L'entrada del sucre el segle passat va modificar els nostres hàbits dietètics i va arraconar la mel i les fruites madures, fins aleshores principals edulcorants. No hi ha cap raó dietètica ni de salut que justifiqui la supremacia del sucre en la societat actual.
Els xarops, com és ara el concentrat de poma, el xarop d'auró i moltes de les anomenades “melasses”, i sobretot qualsevol altre producte procedent dels ruscs o bucs d'abelles (la mel, el pol·len o el pròpolis) són infinitament millors, especialment la mel d'abella, molt valorada tot al llarg de la història pels seus innombrables efectes beneficiosos per a la salut.
La mel ha estat l’edulcorant per excel·lència de totes les cultures de la humanitat, durant moltes èpoques. Empíricament, se’n coneixien les propietats nutritives i medicinals, i a tal fi es feia servir. Amb l’adveniment de la indústria sucrera se’n va substituir el consum pel del sucre refinat, fins que es va presentar proves científiques del seu valor.
Introducció al llibre "com cura la mel" de Guillermo López
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada