EL VALOR DE LA MEL

La mel és un aliment que els éssers humans coneixen i consumeixen, segons els antropòlegs, des de fa uns 200.000 anys i sempre ha estat envoltat de llegendes que li atribueixen tota mena de virtuts curatives i nutritives. Els grecs, els romans i els xinesos la usaven com ungüent per a les ferides i per tractar les febres i malalties estomacals .

Destaquen en la seva composició els sucres, àcids orgànics, vitamines, àcid fòlic, minerals, aminoàcids essencials i esterols, fosfolípids, falvonoides, polifenols i enzims

És un producte biològic de composició complexa, i és a més molt diversa, no hauríem de parlar de mel, sinó de mels, com es parla de vins o formatges . La seva varietat és molt gran i el seu sabor i color depenen de la flor de la qual procedeix el nèctar. Podem distingir com més comuns les mels de romaní, taronger, gira-sol, eucaliptus, cantueso, espígol, farigola, bruc, multiflores, etcètera.

El Codi Alimentari Espanyol classifica les mels en tres grans grups:

• Mels multiflorals, que procedeixen d'una flora variada que fan impossible identificar la seva procedència exacta.
• Mels uniflorales, que provenen principalment d'una espècie vegetal determinada i posseeixen, per tant, característiques organolèptiques específiques que es poden definir d'una manera força precisa.
• Mel de melada. És l'obtinguda primordialment a partir de secrecions ensucrades de les parts vives de les plantes.

Composició nutricional de la mel

La mel es compon gairebé exclusivament de hidrats de carboni , principalment en forma de glucosa i fructosa, el que fa d'elles un aliment energètic de gran qualitat. El seu consum és una font d'energia immediata, molt indicada per als atletes. A més, facilita la digestió d'altres aliments. És important també per al desenvolupament infantil, perquè a més de passar ràpidament a la sang, exerceix una bona influència en l'assimilació de l' calci i de l' magnesi .

Destaquen en la seva composició els sucres ; àcids orgànics (cítric, làctic, fosfòric ...); vitamines (C, B1, B2, B3, B5); àcid fòlic; minerals (fòsfor, calci, magnesi, silici, ferro, manganès, iode, zinc, or i plata); aminoàcids essencials i esterols, fosfolípids, flavonoides, polifenols i enzims.

bactericida natural

Una propietat plenament reconeguda de la mel és el seu poder antisèptic , que, unit al seu poder demulcente, fan que la mel sigui un excel·lent cicatritzant i protector de la pell , sent molt emprada tòpicament en cremades, ferides i esquerdes, amb excel·lents resultats, emprant- en cirurgia hospitalària.

Ara podem comprendre que la popularitat tradicional de la mel com ungüent per ferides es deu a les seves propietats antimicrobianes. L'alt contingut de sucre i el pH baix signifiquen que la mel inhibeix el creixement microbià, però certes mels encara conserven la seva activitat antimicrobiana quan es dilueixen a nivells insignificants. Molts tipus diferents de mel també produeixen nivells de peròxid d'hidrogen mortals per als microbis.

Alguns estudis han demostrat que és eficaç contra dotzenes de ceps, incloses la E. coli i la salmonel·la . S'ha demostrat que un tipus específic de mel de Nova Zelanda, anomenada mel de manuka, juntament amb la mel de Tualang de Malàisia, combaten l'estafilococ i el H. pylori , el bacteri digestiva responsable de les úlceres pèptiques.

Les seves propietats cosmètiques

L'Associació Espanyola de Comerciants i Envasadors de Mel explica al seu web que les propietats emol·lients i refrescants de la mel la fan també imprescindible de molts cosmètics i productes de bellesa com:

• Hidratant : la mel és capaç d'absorbir i conservar la humitat ambiental, retornant un aspecte brillant a les pells seques i cansades.
• Humectant : a més de hidratant , forma una pel·lícula protectora que evita que la pell perdi la seva humitat natural.
• Emolient : ajuden a suavitzar la pell.
• Tònic i refrescant.
• Anti-irritant : la mel ajuda ràpidament a millorar les pells enrogides, irritades o resseques.
• Antiedat : la mel és un reconstituent de el teixit epitelial i un reconegut antioxidant que ajuda a prevenir l'envelliment prematur de la pell.
• Millora petites imperfeccions i inflamacions de la pell i té un efecte netejador.

Un estudio de la Journal of the Science of Food and Agricultura sobre qué tipo de miel posee más propiedades antioxidantes ha descubierto que la miel de mielada dobla a las demás

En la actualidad la miel es parte esencial en muchas líneas de: cremas faciales, leches hidratantes, cremas para las manos, mascarillas, jabones, geles de baño, champús, lociones, bálsamos labiales. El espectro de sus funciones y el hecho de ser adecuada para todo tipo de pieles hace que resulte también el complemento perfecto a compuestos activos específicos en una amplia variedad de formulaciones.

Efecto prebiòtico

Los fructooligosacáridos son oligosacáridos naturales de cadena corta que se encuentran en algunos vegetales y en la miel. Se ha comprobado que alimentan y estimulan selectivamente el crecimiento de ciertas bacterias beneficiosas de la flora intestinal, por lo que se considera que tienen un efecto prebiótico. Su consumo puede mejorar la salud gastrointestinal y la absorción de minerales (en especial el calcio), además de favorecer la absorción de los prebióticos.

Antioxidante

Nuestras sociedades modernas se ven sometidas a una serie de factores (estrés, enfermedades, sedentarismo, mala nutrición, etc.), que incrementan la producción por nuestro organismo de los radicales libres. Estas moléculas pueden dañar nuestras células y se relacionan con enfermedades cardiovasculares, enfermedades degenerativas, envejecimiento… y la alimentación con productos antioxidantes puede ayudar a eliminarlos y prevenir estas dolencias.

Rosa Ana Pérez, Lucía Vela y Cristina de Lorenzo, del Instituto Madrileño de Investigación y Desarrollo Rural, Agrario y Alimentario (IMIDRA), publicaron en la revista 'Journal of the Science of Food and Agricultura' un trabajo encaminado a determinar qué tipo de miel posee más propiedades antioxidantes. Los resultados descubren que, en este aspecto, la miel de mielada dobla a todas las demás.

La fructosa de la miel se considera el azúcar mejor tolerado por el diabético

Son ya muchos científicos que han avalado esta importante y saludable característica en la miel, que le confiere a este producto de la colmena un indudable valor. En su composición se ha determinado la presencia de compuestos polifenólicos que le confieren esta propiedad antioxidante (principalmente flavonoides y ácidos fenólicos), ligada también en el caso de la miel a otros de sus componentes como los ácidos orgánicos, enzimas o aminoácidos.

Además, la fructosa de la miel se considera el azúcar mejor tolerado por el diabético. Su alto contenido en este azúcar, hace que la miel se utilice para acelerar el metabolismo del alcohol en pacientes con intoxicación etílica. Otra propiedad farmacológica de Ia miel es su poder laxante. Se considera asimismo relajante y tónica; y en muchas ocasiones se utiliza para combatir resfriados y laringitis.

el confidencial