lluitar contra la vespa asiàtica, una espècie invasora i perjudicial que s’ha propagat amb molta virulència a Girona. L’insecte és especialment nociu per les abelles de la mel i afecta les explotacions apícoles gironines.

Per poder usar-lo com a biocida es requereix una autorització excepcional del Ministeri de Sanitat, la qual es sol·licitarà aviat des de la direcció general d’Agricultura i Ramaderia. Aquest pla sorgeix fruit del treball conjunt entre el sector damnificat i les institucions per tal d’incorporar una nova mesura pel control dels danys que provoca aquesta vespa. La mesura es combinarà amb la resta que es fan actualment, per tal d’augmentar-ne l’efectivitat.

El fong

El Beauberia bassiana es considera no tòxic per als mamífers, aus i plantes, però és un verí mortal per a les vespes velutines. Si s’aconsegueix que una vespa asiàtica mengi aquest fong, mitjançant un esquer, pot comportar el col·lapse d’un vesper sencer en qüestió d’una setmana, a causa del fet que la trofalaxia (el mecanisme mitjançant el qual s’alimenten les unes a les altres) permet aquesta contaminació massiva.

El departament també ha acordat diferents mesures per tal d’ajudar econòmicament als treballadors del sector, el qual està essent molt afectat per aquesta crisi. Aquest és el cas d’Apícola Gironina, SL., una empresa situada a Vilobí d’Onyar, amb la qual vam voler parlar per conèixer la seva opinió de les noves mesures acordades. Magí Masó, l’administrador de l’empresa, assenyala que el sector apícola es troba en «un declivi constant» des de fa 30 anys, a causa del fet que «no paren de sortir noves complicacions».

«Anem tard»

L’apicultor esmenta amb resignació que «qualsevol mesura adoptada ara, arriba amb un retard d’entre 5 i 8 anys» i que el pla de prevenció de les institucions «ha fallat». Tanmateix, Masó expressa el seu descontentament per la paralització de l’ajuda que hauria de pal·liar els efectes de la sequera, la qual ha sigut aturada fins a les eleccions del 23-J. «L’hauríem d’haver rebut fa dos mesos» remarca l’administrador gironí.

Segons el cens fet l’any 2021, Catalunya compta amb 2.178 explotacions apícoles , que equivalen a un total de 252.487 arnes. Pel que fa a les llars catalanes, el consum de mel va ser de 3.027 milers de quilos i es van exportar 2.414 tones per un valor d’11.314 milions d’euros. Per aquest motiu les institucions volen ajudar al sector, ja que també han de fer front a noves despeses, com l’encariment dels costos en l’alimentació suplementària per mantenir la salut de les colònies. Aquestes ajudes varien segons la quantitat de ruscs que tinguin en propietat, si les explotacions tenen menys de 250 arnes rebran 12 euros per cada una d’elles, en canvi, si tenen entre 250 i 500 arnes, el suport econòmic serà de 8 euros per arna, amb un topall de 5.000 € en total.

Pel que fa al futur del sector, Masó ho té clar: «Desastre, el futur climatològic és un desastre». L’empresari creu que la situació és gairebé insalvable. Explica que han de fer front a una «pèrdua del 30% anual» de les seves abelles a causa de factors externs. «Jo no salvaré el món, només me n’assabentaré abans del que passarà» expressa Masó respecte la delicada circumstància que es viu actualment.

L’empresa també expressa el seu malestar per  haver de retirar els ruscs de la vespa asiàtica, ja que considera que tenen suficients problemes per solucionar i en molts moments es veuen desbordats. «El primer any ho feia l’Ajuntament, però després ja es van desentendre del tema» afegeix.

Diari de Girona