Ecolluita us presenta Munavi, una cervesa artesanal que porta mel com a uns dels seus ingredients. Tota una descoberta per aquells que ens agrada la cervesa.
Estil: Wheat wine (BJCP 22D al final de la descripció).
Graduació: 10%vol.
20% blat cru, 55% malt de blat i 25% ordi.
Mel.
Envasada: 04/2020
Aquesta cervesa és un homenatge d'en Pep al seu avi.
A continuació teniu una descripció per aquells que us animeu a provar-la:
Aspecte:
Cervesa de color daurat clar, mitjanament tèrbola i sense pòsit aparent al got.
Nota: Aquest és l’avantatge de consumir cerveses en ampolles de 3/4: que el pòsit es queda al fons i pots veure cerveses visualment «netes».
Escuma:
Escuma de color blanc bastant densa, regular i generosa. Poc persistent. No forma adherències.
Aromes 1:
L’entrada és bastant aromàtica amb predomini de notes olfactives dolces i amb notable component de llaminadura.
Passada la primera olfacció, es troba un important perfil àcid amb llimona i potser aranja. És possible que hi hagi un lleuger toc acètic però diria que és forçar una mica. Així, per sobre, no es pot descriure.
En tercera capa descriptiva, podem parlar de discretes notes farinoses i de massa crua de pa.
Lentament va apareixent un perfil afruitat amb notes de meló i, en rerefons, possiblement plàtan.
El conjunt aromàtic està molt ben construït i es constitueix en un entramat perfumat afruitat molt agradable i equilibrat.
Els aspectes cítrics que inicialment apareixen dominants, treuen pes a un perfil general que, sense ells podria resultar un pèl embafós. O ho podem veure al revés: els tons dolços i afruitats compensen judiciosament els aspectes inicialment cítrics que, sense aquesta compensació haguessin pogut aparèixer com agressius.
Sigui com sigui, el conjunt aromàtic, si bé no és d’una riquesa extrema, és compacte i ben compensat.
En boca 1:
Sorprenentment, la cervesa està lluny de ser tan àcida com el perfil aromàtic ho augurava. L’acidesa és moderada, de molt bona qualitat, en absolut agressiva. S’escampa molt bé a la boca.
L’efervescència resulta moderadament alta, però al mateix temps és molt fina.
El cos és entre mitjà i baix mentre que la textura és suau i lleugerament vellutada.
Inicialment, es troba un punt dolç que possiblement es resoldrà en aspectes afruitats.
L’amargor és gairebé immediata i ocupa tranquil·lament el primer pla. Però és de bona qualitat, gens astringent ni elèctrica. És principalment fresca o balsàmica i metàl·lica. Molt poc secant i gens punyent. Malgrat això, a mesura que s’escalfa la cervesa, aquest gust augmenta d’intensitat per arribar a un límit superior una mica sobrant. El secant s’expressa sobre tot en el regust tot i que es manté en forma molt moderada. Convida amablement a una altre glop, no en fa cap urgència.
Per ser una cervesa de 10%Vol. l’alcohol és molt poc present. Queda completament integrat i només es manifesta un cop empassada la cervesa, en forma de la típica escalfor de les begudes alcohòliques. Però no puc descriure cap coïssor ni cap aroma semblant a cap dissolvent.
I parlant de dissolvent: quan he observat que el to àcid en nas s'expressava poc en boca, m'he fet la pregunta si trobava quelcom de dissolvent, de pomes verdes o de qualsevol cosa que podria delatar la presència d'acetaldehid. Però no trobo res d'això. Essent que l'acides es nota bé, sobre tot en nas, caldrà trobar el seu origen en alguna altra cosa (suposant que sigui el nostre paper; que no ho és).
Aromes 2:
En segona passada i amb la cervesa ja més calenta, es nota el perfil de llevat lleugerament sulfurós. També apareixen més notes del malt amb pa molt poc cuit. A la llarga apareixen també lleus aromes de palla.
Immediatament, segueix la nota dolça del primer tast. No es precisa, segueix essent dolç i piruleta. S’hi afegeixen notes de meló i, possiblement, aspectes de mango o alguna altra fruita tropical. Potser fins i tot, un toc de maduixa. Finalment, podríem parlar de plàtan però és més un dir que un fet.
Notes de llimona i d’aranja.
Ja en calent es nota un bon perfil d’herba fresca tallada.
Boca 2:
El cos és lleuger mentre que la textura és força suau i vellutada. L’efervescència ha perdut intensitat i no resta sedositat a la textura tot i que li dóna més lleugeresa.
Apareixen aromes relacionades amb la fermentació com pebres i especiats diversos així com algun toc sofrat. Podríem identificar-ho com el toc «rural». Inicialment, em pensava que era una cervesa de fermentació espontània, però crec que al final, no ho és.
La cervesa deixa la boca molt neta i fresca. El final conté restes d’amargor que aquest cop, és menys forta i més agradable.
Tot i així segueixo trobant l’amargor un pèl passada de voltes. Però presenta l’avantatge de ser molt balsàmica introduint sensacions semblants a la càmfora. Això fa l’amargor especialment passadora.
Altres aspectes:
Una cervesa molt bevible malgrat l’alta graduació. Passa moderadament la set i no es fa feixuga a l’estómac.
