Que les poblacions d'abelles arreu del món estan disminuint és un fet ben acceptat. Sobre les causes, hi ha més discrepàncies. N'hi ha diverses: la urbanització, que fa perdre terreny als camps i elimina ecosistemes, la introducció de noves espècies, el canvi climàtic i l'ús de pesticides. Els organismes que n'haurien de prohibir o regular l'ús afirmen que no hi ha prou estudis concloents.
Ara ja en tenen un més. Investigadors del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb científics d'Itàlia i Polònia, han analitzat l'efecte de dosis baixes (no letals) del fungicida propiconazol i del neonicotinoide clotianidina i han publicat les conclusions a la revista "Pest Management Science".
Segons Jordi Bosch, un dels autors, "és important analitzar dosis semblants a les que les abelles experimenten en el camp per trobar un resultat realista de com les afecten els productes químics". Alguns estudis han estat criticats perquè se sotmetia els insectes a quantitats molt elevades dels pesticides.
En l'estudi es van comparar els efectes en l'abella de la mel (Apis melifera), el borinot (Bombus terrestris) i una espècie d'abella silvestre (Osmia bicornis). Els resultats indiquen que, en les dosis utilitzades i per separat, no es produeix toxicitat. Però quan l'abella els ingereix tots dos es produeix una mortalitat molt significativa, amb un impacte molt superior al que pateixen les altres dues espècies. Això posa l'atenció no només en l'efecte d'algunes substàncies per separat, sinó en la incidència que poden tenir quan se'n combina l'ús.
Un altre investigador del CREAF, Anselm Rodrigo, ressalta que la mortalitat no és l'únic efecte negatiu destacable i que també tenen conseqüències prèvies a la mort, com pot ser atordiment o canvis de comportament. "Per exemple --explica--, en camps fumigats, les abelles de la mel fan menys balls per orientar-se abans de sortir del rusc i això fa que orientin menys companyes, que algunes es perdin i no tornin al rusc o que necessitin més temps per buscar les flors i, per tant, siguin menys productives."
Un altre fet que destaquen els dos investigadors és que centrar l'alarma en les abelles de la mel és un error. Si bé en alguns països n'han disminuït les poblacions, no estan en perill a nivell mundial. En canvi, les abelles silvestres sí que pateixen un fort declivi. No produeixen mel, però tenen un paper bàsic en la pol·linització i en la productivitat dels camps agrícoles. A més, això acaba fent disminuir la biodiversitat.
Com que els pesticides neonicotinoides persisteixen al sòl, cal pensar que poden arribar als aqüífers o a l'aire, i acabar afectant la salut humana. Per això, segons els investigadors, cal "canviar l'agricultura intensiva i el monocultiu per una agricultura cada cop més ecològica i basada en els serveis dels ecosistemes".