La sensació de netedat final és impressionant.
Es tracta d’una cervesa de complexitat entre mitjana i alta, decantada cap als perfils del llúpol i de la fermentació.
És un producte d’estructura sòlida i compacta, sense focs d’artifici amb un notable toc rural que no implica cap renuncia a l’elegància.
No detecto cap astringència ni cap defecte que jo conegui.
Al final diria que és una recepta ben construïda i ben compensada malgrat que la intensitat del llúpol és un pèl exagerada.
Recomano un tast bastant en fred.
M’encanta el nom de la cervesa així com la seva etiqueta.
Aprofito l'avinentesa per publicar aquí la traducció al Català de la descripció de la guia del WHEATWINE-VI DE BLAT del BJCP 2015 traduïda per Manel Moreno.
BJCP 22D Vi de blat (Wheatwine)
Impressions generals
Cervesa per xarrupar, de rica textura i alt contingut alcohòlic, amb notable sabor de pa i cereal i amb un cos suau i melós. L’èmfasi és en primer lloc en els sabors de pa i el blat, amb una interessant complexitat de malt, llúpols, caràcter afruitat del llevat i alcohol.
Aromes
L'aroma de llúpol és lleu i pot procedir de gairebé qualsevol llúpol aromàtic d’addició tardana. Caràcter de pa i blat, de moderat a moderadament fort, sovint amb complexitat addicional aportada pel malt, com de mel i caramel. Es pot notar una aroma neta i lleugera d’alcohol. Hi poden haver notes afruitades de baixa a mitjana intensitat. Es permeten nivells molt baixos de diacetil, però no són indispensables. És inapropiat un caràcter de llevat Weizen (plàtan/clau).
Aspecte
El color va des d'or a ambre profund, sovint amb reflexos de granat o robí. Cap d'escuma de color blanquinós de baix a mitjà, que pot tenir textura cremosa i bona retenció. S'accepta la terbolesa per coagulació en fred, però sol desaparèixer quan la cervesa s’escalfa. L’elevada quantitat d’alcohol i la viscositat es poden notar en les «llàgrimes» en les parets del got quan es remena una mica la cervesa.
Aromes en boca
De moderat a moderadament alt gust de blat maltat, dominant en l'equilibri de sabors per sobre de qualsevol aroma de llúpol. Notes de baixes a moderades de pa, malt, torrat, caramel o mel són benvingudes per donar complexitat, encara que no indispensables. El sabor de llúpol és de baix a mitjà, i pot procedir de qualsevol varietat. Aromes de fruita entre moderades a moderadament altes, sovint amb un caràcter de fruits dessecats. L'amargor del llúpol pot variar de baixa a moderada; per tant, l'equilibri varia de caràcter «maltós» a equilibrat. No hauria de ser xaroposa ni insuficientment atenuada. Hi pot haver alguns sabors d’oxidació o de vi, alhora que notes d'alcohol netes i suaus però complexes. Un caràcter complementari de roure és benvingut, però no és indispensable.
Còrpora
Cos de mig-ple a ple amb sensació de «masticable», sovint amb una textura vellutada i suculent. Carbonatació de baixa a moderada. Podrem trobar una sensació d'escalf deguda a l'alcohol entre baixa i moderada.
Comentaris
L’ús de malts foscos ha de ser restringit. La més gran part del color procedeix d'una llarga cocció. Alguns exemplars comercials poden presentar dades tècniques per sobre de les s'indiquen i algunes no se solen produir cada any.
Història
Un estil americà de cervesa artesanal relativament recent que va ser elaborat per primera vegada a la Rubicon Brewing Company el 1988. Sovint se l’entén com una cervesa d’hivern, «vintage», o d'un sol lot. Les broueries experimenten freqüentment amb aquest estil, cosa que ha conduït a una ampla sèrie d'interpretacions.
Ingredients característics
Normalment s’elabora amb una combinació d'ordi nord-americà de dues carreres i blat nord-americà. En l’estil s'utilitza usualment un 50% o més de blat maltat. Es pot utilitzar qualsevol varietat de llúpol. Una cervesa que pot ser envellida en roure.
Comparació estilística
És més que una simple Barleywine de blat. Moltes versions tenen notes molt expressives de fruites i llúpol, mentre que d’altres desenvolupen la complexitat mitjançant maduració en roure. Es posa menys èmfasi sobre el llúpol que en l’American Barleywine. Té les seves arrels més en les cerveses de blat americanes que en qualsevol dels estils de blat alemanys, per la qual cosa no ha de tenir cap caràcter de llevat Weizen alemany.
Dades tècniques
DI: 1,080 – 1,120
DF: 1,016 – 1,030
IBUs: 30 – 60
EBC: 16 – 30 (8 – 15 SRM)
Alc.: 8,0 – 12,0%Vol.
Exemples comercials
Rubicon Winter Wheat Wine, Two Brothers Bare Trees Weiss Wine, Smuttynose Wheat Wine, Portsmouth Wheat Wine
Etiquetes
Graduació_molt_alta, color_ambre, alta_fermentació, Nord-Amèrica, estil_artesanal, AF, família-cerveses d'AF_fortes, família_cerveses_de_blat, equilibrat, llupolada.
Traducció
Manel Moreno Bartrolí
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada